1999-09-17.DIARI DE GIRONA.SOGECABLE

Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 17/9/1999. Pàgina 27

Diari de Girona DIVENDRES, 17 DE SETEMBRE DE 1999 Espanya Internacional 27 EL JUTGE DECLARA QUE MÀRQUEZ DE PRADO PRETENIA FER DES DE L'AUDIÈNCIA NACIONAL UNA «REVOLUCIÓ JUDICIAL» Garzón revela que la dona de Llafio volia acabar amb el «felipisme» El magistrat de l'Audiència Nacional declara com a testimoni del cas Sogecable EFE/DdeG D El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón va declarar ahir que la fiscal Maria Dolores Màr-quez de Prado, esposa i defenso ra del jutge Javier Gómez de Lia-iïo en el judici que se segueix al Tri bunal Suprem, va dir després de l'admissió de la querella del cas So gecable que «acabarem amb el fe lipisme». Garzón, qui va declarar com a testimoni a la quarta sessió del ju dici, va assegurar que el dia en què va ser admesa la querella i quan Màrquez de Prado es trobava amb els dos jutges, la fiscal va dir que «hauran de fer el passeig per les es cales de l'Audiència Nacional, hem de fer la revolució judicial per aca bar amb aquest sistema polític i corrupte i amb el felipisme». El testimoni va negar a pregun tes de la defensa de Liafto, acusat de tres presumptes delictes de pre-varicació comesos durant la ins trucció del cas Sogecable, que ha gués recriminat a aquell ésser ex cessivament dèbil per no atrevir-se a ordenar la presó de l'editor de Prisa Jesús de Polanco i del con seller delegat d'aquest grup Juan Luis Cebriàn. W7^ -% 1 LA CONVERSA. El jutge Balta-sar Garzón nega que hagués recriminat a Gómez de Lia-no ser excessivament dèbü per no atrervir-se a empresonar Jesús Polanco i Juan Luis Ce briàn, ambdós dirigents de Prisa. • LES QUERELLES. La defensa de Liano es querellarà contra Garzón per fals testimoni i calúmnies, i per aquest segon motiu ha demanat llicència al Tribunal per emprendre aquesta acció penal, mentre que per la primer no cal. «Aquesta conversa no va existir, malgrat el que hagi declarat al gun testimoni sota jurament», va assegurar Garzón en referència al que s'havia manifestat en una ses sió anterior de la vista pel fiscal de l'Audiència Nacional Ignacio Gor-dillo, qui va corroborar la versió de Gómez de Liaflo. «No tenia cap interès en el cas; si n'hi hagués algun, era que el meu company no caigués de cara a ter ra», va dir Garzón, que va afegir que malgrat ser el substitut de Lia no a l'Audiència Nacional, «mai vaig voler prendre cap mesura en aquest assumpte, i especialment durant l'incident de recusació». El testimoni també va afirmar que «absolutament mai» va veu re cap dels actes dictats per Liano en el cas, i quan Màrquez de Pra do li va insistir sobre la reunió on presumptament s'hauria interes sat per la marxa de l'assumpte, va respondre que «estic sota jurament i estic dient la veritat, i el que està dient vostè és fals». OTEGI AFIRMA QUE ETA NO ENTREGARA MAI LES ARMES A L'ESTAT ESPANYOL El Congrés celebra l'any de treva d'ETA amb la llei de víctimes del terrorisme EUROPA PRESS/DdeG D El ple del Congrés dels Diputats va aprovar ahir per unanimitat de tots els grups parlamentaris, en lec tura única i sense cap esmena, la proposició de llei de solidaritat amb les víctimes del terrosime, en trà mit al Senat, i s'espera que entri en vigor a mitjan del pròxims mes d'octubre. Es tracta de la iniciati va legislativa que més ràpidament s'ha tramitat eal Congrés -dimarts passat es va aprovar la presa en con sideració-, en un esforç de consens que va destacar el president de la Cambra, Federico Trillo. El president del Govern, José Ma ria Aznar, va acudir a les Corts per votar la llei, mentre que el PNB va voler «agrair» la tasca del vicepre-sident Francisco Àlvarez Cascos com a «teixidor» per haver-la apro vat el dia que es compleix un any de l'anunci de la treva per part de la banda terrorista ETA. Esperit de consens En les seves intervencions, tots els portaveus van insistir en els ar guments que van esgrimir dimarts passat, subratllant l'esperit de con sens i la unanimitat mostrada pels grups parlamentaris en aquest acte d'honor i d'homenatge a les vícti mes -tots van subscriure la pro posició- i la importànica d'aques ta llei en el procés de pau. El ministre de l'Interior, Jaime Mayor Oreja, va assegurar ahir, quan fa un any del cessament in definit de la violència per part de la banda terrorista ETA, que ahir éra un dia «de confiança en les nos tres institucions i en les forces po lítiques». Va insistir en l'«enorme trans cendència» que tenia l'aprovació del projecte i va destacar que ahir era un dia «especialment d'espe rança», no només pel cessament indefinit de les armes, sinó també per la reacció de les forces políti ques i parlamentàries al Congrés «cap a qui probablement no tenen possibilitat de tornar a estar amb nosaltres». Per la seva part, el diputat so cialista Afredo Pérez Rubalcaba, va assegurar que el reconeixement de les víctimes no és ni pot ser cap moviment de tipus tàctic, i va afe gir que la búsqueda de la pau no pot fer-se a costa de l'oblit, però tampoc de la inacceptable homo logació entre vícimes i botxins. «ETA mai entregarà les armes al Govern espanyol», va assegurar Amaldo Otegi, portaveu d'EH. Ote-gi va afirmar que els etarres «po drien enterrar les armes o destruir ies o deixar-les en mans d'un go vern nacional basc, però no de l'Estat espanyol, perquè seria la foto d'algú que admet la derrota i aquest no és el cas». Més