1977-01-12.AVUI.QUERELLAS

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 12/1/1977. Pàgina 14

— Espanya AVUI, dimecres, 12 gener 19T7 Pàgina 14-país basc Ferit de gravetat en atemptat Sembla que es podria tractar de "Box", antic militant i traïdor a ETA Gonzalo Santos Turrientes Urquiola, treballador de Mage-fesa. i segons sembla identifi-cat com «Box» antic militant i traïdor a ( organització ETA, resultà ahir ferit de gravetat oer cinc impactes de bala al poble biscaí de Las Arenas D altra banda, a Bàracaido esclataven, a tres quarts de deu de< matí, dos còctels contra un jeep de ía Policia Armada. Gonzalo Santos Turrientes Ur-quiola, treballador de la fàbrica Magefesa, i deiegat del comitè d'Higiene i Seguretat, era víctima d'un atemptat. Li dispararen diver-sos trets mentre esperava l'autobús davant dei pont penjat de Las Arenas a les set del mati. Dos o tres individus, segons eis testimonis presencials, baixaren d un Seat 600 i obriren foc de oistoia contra Gon-zaio Santos Els que assistiren al desenvolupament de i atemptat no pogueren aportar cap més dada, donada l excesiva boira i l'escassa visibilitat. Deu minuts després, el treballa-dor era traslladat en una ambulància municipal a rhospita! Civil de Guecbo. Prop de de set hores es perllongà la intervenció quirúrgica ai terme de ía qual un informe mèdic facilitat a través de LoQos assenyalava que; «Gonzalo Santos Turrientes Urquiola presen-ta dues ferides de bala en l'hemtabdomen dret, amb un orifici de sortida en e> dors del tòrax; una altra ferida oe bala en el terç superior de la cuixa dreta, amb sortida oer la natia esquerra, i un quart impacte en el tercer dit de la mà dreta Les bales, en llur trajectòria han provocat l'esclat de< lòbul dret dei fetge, tres pefora-cions gàstriques, una perforació dei duooe, tres ferides en l'intestí prim, que obligaren a efeetuar-ii una resecció de quinze centíme-tres i tres perforacions de l'intestí prim El seu estat dintre de l'extrema gravetat, era satisfactori ai terme del l'operació.» La policia recollí en el lloc deis esdeveniments tres casquets de ba-ia Parabellum de 9mm de calibre, segons comprovà posteriorment ia guàrdia civil que instrueix les •diligències per a >"autoritat judicial. Gonzalo Santos Turrientes Ur-quiola ha estat identificat en medis pròxims a advocats defensors d'etarres com un dels primers mili-tants de l'organització nacionalista ETA; desemmascarat, recentment, com un deis principals, traidors a I organització juntament amb al-tres dos espies. «Patxi» i «Gorka», deiators de Mugica Arregui. Diversos fulls volants signats per ETA, foren llençats, arreu del País Basc, i especialment a la zona de Villafranca de Ordizia-poble nadiu i domicili fins fa poc de Gonzalo Santos —Guipúscoa i Bilbao, orde-nant la captura de «Box»— nom de guerra del ferit en l'organització La dada pot enllaçar amb el con-text de duresa empresarial i el caràcter repressiu de les comis-sions socials que funcionen a Ma-ge*esa. qualificada en medis labora-listes de Bilbao com «la més dura de la riba dreta del riu.» D altra banda, els obrers de Ma-gefesa protagonitzaren un any en-rera una vaga molt llarga i conflicti-va. E! mes d abril una altra vaga es-tancava amb un baíànç (te sis treballadors detinguts —d'un total en plantilla de 1.8Ò0— i uns quants enfrontaments amb navalles entre escamots ultra dretans de l'empresa i els grups de treballadors que impulsaven la solidaritat en l'acció vaguisa. L'enfrontament en-tre dues tendències molt clares ha romàs. Els escamots ultra dretans i els treballadors aue trencaren la vaga han estat denunciats per la immensa majoria com a esquirols. Les paraules de la direcció de Magefesa sobre la personalitat de Gonzalo Santos Turrientes Urquio-la, fan encara més llum sobre la veritable identitat