1976-05-19.AVUI.SIN CONFIRMACION ACTO CD

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 19/5/1976. Pàgina 12

Espanya--AVUI, dimecres, 19 maig 1976-Pàgina 12-MADRID Dos fracassos polítics per al bunker Tres periodistes atonyinats després d'identificar-se Es ben manifest que el rei Joan Carles s'ocupa intensament de la seva imatge popular. Des-prés dels viatges a Catalunya i a Andalusia, el rei ha decidit de visitar el principat d'Astúries. Les primeres noticies parlen d'una recepció clamorosa que no val a considerar com a artifi-cial. No sembla que aquesta mena de viatges, que sempre tenen un caire "populista", siguin tan acuradament preparats com els que estàvem acos-tumats a veure en l'anterior cap de l'Estat. Es diu que fins i tot els pe-rits en protocol s'han "escandalitzat"' del tarannà espontani amb què el rei es desenvolupa en aquestes oca-sions. Això. naturalment, no vol dir que aquest tipus de viatges no tin-guin una funcionalitat política evi-dent. El rei busca un suport popular que. en certa manera, equivaldria al d'un referèndum. JOAN CARLES: ACCELERACIÓ DEL REFORMISME Però el rei no en té prou, amb l'a-tansament als estaments populars. Està amatent a la qualitat i a la sig-nificació permanent de la seva imat-ge política. En una circumstància ca-bal, en la qual tant els reformistes com els partidaris de la ruptura —sense oblidar els immobilistes— lliuren una batalla política de grans proporcions, el rei s'esmerça a dis-tribuir la seva atenció cap a les per-sones i els corrents de tot l'espectre polític. Se'l veu per damunt de les eventualitats quotidianes i se'l nota equidistant de qualsevol adscripció a una línia de praxi política concre-ta. Tanmateix, les darreres conver-ses mantingudes amb personalitats de l'oposició (Gil Robles, García Ló-pez) han fet pensar que el monarca es decanta per una acceleració del reformisme que no exclou la possibi-litat d'una entesa amb certs sectors moderats, partidaris de la ruptura. L'actuació de Joan Carles —els ob-servadors creuen que gaudeix de molts bons consellers— està esdeve-Consulteu amb un bon DETECTIU LLICÈNCIA OFICIAL ISF1 L' Infanta C.arlnta. 14-5 FBEHAR ENTRE EL MAR I LA MUNTANYA (ZONA LLORET) Xalet obra tradicional de 2 cam-bres dobles, menjador-living. cui-na, bany i terrassa, amb 800 m2 de jardí per 760.000 pessetes. Donaria facilitats fins a 10 anys. Informació al tel. 239 06 13 nint un dels pilars fonamentals de l'intent de construcció de la demo-cràcia. EL BUNKER ESTA MALMETENT LA SEVA FIGURA Aquesta acceleració del reformis-me, que el rei abona més o menys obertament, no és acceptada pels sec-tors amants de l'ortodòxia i de les essències del "18 de julio". Les dues darreres mostres de la resistència han tingut per marc les Corts i els car-rers de Madrid. La poca habilitat dels seus autors ha fet que la famosa car-ta dels cent vint-i-sis procuradors es transformés en un "boomerang": les repercusions públiques ha originat aquesta carta han malmès encara més les posicions del "bunker", men-tre que el govern, sense haver de respondre, n'ha sortit, al capdavall, beneficiat. Pel que toca a la segona mostra de resistència —la manifestació d'ho-menatge al general Franco amb mo-tiu d'acomplir-se el sisè mes de la seva mort— n'hi ha hagut prou amb una intervenció encertada del govern per neutralitzar-ne els efectes. Ben mirada, és una nota d'antologia per la seva suavitat, però la suavitat no defuig el fons de la qüestió: la res-posta al que en realitat era un de-safiament al govern pels carrers de Madrid. La resposta és inequívoca. El govern no vol consentir que els "combatientes" privatitzin la figura ja històrica de Franco i n'explotin l'herència política. Alguns observadors arriben a dir que aquesta negativa governamental ha estat una de les decisions políti-ques més trascendentals adoptades pel poder executiu d'ençà que es pro-duí la successió del cap de l'Estat. D'altres insisteixen a opinar que en tots dos casos (la carta dels cent vint-i-sis i l'acte d'homenatge) han posat en relleu una inesperada feble-sa del bunker, tant des del punt de vista tàctic, com des de l'òptica de la validesa de la seva opció política. NO S'HI VAL, A CONFONDRE ELS PERIODISTES AMB AGITADORS Un altre tema del dia d'avui és ia inquietud que es nota en els cercles peridístics per la sèrie d'esdeveni-ments desagradables que han succeït en el camp de la informació. En l'àm-bit de l'empresa ens trobem amb els casos recents de "Nuevo Diario" i del setmanari "Realidades". En