1993-10-13.AVUI.UN ESTAT QUE DESCOFIA DE MADRID

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 13/10/1993. Pàgina 12

AVUI / PAÏSOS CATALANS / ESPANYA dimecres, 13 d'octubre de 1993 OCEÀ ATLÀNTIC GUINEA 1 EQUATORIAL mnn·u··i·m^n^iiju MONTSE SOLDEVILA El 12 d'octubre s'ha complert el 25 aniversari de la independència de Guinea Equatorial, ex-colònia espa-nyola a l'Africa subsahariana. A cavall d'una perma-nent inestabilitat política interna, l'antiga possessió africana ha estat i continua essent una font inesgota-ble de preocupacions per a la diplomàcia espanyola, que s'esforça per mantenir la seva influència en com-petència amb França i exigeix la democratització del país. Les relacions hispano-guineanes han estat tenyi-des, a més, de conflictes i corrupteles. Igual que fa 25 anys El 1968 Guinea va deixar de ser colònia espanyola per obtenir la independència Ismael Carbó Fa un quart de segle el lla-vors ministre d'Informa-ció i Turisme (i d'Exte-riors, en funcions) Ma-nuel Fraga oficiava la firma de l'acte de cessió de poders del govern es-panyol al guineà. Un moment històric que precedia a la concessió de la independència a l'ex-colònia. Eren altres temps i, certament, moltes coses han canvi-at. No obstant, Guinea Equatorial continua sent una zona diplomàti-cament abrupta per a les autori-tats espanyoles, que han vist una i altra vegada com els seus desitjós es torçaven a l'ex-colònia de l'Àfri-ca subsahariana. Guinea Equatorial està for-mada per les illes de Bioko, Anno-bon, Corisco i Elobey, i una zona continental, amb una superfície total lleugerament inferior a Cata-lunya, que constituïen les antigues províncies de Fernando Poo i Rio Muni. Guinea va obtenir la seva independència el 1968, després de 198 anys de vinculació a Espanya. L'antiga colònia, situada a la costa atlàntica africana, al bell mig El país africà va estar vinculat amb Espanya durant gairebé dos segles del golf de Guinea, va convertir-se en una possessió espanyola el 1778, fruit del Tractat del Pardo entre Carles III i la reina Maria I de Portugal amb el qual intercan-viaven aquestes possessions africa-nes per una colònia a Amèrica. Guinea havia estat descoberta tres segles abans pels portuguesos. Fins que el congrés de Viena va decretar l'abolició del tràfic d'es-claus el 1815, aquestes possessions espanyoles van ser estacions dedi-cades al comerç d'esclaus negres amb les Antilles. Les preferències de la política colonial espanyola pel Carib i el Pacífic, juntament amb la distància i el clima, van re-tardar fins a mitjans del segle XIX l'autèntic domini espanyol sobre les illes del golf, on s'establirien un bon nombre de comerciants cata-lans. L'exploració i l'explotació dels recursos del continent es va endarrerir encara més. El corrent descolonitzador im-pulsat per la conferència de Ban-dung, el 1955, i l'exigència de l'ONU, van afavorir que Guinea obtingués primer un règim d'auto-nomia el 1964 amb un govern pre-sidit per Bonifacio Ondo Edu i, fi-nalment, quatre anys després va aconseguir la independència del règim del general Franco. Poc abans, el 29 de setembre, Francisco Macias Nguema va der-rotar Ondo Edu en unes eleccions presidencials i va ser ell qui va re-bre la transferència de poders de mans de Manuel Fraga Iribarne. ARXIU El ministre d'Afers Estrangers espanyol, Fernando Maria de Castiella, durant la Conferència Constitucional de Guinea Equatorial (a dalt), que va donar pas a la independència de l'antiga colònia. A sota, l'ex-president Francisco Macias sortint d'una de les sessions del judici que el va condemnar a mort el 1979. El judici es va celebrar en un cinema habilitat. El gràfic mostra la ubicació geogràfica del país subsaharià, a la costa occidental d'Àfrica La victòria de Macias va inco-modar el govern de Madrid, que apostava per la continuïtat d'On-do. Mig any després, el 5 de març de 1969, es va produir un intent de cop d'Estat inspirat des de Ma-drid i atribuït a l'aleshores ministre d'Exteriors, Fernando Maria de Castiella, que va actuar d'acord amb els interessos d'alguns nota-bles del règim. L'intent