del ferit, i sobre el mòbil polític de l'atemptat. Segons l'empresa, Gonzalo Santos ingressà a ia factoria fa dos anys i dos mesos, i treballà primer com a obrer manual fins que entrà a formar part del comitè de Seguretat i Higiene, en la funció del qual s'ocupava en l'actualitat per com-piet. ATEMPTAT CONTRA UN JEEP DE LA POLICIA A tres quarts de deu dei matí del dia d'ahir, dos còctels molòtov eren llençats contra un jeep de la Policia Armada, de servei ordinari pels ca-rrers de Baracaldo. Oreja tomà content de Tunísia Recerca de bases sòSdes de cooperació hispano-àrab * Ei ministre espanyol d'Afers Estrangers, Marcelino Oreja, arribava a les quatre de la tarda d'ahir a Barajas, procedent de Tunísia, on minuts abans de ia seva partença havia expressat una impressió satisfactòria pel • que fa al primer «round» de l'ofensiva diplomàtica envers els paisos àrabs. Oreja, que havia signat a primera hoijpi del matí un acord de coopera-ció aèria entre l'Estat espanyol i Tunísia, subratllà que les entrevis-tes amb el seu col·lega tunisenc, Habib Chatty, s'havien centrat en tres qüestions primordials: les reia-PREMSA Revistes basques: editorial comú No pretenen res més que ser el reflex d'Euskadi Davant les accions de què han estat víctimes alguns me-dis informatius bascos (del nord i del sud), les revistes «Anaitasuna», «Berriak», «En-bata», «Garaia», «Goíz Argi», «Herria» Punto y Hora» i «Zeru-ko Argia» han redactat una editorial comú que cada una d'elles publicarà en ei seu pròxim número. Les revistes recorden el dret a ia llibertat d'expressió i remarquen que no pretenen altra cosa que ser el reflex del que passa a Euskadi, informant els seus lectors de tot el que s'hi esdevé, naturalment, sem-pre conscients de les tensions par-ticulars que viu el País Basc a conseqüència de la manca de lli-bertats democràtiques. CONVALIDACIONS DE TÍTOLS DE PERIODISME A la reunió de la junta interminis-teriai celebrada abansd ahir, es va pendre I acord que, a les universi-tats on hi ha Facultat de Ciències de la informació s estableixi un termini màxim d'un mes per a fixar el procediment de l'accés dels pe-riodistes al títol de llicenciats, a través de ia immediata aplicació del decret dei 29 de juliol dei 1975. Així mateix, el ministeri d'Educació ha tramès al Consell d'Estat els corresponents projectes de decrets per a regular les convali-dacions dels professionals de ràdio, televisió publicitat, relacions públiques i cinematografia. Per altra part, Europa Press recull que, en les convalidacions, les pro-ves seran diferents per als periodis-tes que han estudiat tres anys i per als de quatre i, sobretot, per als qui els va ser donat el carnet per anys d'exercici de la professi ó De les proves s'encarregarà un Comitè es-pecial. ADMESES LES PRIMERES QUERELLES DE TREVIJANO El jutjat especial de premsa i impremta ha admès les primeres querelles de l'advocat Antonio Gar-cía Trevijano. El dia 30 va admetre la primera contra José Oneto, di-rector de «Cambio 16», per ies notícies publicades en aquesta re-vista sobre la intervenció de Trevi-jano a la Guinea Equatorial. Ei periodista ha estat citat demà, dia 13, per prestar declaració El passat dia 4, segons informa-ció facilitada a Cifra per la secreta-ria de l'advocat, el mateix jutjat va admetre unes altres querelles con-tra el director de «Cambio 16», el director de «Diario 16» Ricardo Utri-lla i el periodista d'»E! País» Jesús de las Heras, per les notícies publi-cades sobre la mateixa qüestió. Els acusats han estat citats per al pròxim dia 21. cions bilaterals hispano-tunisen-ques i els mitjans per a consolidar-ies; la situació a la conca meditarrània i eis esforços comuns de Tunísia i I Estat espanyol pel que fa a ia instauració de la concòrdia entre els Estats constaners d'aquest mar; i la major