1997-09-27.EL PUNT.SOGECABLE

Arxiu Municipal de Girona. Punt, El. 27/9/1997. Pàgina 22

22. Dissabte, 27 de setembre de 1997 ESPANYA-MON PAÍS BASC Ardanza Teu molt dificil que s'ambi al ple desenvolupament de l'estatut de Òemika El lehendakari va presidir ahir l'últim debat de política general al Parlament basc EFE H Vitòria.— El lehendakari basc, José An-tonio Ardanza, va declarar ahir que consi derava gairebé impossible que s'arribi al ple desenvolupament de l'estatut de Gernika i va lamentar no haver-ho aconseguit durant els tretze anys que porta en el càrrec. Ardanza va fer aquestes declaracions en l'obertura del debat de política general al Parlament basc, l'últim que presideix. En la seva intervenció va fer referència també al procés de pacificació. En aquest sentit va advertir que trencar el Pacte d'Ajuria Enea no només seria una «des-Ueieltat» envers els seus signants sinó també una «autèntica traïció a la societat basca». Ardanza, el discurs del qual va ser durament criticat per tots els grups de l'oposició, va assegurar en la seva intervenció que veia amb pena i una preocupació per què ho consdierava una feina molt dificil aconseguir les tranferències que falten per, culminar l'estatut de Gernika, un text que, segons va dir el lehendakari, «és l'acord que uneix a la majoria dels bas cos». Ardanza, que va presidir ahir el darrer debat de política general basc com a lehendakari, va fer referència a la transferència de les quotes per a la formació de l'Inem. En aquest sentit va dir que els «motius polítics de l'Estat» argumentats per no fer aquest traspàs són «la submissió a pres sions procedents dels més diversos sectors de la política i del món laboral». Un altre dels temes en els quals va centrar part del seu discurs va ser el procés de pa cificació sobre el qual va dir que trencar el Pacte d'Ajuria Enea no seria només una «deslleialtat» • envers els seus firmànts, sinó «una autèntica traïció a una -societat que exigeix, el «seu compliment».-;.', Després de la intervenció del lehendakari-basc va-prendre "la paraula el'portàveu del PNB,-Jo- • seba Egibar, que va destacar: «Ar danza ens ha aconsellat, a tots ' els partits i als que governin en el fiítur, el respecte a la dife renciació, a la pluralitat de la so cietat basca i a la necessitat d'a daptar-nos als nous móns. Aquest diagnòstic és molt correcte, per què tots els partits hem de res-1 dVJMWt idtf·Nw·^ ítUBkibà re El lehendakari basc, José Antonio Ardanza, ahir en el debat de política general al Parlament basc. Foto: DAVID AGUILAR / EFE. pectar aquests tres püans.» dicar que havia d'haver aprofundit Fernando Buesa, portaveu del més en els «fenòmens que passen PSE-EE, va apuntar que l'anàUsi en la societat basca, com les mor. feta per Ardanza havia estat «co- bilitzacions ciutadanes registrades rrecte i ajustat», tot i que va in- . aquest estiu». Per la seva banda, Carlos Ga-raikoetxea, president d'EA, va as senyalar que personalment té una «visió més severa» sobre el de senvolupament de l'autogovern que el lehendakari, ja que s'ha produït una paralització, «no per qüestions de naturalesa tècnica o dificultats materials més o menys comprensibles, sinó per diferèn cies conceptuals, per qüestions de principi». El president del PP al País Basc, Carlos Iturgaiz va ma nifestar: «Ha estat un discurs allu nyat de la realitat, sense cap mena d'autocrítica. En el discurs no ha aparegut cap ombra, i en la so cietat basca n'hi ha moltes.» En aquesta mateixa línia es va pro nunciar el portaveu d'IU, Javier Madrazo, que es va mostrar «de fraudat» amb el discurs del le hendakari, «perquè ha tornat a presentar una imatge d'una Eus-kadi irreal, com si visquéssim en el millor dels móns». El portaveu d'UA, Pablo Mosquera, també va ser molt crític amb el lehendakari i va afirmar: «Qualsevol semblan ça entre l'Euskadi oficial que ha marcat el lehendakari i l'Euskadi social que viuen els ciutadans que estan desocupats o que han hagut de suportar aquest estiu tota la violència és pura coincidència.» El portaveu d'HB, Karmelo Lan-da, va criticar també l'exposició dels tretze anys de mandat feta pel,lehendakari basc- En aquest snetit, el representant d'HB va dir: «En el discurs que ha fet només ha dedicat quatre minuts a la pacificació.» El govern suprimirà el servei militar obligatori abans del 2003 H Madrid.