1994-09-30.AVUI.PREOCUPATS PER TVE.AEPI DESCLOT

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 30/9/1994. Pàgina 2

AVUI PREMSA CATALANA, S.A. 2 Director: Vicenç Villatoro Cap de projectes editorials: Martí Anglada Subdirectors: Xavier Barbé Lluís Martínez Josep Playà Agustí Pons Coordinadors: Joan Catà, Pere Cullell, Josep M. Torrent, Miquel Àngel Violan. Delegat a Madrid: Josep Capella. Àrees: Andreu Castellet (Societat); Àngel del Castillo (Esports); David Castillo (Suplement Cultura); Ricard Fité (Edició); Pere Prats (Disseny); Pere Tió (Cultura i espectacles); Ricard S.Velàzquez (Fotografia). Seccions: Francesc-Marc Àlvaro (Opinió); Joan Armengol (Economia); Jordi Badia (Món); Lluís Bonada (Reportatges); Lluís Bou (Països Catalans); Enric Bruguera (Espanya); Jordi Capdevila (Cultura); Elena Garcia (Disseny); Andreu Farràs (Suplements); Isabel Julivert (Fotografia); Óscar Montferrer (Ràdio i televisió); Bru Noya (Esports); Jordi Panyella (Societat); Albert Pla (Edició); Antoni Reig (Tancament); Montserrat Rius (Documentació). Delegació a Madrid: Zorrilla, 21, 2n C 28014 Madrid Tel.: (91)521 27 68 Fax: (91) 521 29 37 President: Xavier Llobet Vice-president: Josep Serra Adjunt a presidència: Jo-sep Planas (director d'ad-ministració). Director co-mercial: Adolf Francisco. Àrees: Departament tècnic i de producció interna: Joan Tió (director), Manel Navarro (regent), Toni Díaz i G. (cap de fotocomposi-ció). Cap de màrqueting: Carles Montaner. Relacions institucionals: Candi Casa-demont (directora). Depar-tament de recursos hu-mans: Carles Rodríguez Vila (director). Departa-ment de distribució i pro-ducció externa: Isabel Ló-pez (directora). Departa-ment de publicitat: Pere Ponz i Agut (director), Ro-ser Alegret (coordinadora). Departament d'adminis-tració: Jaume Serrà (cap de comptabilitat), Ramon Far-ré (compres). Centre de producció de Badalona: Jordi Brullas (director), Xa-vier Melero (cap d'impres-sió), Josep Maria Guilera (cap de tancament). Redacció, administració, publicitat i fotocomposició: Consell de Cent, 425' 08009 Barcelona Tel.: 265 60 00 Tèlex: 54063 Fax: 265 82 51 231 80 10 265 81 91 Impressió: T.I.S.A. Difusió controlada per l'OJD El toro VICENÇ VILLATORO Es veu que el ministre Borrell, per completar la política de retirada de publicitat d'enmig del paisatge, ha anunciat que es retiraran les siluetes del toro que anunciaven l'Osborne. A partir d'aquí, immensa polèmica. Han sortit articulistes' escriptors, associacions, per demanar que es mantingui aquest anunci. Alguns dels de-fensors han utilitzat criteris estètics, de tra-dició cultural. Altres, més interessats, han fet una defensa liberal de posar publicitat allà on es vulgui. Però ràpidament la cosa ha derivat cap a criteris ideològics: els toros són la festa nacional, el símbol de l'espa-nyolitat, i el cartell en qüestió beu directa-ment de les fonts de l'essència patriòtica. Es obvi que una reacció tan àmplia i visceral indica que s'ha tocat un punt sen-sible. Si el PP, els seus columnistes i els seus diaris, alguns Ajuntaments i diverses asso-ciacions han fet seva la campanya per mantenir el toro d'Osborne a les carreteres és que el seu contingut simbòlic és dens i motivador. Vull dir que no ho haurien fet per l'anunci del Campari, per dir-ne un de clàssic. I és obvi que en la politització de l'assumpte hi participa el fet que el toro hagi estat declarat "símbol nacional" espanyol per tota una línia de pensament tradiciona-lista que s'alarma i es mobilitza contra el que interpreta com una renúncia a les arrels Durant uns anys, els del PSOE, el naciona-lisme espanyol ha buscat la regeneració i la modernització, tancant sota set panys el se-pulcre del Cid i el toro d'Osborne. Però ara, de la mà del PP, el nacionalisme espanyol de tota la vida està vivint una fase de