1976-10-02.AVUI.PSOE-AGT.DOC VALENCIA

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 2/10/1976. Pàgina 14

Ultima hora -AVUI, dissabte, 2 octubre 1976-Pàgina 14 GALÍCIA Vigo, ootiira las penes de mort Manifestació paoifisa de quinze mii persones La piijpera manifestació au-toritzada contra là pena de mort a Galícia va tenir lloc ahir pels carrers de Vigo entre vuit i nou del vespre. Hi par-ticiparen unes quinze mil per-sones de totes les edats, i fou una de les més nombroses que hom recorda a la ciutat. L'acte havia estat sol·licitat per al dia 27, primer aniversari de l'exe-cució dels cinc militants d'ETA (País Basc i Llibertat) i FRAP (Front Revolucionari Antifeixista i Patriòtic) condemnats a mort, però el governador civil canvià la data, eosa què provocà nombroses protes-tes i la retirada d'algunes organit-zacions com la ANPG (Assemblea Nacional Popular Gallega); La ma-nifestació tenia especial sentit, do-nat l'origen viguès d'un dels . afu-sellats a Hoyo de Manzanares el 27 de setembre del 1975, José Humber-to Baena, La manifestació transcorregué amb tota normalitat i ordre entre la plaça de Portugal, carrer José Antonio, Príncep i Porta del Sol, precedida d'una gran pancarta d'uns quinze metres de llargada que ex-pressava l'oposició del poble gallec a la pena de mort i la seva lluita per les llibertats democràtiques, con-duïda pels organitzadors i membres de partits polítics de l'oposició. Du-rant el recorregut, enmig d'una gran ovació, es desplegaren banderes bas-ques i gallegues, que no foren reti-rades en tot el trajecte. Era abun-dosa la presència de dones i perso-nes d'edat. Es van fer moments de silenci pels executats l'any passat, especialment per Humberto Baena i altres caiguts gallecs: Rey, Niebla i Reboiras. Un jove fou detingut du-rant la manifestació per haver par-ticipat en els desordres produïts el dia 27 a la ciutat. La policia va retirar també unes quatre mil sig-natures contra la pena de mort, recollides durant la manifestació, que posteriorment foren lliurades als organitzadors. La manifestació s'acabà a les nou de la nit, davant la presència de nombroses forces de ía policia, amb unes paraules de l'advocat laboralista Fernando Ran-dulfe, el qual evocà la mort de Bae-na i els seus companys, així com la lluita del poble per la llibertat que havia anat conquerint pam a pam. Digué que la pena de mort no és sinó el resultat d'un procés que es caracteritza per la manca de lli-bertat, i que abans hi ha els judicis sènse garanties i les tortures que la fan possible. Demanà, no solament la supressió de la penà de mort, sinó també la causada per escamots incontrolats. Amb el cant de l'himne gallec finí en perfecte ordre la ma-nifestació. Mentre al carrer hom cridava es-lògans en sol·licitud de l'abolició de la pena de mort, al saló de sessions de l'Ajuntament el batlle de la ciu-tat senyor García Picher sotmetia al vot dèl ple municipal la següent proposició: "Elevar al govern de l'Estat el prec que s'estudiï, dintre una futura reforma del Codi Penal vigent, la possibilitat de l'abolició de la pena de mort entre les penés que integren el quadre punitiu que estableixi la legislació positiva". La proposta fou aprovada per unanimi-tat. L'alcalde de Vigo havia estat, així mateix, dels primers a Espanya a sol·licitar formalment l'amnistia. CÒCTELS MOLOTOV A LA CORUNYA A la ciutat de La Corunya van ser tirats ahir de matinada dos còc-tels molotqv contra el Palau de Jus-tícia. En éntrar per la finestra del despatx de la secretaria del jutjat municipal número tres van provo-car un petit incendi que destruí documents judicials. ALFONSO MAGARINOS ACTIVITAT POLÍTICA La picabaralla Trevijano-socialistes paralitza el document de València Sembla pròxima la fusió del Partit Popular Demòcrata-cris-tià d'Alvarez de Miranda i la Federació Popular Democràtica que dirigeix Gil Robles, els con-tactes entre els quals s'han in-tensificat, segons s'ha dit en fonts properes a ambdós par-tits, fins a elaborar un esbor-rany que serà la base progra-màtica del gran partit demo-cristià, dèl qual faran part tots els grups de l'oposició d'aques-ta ideologia. D'altra banda, l'oposició organit-zada en Coordinació Democràtica malda amb dificultats de formulis-mes. Ahir no va ser ratificat, com s'havia previst en principi, per part de l'executiva de Coordinació Demo-cràtica el document de l'"Alterna-tiva per a la democràcia", que conté la proposta de creació d'una plata-forma d'organismes democràtics. Aquest document, que va ser