— El secretari d'estat per a la Comunicació, Miguel Àn gel Rodríguez, va anunciar ahir que el Consell de Ministres havia aprovat la creació de 12.500 places de soldats professionals i que abans del 2003 se suprimirà el servei militar obligatori i es crearà un exèrcit totalment professional. En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Miguel Àngel Rodríguez va assenyalar també que l'exécutiu havia apro vat el projecte de llei del nou règim disciplinari militar i què el projecte de llei de pressupostos, recull un esforç per a la profes-sionalització de les forces armades i la supressió del servei miUtar obligatori. El portaveu del govern estatal va explicar que aquest any l'exécutiu ha decidit crear 12.500 places de soldats professionals amb vista a l'any vinent, que aug mentaran a 50.000 els militars pro-fesionals a les forces armades es panyoles, la qual cosa «consolida la promesa de fer un exèrcit pro fessional i suprimir el servei mi litar obligatori». En l'informe del ministre de Defensa, Eduardo Se rra, exposat en el Consell de Mi nistres, «s'assegura que en els pròxims cinc anys l'Estaf Espanyol disposarà d'un exèrcit més mo dern amb menys personal i ab solutament professional». / EFE £1 fiscal del «cas Filesa» demana 6 anys de presó per a Sala • Madrid.— El fiscal Antonio Salinas va demanar ahir en el ju dici-pel cas Filesa que se celebra al Tribunal Suprem sis anys de presó per al senador del PSC Jo sep Maria Sala i 19 més per a l'exdiputat del PSOE Carlos Na varro-i els copropietaris de les empreses del grup Filesa Lluís Oliveró i Alberto Flores; El fiscal demana demana tmabé per a Sala set anys d'inhibilitació especial pels.delictes d'associació il·lícita i de continuïtat en falsetat en do cument mercantil. / EFE «CAS SOGECABLE» Gàrzón declara durant tres hores davant el TS sobre la suposada trama contra Polanco Gómez de Liano declararà dilluns que ve El jutge de l'Audiència Nacio nal, Baltasar Garzón, va declarar ahir com a imputat durant prop de tres hores davant el Tribunal Suprem, sobre la suposada trama contra l'editor Jesús de Polanco que, segons li van confessar alguns testimonis, hi havia darrere del cas Sogecable. La declaració que entorn d'aquest assumpte havia de prestar també com a imputat el jutge que instrueix el procés contra Polanco, Javier Gómez de Liafio, va ser ajornada per dilluns vinent, à dos quarts de deu del matí, degut a la llarga durada de la compareixença de Garzón. El magistrat dèl Tribunal Su prem, Joaquín Delgado, ha citat com a imputat ambdós jutges per determinar si algun d'ells ha de linquit en el seu creuament d'a cusacions de prevaricació i de núncia falsa, entre altres deüctes, entorn del cas Sogecable. Garzón va afirmar en una acta que alguns testimonis li havien dit que hi havia una trama, de la qual for mava part el jutge Gómez de Lia fio, per empresonar Polanco, però Góinez de Liafio ho va negar. Poc abans de les deu del matí, i enmig d'una gran expectació de fotògrafs, cameres i periodistes, els dos jutges van arribar a l'alt tribunal per declarar, si bé abans que comencés aquesta diligència el fiscal va proposar que es de cretés el secret de les actuacions, cosa que havia rebutjat aquesta setmana el jutge. Garzón va donar suport a la tesi del fiscal, mentre que s'hi van oposar Gómez de Liano i l'advocat Antonio García Trevi-jano, que també està irriputat com a testimoni i es defensa així mateix, i un altre imputat, el jutge Joaquín Navarro. A la sortida, García Tre-vijano va estacar r«hipoçresia» del secret de les diligències ja que, seegons va dir, els testimonis es mentats com a imputats són amics i es pensen explicar entre ells les declaracions que realitzin. Degut al secret tampoc van poder assistir El jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón. Foto: EFE. a la declaració els advocats de l'acusació de Sogecable Juaii de Rojas i Benito Garrido. Els dos lletrats van aportar al jutge Del gado un anònim'que diu que han rebut als seus despatxos en el qual una suposada funcionària de l'Au-diencia Nacional informa que va sentir una conversa entre el pre sident de la sala d'afers penals del tribunal, Siro García, i Garzón per «carregar-se» a Gómez de Lia fio. Un testimoni de la conversa que és citat en l'anònim és el secretari de govern de l'Audiehcia Nacional, Guillermo Femàndez, el qual va negar que aquesta nota tingués cap valor.