1976-09-30.DIARIO DE LERIDA.UNA RESPOSTA DE L'ESQUERRA DE LLEIDA.ERC.CD
Publicado: 1976-09-30 · Medio: DIARIO DE LERIDA
Ver texto extraído
Crisis económica y las datileras LOCAL LA O P I N I ON P R O P IA Y A J E NA Es sabut que ERC s'ha manifes- tat contraria, al sí del Consell de Forces polítiques i de ¡'Asam- blea de Catalunya, a l'asistència a ies reunions que, per Iniciativa de ' C O O R D I N A C I ON D E M O C R A T I- C A ", han tingut lloc a Madrid i València aquest mes de setembre. I'objectiu d'aquestes reunions era «1 d'arribar a la constitució it'un crganisme que intentés pactar amb «Is fàctics" en nom de "poders tota l'oposició. Entenem que la raó esencial de .¿ü nostra posició, es que conside- rem que per qualsevol negociació ¿rnb el poder, és la Generalitat •exclusivament la oue pot par'dr en - om de tot Catalunya. Per ERC, -vientre no hi hagi eleccions lliures, • ta. Generalitat conserva la seva le- . s timitat i té tota l'autoritat moral necessària, com ho demostren les . adhesions de tota mena que ha re- temps, but i rep, aquests darrers l'Honorable President Sr. Josep Ta- rrad'ellas. Catalunya no pot dele- gar a ningú la facultat de negociar en nom seu. A més d'aquesta raó de fons, hi ha altres raons, també importants, per a refusar d'enitrar en el joc de C O O R D I N A C I ON D E M O C R A T I- CA. Aquestes raons son: ler C O O R D I N A C I ON DEMO- C R A T I CA no representa, ni molt menys, tola l'oposició democrática de fora de Catalunya. N'esta¡n al marge i no han participat a les susdites reunions, els organismes unitaris bascos ii gallecs, els repu- socialistes blicans de l'ARDE, els del PSOE històric i del Partido Socialista Democrático, els lliberals nombroses grups soeialdemòcrates, els demòcrates cristians de Gil Robles i els d'Alvarez de Miran- da, etc. Lérida, 29 de septiembre de 1916. Sr. Director: Los últimos acontecimientos: El cambio de «orientación electoral en Suecia, la política conservadora del gobierno soc'alista de Portugal, la í-emi congela ïión salarial o pacto laboral en ir glaterra, etc., y por otro lado la no reactivación de la Bolsa española después de dictadas unas disposiciones la suspensión del impuesto sobre las plusvalías, que normalmente hu- .fcíesen tenido que animar a los in- versores, ha traído a mi memoria una historieta, poco conocida, que hace muchos años nos explicó un viejo y admirado maestro. que como el petróleo-, territorio era un "Erase una vez un rico Emirato de la península Arábiga, -antes de cuyo descubrirse pequeño fértil casis plantado de palmeras, cuyos apreciados dátiles eran el producto ul os cuidados de los inteligentes y laboriosos subditos del Emir a la i z que la única fuente de r/queza. El bueno deí Emir había cons- í cuido unas cocinas y albergues pú- blicos, para los desheredados de la íortuna, que también los había en tan rico país, p e ro los tradicionales Impuestos ya no bastaron para atender a la cada vez más exigente actuación pública de Paíacio. Un joven conseejro, recién lle- gado de sus estudios en Europa, te- nía la solución: Un nuevo impues- to de un dinhar por cada datilera plantada. El nuevo impuesto f ue un éxito, 7>ues las palmeras eran muchas y el >bs dueños pagaron gustosos pequeño gravamen. Poco a poco las necesidades fis- fueron aumen- cales de Palacio tando y también el número de dinbars de impuestos por cada ár- bol. Aquellos árabes que si eran bue- nos tambi.