ela-borat en la reunió d'instàncies uni-tàries de València, topa amb difi-cultats per la negativa de tres partits, el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), el Partit Socia-lista Popular (PSP) i Esquerra De-mocràtica (ID), a assistir a la re-unió de la Comissió Executiva men-tre no se solucioni el problema de llurs dissensions amb Antonio Gar-ENSENYAMENT Querella criminal per l'esfondrament Admesos els estudiants de periodisme i medicina Un grup format per professors, alumnes i personal administra-tiu de la Universitat Autònoma de Madrid ha interposat una querella criminal exigint respon-sabilitats per l'esfondrament d'un pis de la Facultat de Filo-sofia i Lletres, segons informa el diari "El País". El rector de ia Universitat Gratiniano Nieto, in-formà del fet el jutjat de guàr-dia. QomHfiaMerf Enric Granados, 122 Ahir, dia 1 d'octubre, començà la nostra tradicional venda de rebaixes d'articles per l'hivern, anoraks, conjunts d'esquí, "duffels coat" C.E.M.S, FIVALLER CENTRE HOMOLOGAT (RECONEGUT SUPERIOR) S E C C i 0 Aribau, 1 (Junt Universitat) Tel. 254 54 42 SECCIÓ Avgda. Josep Antoni, 580 (Junt Muntaner) Tel. 254 28 85 GRADUAT ESCOLAR BATXILLERAT 5è i 6è B.U.P. C.O.U. FARMACIA D'altra banda, un grup en què fi-guraven diverses autoritats del mi-nisteri d'Educació i Ciència estudia-ren dilluns passat l'adjudicació d'un pressupost per l'arranjament dels desperfectes en algunes construc-cions del campus de Catoblanco de la Complutense. L'esmentada comis-sió havia decidit d'augmentar el pressupost davant les necessitats que reclamaven un pressupost més im-portant. Interogat sobre la seva coneixença dels desperfectes que patien alguns edificis de l'Autònoma, el rector de la Universitat Gratinaiano Nieto res-pongué que no en tenia notícia. L'EDIFICI, CLAUSURAT La gerència municipal d'urbanis-me ha adreçat un escrit al rector de la Universitat Autònoma orde-nant el tancament de l'edifici de la Facultat de Lletres en previsió de nous acçidents. S'observaren "vicis" en el sostre caigut. Finalment, el ministre d'Educació i Ciència manifestà que portaria les investigacions fins al final. Segons el que disposa la legislació vigent, in-forma Europa Press, el contratista i l'arquitecte de l'obra són els res-ponsables dels danys fins deu anys després després de la seva construc-ció. cía Trèvijano, del grup de Demò-crates Independents. PRIMER CONGRES DE REFORMA SÜCIAL Demà se celebrarà a Madrid èl I Congrés d'àmbit estatal de pvè-fórma Social Espanyola (RSE), al qual assistiran els representants de les quaranta-sis províncies on té seccions, informa Europa Press. Han anunciat llur assistència a les reunions els observadors de di-versos partits polítics, com són el PSOE, PSDE, PSP, ÚGT i grups socialistes afins. També hi assisti-ran alguns observadors estrangers, membres de la Unió Interparlamen-tària que actualment es reuneix a Madrid. FRAGA: DECLARACIÓ DE PRINCIPIS Abans-d'ahir, a l'acte que als lo-cals de GODSA va celebrar la jun-ta gestora de Reforma Democràtica, el seu líder Manuel Fraga va expli-car detalladament el perquè del seu retorn a la política activa. I va ex-plicar així mateix que la decisió d'a-liar-se amb els restants grups de ia "quíntuple alianza" té el seu fona-ment en el fet que, després de pen-sar-ho llargament, va creure que ca-lia tornar a la política en un moment tan decisiu com l'actual, però que ca lia no tornar-hi sol. Fraga va dir també que aviat es farà públic un document que serà una mena de de-claració de principis. Bo i referint-se al mateix tema, Martínez Esteruelas va dir en una entrevista publicada per "Blanco y Negro" que "l'aliança" serà seguida per les classes mitjanes. Martínez Esteruelas afirma que el programa de la coalició de Fernàndez de la Mora, Silva, López Rodó i Fraga es fortament social, i que el grup no compta amb cap suport financer, en-cara que aquests ajuts no mancaran més endavant. AUTORITZATS DOS MmKüS DEL PSOE En el pla de presentació en els di-ferents barris de Madrid, l'agrupa-ció socialista madrilenya del PSOE (renovat) ha estat autoritzat pel go-vern civil de Madrid a celebrar dos mítings, l'un avui dissabte i l'altre demà diumenge. D'altra banda, el grup de Felipe Gonzàlez, una delegació del qual es va entrevistar ahir amb uns parla-mentaris xilens que assisteixen a ia Confederació de la Unió Interparla-mentí>ria, s'ha reunit amb "executi-va del Partit Socialista Popular per decidir la seva actitud en la qüestió de Coordinació Democràtica. Fonts del PSOE han informat