1996-05-01.L'ESTEL DE MALLORCA.QUEBEC AGT-páginas-1,25

de Mallorca 451#

ANTIC S'ARENAL DE MALLORCA

EL DIARI DELS MALLORQUINS

ANY XV. NÚMERO 338

1 DE MAIG DE 1996

PREU: 200 PTS

anys Ileials a Mallorca

"Goliat" Nigorra, President  del Serra Ferrer, víctima d'una
Banc de Crèdit Balear, tocat agressió racista a Sevilla
per Hisenda en una inspecció

•4(1_0 MINISTERIO DE ECONOMIA
1,1,11,111. Y iÅOEDÀ
DI, DEI CENTRO DE GISTIOR CATASTRAL
Y (.0-0PILCII* iRlITARIA
uoltv itütv.lat LIBRES ?ROOM

d ,.1AR. 1996

ENTRADA

"Goliat" Nigorra.

Segell d'entrada al Registre.

"David" Gamundí.

Carta de "David" ~tundí a  Hisenda sol.licitant
aclarir casos i coses de la inspecció a Miguel
Nigorra Oliver, president d'Es Crèdit (pagines centrals)

S 1.1 IVI A. IRL I

2 Foc i Fum
3 L'esperit republicà
4 L'antifranquisme
6 Cartes al director
8 Mahatma Gandhi
9 Espanya, mal negoci
10 Valencians
11 Ball de bot
20 Literatura
21 Carn capolada
23 Cuina de na Tonina
23 Galeria de fantasmes
24 Xafarderies
27 Gloses

Especial dedicat a
les barriades de
tuall

PicAL de Ciutat.
Si vos ha agradat,
telefonau al 26 50 05
i el vos enviarem
cada quinze dies.

Com cada any, el segon diumenge de Pasqua, la gent de Badia i altres
urbanitzacions de la costa arenalera peregrinaren a sa Torre. Anaren a
missa a la bella església-catedral i Ilavors es menjaren les darreres pana-
des en bon amor i companyonia.

Llorenç Serra Ferrer, exentrenador del Mallorca i actual entrenador del Betis,
devora Caries Rexach i Johan Cruyff, entrenadors del F.C. Barcelona. (Foto EMD)

L'incident va passar a l'aeroport de Sevilla dissabte dia 6 d'abril, entre un poli-
cia municipal ji el pobler, actual entrenador del Betis, Llorenç'Serra Ferrer, el
qual havia anat a recollir a l'aeroport la seva esposa. El que en  circumstàncies
normals no hauria passat d'esser una simple infracció per aparcar malament el
cotxe es va convertir en una agressió racista quan el policia  sevillà va conside-
rar un insult i una provocació unes paraules que Serra Ferrer va dir en mallor-
quí a la seva esposa. rloren1 Serra va esser detingut i va passar quatre hores
dins el calabós municipal acompanyat de dos xoriços. El popular entrenador
mallorquí ha dit al respecte: Ha estat una experiència humiliant, que de veri-
tat voldria oblidar. Jo no sé el que volia aquest senyor: diu que el vaig
insultar en mallorquí i és mentida. Per a mi es va produir una clara situa-
ció d'abús de poder, ho tenc molt clan Inclús hi ha testimonis que van
veure com aquest agent  (de nom Esteban) va mantenir en tot moment una
actitud xulesca (UH 9.IV.96). El policia andalús va justificar la seva actuació
racista i xenófoba dient que: El señor Serra Ferrer, en mallorquín o en cata-
lán, le dijo a su familia que yo no era más tonto porque no entrenaba (DI6
9.IV.96). Cal recordar que no és la primera vegada que mallorquins destacats
són víctimes d'agressions racistes a Sevilla per parlar en mallorquí. Recordem
que l'any 1992, durant la inauguració del pavelló de Balears a l'Expo-92, l'a-
leshores president de Balears, Gabriel Cañellas, fou insultat i siulat per dir unes
parales en mallorquí. Sobra dir com són de terriblement perilloses aquestes
agressions racistes perquè poden tenir un efecte boomerang i aquesta violència
es pot retornar contra els andalusos residents a Mallorca que com Nicolás
López, director del "coro rociero" de Palma, no aturen en el seu afany colonit-
zador i de convertir Mallorca en una província andalusa.  J.S.

