1976-10-30.AVUI.POLEMICA AGT
Publicado: 1976-10-30 · Medio: AVUI
Ver texto extraído
Arxiu Municipal de Girona. Avui. 30/10/1976. Pàgina 13 - Espanya. .AVUI, dissabte, 30 octubre 1976 Pàgina 13 — TREBALL Greus incidents a la vaga dels autobusos de Madrid Es manifesten públicament les diverses tendències existents en el si de Comissions Obreres Ahir continuà la vaga de transports públics. Segons Lo-gos uns mil cinc-cents treballa-dors que s'havien reunit en as-semblea a un quart de sis del mati al parc de Fuencarral fo-ren dispersats per la força pública, amb molta duresa, se-gons manifestaren els mateixos treballadors, sense que s'efec-tués, però, cap detenció. Una mica més tard de les nou del mati alguns dels treballadors ataca-ren un vehicle de l'empresa, i el bolcaren amb el conductor a dintre —extrem no confirmat del tot—. La força pública intervengué aqui ,fiançant pots de fum i hi hagué corregudes fins a la ciutat sanitària La Paz. Allà foren llançats més pots de fum, ço que més tard ocasionà protestes per part de les autoritats mèdiques, en el sentit que aquestes bombes perjudicaven la tranquil·litat dels malalts. Cifra informa que, segons fonts dels treballadors, un nen hagué de ser assistit a conseqüència del fum d'un dels pots que caigué dintre del cotxe on era. Més tard informava Europa Press que a la Direcció General de Segu-retat hi havia vint-i-dues persones. Sembla que aquestes detencions es produiren dijous a la nit a la sortida d'un despatx laboralista; entre els detinguts hi havia diversos mem-bres de l'anomenada Plataforma Unitària que funciona al marge del jurat d empresa. Fonts properes a la Direcció General de Seguretat han precisat que alguns dels vint-i-dos es troben en qualitat de retinguts i no es descarta que algun d'ells pu-gui ser deixat en llibertat. El jurat de l'empresa ha fet pública una nota adreçada als tre-balladors en la qual desment els ru-mors de renúncia i es referma en la seva legitimitat representativa. As-senyalen que l'empresa els ha con-firmat l'acceptació de quatre mil pessetes en les pagues extraordinà-ries. La resta dels aspectes, s'està negociant. També informen que tre-ballen en tots els fronts per aconse-guir l'alliberament dels detinguts, reafirmant el caràcter estrictament laboral del conflicte a fi que sigui entès aixi per l'autoritat governativa i laboral. MESURES EXCEPCIONALS El corresponsal de «Diario de Barcelona» centrava les causes del conflicte en dos aspectes bàsics. El primer, la inflexibilitat en negociar unes reivindicacions elementals que suavitzarien la duresa de les condicions de treball. La segona causa se situa en una maniobra política per part d'un corrent de Co-missions Obreres —la que en-capçala l'ORT—, en la qual la preci-pitació d'aquesta vaga hi jugaria a favor. Mentrestant continuen les mesu-res atípiques per a pal·liar la si-tuació. Hom calcula en un terç del servei normal el nombre d'autobu-sos que circulen conduits per per-sonal militar i del Parc Mòbil, amb la qual cosa resten cobertes la mei-tat de les línies. També s'han re-PAIS BASC Més atemptats de l'extrema dreta La Solidaritat de Treballadors Bascos comença el seu congrés A Sant Sebastià, ahir, a dos quarts de cinc de la matinada, uns «desconeguts» van cremar • el cotxe SEAT 1430, matrícula SS 103179, aparcat sota la «To-rre de Atocha». El foc va afec-tar també dos automòbils més estacionats a tocar l'anterior: un SEAT 850 SS 95627 i un SIMCA 1200 matricula SS-0942-H. La nit abans, diversos cotxes aparcats als carrers de la capital guipuscoana van sofrir desperfec-tes causats per dos «jeeps» sense identificar. Els cotxes afectats te-nien matrícules