1994-08-25.AVUI.TREVIJANO NEGA EL COMPLOT

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 25/8/1994. Pàgina 11

AVUI / PAÏSOS CATALANS / ESPANYA dijous, 25 d'agost de 1994 El líder del PP presenta el seu programa per al pròxim any, que manté l'ofensiva contra els acords PSOE-Cill Aznar reclama enfortir PEstat per limitar el poder de decisió de les forces nacionalistes Acusa Catalunya de "una constant tendència al victimisme i la reivindicació permanent" José Maria Aznar va segellar ahir el seu retorn a la feina després de les vacances d'estiu amb un discurs explicatiu de les claus del pròxim exercici polític, durant el qual el PP mantindrà l'ofensiva contra els acords PSOE-CiU i, en general, contra qualsevol influència dels nacionalistes en el disseny de la política governamental. Aznar va reclamar que s'enforteixi al màxim l'Estat per reduir al mínim el poder d'aquestes influències, a la vegada que exigia que Catalunya superi "el victimisme i la reivindicació permanent" Oscar Martínez MADRID El president del PP, José Maria Aznar, va proposar ahir "enfortir l'Estat com a instrument bàsic de garantia de l'interès nacional", i com a camí per superar l'actual debilitat del govern socialista, que "genera incertesa i demostra de-pendre de decisions alienes als interessos de la majoria", en clara referència a les negociacions del gabinet de Felipe Gonzàlez amb els nacionalistes de CiU i PNB. Aznar va oferir a militants i sim-patitzants del PP un discurs a la localitat val·lisoletana de Quinta-nilla de Onésimo, en el qual va presentar el programa polític del seu partit per als pròxims mesos. El dirigent conservador va ex-pressar la seva preocupació per la falta d'una idea clara d'Espanya, i va dir que "en l'Espanya d'avui falta coratge per defensar les con-viccions pròpies i, al contrari, so-bra oportunisme". El president del PP va continuar insistint en aquesta idea, i va assegurar que des de fa temps l'Estat espanyol està patint un doble procés de de-bilitament de la seva condició na-cional espanyola i de qüestiona-ment de l'Estat nacional autonò-mic fixat per la Constitució. Se-gons Aznar, partits d'àmbit estatal, com el PP, "tenen la responsabili-tat de ser la veu i l'expressió d'una consciència nacional", enfront d'altres formacions polítiques "que viuen en l'ambigüitat i la in-certesa perquè els convé". Acord estatal sobre autonomies Aznar va proposar un gran acord estatal sobre les autonomies "en el qual tots hem de col·laborar" i, en clara referència a Catalunya, va dir que "algunes autonomies haurien de superar la seva constant ten-dència al victimisme i a la reivin-dicació permanent". El president del PP va continuar El president del PP, José Maria Aznar amb les seves crítiques personals contra Felipe Gonzàlez i el va acusar de ser "incapaç de repre-sentar i defensar els interessos dels espanyols. No té un projecte per al futur del país". Segons Aznar, l'actitud de Gonzàlez és un reflex de la debilitat del seu govern. "Gonzàlez ha fet de la supervi-vència la seva raó de ser", va sentenciar. "Que un govern duri pot ser una aspiració lògica, però la supervivència en si i per si no és ni pot ser un objectiu nacional." El líder de l'oposició va criticar que "el govern socialista, per so-breviure, s'hagi entregat als inte-ressos i condicionaments aliens i minoritaris amb la finalitat d'im-pedir la realització d'una alterna-tiva", que representa el PP. En aquest sentit, Aznar va reflexionar que si alguns partit "minoritaris" —els nacionalistes— es troben tan bé en l'actual situació espanyola es deu al fet que "no hi ha projecte nacional, hi ha un govern dèbil, ells imposen condicions, així que ^per què canviar?". El president del PP va presentar els eixos bàsics del programa po-lític del partit conservador per als pròxims mesos. A més de la ne-cessitat d'enfortir l'Estat, el PP assegura que desenvoluparà pro-grames per combatre i eradicar la corrupció, restaurant l'autoritat moral dels que governen i el prin-cipi de responsabilitat. Segons el cap del primer partit de l'oposició, el PP "vol aconseguir l'equilibri institucional i animar la vertebra-ció de la societat; reformar-la per garantir el progrés en les noves circumstàncies de competència mundial, i determinar la compati-bilitat del projecte europeu amb un horitzó nacional de recuperació i regeneració". En opinió d'Aznar, "els gover-nants actuals van renunciar a posar en marxa un projecte espanyol per substituir-lo per un inconcret pro-jecte europeu. En fracassar el pre-tès projecte europeu ens hem quedat sense res. Per això la re-construcció d'un projecte nacional propi és una de les feines més importants que tenim al davant". El president del PP va iniciar ahir a Valladolid dues primeres jornades de treball que estan cen-trades en la preparació de les prò-ximes eleccions autonòmiques i municipals de la comunitat de Castella i Lleó. Aznar es va reunir ahir amb els secretaris provincials i de l'àrea electoral del PP a la comunitat castellano-lleonesa. Avui, el president del PP es reunirà amb el president de la Junta de Castella i Lleó i també del PP a la zona, Juan José Lucas. Més tard celebrarà un dinar amb el govern regional en ple, al qual també as-sistiran els presidents provincials del partit. Trevijano nega promoure un complot contra el rei L'ex-notari vincula les acusacions de Vilallonga a una pugna entre mitjans periodístics Redacció MADRID L'ex-notari Antonio García Tre-vijano va negar ahir que estigui