1997-10-24.DIARI D GIRONA.SOGECABLE

Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 24/10/1997. Pàgina 22

22/ Diari de Girona Divendres, 24 d'oçtubre de 1997 INTERNACIONAL 23 JUDICI A HB EA i ELA diuen que HB va difondre el vídeo d'ETA perquè estaven preocupats per la pau 24 POL POT L'exdictador cambodjà diu que té la consciència neta per haver ordenat el genocidi El PSOE va acusar ahir el Goverií del PP d'haver aug mentat en 1,5 bilions el deute de la Seguretat Social, i augura que la situació de l'institut «serà insostenible i en el futur les pensions no podran ser ateses». D'altra banda, els vots de PP, CiU, PNB i CC van rebutjar ahir les esmenes a la totalitat de PSOE i lU als pressupos tos de l'Estat per 1998, cosa que, segons Aznar, demos tra la «solidesa» de la majoria que recolza el Govern. El PSOE denuncia que el deute deia Seguretat Social ha crescut 1,5 bilions El ple del Congrés va rebutjar ahir les esmenes a la totalitat als pressupostos per l'any 98 EFE/DdeG Madrid El portaveu socialista de polí tica social Alejandro Cercas va acusar ahir el PP d'haver aug mentat el deute de la Seguretat Social en 1,5 bilions de pessetes des que els socialistes van deixar el Govern el 1996. Cercas va explicar en roda de premsa que dels 1,5 bilions de pessetes de deute de la Segure tat Social, 600.000 milions corresponen a l'exercici de 1996, mentre que en aquest exercici, del qual «nò tenim ni una previ sió de liquidació feta pel Grovem» corresponen uns 450.000 i la resta al pressupost de 1998. Això demostra, segons Cer cas, que «l'Estat no aporta més diners a la Seguretat Social -com recull el Pacte de Toledo-amb la qual cosa la situació serà insostenible i en el futur les pen sions, no podran ser ateses», ja que ara «es paguen a costa de l'endeutament de la Seguretat Social». Cercas va dir que el 1982, quan els socialistes van arribar al Govern, les cotitzacions socials aportaven a la Seguretat Social el 82,81 per cent i l'Estat el 15,19 per cent, i que el 1996, any en què el PSOE va deixar l'Executiu, les cotitzacions supo saven el 63,69 i l'Estat el 29,27. Però des del triomf del Partit Popular, les aportacions de les cotitzacions socials tant l'any 1997 com el 1998 suposen un 66,4 i un 65,81 per cent, respec tivament, mentre que la de l'Es tat se situa en el 29,27 i el 30,61, en cada cas. D'altra banda, el Ple del Con grés va rebutjar ahir, amb els vots de PP, CiU, PNB i Coalició José Carlos Mauricio, de CC, Rato i Arenas ahir al Congrés, on es van rebutjar les esmenes als pressupostos. Canària, les esmenes a la totali tat als projectes de Llei de Pres supostos generals de l'Estat per al 1998 i d'Acompanyament pre sentades pel PSOE, lU i els cinc partits integrats en el Grup Mixt. El president del Govern, José Maria Aznar, va assegurar des prés de-la votació que el recolza ment als pressupostos per a l'any que ve ratifica la «solidesa» de la majoria que dóna suport a l'Executiu, per la qual cosa va assegurar que «el cainí cap al 1998 està aclarit, tant en termes polítics com econòmics». Aznar, en les declaracions que va fer als periodistes des prés del debat, va destacar que el projecte de pressupostos con solida el creixement i un aug ment de l'ocupació en «nivells extraordinaris», alhora que garanteixen la cohessió social i deixen «plenament garantit» l'ingrés d'Espanya a l'euro. El vicepresident segon'i ministre d'Economia, Rodrigo Rato, va explicar que l'evoliíció de l'economia l'any 1997 i les previsions per al 1998 indiquen que «anem pel camí adequat, encara que els esforços han de continuar», per la qual cosa va solicitar la col·laboració dels grups parlamentaris per «millo rar» els pressupostos en el trà mit d'esmenes parcials a la llei. ~ El portaveu socialista en el Congrés, Juan Manuel Eguiaga-ray, va afirmar ahir que ei debat de pressupostos ha contraposat «les mitges veritats» del Govern amb l'actitud socialista d'«ex pressar la seva preocupació pel present i pel futur del país», tesi en la qual també va coincidir el portaveu del PSOE en la Comis sió de pressupostos, Josep Borrell, que va afegir que els problemes que el PSOE constata en els comptes púbücs han estat reírendades per l'informe Barea. El director de VOfícina Pressupostària va dir que el document va ser modificat 24 hores després El Govern