1996-11-30.AVUI.TREVIJANO EL GRAN AUSENTE JUAN CARLOS VIÑOLAS VEGA

Arxiu Municipal de Girona. Punt, El. 30/11/1996. Pàgina 6

PUNT DE VISTA EL PUNT / Dissabte, 30 de novembre dè 1996 EL PUNT COMARQUES GIRONINES ^2^ Edicions Periòdiques ^^ de les Comarques, S.A. Carrer Figuerola. 28- 17001 Girona (© 18 64 00 - Fax 18 64 20 Director de Tedidó: Joan Ventura i BrugulaL Redactor en cap: Pep Riera i Forn. Caps de secdÓ: Pepa Bouís, Caries Ribera i Maití Ayats (Esports). - Susanna Alsina (Ganotxa), Jordi Casas (Ripollès/Cerdanya). Salvador Garcia (Girona), ; Josep Puigben (Alt Empordà). Albert Vilar (Baix Empordà). Puri Abaica (Turisme). Núria Astorch (Ensenyament), Mònica Cabruja (Sanitat), Irene Casellas (Solidaritat i cooperació), Antoni Dalmau (Urbanisme). CoDseQ editorial: Xavier Albettí, Narcú-Jordi Art^ó, Caries Badia, Joan Bosdi, Josep Collclldcmont, Joan Domènech, Francesc Ferrer. Antoni Güell, David Marca, Jaume Pinyol, Modest Prats, Joan Ribas, Josep Suy, Francesc Ten, Margarida Torrent, Joan Torres, Josep Valls, Esteve Vilanova, Xavier Cortadellas (secretari). ELPÜNT I^E Comunicacions, S JL Carrer Figuerola. 28-17001 Girona ® 18 6400-Fsx 18 64 20 Consell d'administració: Joan Bosch i Roura (President), Jordi Bosch i Roura (GerHíl), David Marca i CaÜellas, Joan Ribas i Freixas i Esteve Vilanova i Vila. Director editorial: Joan Vall i Clara. ^ Director. Enúli Gispert i Negrell. Subdirector: Jwdi Grau i Ramió. Teià Bastons (Cap de Setmana), Jordi Camps (Esports), Josep Martinoy (Catalunya, Espanya, Món), Enric Matairodona (Llibre d'Estil). Jordi Molins (Dissaiy). Toni MuAoz (Publicacions Especials), Joan Poyano (Economia), Miquel Riera (Cultura-Espectacles), Enric Serra (Opinió), Tura Soler (Punt Divers), Xevi Xirgo (Política). Narcís Genis (PariamcnO, Lluís Bruguera (Tancament), Pere Drou (Llengua), Manel Lladó (Fotografia), Anna Mir (Correcció). Carme Toms (Documentació). Gestió: Anna M. Ribas, Carme Bosch (Administració). Miquel Fuentes (Recursos Humans), Concepció Casals (Quiosquers). Producció: Lluís Cama, Jaume Baichellí (Serveis), Jaume Esparraguera (InfograHa), Josep Madrenas (Informàtica), Nuri Pnineda (PublícitaO. Comercial: Pau Figueras, Baldin Bramon (Agències), Jordi Cantó (Comarques gironines), Cristina Taulats (Maresme), Marc Baster (Barcelonès Nord). Santi Amores (Subscripcions), Santi Esteva (Tarragona/Reus). Promoció: Xevi Esteva. Màrqueting: Toni Corominas. Relacions Exteriors: Estanis Alcover. Impressió: Rotimprès ® 40 05 95. EL PUNT expressa únicament la seva opinió en els editcnials. Els articles Ttnnats exposen i'^rimó dels seus autors, que EL PUNT no fa seva necessàriament Defensor dd ledon Josep Valls i Grau. ' Difusió controlada ^/i^ Dipòsit logal: Gl-535-78 El PSC de Blanes encén la pipa de la pau Tots els grups municipals de l'A juntament de Blanes s'hàn mostrat recelosos sobre la pro posta dels socialistes d'apel·lar a la bona voluntat per moderar el clima de crispació en els plens i, so bretot, eradicar els enfrontaments personals..Tan important ha estat el cansament i el desgast d'uns i altres a causa d'aquests enfrontaments que ara els costa de creure que el gest del PSC vagi de veres. Però val la pena intentar anteposar la bona vo luntat al recel. Precisament perquè la iniciativa és d'un dels principals responsables del mal ambient en les sessions plenàries. El PSC és qui més hi té a perdre si trenca el plat bonic que ha ofert als companys de con sistori. En canvi, si el pacte de pau es consolida hi sortiran guanyant tots plegats: els membres del consistori i tots els ciutadans de Blanes, que deuen ser els primers que estan can sats dels lamentables espectacles'que al llarg dels anys han donat els seus representants. La causa de la degeneració del cli ma dels plens de l'Ajuntament de Bla nes ha estat durant molts anys l'ex tralimitació del que ha de ser el debat polític. Massa