çn eran listos, empezaron a cortar las plantas de menos pro- el ducción que no compensaban pago del impuesto. Disminuyó la recaudación y se tuvo que aumen- tar el tipo de imposición. Fueron aumentando también los «usuarios de los albergues y cocinas benéficas, pues cada día se iban cortando n>ás datileras y disminu- riqueza yendo la producción. La pionto se convirtió en miserki. Hasta que otro de los consejeros líales, con pocos estudios pero mu- cha experiencia, aconsejó al Emir qwe en vez del impuesto por cada palmera, se pusiese un fuerte gra- vamen por cada medida de terreno donde pudlendo haber una datilera, no la hubiese. Pronto el Emirato volvió a estar lleno de productivas datileras que enriquecieron nuevamente el país y dejaron casi vacías las cocinas benéficas ¿No nos está ocurriendo algo pa- recido en España? Que a poco más de dos años se tenga que dejar en suspenso un impuesto como el de las plusvalías en Bolsa, que si bien no fué el úni. co motivo en hundirla, sí que es un claro exponente los muchos errores que se han cometido en la política económica de España. • de Que la suspensión de este im- puesto no logre mover ni una centésima el índice de la Bolsa, in- dica que ello no basta y que hay que devolver la confianza en el fu- turo económico del país, con medi- das realistas y no con experiencias teóricas. UN C A S T I GO AL A H O R RO No hace mucho que un grupo de agricultores, en este mismo perió- dico, además de quejarse de otras muchas cosas que andan mal en nuestra agricultura, decían que el impuesto que tenían que pagar por la transmisión de las fincas al heredero, a la muerte del padre, era tan elevado ^jie prácticamente costaban tanto como volverlas a comprar de nuevo, y añadían, que en la mayoría de los casos el hijo venía trabajando junto al padre desde muchos años antes, con lo cual, en parte, ya las había gana- do con su propio esfuerzo. televisores, El que a pesar de la tan aireada crisis económica, no descienda el consumo de artículos tales como: automóviles, joyas de alto coste, compra de pisos como inversión, viajes de vacaciones, etc. (por desconfianza en el valer futu- ro de la peseta), y en cambio no se invierta en la creación de nue- vos puestos de trabajo, en la crea- ción de nueva riqueza, me hac 2 su- poner que estamos en el momento, --de nuestra historieta--, en que se han cortado casi todas las datileras y habrá que escuchar los consejos del viejo y experimentado conseje- ro. (Kue más sabe el diablo por viejo que per demonio), y volver a inspirar nueva confianza al empre- sario eliminando las muchas trabas e impedimentos al trabajo productivo, y poniéndo- las en cambio ai ocio y a la vagan- (emprendedor), SE O F B F OE O F I C I AL TORNERO DE l .a RAZON: TeEéfono 22 10 44. - Srta. Montse. riüje: \ l'Esquerra de Una resposta de les terres de Lleida les 2on C O O R D I N A C I ON DEMO- C R A T I CA no té coherència inter- na, com ho demostren seves nombroses crisis i en particular la que ha enfrontat darrerament el PSOE al Sr. García Trevijano. Molts dels partits més importants de C O O R D I N A C IO D E M O C R A T I- (PSOE renovat, P. Socialista CA Izquierda Democrática) Popular, utilitzen en les seves manifesta- cions públiques un llengiuatgre molt diferent de l'emprat ner COORDI- N A C I ON D E M O C R A T I C A. 3er S'ha afirmat que és dificil " f à c t i c s" acceptin que els poders de negociar amb la Generalitat. Més improbable és encara que ne- gociïn amb un organisme sortit de les per C O O R D I N A C I ON D E M O C R A T I CA De fe>t cada vegada es més clar que aquest organisme seria només els un paravent darrera el qual pr orno g udes reunions cia. Exaltando los méritos del aho- rro y del trabajo en vez de 1» contrario, etc. El que se hable de repartir Ja riqueza, sin duda agrada al que r¡o la tiene, pero menos ¡al que ha de repartir la suya; y si bien los gran- son des desnivel^» de bienestar moralmente criticables, sí qua «s necesario que exista un estímulo para el trabajo y la inversión, pues de lo contrario se cortan las dati- leras. El que en Suecia se quejen de impuestos excesivamente elevados, renta siendo el país de más alta per càpita del mundo debe hacer- nos reflexionar. ¿No será que el hablar de socia- lización de las empresas, no agra- da ni a la mayoría de electores sue- cos pi de inversores españoles? Atentamente: Francisco Capdevila animadors de C O O R D I N A C I ON D E M O C R A T I CA negociarien pel seu compte. 