cartes amenaçants • La banda terrorista ETA va enviar una nova onada de car tes, en les últimes setmanes, als empresaris del País Basc exi gint-los el pagament del l'ano menat «impost revolucionari», però en aquesta ocasió, la ban da terrorista ha endurit el llen guatge i les exigències, segons van informar fonts de la Ihiita antiterrorista. Les citades missives cxtor-sionadores van ser enviades a empresaris del País Basc que ja havien rebut amb anteriori tat cartes exigint-los r«impost revolucionari». Les fonts consultades van ex plicar que alguns d'aquests em presaris van rebre cartes ame naçants demanant-los diverses quantitats fins a tres ocasions dels del març. Des que va co mençar la treva s'han detectat mes de cent cartes enviades per la banda. Però no se sap el nom bre perquè no tots els empre saris ho denuncien. Garzón va negar també, en con tra del que afirmen Gómez de Lia flo i Gordillo, que ell hagués in tentat intercedir en favor dels di rectius de «Sogecable»: és «fals» i «mentida», va dir. Davant els diversos fets contin guts en el testimoni de Garzón, la defensa de López de Liano, va de manar a la sala que demanin com a testimonis els fiscals Gordillo i Màrquez de Prado, el jutge Nava rro, Antonio García Trevijano, Jai me Campmany i Jesús Neira. Tam bé va declarar que «Bacigalupo està a sou del Grup Prisa i fer dictà mens per a ells» i que la sala «ha prevaricat». A més a més, el jutge Javier Gó mez de Liano va anunciar que, té intenció de presentar querelles per un delicte de calúmnies i un altre de fals testimoni contra el jutge Baltasar Garzón. Javier Gómez de Liano va de manar llicència al Tribunal per em prendre accions penals per ca lúmnies contra Garzón per haver declarat ahir al matí que va qua lificar de «prevaricador» al ma gistrat del Tribunal suprem Enri-que Bacigalupo (membre del tri bunal que el jutja) i altres persones. Per la querella criminal de fals tes timoni no cal llicència. DES DE MADRID GUILLERMO DEL ALBA CAS DEL LLI Aprovades per 172 vots a favor i 150 en contra les conclusions de la comissió n El ple del Congrés dels di putats va aprovar ahir per 172 vots a favor -PP, CiU i CC^ i 15 en contra -PSOE, lU, PNB i Grup Mixt- les conclusions de la comissió d'investigació cre ada per analitzar la políticsa d'a judes comunitàries al cultiu del lli. Els vots particulars de PSOE, PNB i NI i lU van ser rebut jats per la mateixa majoria . SEVILLA Detenen una dona que va matar el seu marit d'una punyalada a Écija n La policia va detenir ahir a Écija una dona de 63 anys acu sada de matar el seu marit d'u na punyalada al tòrax durant una discussió. Els fets es van produir durant un enfronta ment familiar greu, que va fer que els veïns truquessin a la po licia a causa dels crits. CEUTA La polida denunciarà el GIL per falses imputacions D Manuel Menéndez, policia local de Ceuta, presentarà una demanda contra el GIL per fal ses imputacions perquè el par tit va acusar l'agent d'haver as cendit a cap del cos policial per la seva relació amb la trànsfu ga Mercedes Medina. El PP, derrotat a la Guerra Civil Iguna vegada havia de passar i, finalment, ha passat el previsible: que l'esquerra i la dreta s'en frontaran, encara que sigui mí nimament, en el reduït espai d'una comissió de treball, al Congrés dels Diputats, a causa de la Guerra CivU espanyola. La veritat és que ha trigat molt que aquest esdeveniment es produís, i la sang no ha arribat al riu, ni molt menys. Amb prou fei nes va passar de ser un debat acadèmic, una mica electora-lista, també, i que ara corres pondrà a cada ciutadà passar del tot o apuntar-se a un dels bàndols. Però el que ha passat és que el diputat Robles, del PP, i amb ell el partit, van perdre la votació, i algú podrà dir que el PP, finalment, va perdre la Guerra Civil que Franco va ini ciar el 18 de juliol del 36 mit jançant la seva sublevació «mi litar i feixista» contra un règim perfectament democràtic. Al PP es discuteix ara si el de bat tenia raó de ser, o si no hi havia cap més remei que pas sar aquest tràngol i esgotar aquest glop perquè cadascú es quedés on li correspon. Però hi ha força coincidència en posar de relleu que al diputat Robles, fill del que va ser director ge neral de RTVE i gendre de Manuel Fraga, exdirector general amb l'an tic ministre de Franco, se li va veu re excessivament el llautó ultra-conservador de la família, i que molt escassament va poder exer cir la tasca de representant del PP progressista i modern que aspira a presentar el Govern d'Aznar. La veritat és que en la seva ma teixa existència, el sistema demo cràtic actual és una rectificació ra dical, total i monumental del cop d'Estat de Franco, i precisament per això als historiadors els sem blarà poc discutible la derrota del PP a la comissió d'Exteriors. Es podrà discutir la terminologia, però no hi ha dubte que a aques tes alçades discutir sobre si va te nir raó històrica de ser aquell cop d'Estat que va conduir a la Guerra Civil del milió de morts és, ni més ni menys, una estupidesa inexpli cable i innecessària. Qui accepta entrar en aquesta qüestió, 63 anys després de l'inici d'aquella infausta guerra entre es panyols, ha d'apuntar-se el punt de la ximpleria de dimensions im menses de la història present. Això sí, va poder aconseguir distreure d'una altra derrota del Govern de la mateixa jornada, i molt més efectiva i transcendent; la derrota davant els preus sublevats i en peu de guerra de l'IPC d'agost.