qualifica d'anecdòtic l'«informe Barea» EFE/DdeG Madrid L'informe sobre els pressu postos que va ser utilitzat dime cres passat pel secretari general del PSOE, Joaquín Ahmmia, per criticar la política pressupostà ria del Govern va ser qualificat pel vicepresident segon Rodrigo Rato d'«anecdòtic». L'autor 'del mateix informe, el director de l'Oficina Pressupostària de la Presidència, José Barea, va explicar ahir que va modificar el seu informe 24 hores després dTiaver disposat de tota la infor mació degudament contrastada sobre els mateixos. Un comimi-cat de la secretaria d'Éstat de la Comunicació va assenyalar ahir que aquests informes són «abso lutament habituals» durant el procés d'elaboració del projecte de pressupostos. José Barea va afirmar que «prendre com a punt de referèn cia un document parcial de tre ball posteriorment corregit, con trastat i superat per la realitat no té cap mena de valor». «A l'hora d'elaborar els pressupos tos es preparen molts docu ments que després es contrasten amb altres», va expHcar el direc tor de l'Oficina Pressupostària. José Barea va explicar que la seva ófidna va corregir l'informe presentat per Almúnia l'endemà d'haver-lo redactat, «arribant a la conclusió que els pressupostos generals de l'Estat pel 1998 garanteixen plenament i bom-pleixen amb rigor i coherència els objectius necessaris de l'eco nomia espanyola». Amb aques tes expHcacions, Barea va voler donar per tancada la «polèmica artificial» oberta ahir per l'oposi ció diírant el debat pressuposta ri. El president del grup parla mentari socialista va donar a conèixer dimecres passat un document de l'Oficina Pressu postària que afirmava que els crèdits dels pressupostos de 1997 podrien presentar im aug ment de 600.000 milions de pes setes per damunt del que estava inicialment previst un cop es finalitzés l'exercici. El vicepresident segon i ministre d'Economia, Rodrigo Rato, va assegurar ahir al Con grés dels Diputats que la desvia ció de què es parla al docxmient de rOficitia Pressupostària no és de 600.000 miüons, sinó que del que es tracta és d'un augment de 320.000 milions a íes obhga-cions reconegudes. Barrionuevo nega haver cobrat 900 milions en xecs perl'AVE EFE/DdeG Madrid.- El diputat socialis ta José Barrionuevo va negar ahir haver cobrat 900 milions de pessetes en xecs emesos per «Siemens» en concepte de co missions per l'adjudicació de l'AVE a aquesta empresa ale manya. Barrionuevo va negar a-questa acusació davant les informacions que anuncien la presentació d'xma denúncia per part de l'acusació particular en el cas de les suposades comis sions pel tren d'alta velocitat. L'exministre de Transports es va mostrar disposat a firmar un poder a qui vulgui investi gar sobre aquest afer. «Estic disposat a firmar aquest poder a qualsevol que busqui aquests diners a Suïssa, Alemanya, Noruega 0 en qualsevol part del món que vulgui i que el que tro bi, que sigui per a ell». No obs tant, va afegir que posa com a condició que si en un termini determinat no han trobat res, ri% de la quantitat que supo sadament ha cobrat s'ingressi en una institució benèfica. Navarro, Gordíllo, Màrquez i García es querellaran contra Garzón Madrid.- El magistrat Joa quín Navarro, els fiscas Ignado Gordülo i Maria Dolores Màr quez i l'advocat Antonio García Trevijano preparen una quere lla contra el jutge de l'Audièn cia Nacional Baltasar Garzón per prevaricació en l'auto en què aquest va revelar una cons piració en el cas Sogecable. García Trevijano va indicar que en la querella acusaran Garzón d'endarreriment maliciós en l'Administració de Justícia en la resolució de la recusació que va presentar el conseller dele gat del grup Prisa Juan Luis Cebriàn contra el jutge de l'Au diència Nacional Javier Gómez de Liano, perquè aquest deixi d'investigar el cas Sogecable. El PP guanya el seu escó 42 a Galícia gràcies als vots dels immigrants Santiago de Compostel·la.-El PP ha augmentat la majoria absoluta fins als 42 escons des prés que s'escrutés ahir a la tarda el vot immigrant en la província de la Coruüa. De tota manera continua sent una dada provisional a l'espera de la impugnació anunciada pel Bloc. Així doncs, els populars guanyen un diputat per aques ta circumscripciój que perd el Bloc Nacionalista Gallec, fins als 13 escons, davant els 6 dels nacionalistes.