desa-complexament, de retrobament amb el tò-pic, de rearmament simbòlic. El naciona-lisme del PSOE venia a dir que Espanya no era com deia el tòpic, sinó un país modern capaç de fer Expos i Jocs. El nou vell na-cionalisme del PP diu que Espanya és el tòpic i el toro i que amb molt d'orgull. Em sembla clar que la campanya del toro és una campanya nacionalista. La pregunta, des de Catalunya, i a efectes estrictament retòrics, és si els ciutadans d'aquí se senten representats i simbolitzats per aquest toro al qual s'atribueixen virtuts de símbol i de re-presentació. No pregunto si agraden els to-ros o si formen part de la nostra tradició. Pregunto si la gent s'hi identifica. Jo crec que no gens. Per mi, que el treguin. Aquí. Allà, que facin el que vulguin. Aznar-Anguita, una estrarfya aliança Aznar i Anguita s'han reunit per posar sobre la taula les seves coincidències i han constatat que senten una mateixa preocupació per allò que ells anomenen els "problemes nacionals". Aznar i Anguita discrepen de quasi tot pel que fa al present i al futur de l'Estat espanyol però tots dos s'autoeri-geixen en defensors d'una certa idea de nació espa-nyola i es mostren alarmats i preocupats per allò que consideren la feblesa actual de l'Estat. És cert que Anguita diu que vol modificar l'article vuitè de la Constitució per tal de caminar cap a un Estat federal i que Aznar es declara partidari d'un pacte entre el PSOE i el PP per rebaixar el sostre autonòmic, però cap dels dos no està disposat a acceptar que altres forces polítiques puguin tenir una idea diferent d'Espanya de la que ells exhibeixen. Des de Catalunya, aquesta obsessió per deslegiti-mar tota idea d'Espanya que no sigui la que es té des dels partits estatals resulta cada dia més difícil d'entendre. Poques són les sorpreses que, a aquestes altures, pot deparar Julio Anguita. Un polític que confon els colpistes soviètics amb els representants de la llibertat parlamentària i la burgesia catalana amb el manchesteristes més recalcitrants demostra ser un polític de lectures mal païdes i un doctrinari perillós. Pel que fa al líder del PP, continua fent la trampa de no voler discutir, una per una, les propostes plantejades per CiU al govern del PSOE —unes propostes econòmiques que van en la línia del que ell hauria de defensar— i, en canvi, de centrar el debat en termes de patriotisme emocional en què la con-tribució dels nacionalistes catalans a la governabilitat d'Espanya és sistemàticament negada. Els dos líders es van reunir dimarts passat, és a dir, mentre se celebrava al Senat la cimera autonòmica a la qual José Maria Aznar s'havia negat a assistir. Que, des de les files comunistes, o postcomunistes, es faci aquest menyspreu al parlamentarisme no hauria d'estranyar. Però que aquest menyspreu sigui com-partit pel líder del partit que, si més no teòricament, assumeix la tradició liberal i conservadora només s'entén des del confusionisme que sembla presidir les actuacions de José Maria Aznar. Seria simplista, però, menystenir la importància d'aquesta reunió í de les que seguiran. Són un símptoma de la irritació que existeix en àmplies capes de la societat espanyola per la contribució del catalanisme polític a intentar mo-dificar una idea d'Espanya de la qual encara uns quants, a dreta i esquerra, s'atorguen el monopoli. Mèxic: entre el narcotràfic i la involució L/ assassinat del secretari general del PRI, José Francisco Ruiz Massieu, s'inscriu en la línia desestabilitzadora que va ser, també, la causant de la mort de Luis Donaldo Colosio, candidat del mateix partit a la presidència de la República. Mèxic està immers en un procés de regeneració po-lítica i canvi social que sembla ineluctable i del qual el Tractat de Lliure Comerç (NAFTA) amb els Estats Units i el Canadà n'és l'exemple i, en certa manera, el motor. Aquest