1976-09-30.DIARIO DE LERIDA.UNA RESPOSTA DE L'ESQUERRA DE LLEIDA.ERC.CD

Publicado: 1976-09-30 · Medio: DIARIO DE LERIDA

Ver texto extraído
Crisis  económica y las  datileras 

LOCAL 

LA   O P I N I ON 
P R O P IA   Y  A J E NA 

Es  sabut  que  ERC  s'ha  manifes-
tat  contraria,  al  sí  del  Consell 
de  Forces  polítiques  i  de  ¡'Asam-
blea  de  Catalunya,  a  l'asistència  a 
ies  reunions  que,  per  Iniciativa  de 
'  C O O R D I N A C I ON   D E M O C R A T I-
C A ",   han  tingut  lloc  a  Madrid  i 
València  aquest  mes  de  setembre. 
I'objectiu  d'aquestes  reunions  era 
«1  d'arribar  a  la  constitució 
it'un 
crganisme  que  intentés  pactar  amb 
«Is 
fàctics"  en  nom  de 
"poders 
tota  l'oposició. 

Entenem  que  la  raó  esencial  de 
.¿ü  nostra  posició,  es  que  conside-
rem  que  per  qualsevol  negociació 
¿rnb  el  poder,  és  la  Generalitat 
•exclusivament  la  oue  pot  par'dr  en 
- om  de  tot  Catalunya.  Per  ERC, 
-vientre  no  hi  hagi  eleccions  lliures, 
• ta.  Generalitat  conserva  la  seva  le-
. s  timitat  i  té  tota  l'autoritat  moral 
necessària,  com  ho  demostren 
les 
. adhesions  de  tota  mena  que  ha  re-

temps, 
but  i  rep,  aquests  darrers 
l'Honorable  President  Sr. Josep  Ta-
rrad'ellas.  Catalunya  no  pot  dele-
gar  a  ningú  la  facultat  de  negociar 
en  nom  seu. 

A  més  d'aquesta  raó  de  fons,  hi 
ha  altres  raons,  també  importants, 
per  a  refusar  d'enitrar  en  el  joc  de 
C O O R D I N A C I ON   D E M O C R A T I-
CA.  Aquestes  raons  son: 

ler  C O O R D I N A C I ON   DEMO-
C R A T I CA  no  representa,  ni  molt 
menys,  tola  l'oposició  democrática 
de  fora  de  Catalunya.  N'esta¡n  al 
marge  i  no  han  participat  a  les 
susdites  reunions,  els 
organismes 
unitaris  bascos  ii  gallecs,  els  repu-
socialistes 
blicans  de  l'ARDE,  els 
del  PSOE  històric  i  del  Partido 
Socialista  Democrático,  els  lliberals 
nombroses  grups  soeialdemòcrates, 
els  demòcrates  cristians  de  Gil 
Robles  i  els  d'Alvarez  de  Miran-
da,  etc. 

Lérida,  29 de  septiembre  de  1916. 

Sr.  Director: 
Los  últimos  acontecimientos:  El 
cambio  de  «orientación  electoral  en 
Suecia,  la  política  conservadora  del 
gobierno  soc'alista  de  Portugal,  la 
í-emi  congela ïión  salarial  o  pacto 
laboral  en  ir  glaterra,  etc.,  y  por 
otro  lado  la  no  reactivación  de  la 
Bolsa  española  después  de  dictadas 
unas  disposiciones 
la 
suspensión  del  impuesto  sobre  las 
plusvalías,  que  normalmente  hu-
.fcíesen  tenido  que  animar  a  los  in-
versores,  ha  traído  a  mi  memoria 
una  historieta,  poco  conocida,  que 
hace  muchos  años  nos  explicó  un 
viejo  y  admirado  maestro. 

que  como 

el 

petróleo-, 
territorio  era  un 

"Erase  una  vez  un  rico  Emirato 
de  la  península  Arábiga,  -antes  de 
cuyo 
descubrirse 
pequeño 
fértil 
casis  plantado  de  palmeras,  cuyos 
apreciados  dátiles  eran  el  producto 
ul os   cuidados  de  los  inteligentes 
y  laboriosos  subditos  del  Emir  a  la 
i  z  que  la  única  fuente de  r/queza. 
El  bueno  deí  Emir  había  cons-
í cuido  unas cocinas  y  albergues  pú-
blicos,  para  los  desheredados  de  la 
íortuna,  que  también  los  había  en 
tan  rico país, p e ro   los  tradicionales 
Impuestos  ya  no  bastaron  para 
atender  a  la  cada  vez  más  exigente 
actuación  pública  de  Paíacio. 