de les províncies basques i molts d ells portaven ad-hesius amb eslògans bascos. Com que els propietaris dels vehi-cles danyats no van gosar denun-ciar els fets per por de les represà-lies, la comissaria de policia donostiarra feia pública ahir una nota de desmentiment on deia que no hi ha cap constància que SEVILLÀ Na canviat de sexe i voi la reinscripoióal Registre Una persona el nom de la qual no s'indica, que ha can-viat de sexe mitjançant una intervenció quirúrgica i la terapèutica adequada, ha sol. licitat d'un jutjat de Sevilla la seva inscripció com a dona en el Registre Civil, segons recull l'agència Cifra del diari «EL Correo de Andalucía». Ara hom espera la sentència que probablement serà la primera sobre aquest tema que es fa a l'Estat espanyol. La persona sol. licitant es va sotmetre, a l'estranger, a la intervenció quirúrgica, després d'haver esgotat tots els intents per a assolir la plenitud baronivola. Ara pot mantenir, gràcies al consell mèdic, relacions plenes amb un home. aquests fets hagin succeit i que cap persona no els ha denunciats. ATEMPTAT A EUSKADI NORD A primera hora d'ahir va esclatar una bomba col·locada sota el cotxe d'un refugiat polític basc a Doni-bane Loitzun (Saint Jean de Luz). L'explosió va destruir pràcticament el vehicle i va causar ferides a una dona que passava per aquell lloc. Unes hores abans, un altre arte-facte havia explotat dintre el cotxe d'un altre refugiat polític basc a Hendaia. Mentrestant en les últimes hores tres refugiats bascos més han estat confinats a l'illa de Yeu. Àngel Gur-mindo i Yon Mikel Arregi havien es-tat alliberats per ordre del jutge de Baiona, després de passar quaran-ta-vuit hores a la comissaria, però malgrat aquesta ordre judicial, el Ministeri de l'Interior va ordenar al confinament. El tercer dels confinats fou detin-gut a Mayorbe, prop de la frontera suissa, quan intentava de traslla-dar-se a París des d Itàlia. Un altre jove que l'acompanyava fou obligat a tornar a Suissa. CONGRES DE STV Avui, dissabte, i demà, diumenge, l'organització sindical Solidaritat dels Treballadors Bascos (STV-ELA) celebrarà a la segona part del seu congrés a la població guipuscoana d'Eibar. Acabat el congrés, conce-diran una conferència de premsa per a informar de les decisions pre-ses. Per altra banda, el Moviment Co-munista d'Euskadi, l'Organització Comunista d'Euskadi (Bandera Roja), Lliga Comunista Revolu-cionària, l'Organització Revolu-cionària de Treballadors i el Partit Comunista d'Euskadi han proposat conjuntament a Bilbao la creació d'un sindicat basc i democràtic d'estudiants. ROBERT PETIT forçat les línies del Metro alhora que s'enregistra una apreciable densificació del trànsit. Les línies servides per personal militar son gratuites, informa Europa Press, i són protegides per. policies. NOU CORRENT A COMISSIONS OBRERES «El corrent unitari de Comissions Obreres ha nascut com a con-seqüència d'un estat d'opinió en el si de Comissions Obreres i pretén impulsar dintre d'elles els plante-jaments sindicals perquè puguin assolir, fidels a la seva tradició històrica, la constitució d'un sindi-cat unitari», manifestaren en una conferència de premsa a Madrid, els representants d'aquest grup. en-tre els quals hi havia els membres del secretariat estatal de Comis-sions, José Luis Alonso, José To-rres i Basilio Montes. Segons aquest grup, el corrent majoritari de Comissions Obreres és contrària a aquests principis i corre el perill de convertir CCOO en una central sindical burocràtica, no unitària i aliena als veritables inte-ressos de la base, que està a favor de la unitat sindical. Malgrat això, explicà José Luis Alonso, tots