aproxima-ció euro-àrab i el paper de l'Estat espanyol en la recerca de bases sòlides per a la cooperació entre eis paisos arabs i els europeus. D'Altra banda, el tractat de coo-peració aèria entre l'Estat espanyol i Tunísia estarà destinat, entre al-tres coses, a incrementar els inter-canvis aeronàutics entre ambdós paisos. La cerimònia de la rúbrica tingué lloc en el gran saló d'actes de l'edifici de la cancelleria de Tunis. Es preveu especialment en aquest protocol la utilització d'espais aeris i dels aeroports res-pectius dels dos paisos signataris per part de les companyies Iberia i Tunisairs. El ministre dè Comerç es traslladarà en les pròximes setma-nes a Rabat. El tema de les conver-ses del senyor Lladó amb les autori-tats marroquines versarà, sens dub-te, sobre la situaci ó dels pesquers i el recent acord de pesca signat per l'Estat espanyol i el Marroc. SEGREST ORIOL un mes Manifestació a Madrid d'ones 400 persones Prop de quatre-centes perso-nes van congregar-se ahir en una església de Madrid, en què celebraren una missa i després sortiren en manifestació a causa del segrest d'Antonio de Oriol y Urquijo. A l'església de San Manuel i San Benito, eis assistents hi van cele-brar una misSa per a commemorar el compliment d'un mes del segrest del president del Consell d'Estat. En acabar, els celebrants van anar caminant fins a la fundació Oriol, al carrer Montalbàn cantonada Al-fons XII, lloc on es va produir el segrest. Es van sentir alguns crits de «Demanem llibertat per a Oriol». Cap a les dotze, van arribar alguns cotxes i un autocar de la policia armada Els agents van demanar als manifestants que es dissolgues-sin, cosa que aquests van fer pacífi-cament. CARTA DE L'ESPOSA A ORIOL «No haver-te enviat més comuni-cacions nostres és perquè ia situa-ció no ha canviat gens des del primer dia», diu, entre altres coses, Soledad Díaz en una carta adreçada ai seu marit en complir-se ahir eJ primer mes del segrest del president del Consell d'Estat. La carta fa esment de l'espera dels familiars i comenta que el fet que els missatges s'hagin de fer públics condiciona la seva conti-nuitat i la seva intimitat. Més endavant, Soledad Díaz diu: «Estic contenta i orgullosa, perquè, a més de la família, no et pots imaginar la solidaritat envers tu de cents de milers d'espanyols i de persones dels més diversos punts del món que s'uneixen amb nosaltres en l'oració i en els nos-tres sentiments». MILLORA L'ESTAT DELS FERITS DE CASA L'estat deis tres guardes jurats que van resultar ferits abans-d'ahir a la fàbrica CASA, de Getafe, han millorat sensiblement segons les notícies donades a ia residència sanitària Primer d'Octubre, on van ser ingressats després de l'atemptat de l'escamot que convocava a la vaga general. El més greu d'ells, Juan Cayetano Jiménez, que va haver de ser sotmès a una llarga operació és internat a la unitat de vigilància intensiva, si bé . el seu estat ha millorat durant la nit passada. Els altres dos ferits, Carlos Zapatero i Bemabé Pérez, són fora de perill. Pel que fa a l'atemptat, suposada-ment atribuit a membres del Partit Comunista (Reconstituit), ahir a la nit es va rebre una telefonada al CORTS Nova ponència de contrafur Designació del consell general de Radio-Televisió La comissió permanent de les Corts, en la reunió celebra-da ahir al matí, ha designat els procuradors integrants de la ponència assessora del recurs de contrafur i del consell gene-ral de Ràdio-Televisió Espanyo-la. Com a vocal titular per part de les Corts en la ponència assessora del recurs de contrafur del Consell del Regne, ha estat designat el procu-rarador Gonzalo Botija Cabo, i com a vocal suplent, Manuel Rivas Gau-dílla Aquesta ponència, que és un organisme consultiu del Consell del Regne, haurà de jurar la desig-nació davant el president