procés de regeneració política topa tant amb els interessos de la vella guàrdia del PRI, i amb el conjunt d'interessos i de corrupcions que re-presenta, com amb els càrtels colombians de la droga, que necessiten Mèxic com a plataforma d'entrada cap als Estats Units. Colosio i Ruiz Massieu s'havien destacat, dins del PRI, en la lluita contra els narco-traficants tant per millorar la imatge mexicana davant dels Estats Units com per netejar el mateix partit de connotacions criminals i mafioses. L'assassinat d'a-quests dos polítics ha estat un cop dur a la renovació política mexicana però no sembla que sigui capaç de frenar un procés de canvi potenciat des de dins ma-teix del PRI i àmpliament recolzat per la comunitat internacional. ENTRE PARÈNTESIS D E S C L 0 T Canàries, sí; Catalunya, no En el marc de diverses activitats paral·le-les a la reunió d'aquests dies a Madrid del Fons Monetari Internacional, el president de la comunitat canària, Manuel Hermoso, ha tingut una presència destacada. Her-moso va presidir ahir una taula rodona sobre desenvolupament en zones de con-flicte, amb la participació de Richard Gardner, ambaixador dels Estats Units a Espanya, Haim Herzog, ex-president de l'Estat d'Israel, i Iàsser Arafat, cap de l'OAP i president de l'autonomia palesti-na. El govern de Canàries ha esponsoritzat alguna d'aquestes activitats paral·leles, i això s'ha traduït en detalls simbòlics, com cartells institucionals d'aquesta comunitat insular, o els ments més pràctics i tangi-bles, com la cresència d'un pavelló espe-cífic en el recinte de la reunió de l'FMI, l'únic d'una autonomia espanyola. Si aquesta promoció per lliure l'hagués por-tat a terme Catalunya, ben segur que més d'un hauria posat el crit al cel. Preservatius rendibles "Preocupats" per TVE Mentre hi ha qui encara discuteix la vali-desa teològica del preservatiu o condó, a França ha sorgit una curiosa iniciativa d'una cadena de farmàcies instal·lades en grans superfícies comercials. La posada al mercat de sis milions de preservatius fa-bricats d'acord amb les últimes normes sanitàries més avançades, al preu de poc més de dotze pessetes la unitat, serveix per anunciar que l'equivalent al total de ven-des d'aquesta producció serà donat a una associació reconeguda de lluita contra la sida, per tal de contribuir a posar en marxa diversos projectes assistencials, sobretot d'atenció als infants afectats per aquesta malaltia i les seves famílies. L'anunci de la cadena comercial, publicat a tota plana a diversos periòdics francesos, adverteix que el preservatiu no és la panacea, però en espera de coses millors bona és aquesta iniciativa que integra sense manies el món comercial i el de la solidaritat. Aquests preservatius amb bon missatge són a la venda, des de dimecres, en capsetes de deu unitats. Una anomenada Asociación de Escritores y Periodistas Independientes (AEPI) ha de-manat recentment que el nou consell d'administració de RTVE —que ha de sortir de les negociacions entre PSOE i pp— estigui integrat per "persones repre-sentatives d'estaments i institucions pro-fessionals i culturals de la societat". Quin altruisme comunicatiu mou aquesta entitat a preocupar-se pel futur de l'ens públic RTVE? Una sola ullada als integrants de l'AEPI ens ho deixa clar. La majoria són columnistes i tertulians habituals de la ca-pital espanyola, del ventall més inflamat: Luis Maria Ansón (director de Abc), José Luis Balbín, Antonio Burgos, Antonio Gala, José Maria García, Antonio García Trevijano, José Luis Gutiérrez (director de Diario 16), Antonio Herrero, Federico Ji-ménez Losantos, Juliàn Lago, Manuel Martín Ferrand, José Luis Martín Prieto, Raúl del Pozo, Pedró J. Ramírez (director de El Mundo) i Francisco Umbral. Per re-unir-se ho tenen fàcil: tots ells prediquen als mateixos llocs. Quin avorriment!