1997-09-05.EL PUNT.SOGECABLE

Arxiu Municipal de Girona. Punt, El. 5/9/1997. Pàgina 21

21. Divendres, 5 de setembre de 1997 ESPANYA-MON EL «CAS FILESA» Aida Alyarez nega que Filesa pagués el lloguer d^una seu electoral del PSOE Va manifestar que les tres factures van ser enviades l'any 1989 per error EFE H Madrid.— La excoordinadora de Finances del PSOE i responsable de Tempresa Dis-tribuidora Express 2020, Aida Alvarez, va ne gar ahir que Filesa pagués el lloguer de l'edifici La excoordinadora de Finances del PSOE i responsable de l'em presa Distribuidora Express 2020, Aida Alvarez, acusada de pre sumptes delictes de falsedat en document mercantil i falsedat continuada en document mercan til, va dir que es va adonar de l'error —que la seva empresa ha via enviat unes factures a Filesa—, quan estava fora de Madrid i en tomar va revisar la contabilitat d'aquest exercici. ifVlvarez va explicar que Dis tribuïdora Express 2020 va llogar les oficines del carrer Gobelas i va autoritzar al PSOE la seva uti lització conjunta, per la qual cosa cobrava la seva proporció. L'excoordinandora de Finances del PSOE va recordar que després d'enviar-se per error les factures d'arrendament a Filesa, per im port de 10, 10 i 70 milions de pessetes, van posar-se en contacte amb el contable d'aquesta em presa, Carlos Van Schowen, per què les destruís, cosa que final ment no va fer i va assenyalar que Ramon Moreda, del PSOE, li va pagar posteriorment l'import de Uoger. Alvarez va afegir que no era Distribuidora Express sinó una altra empresa seva. Tecno logia Informàtica, que tenia re lació amb Filesa i que hauria d'ha ver girat a aquesta les factures per diversos serveis. Tant el PSOE com Filesa eren clients meus, va indicar Aida Al varez, que va recalcar que Dis tribuïdora Express facturava i co brava al PSOE mentre que Tec nologia Informàtica ho feia amb Filesa. Alvarez va negar, després d'una pregunta del fiscal, que rea litzés operacions d'«enginyeria fi nancera» per ocultar el presumpte finançament irregular del PSOE. La inculpada va afirmar que no va rebre els requeriments en els registres ordenats a les seus de les dues empreses pel primer ins tructor de la causa, Marino Bar bero, durant els quals no li van permetre ni trucar per telèfon. Davant el tribunal també va del carrer Gobelas, de Madrid, seu electoral del PSOE. Aida Alvarez, una de les dotze acusades en el cas Filesa sobre el presumpte finançament irregular del PSOE, el judici oral del qual va començar ahir al Tribunal Suprem, va manifestar que les tres factures enviades l'any 1989 a Filesa per Distribuidora Express 2020 per aquest concepte eren totalment in correctes, ja que van ser remeses per un simple error. El banc dels acusats del cas Filesa amb Aida Alvarez al fons. Foto: EFE / J.M.PASTOR declarar el marit d'Aida Alvarez, Miguel Molledo, conseller delegat de Distribuidoa Express, que va afirmar que les seves funcions a les empreses que dirigia la seva dona eren simplement comercials, que compaginava amb el seu tre ball com a instructor de vol, i Va negar que tingués cap tipus de relació amb Filesa i el PSOE. Molledo va relatar que no va rea litzar tasques administratives i fi nanceres i que va firmar docu ments per imperatiu legal pel seu càrrec de conseller delegat. El ma rit d'Aida Alvarez, que al igual que la seva esposa, es van negar a contestar les preguntes dels ad vocats del Partit Popular i de l'a cusació particular, va dir que van crear aquesta empresa a petició dels mitjans de comunicació per al transport i distribució de la premsa. Marcos García Montes, advocat de l'acusació exercida per José Mana Ruiz Mateos, es va reservar el dret de retirar els seus càrrecs contra er president de l'empresa Camunsa, Diego Ramos Ramos, per possible prescripció del delicte d'apropiació indeguda dels fets que l'acusava. García Montes va interrogar en la seva sessió d'ahir Ramos en relació a un pagament realitzat per la seva empresa de 2,2 milions de pessetes a Time Export. L'expresident del Consell d'Administració de Aesa Brown Boveru, Julio Calleja, acusat de delicte fiscal i apropiació inde guda, va negar conèixer l'existèn cia d'unes factures pagades per aquesta empresa a Filesa per 112 milions de pessetes. Calleja va as senyalar que el seu càrrec era no-~ més representatiu sense cap poder executiu ja que era el conseller delegat de ABB, José Montes, que va morir l'any 1994, el responsable de la gestió de la societat. Calleja va indicar que es limitava a assistir als consells d'administració, en els quals s'aprovaven les coinptes sen se que es concretessin en les ma teixes les factures. Els judici seguirà demà amb les declaracions de la resta dels acusat, Eugenio Marín García, de Cepsa; Luis Sànchez Marcos i Francisco Javier Iglesia Díaz, d'Elsan; i Juan Molina Vivas, d'Enasa. DES DE MADRID Ningú sap d^on sortiran els diners LLUÍS FALGAS Sense fer gaire soroll, Aznar i Pujol s'han donat la mà per poder aprovar els pres supostos de l'any vinent. Vo len un trimestre «tranquil». Ni a un ni a l'altre els convé trencar res en aquests moments, malgrat que la processó va