l'àm-bit del carrer ens topem amb les agressions reiterades a informadors que complien llur missió professio-nal, per part de les forces d'ordre públic. A Aranjuez, tres periodistes (José Luis López, José Maria Ba-viano i César Lucas) foren colpejats durant la intervenció enèrgica i sor-prenent de la Guàrdia Civil. Més tard, segons expliquen ells mateixos, també van ser maltractats, tot i ha-vent-se identificat, a la caserna de la Guàrdia Civil i a ia Direcció Ge-neral de Seguretat. Ahir dimarts, Ce-si està desorientat nosaltres l'orientarem ss i sar Lucas continuava internat en una clínica de Madrid sota observacio mèdica. Aquesta mena d'incidents ocorren, cabalment. després que directius de la Federació d'Associacions de la Premsa, s'entrevistessin amb el di-rector general de Seguretat. Aquest director, fa unes quantes setmanes, assegurava als representants de 1a Federació de la Premsa que els pe-riodistes serien respectats en llur tasca. Tots aquests temes foren debatuts abans-d'ahir en una reunió de la Co-missió de Defensa Professional de l'Associació de la Premsa de Madrid que preté culpabilitzar la premsa dels mals del moment polític i que confon els periodistes amb agitadors. Per altra banda, els periodistes de-nuncien l'actitud de certes empreses que. massa sensibles a pressions pro-vinents de les altes esferes, es dt sempalleguen de redactors o, fins i tot. de publicacions senceres perque els resulten incòmodes. La Comissió de Defensa Professional discutí l'o-portunitat de dur a terme alguna ac-ció visible —una concentració de •protesta, per exemple —i la conve-niència d'informar i denunciar aquests fets que posen en joc la lli-bertat d'informació. Els presents a aquesta reunió mostraren també la seva disconformitat a la vista de no-tes publicades per diversos organis-mes governamentals —especialment la Direcció General de Seguretat—. perquè les consideren poc objectives. JOSEP M. PUIGJANER Nova retirada de signatura dels 126 Un president de Diputació havia signat sense llegir Un altre procurador a Corts, retira la seva signatura de la "carta dels 126", car s'havia signada sense llegir-la. Es trac-ta del president de la Diputa-ció de Sòria, Santiago Aparicio, qui ha adreçat un missatge al president de les Corts per a deixar sense efecte la crítica al govern que subscrivia amb la seva firma. Aparicio Aclade ex-plica en la seva carta al pre-sident de la cambra que va ésser sorprès en la seva bona fe, puix que signà l'escrit sen-se haver-lo llegit, seguint la pràctica de la signatura de cor-tesia, habitual entre procura-dors. INIESTA I ESPERABE Després de coneguda la resolució del Ministeri de Governació que no autoritza la concentració prevista per al proper dia 20 a la tarda, amb motiu del sisè mes de la mort del general Franco, Europa Press ha fet una enquesta entre algunes persones representants de diversos sectors^ i tendències polítiques. Aquestes són algunes de llurs opinions: Jesús Esperabé de Arteaga (procu-rador a Corts per Salamanca, inde-pendent) : "Em sembla bé la no autorització Es una opinió molt personal, però crec que més que com homenatge a Franco, el permís es demanava per a fer ostentació de força per part dels qui es consideren dipositaris de la seva doctrina. Els homenatges als morts es fan a les esglésies. AI carrer s'han de fer als vius." Carlos Iniesta Cano (tinent gene-ral i ex-director general de la Guàr-dia Civil): "No hi ha cap dubte que el govern és lleial a Franco, que és un admi-rador de Franco, que el govern és devot al generalíssim, que viu i so-mia amb el Caudillo, com tots els espanyols. D'altra manera seria no ésser espanyol. Per altra banda, s'au-toritzen actes on s'aixequen els punys i es canta "La Internacional". Això és intolerable. Això sí que s'ha de perseguir. Això sí que s'ha de prohibir. Això sí que no es pot to-lerar. I el que s'ha de tolerar, en canvi, i, al meu criteri, no s'ha de prohibir, és una manifestació de lleialtat i adhesió a Franco." ASPIRACIONS DE VILLAVERDE El grup dels 40 consellers naconals de designació directa pel cap de l'Estat, es reuniran el proper dijous per a elegir la terna que serà pre-sentada àl rei, per a cobrir la va-cant deixada oer José Antonio Elo-la. Darrerament, es parlava en els medis polítics del marquès de Vi-llaverde —gendre de Franco—, entre d'altresj com a posible candidat per a la terna. Aquesta serà la segona vacant a cobrir en el grup. TRACTAT ESPANYA-EDA Es molt probable que la ratifica-ció del tractat Espanya-Estats Units hagi