4rt Les posicions de COORDI- N A C I ON D E M O C R A T I CA respec- te als drets de les uacionalitats són molt confuses. Els partits més im- portants de C O O R D I N A C I ON DE- M O C R A T I CA han afirmat reitera- dament que la qüestió de les auto- nomies ha de tractar-se quan s'ba- gi restaurat la democràcia. Per ERC sense un organisme català d'autogovern no hi ha democràcia. Molt darrerament, forçada per les circumstàncies, C O O R D I N A- CION D E M O C R A T I CA accepta la constitució d'un Govern Català en el mateix mopient de la ruptura. P er nosaltres aixó no és cap con- cessió car el que reclamem és la restauració de la Generalitat sense esperar la ruptura, de la mateixa manera que reclamem per desse • guída l'amnistia total., la integri- tat de les llibertats ciutadanes i la legalització de tots els partits polí- tics sense excepcions. Es que el Partit Comunista acepta d'esperar que hi hagi democràcia per obtenir la seva legalització? 5è L'actitud de C O O R D I N A C I ON D E M O C R A T I CA dóna fonamentats motius per creure que si Catalunya renunciés a negociar per compte prepi, les reivindicacions catalanes serien utilitzades com a moneda de canvi per a obtenir altres conce- ssions i quedarien postergades --tal com diu el Govern actual-- perquè en decidissin les futures Corts. La posició d'ERC ha estat quali- ficada d'insolidària. ERC afirma la seva solidaritat amb tots els demò- crates de l'Estat Espanyol i la se- va voluntat de coordinar la seva acció amb tots ells, incloent--hi C O O R D I N A C I ON D E M O C R A T I CA per a obtenir democracia i lliber- tat per a tots. Però els catalans no for- podem ignorar que un estat ésser malment pot també unitari i centralista i que sense vulnerar les regles de la de- democràtic mocràcia podria éser ignorada. la personalitat catalana En fi, la posició d'ERC ha estat titllada de dretana. Es fàcil fer jocs de paraules sobre la " d r e t a" i "l'esquerra" del Consell. Es que els carlins són més d'esquerra qile nosaltres? Es que el partits mar- xistes leninistes, que prenen com a model els països de l'Est on no hi ha ni llibertats individuals, ni lli- bertats polítiques, ni llibertats na- cionals, són mes d'esquerra que no- saltres? ERC afirma que la seva posició és actualment la més con- trària al poder. Els esquerrans de les terres de Lleida entenem que la posició pre- sa per ERC es la única vàlida en aquest moment per Catalunya. Pot- ser aquesta opinió no agradarà a alguns partits, tant d'un costat com del altre, però tenim d'estar 41 marge d'opinions que entenem son nocives per Catalunya, tant la del Senyor Samaranch quan diu que l'Estatut del 32 està desfassat (su- posem l'hi donaran una altre me- dalla per aixó) com quan el senyar Ribó diu que som partidaris de la Generalitat del Sr. Mayor Zara- goza. Volen oblidar ells dos, doncs els suposem degudament ben infor- mats, per no creure que és per ig- norància, que l'Esquerra, d'acord amb la voluntad del poble català, fou qui implantà l'Estatjit del 32 i ésent una cosa seva, de l'Esquerra, coneix perfectament si cal cam- biar el que calgui ajustant aquests cambis al moment actual. També es mala fe dir que som partidaris d'un Estatut fet per el Govern ac- tual. ¡¡Precisament a nosaltres!! Volem deixar ben clar la nostra determinació de continuar la linea apuntada. La Federació Ponent de TEsquerra Republicana de Cata-i Iunya està al costat de la Direcció del Partit i el felicita per la acti- tud presa. Federació Ponent de l'Esquerra Republicana de Catalunya Secretariat General Si está pensando en inuertir su dinero.» le proponemos una CERTIf ICADOS DE DEPOSITO e IMPOSICIONES A P1AZ0 al a dos años y medio BANCO OCCIDENTAL 70 oficinas en toda España Dirección Regional Ronda Universidades i BARCELONA S General MoIa;21 tels237947-48 LERIDA