Un  joven  conseejro,  recién 

lle-
gado  de sus  estudios  en  Europa,  te-
nía  la  solución:  Un  nuevo  impues-
to  de  un  dinhar  por  cada  datilera 
plantada. 

El  nuevo  impuesto  f ue   un  éxito, 
7>ues  las  palmeras  eran  muchas  y 
el 
>bs  dueños  pagaron  gustosos 
pequeño  gravamen. 

Poco  a  poco  las  necesidades  fis-
fueron  aumen-
cales  de  Palacio 
tando  y  también 
el  número  de 
dinbars  de  impuestos  por  cada  ár-
bol. 

Aquellos  árabes  que  si  eran  bue-
nos  tambi.çn  eran  listos,  empezaron 
a  cortar  las  plantas  de  menos  pro-
el 
ducción  que  no  compensaban 
pago  del  impuesto.  Disminuyó 
la 
recaudación  y  se  tuvo  que  aumen-
tar  el  tipo  de  imposición. 

Fueron  aumentando  también 

los 
«usuarios  de  los  albergues  y  cocinas 
benéficas,  pues  cada  día  se 
iban 
cortando  n>ás  datileras  y  disminu-
riqueza 
yendo  la  producción.  La  
pionto  se  convirtió  en  miserki. 

Hasta  que  otro  de  los  consejeros 
líales,  con  pocos  estudios  pero  mu-
cha  experiencia,  aconsejó  al  Emir 
qwe  en  vez  del  impuesto  por  cada 

palmera,  se  pusiese  un  fuerte  gra-
vamen  por  cada  medida  de  terreno 
donde  pudlendo  haber  una  datilera, 
no  la  hubiese. 

Pronto  el  Emirato  volvió  a  estar 
lleno  de  productivas  datileras  que 
enriquecieron  nuevamente  el  país 
y  dejaron  casi  vacías 
las  cocinas 
benéficas 

¿No  nos  está  ocurriendo  algo  pa-

recido  en  España? 

Que  a  poco  más  de   dos  años  se 
tenga  que  dejar  en  suspenso  un 
impuesto  como  el  de  las  plusvalías 
en  Bolsa,  que  si  bien  no  fué  el  úni. 
co  motivo  en  hundirla,  sí  que  es  un 
claro  exponente 
los  muchos 
errores  que  se  han  cometido  en  la 
política  económica  de  España. 

• de 

Que  la  suspensión  de  este  im-
puesto  no  logre  mover  ni  una 
centésima  el  índice  de  la  Bolsa,  in-
dica  que  ello  no  basta  y  que  hay 
que  devolver  la  confianza  en  el  fu-
turo  económico  del  país,  con  medi-
das  realistas  y  no  con  experiencias 
teóricas. 

UN  C A S T I GO   AL   A H O R RO 

No   hace  mucho  que  un  grupo  de 
agricultores,  en  este  mismo  perió-
dico,  además  de  quejarse  de  otras 
muchas  cosas  que  andan  mal 
en 
nuestra  agricultura,  decían  que  el 
impuesto  que  tenían  que  pagar 
por  la  transmisión  de  las  fincas  al 
heredero,  a  la  muerte  del  padre, 
era  tan  elevado  ^jie  prácticamente 
costaban  tanto  como 
volverlas  a 
comprar  de  nuevo,  y  añadían,  que 
en  la  mayoría  de  los  casos  el  hijo 
venía  trabajando  junto  al  padre 
desde  muchos  años  antes,  con 
lo 
cual,  en  parte,  ya  las  había  gana-
do  con  su  propio  esfuerzo. 

televisores, 

El  que  a  pesar  de  la  tan  aireada 
crisis  económica,  no  descienda  el 
consumo  de  artículos  tales  como: 
automóviles, 
joyas  de 
alto  coste,  compra  de  pisos  como 
inversión,  viajes  de  vacaciones,  etc. 
(por  desconfianza  en  el  valer  futu-
ro  de  la  peseta),  y  en  cambio  no 
se  invierta  en  la  creación  de  nue-
vos  puestos  de  trabajo,  en  la  crea-
ción  de  nueva  riqueza,  me  hac 2  su-
poner  que  estamos  en  el  momento, 
--de  nuestra  historieta--,  en  que  se 
han  cortado  casi  todas  las  datileras 
y  habrá  que  escuchar  los  consejos 
del  viejo  y  experimentado  conseje-
ro.  (Kue  más  sabe  el  diablo  por 
viejo  que  per  demonio),  y  volver  a 
inspirar  nueva  confianza  al  empre-
sario 
eliminando 
las  muchas  trabas  e  impedimentos 
al  trabajo  productivo,  y  poniéndo-
las  en  cambio  ai  ocio  y  a  la  vagan-