estat ja rubricada pel Congrés nord-americà. El tractat entraria doncs en vigor abans de l'arribada de Joan Carles als Estats Units en visita oficial. El tractat duia unes quantes setmanes parat per qües-tions de procediment. Sembla també eoníirmar-se que el primer lloc que els reis visitaran en ei viatge nord-americà de juny serà Williamsbury. bressol de l'indepèn-dencia dels Estats Units. Delegats d'UGT s'han reunit amb sindicalistes belgues Ha tornat a Madrid, després d'haver estat els darrers dies 13, 14 i 15 en el Congrés Gene-ral dels Sindicats Belgues, una delegació de la UGT (Unión Ge-neral de Trabajadores), encap-çalada per Nicolàs Redondo i Manuel Garnacho. Segons informa Cifra, el Congrés Nacional de la Central Sindical, d'inspiració socialista va tenir lloc a la ciutat d'Ostende. Durant els dies del Congrés i els subsegüents, el secretari general de la UGT i la resta de delegats mantingueren con-tactes amb els principals dirigents sindicalistes europeus. Durant les entrevistes, els esmen-tats dirigents expressaren llur opo-sició a la integració de l'Estat es-panyol a les institucions europees, mentre la llibertat sindical no sigui un fet. SENSE CONFIRMACIO, L'ACTE DE COORDINACIONS En ambients pròxims als defen-sors dels quatre processats per la creació , de Coordinació Democràti-ca. s'ha informat que no és cert que s'hagi confirmat l'acte de processa-ment contra García Trevijano, Al-varez Dorronsoro. Aguado i Cama-cho, en relació amb la constitució de Coordinación Democràtica. Les esmentades fonts afegeixen que. malgrat els rumors i notes de premsa de dies passats, l'única cosa VENC FINCA Per 200.000 pessetes amb facili-tats a 48 mesos, finca a 10 minuts de la platja. Costa Brava. Telè-fon 31717 97 certa és que fins ahir no s'hauria modificat cap resolució a les res-pectives defenses sobre els recursos interposats contra l'acte de proces-sament. EL REGISTRE DE L'HOTEL D'IRATXE A DISPOSICIO DEL JUTJAT En relació amb els esdeveniments de Montejurra, s'ha sabut que el llibre de registres de l'Hotel d'Irat-xe, en què s'hostatjaren durant uns dies unes 30 persones, acompanya-des de Sixt de Borbón-Parma, ha estat posat a disposició del Minis-teri d'Informació i Turisme. Segons sembla, aquest llibre de registres ha estat demanat pel Mi-nisteri a instàncies del jutge que instrueix les diligències dels tràgics esdeveniments en què moriren dues persones. Continuen fent declara-cions presumptes implicats en els fets. i un grup de policies de la Bri-gada Político-Social ajuda el jutge que instrueix les diligències. Ahir a la tarda, informa l'agèn-cia Europa Press, previst l'interro-gatori d'Alfonso o Carlos Fal Ma-cias, resident, a Sevilla, i abans-d'ahir ho va fer José Luis Marín García Verde de Huelva. MES TRETS A EUZKADI Una persona va resultar ferida d'arma de foc a la localitat biscaïna d'Algorta. en enfrontar-se cap al vespre dos grups d'ideologies opo-sades. El ferit té uns 40 anys d'edat. Sembla que cap a quarts d'onze del vespre tres homes que portaven una pancarta amb la falç i el martell i la inscripció "Gora Euzkadi" (Visca el País Basc), s'aproparen al vehi-cle Seat 850, matrícula de Sant Se-bastià, que tenien estacionat a la part del darrera del port vell de la ciutat. En aquell moment un altre grup format per uns joves d'uns vint anys començaren a disparar contra els homes, fent dos impactes al que encara duia la pancarta, si ja cargolada. El ferit caigué a ter-ra. mentre els agressors fugien cap a l'altra banda del port. Recollit pels seus acompanyants, el ficaren dins el cotxe i fugiren rà-pidament. En el mateix lloc, segons informa un diari de la localitat, es produí un altre incident cap a les tres de la nit quan un grup de joves crida-ven visques a l'ETA, fins que fo-ren increpats per veïns de la zona. PISCINES-TENNIS Almogàvers, 116 • Tel. 309 56 00 • BARCELONA-5 rural en Generalísimo, 419 BANDERES GALLEGUES Una bandera gallega aparegué penjada al parallamps de l'escola universitària d'Enginyers Tècnics Agrícoles de Lugo. La bandera era lligada amb un cordó a la part in-ferior de la qual hi havia un pa-quet lligat, que motivà la presència de bombers i forces especials de la policia per desarticular el possible artefacte, que no passà d'ésser un paquet de papers. D'altres banderes amb l'emblema de la il·lgal Assemblea Popular Na-cional Gallega aparegueren en di-verses facultats de la ciutat univer-sitària de Santiago de Compostel·la. Les banderes foren retirades per la força pública. MsíxgsèIÍf vesteix