els presents no tenen interès a ex-cloure's de CCOO, tot i les diferèn-cies que mantenen amb el corrent majoritari dominat pel Partit Comu-nista espanyol. També hi ha una tercera corrent, «minoritària», amb base en mem-bres del Partit del Treball d'Espanya (PTE) i Organització Revolucionària del Treball (ORT) i grups indepen-dents que pretenen la creació de «sindicats obrers d'empresa» per contrarestar la política del govern i del capitalisme que cerca de fo-mentar l'assentament de la plurali-tat de centrals sindicals. Cal assenyalar, finalment, i se-gons informa Europa Press, que, al corrent «unitari» que s'acaba de presentar, s'integren membres del Moviment Comunista, Partit Carií, Partit Socialista Popular, Lliga Co-munista (troskista), Germandat Obrera d'Acció Catòlica i Joventut Obrera Catòlica. MADRID Ferits en la reunió de Falange Una de les branques atacà el règim i la figura de Franco L'acte de commemoració de la fundació de Falange Espa-nyola de les JONS no s'ha cele-brat amb gaire tranquil·litat. Al Palau de Congressos del Minis-teri d'Informació que ha subs-tituit el clàssic Teatre de la Comèdia, les dissidències doc-trinals i tàctiques han originat picabaralles amb repartició d'unes quantes bufetades. Hi ha hagut, pel cap baix, tres persones ferides, dues d'elles a causa dels cops de porres i d'altres objectes contundents, que van re-bre al cap. La tercera persona sofrí una ferida d'arma blanca i fou tras-lladada a una clínica. De moment, no s'han facilitat ni les dad%s ni la identitat de cap dels contusionats. Sigfrid Hillers de Luque, repre-sentant dels Cercles Ruiz de Alda, un dels grups minoritaris que por-ten el nom de Falange, provocà l'auditori amb unes quantes frases autocrítiques dedicades a la Fa-lange, al règim i, fins i tot, a la per-sona de Franco. En aquest moment —segons as-seguren testimonis de proximitat vi-sual més fiable— Fernàndez de la Mora i Blas Pinar ja havien sortit fora el carrer. Després, vingué el discurs de Rai-mundo Fernàndez Cuesta la vigoria del qual meravellà en un home de vuitanta anys. El discurs fou vi-brant, i presentà un falangisme doc-trinalment ancorat en el pretèrit i estratègicament possibilista en el present. Parlà d'una Falange pont entre el món que ara acaba i el que s'està gestant; una Falange no ex-cloent sinó integradora. LA FALANGE NO HA EXERCIT EL PODER «Si la Falange ha estat en el po-der, no l'ha exercit. Els qui hem seguit José Antonio i estàvem identificats amb ell, no teníem au-toritat moral com ell tenia per a im-plantar el ritme i la direcció que ell hauria donat a la Falange», va dir Raimundo Fernàndez Cuesta. Im-mediatament després d'aquesta constatació, el cronista recordava una reflexió de Dionisio Ridruejo, aquell falangista de la primera hora que abandonà, decebut, el partit de José Antonio. Escrivia Ridruejo: «A l'alçada del 1942 ja havia quedat demostrat que el partit únic obtin-dria permís per a tot, excepte per a dues coses: la possessió plenà-ria de l'Estat i la reorganització autèntica de forces populars no conformistes que fessin revisco-lar, d'alguna manera, l'acció in-terrompuda de la classe liberal i de la classe obrera». Després d'haver fet una petita in-terrupció per a deixar pas als crits de «Franco, Franco», Fernàndez--Cuesta digué: «Si la dreta forma una coalició i l'esquerra també, Falange es presentarà unida. No-saltres no som ni immobilistes, ni rupturistes, ni capitalistes, ni co-munistes, ni de dretes, ni d'esque-rres; som falangistes.» En aquells moments, els partida-ris de Hillers van acabar de sortir del local, mentre dirigien crits de «feixistes, feixistes» als qui resta-ven