que el pen-sament d'abandonar Coordinació no serà considerat en cap cas. L'ordenament legal de les associa-' cions polítiques, d'altra part, van fer ahir un nou pas en ser regulat al Butlletí Oficial de l'Estat per un de-cret del ministeri de la Governació. En aquest sentit, Unió Democràtica Espanyola és el darrer grup que fins ara ha anunciat que dimecres pre-sentarà tota la documentació exigi-da al. ministeri de la Governació. Aquest grup ha secundat Silva en les .seies activitats i així ha desmentit eL rumors d'una dissensió. Ahir precissament va ser presen-tada la documentació de sol·licitud de legalització per part del primer pro-motor de Confederació de Partits Conservadors, José Maria Valiente. INFORMAGÍO "La premsa més madura de tot Europa" Robert Escarpit judica els nostres periòdics Robert Escarpit, el conegut articulista del diari francès "Le Monde", que és considerat com un dels periodistes més llegits d'Europa per la seva secció dià-ria "Au jour le jour", ha mani-festat a Bilbao que la "premsa espanyola és admirable per la fermesa del seu to i la seva in-dependència de judici". "La premsa espanyola està fent un paper magnífic, formidable després de la mort de Franco i la pujada al poder de Joan Carles. I ho dic amb una admiració profunda, perquè és la veritat. He estat a l'Esta espanyol diverses vegades des de llavors i he llegit la premsa, i us dic que revela una maduresa política increíble. una maduresa més gran que la de qualsevol altre país d'Europa actual-ment." "Ja vaig aconsellar fa dies —pros-seguí Escarpit— a uns col·legues de Barcelona que informessin trepitjant ous, però m'he trobat amb l'agrada-ble sorpresa de llegir una premsa que informa amb prudència, sempre avançada i sense feblesa." Causa d'alarma en un avió: la democràcia Un curiós i insòlit fet es pro-duí a bord d'un avió d'Iberia que fa la línia Santiago de Com-postel·la a Madrid, segons infor-mació de "La Voz de Galícia", recollida per Cifra, El periòdic corunyès assenyala que el testimoni dels fets ha estat recollit per una persona de total sol-vència, avalada a més per altres companys de viatge, que explicaren el següent. L'avió havia sortit de l'aeroport gallec de Labacolla, di-lluns, amb destinació a Madrid. En arribar a Barajas no pogué aterrar perquè, segons anuncià el coman-dant. aquesta operació no podia rea-litza' -se per una falla tècnica. O mi-llor dit, a causa d'un criminal sabo-tatge que havia deixat Barajas sen-se llum ni altres elements de senya-lització. "Això ho devem a la demo-cràcia. Ens dirigim a Barcelona, en-cara que no sé si portem prou com-bustible —continua el comandant—. "En el cas suposat, de que hi hagi perill avisarem amb temps." Passada una estona el comandant advertí que volaven sobre Osca i que a més disposaven de prou com-bustible per a arribar a Barcelona. Quan els passatgers, profunda-ment impressionant pels fets, arri-baren a Barcelona, s'anunciava la sortida d'un vol de Barcelona- cap a Madrid, circumstància que demos-trava que Barajas no havia estat objecte de cap atemptat criminal. PERIODISTA AL JUTJAT MILITAR Per a prestar declaració èn relació amb una entrevista publicada amb l'ex-comandant Otero, membre de la Unió Militar Democràtica, va com-parèixer ahir davant el jutjat mili-tar eventual número cinc de la se-gona regió militar (Sevilla), el pe-riodista Juan Olgado Mèjías.' Olgado és subdirector d"El Correo de Andalucía" i la seva declaració, referida a la intencionalitat amb què havia formulat una de les preguntes de l'esmentada entrevista va durar uns vint minuts. JUNTA EXTRAORDINARIA DE L'ASSOCIACIO DE MADRID De dos quarts de sis a dos quarts d'onze d'abans-d'ahir es va celebrar una junta general extraordinària de l'Associació de Premsa de Madrid per tal de tractar de la seva situa-ció econòmica. La sessió, la va presidir el titular de l'entitat Lucio del Alamo Urrutia, i hi van assistir uns tres-cents perio-distes dels. gairebé mil cinc-cents que hi són associats. A causa d'unes al·lusions formula-des en el curs de la Junta i després d'haver presentat un ampli informe, va presentar la seva dimissió el tre-sorer Heriberto Quesada. Els mem-bres que més van fer ús de la parau-la durant là unta van ser els més decidits a propugnar la urgent adop-ció de mesures per a sanejar l'eco-nomia de l'Associació, molt afecta-da en ocasió de la construcció de la "Ciutat dels Periodistes". D'altra banda, es va acordar una nova reunió de la junta a fer pròxi-mament. juntament amb d'altres acords de tràmit.