vegades la discrepància ha degenerat en la desqualificació, l'insult i el mal gust, i cada atac era respost amb tanta o més agressivitat. Encara que en general les polèmiques s'han centrat en els líders dels dos principals grups —Fèlix Bota (CiU) i Maria Dolors Oms (PSC)—, qui més qui menys l'ha vessada més d'una ve gada. I amb tot el bagatge que han acumulat fins ara, només hi ha dues solucions: canviar les persones o fu mar la pipa de la pau que ha encès el PSC. Una vaga que demostra que la UE existeix La vaga dels transportistes fran cesos sembla que toca a la seva fi. Després d'aconseguir la pràctica totaUtat de les seves reivindicacions, els transportistes han començat a aixecar el bloqueig de la majoria de carreteres. La vaga ha demostrat que la Unió Europea és tota una realitat. El bloqueig de les carreteres de França ha ocasionat nombroses pèrdues en diversos sec tors de molts estats de la UE. A l'Estat Espanyol, es calcula que la vaga francesa ha fet perdre més de 7.500 miUons de pessetes als trans portistes espanyols, uns 50.000 mi lions als productors de fruites i ver dures de Múrcia i el País Valencià, i la majoria de fàbriques d'àutòmòbils s'han estat plantejant tancar uns dies per la impossibilitat que arribessin peces de recanvi. La vaga ha demostrat tres coses més. Una, òbvia, és la capacitat d'al guns sectors laborals francesos d'or ganitzar-se per col·lapsar totalment l'Estat, cosa que difícilment passa en altres països europeus. La segona és que la protesta ha esdevingut una vaga contra la política econòmica del govern d'Alain Juppé, que s'ha con vertit en el primer ministre amb menys suport popular dels últims anys. Finalment, el tercer element que ha demostrat aquesta vaga és que el dur camí per complir els acords de Maastricht comença a ser massa dur. A França ja s'ha fet evident, però abans-d'ahir també va començar una vaga a Grècia, en protesta per les mesures econòmiques, i a l'Estat Espanyol les principals centrals sin dicals han conyocat una vaga de fun cionaris pel pròxim dia 11 de de sembre. EL LECTOR ESCRIU '»»!mffis:^3^ Mala atenció al CAP de Salt '. • EI dia 5 de novembre vaig ser víctima, juntament amb mitja dot zena de dones més, del que per mala sort s'està convertint en un costum al CAP de Salt. La infer mera encarregada de fer les recep tes del doctor Riera (del qual no tenim cap queixa) ens va tenir més de dues üores esperant per fer-nos les receptes, amb l'excusa que ha via de comprovar si ens havíem ins crit prèviament a la recepció, on ja havíem fet mitja hora de cua. En mostrar-li la nostra opinió per la tardança, la resposta va ser la que es pot esperar d'una funcionària amb el lloc assegurat: «Si no us agrada, aneu a queixar-vos al cap de serveis.» Quan la impaciència et revolta després d'hores d'espera i intentes parlar amb el responsable del CAP, topes amb un mur infran quejable. Aquest senyor o senyora, aprofitant-se del càrrec, fa servir una prepotència d'alt dignatari i no s'até a raons. T'ofereix un horari de recepció puntual i tan intem pestiu per a una mestressa de casa que més valdria que et digués: «Passi-ho bé.» Acceptes a dos quarts de dues o res! Com si tots tinguéssim a casa una dona de fer feines o anéssim de restaurant. Els sotasignats creiem que ens me reixem un tracte digne de persones i reclamem amb tota la bona fe i també amb molta indignació un tracte més humà. / FILOMENA MEN DOZA GUIL. Salt (Gironès). Sobre PàcoIIiment familiar H Aquesta nota és una resposta a l'article aparegut el 8 de novembre en què la consellera de Justícia desqualifica l'Associació de Famí lies Acollidores de Girona, dient que «quan una associació o una entitat no ofereix prou garanties, se n'ha de prescindir». Som una família acollidora per segona vegada. El primer acolli ment, el vam fer amb l'anterior Servei d'Acolliment, i quan vaig Els textos tramesos a aquesta secció