dintre. En el vestíbul va haver-hi un altre enfrontament amb els parti-daris de la línia tradicional de la Fa-lange. LA POLICIA PROTAGONITZA LA JORNADA Els assistents a l'acte de comme-moració de la fundació de Falange es calculen en unes tres mil perso-nes. Hi foren representats els Cer-cles José Antonio, els Cercles Ruiz de Alda, els antics membres del SEU i de Falange Espanyola i de les JONS. Es a dir, només hi faltaven els hedillistes. Entre les personali-tats cal fer referència a la presència de Pilar Primo de Rivera i Miguel Primo de Rivera. La policia protagonitzà les esce-nes finals de l'acte. Un falangista, no se sap ben bé perquè, fou agre-dit per un agent de la Policia Ar-mada, després que un tinent, amb un megàfon hagués recomanat als assistents que no es formessin grups. Amb un cop teatral d'aquells que surten rodons, en veure l'a-gressió del policia, una cinquan-tena de falangistes encerclaren quatre o cinc policies que restaren al bell mig del grúp escoltant el «Cara al Sol». JOSÉ M PUIGJANER ACTIVITAT POLÍTICA «Ei govern adoptarà el sistema electoral alemany» Tierno Galvàn analitza l'actitud del govern i l'oposició davant els comicis de l'any vinent «El govern ha de mantenir contactes pràctics amb l'es-querra com els manté amb la dreta, perquè si no, es produi-ria un desequilibri que fa mal a la política nacional», ha de-clarat a Logos Enrique Tierno Galvàn, president del Partit So-cialista Popular (PSP). Respecte a les reunions celebra-des amb l'Equip Démòcrata-cristià, sobre la possible elaboració d'una llei electoral manifestàque«quanes tracta de temes tan importants és millor que les converses siguin col·lectives, no bilaterals, I crec que això es produirà en data prò-xima». A la pregunta de quin sistema creu que adoptarà el govern en les eleccions, Tierno contestà que «en estar per la pressió de la dreta, haurà de cercar camins interme-dis, és a dir, el tercer camí. Sos-pito que adoptarà un sistema que serà còpia de l'.alemany, que esta-bleix un mínim del cinc per cent dels vots per a poder col·locar al-gun diputat en el Parlament». LA POLÈMICA PSOE-GARCIA TREVIJANO El PSOE ha enviat una circular a totes les federacions, seccions i membres del comitè nacional, acompanyada de l'informe actisa-tori contra García Trevijano redac-tat per un grup guineà de l'opo-sició. segons anuncia la revista TIERNOGALVAN «Blanco y Negro». Aquest informe ja fou facilitat a la premsa pel ma-teix Garcia Trevijano. L'esmentat grup guineà és de filiació socialista. En la mateixa revista, Garcia Tre-vijano reaccionaba amb un escrit en el qual puntualitza, entre d'altres coses: «El PSOE s'ha prestat a aquesta maniobra del colonialisme espanyol, inexplicablement unit a l'oligarquia econòmica del règim, no tant perquè defensi activament una política reaccionària davant el Tercer Món, com per oferir el meu cap, políticament parlant, al go-vern en la safata de l'oportunisme reformista que, incapaç la ruptura democràtica del règim, ha decidit de realitzar la ruptura antide-mocràtica de l'oposició». LA FPS ACUSA DE CORRUPCIO «La corrumpció estrangera de dirigents polítics espanyols és infi-nitament més greu que l'escàndol de la Lockheed», diu una nota de la secretaria de relacions interna-cionals de la Federació de Partits Socialistes enviada ahir a * la premsa. En la nota, on s'al·ludeix al PSOE, el secretariat de la FPS rei-tera la seva declaració anterior «per tal de clarificar el panorama polític espanyol, i especialment ei de les diferents forces socialistes... pre-cisant que la ingerència estran-gera constitueix una greu pertor-bació de la convivènçja nacional i del procés democratitzador».