Fins el 15 de maig estará oberta a Sa Llonja l'exposició "Aproximació a l'a-
vantguarda a Mallorca", coordinada per la  secció d'Arts Plàstiques i
Exposicions de la Conselleria de Cultura del Govern Balear, amb pintures
del grup Tago, Es Deu des Teix, Bes, Ensenya I, Criada, Taller Llunàtic,
Espai Obert i Termo Nuclears. A la fotografia, d'esquerra a dreta, la
comissária de l'exposició, Maria-Josep Coromines,  el director general de
Cultura, Ramon M. Servalls, i  el conseller de Cultura, Bartomeu Rotger, el
dia de la inauguració el passat 28 de març.

1 9 111211 de Mallorca

N'Aina-Maria Tejeiro, de Galicia, va
obrir ara fa quatre anys un gabinet
d'estética a Santa Catalina.

En Tomeu Comes regenta des de fa
deu anys la fusteria Garlag, a Santa
Catalina. Són pare va obrir aquesta
fusteria fa una cinquantena d'anys.

Fa denou anys que na Catalina
Torrents, de sa Pobla, va obrir la boti-
ga de modes Torrents al carrer Comte
de Barcelona, a Santa Catalina.

Fa un mes que na Margalida Ainés
Pons, de Maria de la Salut, ha obert
un Centre d'Estètica al carrer Comte
de Barcelona, a Santa Catalina.

Fa dos mesos que n'Aurélia Natu-
rana s'ha fet càrrec el Bar Merien-
das, al passeig Mallorca, a prop del
quarter de la Policia Nacional.

N'Antoni Muñoz ,de Barcelona, fa un
any i mig que ha obert una sex-shop
a devora la plaça Madrid, a Ciutat.

N'Antoni Dalmau regenta des de fa
dotze anys el Taller Dalmau (feina
de torn i fresa), que va obrir son
pare, en Biel Dalmau, ara fa cin-
quanta anys. El seu oncle Joan
tenia una ebenisteria i el seu oncle
Josep un taller de reparació de
motos. La familia Dalmau feia molta
de vasa devers Santa Catalina.

En Jaume Antich fa un any que va
obrir un despatx d'òptica al carrer
Fábrica, just davant l'ambulatori de
Santa Catalina.

Continuen tots els dilluns  les tertúlies del Consolat de Sóller. A la fotogra-
fia de la setmana passada, quan es va tractar del tema de les sectes, hi
podem veure na Margalida Sampol, de l'Església Evangélica de Santa
Catalina, en Jaume Simonet, del Lobby per la Independència i col.labora-
dor habitual de L'Estel, en Carmel Pomar, president dels Comerciants  del
carrer de Sant Miguel, en Caries Ricci, exdiputat molt qüestionat pels
milions del Túnel de Sóller, i en Jaume Santandreu, de l'Església Católica i
director d'El Refugi. Unes tertúlies que són ben interessants i que serien
ben agradables si no hi anassin tantes marujas i manolos (la majoria
mallorquins) que parlen en foraster perquè no n'hi ha més de fetes.

LA IMPLANTACIÓ DE LA MÀFIA A MALLORCA
Mafiosos que saben viure amagats

Tant a Mallorca com a altres
parts, la màfia té un origen
remot. Referent al suport popular
del que gaudien el bandolers i
pirates, aquest era degut al fet
que eren considerats per moltes
persones benefactors públics,  i
això feia que moltes persones no
dubtassin a l'hora de col.laborar
amb ells.

Segons paraules de l'escriptor
sicilià, Leonardo Sciascia, espe-
cialista en el tema: "El seu poder
començà en el segle passat, quan
s'aboliren els drets feudals, els
latifundistes i els seus administra-
dors, conservaren, mitjançant la
força, un total domini de les seves
possessions i també sobre els jor-
nalers i missatges que hi treballa-
ven. Quan la seguretat en els
camps fou confiada a un cos privat
de guardes rurals, els mafiosos
feren que la seva gent acaparás
tots els càrrecs, consolidant  d'a-
questa manera el poder de l'orga-
nització. En la segona meitat del
segle denou. mentre els senyors
vivien còmodament a les ciutats,
els administradors que estaven a
les terres aconseguiren el poder i
es varen anar apropiant dels lati-
fundis. És clar que eren tots
mafiosos" (El Dia, 16-12-1989).