(emprendedor), 

SE  

O F B F OE 

O F I C I AL   TORNERO  DE   l .a 

RAZON:  TeEéfono  22  10 44.  -  Srta.  Montse. 

riüje: 

\ 

l'Esquerra  de 

Una  resposta  de 

les  terres  de  Lleida 

les 

2on  C O O R D I N A C I ON   DEMO-
C R A T I CA  no  té  coherència  inter-
na,  com  ho  demostren 
seves 
nombroses  crisis  i  en  particular  la 
que  ha  enfrontat  darrerament  el 
PSOE  al  Sr.  García  Trevijano. 
Molts  dels  partits  més  importants 
de  C O O R D I N A C IO  D E M O C R A T I-
(PSOE  renovat,  P.  Socialista 
CA 
Izquierda  Democrática) 
Popular, 
utilitzen  en 
les  seves  manifesta-
cions  públiques  un  llengiuatgre  molt 
diferent  de  l'emprat  ner  COORDI-
N A C I ON   D E M O C R A T I C A. 

3er  S'ha  afirmat  que  és  dificil 
" f à c t i c s"   acceptin 
que  els  poders 
de  negociar  amb 
la  Generalitat. 
Més  improbable  és  encara  que  ne-
gociïn  amb  un  organisme  sortit  de 
les 
per 
C O O R D I N A C I ON   D E M O C R A T I CA 
De  fe>t  cada  vegada  es  més  clar 
que  aquest  organisme  seria  només 
els 
un  paravent  darrera  el  qual 

pr orno g udes 

reunions 

cia.  Exaltando  los  méritos  del  aho-
rro  y  del  trabajo  en  vez  de  1» 
contrario,  etc. 

El  que  se  hable  de  repartir  Ja 
riqueza,  sin  duda  agrada  al  que  r¡o 
la  tiene,  pero  menos  ¡al  que  ha  de 
repartir  la  suya;  y  si  bien  los  gran-
son 
des  desnivel^»  de  bienestar 
moralmente  criticables,  sí  qua 
«s 
necesario  que  exista  un  estímulo 
para  el  trabajo  y  la  inversión,  pues 
de  lo  contrario  se  cortan  las  dati-
leras. 

El  que  en  Suecia  se  quejen  de 
impuestos  excesivamente  elevados, 
renta 
siendo  el  país  de  más  alta 
per  càpita  del  mundo  debe  hacer-
nos  reflexionar. 

¿No  será  que  el  hablar  de  socia-
lización  de  las  empresas,  no  agra-
da  ni  a  la  mayoría  de  electores  sue-
cos  pi  de  inversores  españoles? 

Atentamente: 

Francisco  Capdevila 

animadors  de  C O O R D I N A C I ON 
D E M O C R A T I CA  negociarien 
pel 
seu  compte. 

4rt  Les  posicions  de  COORDI-
N A C I ON   D E M O C R A T I CA  respec-
te  als  drets  de  les  uacionalitats  són 
molt  confuses.  Els  partits  més  im-
portants  de  C O O R D I N A C I ON   DE-
M O C R A T I CA  han  afirmat  reitera-
dament  que  la  qüestió  de  les  auto-
nomies  ha  de  tractar-se  quan  s'ba-
gi  restaurat  la  democràcia.  Per 
ERC  sense  un  organisme 
català 
d'autogovern  no  hi  ha  democràcia. 

Molt  darrerament,  forçada  per 
les  circumstàncies,  C O O R D I N A-
CION  D E M O C R A T I CA  accepta  la 
constitució  d'un  Govern  Català  en 
el  mateix  mopient  de 
la  ruptura. 
P er   nosaltres  aixó  no  és  cap  con-
cessió  car  el  que  reclamem  és  la 
restauració  de  la  Generalitat  sense 
esperar  la  ruptura,  de  la  mateixa 
manera  que  reclamem  per  desse • 
guída 
l'amnistia  total.,  la  integri-
tat  de  les  llibertats  ciutadanes  i  la 
legalització  de  tots  els  partits  polí-
tics  sense  excepcions.  Es  que 
el 
Partit  Comunista  acepta  d'esperar 
que  hi  hagi  democràcia  per  obtenir 
la  seva  legalització? 