per dins. Pel Congrés dels Diputats s'explica que abans-d'íihir el portaveu de CiU, Joaquim Molins, es va ba rallar duríssimament amb el pre sident del Congrés, Federico Tri llo, arran del fet que els populars van impedir que CiU tingués un membre a la Junta Electoral cen tral. Molins volia que el catedràtic Marc Carrillo continués en aquest càrrec i es va agafar molt ma lament la decisió unilateral de Tri llo. El portaveu convergent va por tar per escrit les seves queixes al president de la cambra baixa i sembla que es va aixecar més d'un cop el to de veu. La mala maror continua, tot i que de cara a la galeria la legislatura seguirà endavant amb l'acord del Partit Popular i CiU. La prova de foc ha estat que el govern ha assolit l'acord sobre el principal enrenou que els se parava: la dotació pressupostària pel deute de la Sanitat. Amb aquest acord Catalunya obtindrà 50.000 milions de pessetes més. Però, alerta! L'acord està fet. Però encara ningú sap d'on sortiran aquests diners. Els més pessimis tes creuen que la intenció del PP amb el suport de CiU és acabar privatitzant la sanitat i, per tant, destruint l'estat del benestar, un dels èxits de l'època socialista. D'altres apunten que el govern té a punt un decret pér al co brament del 40 per cent del cost dels medicaments en aquells ju bilats que tinguin una pensió de més de 100.000 pessetes. Una qüestió que si es fes seria injusta, ja que tots aquests pensionistes estan obligats a fer la declaració de la renda i a pagar per les seves rendes com tots els altres ciutadans. Amb l'única diferència que tenen més necessitats de me dicaments, almenys estadística ment, els més grans que no pas els més joves. Són presumptes in tencions del govern amb el suport de CiU per comprovar el nivell de rebuig o l'acceptació que tenen.. De moment, l'acord per la Sa nitat s'ha signat. Era una condició per mantenir el pacte. Ara, no saben d'on sortiran els diners. I sembla que els més febles i fàcils d'atacar seran els pensionistes. Compte, que a l'hora de la veritat amb el vot dels pensionistes es poden canviar moltes coses. Un testimoni assegura que la secretaria d'estat li donava diners per a Roldan EFE • Madrid.— Manuel Fuentes Ca brera, cap de la secretaria de des patx de la direcció general de la Guàrdia Civil quan el seu titular era Luis Roldàn, va assegurar ahir que hi havia partides mensucils de fons reservats que arribaven de la secretaria d'estat per a la Seguretat en un taló a part, amb la indicació verbal «per al teu director». El tinent coronel Ma nuel Fuentes Cabrera, que va de clarar ahir com a testimoni en el judici contra Roldàn i set in culpats més pel presumpte en riquiment il·lícit, va ser cap de la secretaria de despatx des de 1989 i va ocupar el càrrec fins a l'agost de 1994, uns mesos des prés que l'exdirector general fugis de l'Estat. També va declarar ahir en qualitat de testimoni el capità Emilio Fabiàn Arroyo, encarregat de fer efectiu els diners en el Banc d'Espanya i qui va apuntar que Roldàn ordenava ingressar di ners en els seus comptes, igual que manava que enviessin a so lucionar la corretja d'un rellotge o que h recollissin els paquets d'una compra feta el dia abans. Fuentes Cabrera va declarar que trimestralment arribava una par tida de 14,5 milions de pessetes de fons reservats adscrits direc tament a la direcció general de la Guàrdia Civil i, mensualment, la secretaria .d'estat enviava un xec de 12,5 milions i un altre de 5 milions «per al teu director». Aquests xecs els feia efectius en el Banc d'Espanya el capità Fa biàn, caixer de la secretaria de despatx, que va precisar que re collia els diners eh una maleta. Gúnez de liano vírf que investi^uni les acusacimis feies omint dl per GaiZíMi H Madrid.— El jutge de l'Au-diencia Nacional Javier Gómez de Liaiio va demanar ahir al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) «la seva urgent interven ció» perquè investigui les acusa cions exposades contra ell en Tac te dictat per Baltasar Garzón en el cas Sogecable. En un escrit pre sentat al CGPJ, Gómez de Liaflo reprodueix la part de la resolució que la portat a dirigir-se a l'òrgan de govern de jutges i magistrats en vista de «la gravetat de l'ex posat» per Garzón. En aquest ac te, el jutge Baltasar Garzón s'abstè de resoldre l'escrit de recusació que va presentar el periodista i directiu de Canal Plus Juan Luis Cebriàn contra el jutge instructor del cas Sogecable, Javier Gómez de Liaiio. Garzón va adoptar aquesta decisió per haver conegut de forma «extraprocesal» les su posades reuriions entre Gómez de Liano, l'advocat Antonio García Trevijano, el periodista Jaime Campmany i altres persones. / EFE Almúnia diu que la societat Yol que es reforci la unitat contra ETA • Vitòria.— El líder del PSOE, Joaquín Almúnia, va assegurar ahir que després de l'assassinat de Miguel Àngel Blanco la So ciedad ha demanat als partits que mantinguin la unitat davant el te rrorisme. Almúnia va fes aquestes declaracions després de la reunió que va mantenir amb el lehen-dakari, José Antonio Ardanza, i abans de dinar amb el president del PNB, Xabier Arzalluz./EFE