han de ser breus. Tindran prioritat els que no excedeixin de 20 ratlles mecanografiades. L'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport de l'autor. No es publicaran cartes signades amb pseudòninís ni amb inicials. El Punt es reserva el dret de publicar les comunicacions trameses, i el de resumir-les quan ho consideri oportú. tenir coses a criticar ho vaig fer, però els puc assegurar que el trac-' te que vam tenir amb ells va ser molt més càlid, correcte i "profes sional que el que rebem actual ment. L'equip anterior es posava al lloc del nen i al lloc dels pares acollidors, ens tenia en compte als dos i les coses funcionaven més co rrectament, segons el meu parer. Haig de donar suport a la con sellera en la qüestió de les desgra vacions fiscals; en el sistema ante rior, el que donaven vostès només servia per incrementar els nostres ingressos fiscals, fent-nos apujar el percentatge de pagament. Una altra cosa és incentivar més l'acolliment familiar; crec que ja està bé així, els que acollim un nen no ho fem per fer un negoci. Par lant de nens, és insultant pensar que això motivaria un major nom bre d'acolliments. Si hi ha major nombre d'acolliments en donar més diners, vostè tindria raó, és el mateix un cap de bestiar que un nen; per tant^ no val la pena tenir' molta cura quan es lliura un nen a una família acollidora, i es justifi caria perfectament el fet de pres cindir d'un servei de qualitat com el que oferia el Servei de l'Asso ciació de Famílies Acollidores. LA PUNXA D'EN JAP Vull puntualitzar que no és cert això que «quan no hi ha prou ga ranties cal prescindir», perquè si fos així la consellera tampoc ocu paria el càrrec que ocupa. Ella és una respectable membre de CiU; en canvi, l'associació no té credibi litat per a les autoritats d'aquesta coalició perquè no estan d'acord amb la seva política respecte a l'a colliment; és per aquesta raó que es va retirar la subvenció, és legí tim, no ens escandalitzem, la polí tica funciona així, o estàs amb mi o ets el meu enemic. Espero que a les pròximes eleccions canviï el partit de govern i el polític que s'o-. ...~.^'" ^^c^E-cupi d'aquests assumptes tingui més sensibilitat envers aquests nens i aquestes nenes, víctimes de la societat. / SANTIAGO GÓMEZ SE GURA. Sant Martí de Llémena (Girona). Treryano, el gran absent • Protagonistes de la transició espanyola —si més no, entesos— desfilen per la Casa de Cultura de Girona. Com el comunista penedit Carrillo i la cronista oficial del reg ne .Victoria Prego. Un cicle molt interessant organitzat pel diputat de CiU, López de Lerma. A l'Església catòlica hi pot ha ver concilis, però l'existència de Déu mai no es posarà en qüestió. De la mateixa manera, hi pot ha ver debats sobre la transició, però no es posarà mai en qüestió que en comptes de monarquia parlamen tària hi podria haver hagut una re pública presidencialista. És per això que un protagonista de la transició com Antonio Gar-cía-Trevijano no ha estat convidat; per heretge, ha de ser cremat a la foguera de l'oblit. Una persona em va dir una vegada que pertanyo a un món que s'està acabant: el món de les idees marxistes. Però no és això el que està morint en tots els sectors de la societat —com la universitat— sinó una actitud crítica envers les coses que es consideren sagrades, com la competència (en l'economia) o la monarquia (en l'estructura d'Es tat). A García-Trevijano se'l pot marginar, però no podran cremar tots els exemplars d'El discurso de la República./'JVAN CARLOS VINO-LAS VEGA. Tordera (Maresme). FE D'ERRADES • Pasqual Maragall va presentar el llibre d'Antoni Puigverd a Fi gueres. En el peu de foto de la pla na 21 de l'edició d'ahir es deia que el llibre era de Josep Puigverd i que l'acte s'havia fet a Girona. Per altra part, també estaven equivo-. cats els números de plana de la in formació de portada, que corres ponia a les planes 21 i 35.