5è  L'actitud  de  C O O R D I N A C I ON 
D E M O C R A T I CA  dóna  fonamentats 
motius  per  creure  que si  Catalunya 
renunciés  a  negociar  per 
compte 
prepi,  les  reivindicacions  catalanes 
serien  utilitzades  com  a  moneda  de 
canvi  per  a  obtenir  altres  conce-
ssions  i  quedarien  postergades  --tal 
com  diu  el  Govern  actual--  perquè 
en  decidissin  les  futures  Corts. 

La  posició  d'ERC  ha  estat  quali-
ficada  d'insolidària.  ERC  afirma  la 
seva  solidaritat  amb  tots  els  demò-
crates  de  l'Estat  Espanyol  i  la  se-
va  voluntat  de  coordinar 
la  seva 
acció  amb  tots  ells, 
incloent--hi 
C O O R D I N A C I ON   D E M O C R A T I CA 
per  a  obtenir  democracia  i  lliber-
tat  per  a  tots.  Però  els  catalans  no 
for-
podem  ignorar  que  un  estat 
ésser 
malment 
pot 
també  unitari  i  centralista 
i  que 
sense  vulnerar  les  regles  de  la  de-

democràtic 

mocràcia 
podria  éser  ignorada. 

la  personalitat  catalana 

En  fi,  la  posició  d'ERC  ha  estat 
titllada  de  dretana.  Es  fàcil 
fer 
jocs  de  paraules  sobre  la  " d r e t a" 
i  "l'esquerra"  del  Consell.  Es  que 
els  carlins  són  més  d'esquerra  qile 
nosaltres?  Es  que  el  partits  mar-
xistes  leninistes,  que  prenen  com  a 
model  els  països  de  l'Est  on  no  hi 
ha  ni  llibertats  individuals,  ni  lli-
bertats  polítiques,  ni  llibertats  na-
cionals,  són  mes  d'esquerra  que  no-
saltres?  ERC  afirma  que  la  seva 
posició  és  actualment  la  més  con-
trària  al  poder. 

Els  esquerrans  de  les  terres  de 

Lleida  entenem  que  la  posició  pre-
sa  per  ERC  es  la  única  vàlida  en 
aquest  moment  per  Catalunya.  Pot-
ser  aquesta  opinió  no  agradarà  a 
alguns  partits,  tant  d'un 
costat 
com  del  altre,  però  tenim  d'estar 41 
marge  d'opinions  que  entenem  son 
nocives  per  Catalunya,  tant  la  del 
Senyor  Samaranch  quan  diu  que 
l'Estatut  del  32  està  desfassat  (su-
posem  l'hi  donaran  una  altre  me-
dalla  per  aixó)  com  quan  el  senyar 
Ribó  diu  que  som  partidaris  de  la 
Generalitat  del  Sr.  Mayor  Zara-
goza.  Volen  oblidar  ells  dos,  doncs 
els  suposem  degudament  ben  infor-
mats,  per  no  creure  que  és  per  ig-
norància,  que  l'Esquerra,  d'acord 
amb  la  voluntad  del  poble  català, 
fou  qui  implantà  l'Estatjit  del  32  i 
ésent  una  cosa  seva,  de  l'Esquerra, 
coneix  perfectament  si  cal  cam-
biar  el  que  calgui  ajustant  aquests 
cambis  al  moment  actual.  També 
es  mala  fe   dir  que  som  partidaris 
d'un  Estatut  fet  per  el  Govern  ac-
tual.  ¡¡Precisament  a  nosaltres!! 

Volem  deixar  ben  clar  la  nostra 
determinació  de  continuar  la  linea 
apuntada.  La  Federació  Ponent  de 
TEsquerra  Republicana  de  Cata-i 
Iunya  està  al  costat  de  la  Direcció 
del  Partit  i  el  felicita  per  la  acti-
tud  presa. 

Federació  Ponent  de  l'Esquerra 
Republicana  de  Catalunya 
Secretariat  General 

Si está pensando en 
inuertir su  dinero.» 
le  proponemos  una 

CERTIf ICADOS DE  DEPOSITO 
e IMPOSICIONES A P1AZ0 al 

a dos años y medio 

BANCO OCCIDENTAL 

70  oficinas en 
toda España 

Dirección Regional 
Ronda Universidades  i 
BARCELONA  S 

General MoIa;21 
tels237947-48 
LERIDA