Fernàn-dez Miranda abans de fi de mes. Celebrarà les seves sessions a la seu de l'esmentat consell. Per part dels procuradors de re-presentació familiar han estat de-signats membres del consell fene-ral de RTVE els procuradors León Herrera Esteban i Efuardo Urgorri Casado, i en representació dels d'administració local, Pedró Carazo Carnicero i Fedel del Oro Pulido. La reuní ó fou presidida pel titular de la Cambra Torcuato Fernàndez Miranda i hi van assitir els mem-bres del govern que formen part de la Presidència, Alfonso Osorio, i el ministre de la Governació Martín Villa A continuació va tenir lloc ia reunió habitual dels dimarts de la mesa de les Corts, que en aquesta ocasió s'ocupà d'afers administra-tius interns. diari madrileny «El País», a través de la qual el denominat sisè Co-mando Adolf Hitler reivindicava l'acció si bé —com ahir reconeixia el mateix diari— la versió resulta una mica inversemblant. En la trucada el comunicant declarà que aquest escamot d'»Orden Nuevo» era l'autor deis trets contra «els comunistes que repartien fulls volants» i anuncià que «matarien més gent, amenaçada ia, del Partit Comunis-ta, del Socialista i de tot això, ja que el món de! terrorisme és així. Uns per un costat i nosaltres per l'altre». MES CONDEMNES A L'ATEMPTAT El jurat d'empresa de Pegaso, de Madrid, ha enviat telegrama al jurat de CASA, en què condemna i blas-ma l'agressió en aquesta fàbrica als tres guardes jurats. Vega Rodríguez, possible cap de PEstat iajor Central de l'exèrcit En cercles militars circula ei rumor que l'actual capità gene-ral de la primera regió militar (Madrid), tinent general José Vega Rodríguez, podria ser anomenat cap de l'Estat Major Central de l'exèrcit, segons in-formava ahir el diari «Ya». Sembla que es parla també del capità general de la IX regió militar (Granada), tinent general Joaquín de Valenzuela, que podria ser no-menat per ai càrrec de cap del Quart Miütar del Rei, buit pel pas a la reserva del tinent general Sàn-chez Galiano. EL REI A L'ESCOLA SUPERIOR El Rei va inaugurà ahir al matí el XII Curs Bàsic per a comandaments superiors de l'Exèrcit, on va llegir la lliçó inaugural el nou director del curs, general Manuel Cabeza Cala-horra, a l'Escola Superior de l'exèrcit. En el curs de la lliçó inaugural, a la qual també va assistir el vice-president primer del Govern per a afers de la Defensa, Tinent General Gutiérrez Mellado, així com els mi-nistres de l'Exèrcit Marina, Aire i Educació i Ciència i altres alts càrrecs dels tres exèrcits, el general Cabeza va dir que el curs té per objecte la formació dels alts co-mandaments, fundamentalment en els camps de la pràctica í de la logística. En la segona part de la seva exposició el general Cabeza va fer referència a les responsabilitats ge-neralístiques, a l'exèrcit com a es-pecialista en la direcció de la violència i a la crisi d'identitat de les institucions. Referint-se a una enquesta realit-zada entre la joventut, w el general va advertir que per als joves la virtut que millor representa a la professió militar és la disciplina, al mateix temps que allò que menys la carac-teritza és el sentit espiritual de la vida. En aquestes circumstàncies, va assenyalar ia necessitat de re-considerar els criteris humans i socials en l'exèrcit, que són els que han quedat més antiquats. BANQUER SUIS VISITARA JOAN CARLES El president de la Unió de Bancs Suissos, Phillippe Weck, va arribar a Madrid en visita de cortesia en el seu primer viatge oficial com a president del Banc. El senyor Weck va mantenir dife-rents contactes amb presidents de Bancs espanyols així com amb al-tres representants del món econòmic. Avui és previst que el banquer suís sigui rebut en audiència pel rei, en el palau de la Zarzuela i després visitarà el gover-nador del Banc d'Espanya.