va ser re-primit amb una llarga cadena de "suïcidis", segons la versió oficial guineana, i detencions generalitza-des i va desfermar un conjunt d'al-darulls i incidents contra tot el que fos espanyol. Els colons van ser objecte de la violència de la població negra, amb un mort i diversos ferits entre la població blanca. El govern espa-nyol va haver d'evacuar l'antiga colònia i enviar-hi el portahelicòp-ters Dédalo per fer sortir els últims destacaments de la Guàrdia Civil. Per silenciar tots aquests fets, el règim franquista va decretar matè-ria reservada tot el que fes referèn-cia a Guinea i la prohibició es va mantenir fins al 1976. Macias, per la seva banda, inspirant-se en el MalaboJW CAMERUN & \ illa Bioko } GABON marxisme, es va obrir a la coopera-ció amb la Xina, Corea, Cuba i l'URSS, que util·litzaven el país com a punt de penetració al conti-nent. El 3 d'agost de 1979, el tinent coronel Teodoro Obiang Nguema, nebot de Macias i format a Espa-nya, va fer un cop d'Estat i va fer afusellar l'anterior president. Obiang va demanar suport militar a Espanya, però aquesta li va negar i el va obtenir de Hassan II del Mar-roc, amb una guàrdia personal que ha Gonservat. No va ser fins al go-vern espanyol d'Adolfo Suàrez que Espanya es va afanyar a oferir la seva col·laboració a l'ex-colònia obrint un important pont de coope-Un Estat que desconfia de Madrid • Algunes veus van acu-sar l'antic advocat i dirigent socialista Antonio García Trevijano d'haver inspirat Francisco Macias que ha-via de malfiar-se de tot el que vingués d'Espanya, ar-ran de l'intent de cop d'Es-tat de 1969. El cert és que, des d'aleshores, la cúpula guineana sempre ha des-confiat dels espanyols. Els militars formats a les acadèmies de la Península i els universitaris han estat sempre vigilats, impedits de tornar i desposseïts de la nacionalitat pel règim de Macias, que durant el seu mandat va advertir sobre l'existència de maniobres espanyoles per derrocar-lo. Després de caure Ma-cias, el que en un principi semblava que havia de ser una millora del clima de les relacions entre els dos paï-sos, es va invertir ràpida-ment. Obiang no va obtenir l'ajuda militar espanyola que demanava i després va marginar els components d'un programa de coopera-ció per a la formació de cos-sos especials de seguretat perquè en desconfiava. Un altre fet que podia haver obert una nova etapa en les relacions amb Espa-nya i que no va reixir va ser l'arribada dels socialistes al govern, a causa de l'acolli-ment del sergent Mikó a l'ambaixada. Tres anys des-prés, Obiang va superar un altre cop d'Estat, promogut per un antic agregat militar de l'ambaixada guineana a Madrid. Durant el 1992 i el 1993, diversos empresaris espa-nyols van ser detinguts i acusats de promoure la in-surrecció armada. Els inci-dents més recents d'agost passat, a l'illa d'Annobon, van ser atribuïts igualment a Espanya. Mentrestant, el règim d'Obiang Nguema acusa el govern espanyol d'impulsar l'acció de l'opo-sició política i de pressions externes per forçar la cele-bració d'eleccions lliures. ració amb aliments, medicines i arti-cles de consum. Un intent de cop protagonitzat pel sergent Mikó, que va acabar refugiant-se a l'ambaixada espa-nyola de Malabo, va ser el primer incident seriós del govern socialis-ta de Felipe Gonàlez amb Guinea el 1983. Paral·lelament, tot i l'ajut espanyol anual de dos mil milions, el país s'ha anat col·locant cada vegada més sota la influència fran-cesa, fins que el 1985 es va adherir a la zona del franc africà. Al cap de 25 anys d'indepen-dència i després dels 14 que Obiang és al poder, Guinea conti-nua sense tenir un règim democrà-tic, ni ha celebrat mai unes elecci-ons lliures, tot i les constants pro-meses de l'actual president. Les últimes notícies que arriben de Malabo, la capital guineana, són de confusió entre la població quan falta un mes per a la celebra-ció de les anunciades eleccions le-gislatives al país. La data inicial dels comicis era el 12 de setembre, però van ser posposats pel boicot de l'oposició clavant la falta de ga-ranties democràtiques.