Així i tot, la primera presència
de la màfia, com a tal, a Mallorca,
no és detecta fins a l'any 1962,
quan un parell de membres del
grup mafiós que capitanejava el
gánster internacional Lucky
Luciano, varen esser detinguts,
mentre tractaven de trobar refugi
de la policia dels Estats Units que
els cercava per tot arreu. Els
mafiosos varen esser localitzats
als hotels Son Vida i Bahia Palace,
després d'una llarga investigació
policial als fitxers del  "Negociado
deHospedería".

Amb el temps, Natali Rimi es
va convertir en el més famós per-

sonatge mafiós dels qui  han esco-
Hit Mallorca com a refugi. Rimi
va aconseguir estar refugiat a
Mallorca durant vuit anys, ama-
gant la seva identitat amb docu-
mentació falsa, duia una vida
sense contratemps efectuant tran-
saccions immobiliàries i inver-
sions econòmiques en negocis
turístics. Molts altres delinqüents
perseguits per la justícia han
aconseguit despistar-la utilitzant
el nostre territori, a vegades amb
col.laboració de gent del país,
han planificat importants fets
delictius que en el seu dia tingue-
ren ressonància internacional.

La màfia té des de fa molts
anys importants interessos a les
Balears i Pitiüses, i no utilitza les
illes només com a refugi, sinó
que crea relacions amb la màfia
indígena.

Fins i tot el jutge italià
Giovane Falcone, assassinat per
la màfia, assenyalà en una ocasió
que doblers italians de dubtosa
procedència i d'origen mafiós
s'havien invertit en immobles a
les illes (DM 11-3-1990.

La perillositat de la màfia
resideix en el seu paral.lelisme
amb la societat civil. No és tracta
només d'homes amagats. Té
també una imatge pública, de
domini. Actua a les presons,
palaus de justícia, ports i aero-
ports. També, i sobretot, a l'agri-
cultura, fent sentir el seu pes a
l'hora en qué s'han de prendre
decisions importants, a la indús-
tria, al comerç, i fins i tot en el
món de la cultura. Ens trobam
davant el que Miguel Segura ano-
mena en un article (UH 6-9-
1992) la "força desconeguda".
Escriu Segura que "la força des-
coneguda" mou els fils del car-
dell amb l'única intenció d'em-
bullar-lo un poc més cada dia.
Pere Gri 12

1 DE MAIG DE 1996

25

41110

FORAST
ERADES

Carlos Dávila (ABC):  Que no
se le pida al Rey sólo un testi-
monio silente. Don Juan
Carlos puede ofrecer su ver-
sión de hasta dónde puede
llegar el "cambio de Estado"
que el simpático nuevo secre-
tario general de Convergen-
cia, Pere Esteve, ha requeri-
do como condición "sine qua
non" para apoyar la investi-
dura de Aznar.

SIS2S1

Jesús Gil: Soy feliz siendo
fascista.

S21211

Pedro de Silva: La negocia-
ción de Aznar con los nacio-
nalistas empieza a dar páni-
co. (...) La mención a Quebec
no significa que Pujol aspire
de momento a la independen-
cia. Lo que importa es el
momento elegido: una piedra
movediza que de cuando en
cuando amenaza soltarse del
estado, y todos han de poner
su esfuerzo en sujetarla.

121212

Antonio García-Trevijano:  El
fantasma del Quebec toca en
el "chatean" de la Generalitat
las gaitas independentistas del
bello río San Lorenzo. Deli-
cadas y moderadas en oidos de
Pujol, su estridencia empuja a
danzar el ritmo frenético y
violento de los movimientos de
liberación. (...) Pero el mo-
mento de la sardana es delica-
do y su compás, moderado.
Las cabriolas del fantasma
quebequés de Pujol, desconsi-
derado y extremista, agitan en
un mal sueño Cataluña y en
una pesadilla a España.

121112

José Antonio Sánchez (ABC):
Frente a la demagogia de los
que anteponen un modelo
tipo "Quebec" canadiense,
Aznar responde garantizan-
do una España solida.

U1212

Eduardo Haro Tecglen (El
País): No creo que la forma
sea crear nuevos jefes de
Gobierno en fragmentos del
territorio federalizante. Ar-
caizante. ¿Vamos a volver a
los señores feudales?