promovent un complot contra el govern socialista i la monarquia amb la finalitat d'instaurar una República a Espanya presidida per ell. García Trevijano responia d'aquesta manera a les afirmacions realitzades per l'aristòcrata i autor d'una recent biografia autoritzada de Joan Carles I, José Luis de Vi-lallonga. En un article titulat La catili-naria del verano i publicat en el diari El Mundo, rotatiu que Vila-llonga vincula també al complot, García Trevijano assegura que les acusacions de l'aristòcrata són un treball d'encàrrec per fer por als membres d'una recent creada As-sociació d'Escriptors i Periodistes Independents (AEPI), que consi-dera que ha estat mal acollida per La Vanguardia i El País. En l'article, García Trevijano es mostra obertament partidari de la creació d'una República presiden-cialista si això afavoreix la de-mocràcia, si bé nega que hagi de passar per cap conspiració o que ell aspiri a presidir-la. Segons l'home de negocis, que desquali-fica Vilallonga afirmant que viu de les mentides injurioses i d'explicar historietes, l'actual monarquia parlamentària, "com qualsevol al-tre Estat de partits", no és una de-mocràcia sinó una oligarquia. García Trevijano, que és mem-bre del consell editorial d'El Mundo, assegura en l'escrit que ha visitat el Palau de la Zarzuela en dues ocasions. La primera, quan Joan de Borbó li va demanar que li presentés les forces polítiques de l'oposició a la dictadura. La sego-na, a petició del príncep Joan Carles, per demanar-li una infor-mació de l'entorn del seu pare, "que jo no sabia ni volia saber". L'acusat de promoure el com-plot relativitza la seva relació amb les altres persones que, segons Vilallonga, també estarien impli-cades en la conspiració: un guer-rista, el director d'El Mundo, Pe-dró J. Ramírez, i l'ex-banquer Mario Conde. Però amb un matís. García Trevijano argumenta ex-tensament les seves diferències respecte a Guerra i Ramírez, mentre que evita parlar de Conde obviant que Vilallonga l'implicava de ple en el complot. "No he tingut l'ocasió de co-nèixer Alfonso Guerra -assegura-ni cap dels seus amics, i suposo que no tindria el menor interès a conjurar-se amb mi, si fos cert l'odi als socialistes que m'atribu-eix el catilinari (Vilallonga). Pel que fa a Pedró J. Ramírez, són patents les nostres diferències d'opinió sobre la situació política, perquè les publiquem cada setma-na. Mentre que ell creu en aquesta monarquia parlamentària i culpa el felipisme de la degradació nacio-nal, jo no crec en ella i considero que l'anomenat felipisme no és causa, sinó efecte, d'aquesta de-gradació". "I culpo de tots els mals polítics que causa a Espanya l'Estat de partits i les autonomies, la Constitució", subratlla. Superarà les 400 llistes ERC vol trencar la bipolarització CiU-PSC i ser la segona força municipal catalana Cristina Palomar BARCELONA El candidat d'ERC a l'alcaldia de Barcelona, Carles Bonet, va criti-car ahir la gestió de l'equip de govern socialista encapçalat per Pasqual Maragall i va reclamar un canvi radical de persones per do-nar a la ciutat "un nou impuls ciutadà, català i internacional". Bonet, que va mostrar la seva confiança que ERC sigui present a l'alcaldia de Barcelona per primer cop des del 1983, va explicar que el seu partit s'ha proposat acabar amb la bipolarització del poder municipal, i que té com a objectiu prioritari trencar les majories ab-solutes de CiU i PSC a tots els municipis catalans i aconseguir ser la segona força política a les elec-cions municipals, desplaçant els socialistes. El dirigent independentista va explicar que el seu partit vol acon-seguir 100.000 vots a Barcelona i tenir dos o tres regidors a l'Ajun-tament. En aquest sentit, Bonet va remarcar que ERC presentarà al seu programa electoral un projecte per fer de Barcelona "una ciutat euro-pea amb un elevat nivell cultural, descentralitzada i amb participació activa dels ciutadans, i ambaixa-dora de Catalunya". Respecte a la resta dels muni-cipis catalans, el responsable de política municipal del partit inde-pendentista, Salvador Morera, va explicar que ERC pretén superar les 400 llistes presentant-ne una a un de cada dos municipis per aconseguir triplicar els regidors electes. Tot i que cap dels dos dirigents d'ERC no es va voler pronunciar sobre possibles pactes postelecto-rals, tant Morera com Bonet van coincidir que "no es farà cap pacte contra natura", en referència ex-plícita a acords amb CiU. Romero acusa el PSOE de llançar una campanya contra Anguita Redacció MADRID El diputat d'Izquierda Unida An-tonio Romero va respondre ahir a les recents crítiques llançades contra Julio Anguita pel primer secretari del PSC, Raimon Obiols, acusant a aquest de ser "un can-tamananas i un caragirat, com tota la direcció del seu partit", a la qual Romero va acusar en pes d'una campanya per desprestigiar An-guita. El diputat d'IU va citar Joaquín Almúnia i Alejandro Cercas entre els dirigents del PSOE que més activament intervenen en aquesta campanya, davant la qual, va in-dicar, la federació d'esquerres pensa reaccionar marcant "encara més" les distàncies que la separen tant dels socialistes com del PP. "El PSOE s'ha suïcidat sol, traint els principis de l'esquerra i del progrés. Obiols és un canta-mahanas i un caragirat com tota la direcció del seu partit, perquè no es pot fer una campanya demanant el vot de l'esquerra, enfrontant-se amb Pujol als mítings, i després llançar-se als seus braços per jeure en el mateix llit", va sentenciar.