1976-06-26.AVUI.PERSPECTIVA POLITICA

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 26/6/1976. Pàgina 11

Espanya -AVUI, dissabte, 26 juny 1976 Pàgina 11 MADRID Els ultres amenacen ara els quiosquers La democràcia serà impossible sense premsa lliure, diu "Cambio 16" Ahir a la tarda començava el "pont'', el primer de l'estiu, que atapeïrà les carreteres cel-tibèriques i provocarà embus-sos gairebé èpics. L'anomenada classe política, tant la refor-mista com la rupturista, apro-fitarà l'avinentesa per multi-plicar dinars, sopars —és el sistema propi d'aquestes con-trales centrals— a la recerca de la consolidació de les posi-cions adquirides. Es nota que, per tal de concertar anades i vingudes, els telèfons van car-regats. Mentrestant, el dia d'ahir tenia color d'amenaça, com el gris dels núvols. Després dels llibreters, ara tocarà de rebre ais quiosquers. que, com diuen ells mateixos, són uns senyors que es limiten a guanyar-se la vida amb aquelles mercaderies impreses que els arriben. Els quios-quers han rebut una carta, signada per uns senyors del CAM ("Cam-pana Antipornogràfica Madrilena"), que enumera una llista de publica-cions "brutes i pornogràfiques"' que hauran de desaparèixer de la vista. Les frases finals de la missiva —el mot potser resulta massa dolç per a una cosa així— són proclamatòries de l'extinció "en cas que no s'atcn-( grui aquest advertiment i, malgrat que la vostra culpabilitat no és to-tal, procedirem a destruir o a in-cendiar el vostre quiosc". Alarma, doncs, entre els quios-quers. Tanmateix, el dels quiosquers ha estat l'últim graó d'una escala-da d'alarma entre la gent de la in-formació i la comunicació. La sus-pensió de la revista "Ajoblanco", les dificultats administratives de processament del director de "Sà-bado Gràfico" i les agressions a "Cuadernos para el Dialogo", el professionals de la premsa en exer-cici de la seva missió, amb motiu de les manifestacions ciutadanes del dia 22. provoquen una temença generalitzada entre els homes i do-nes d'aquesta professió. Tothom es fa la mateixa pregunta: és que hem tornat enrera? Els rumors, els co-mentaris i les realitats que contem-plem són força tristes i podrien ar-ribar a ser dramàtiques si les coses continuaven pel camí que van. Ahir, el setmanari "Cambio 16", cap d'es-quila de les ires concentrades, dels altres apareixia amb un editorial clarivident en el punt de la vincu-lació estreta que existeix entre lli-bertat d'informació i autenticitat de-mocràtica. "Sense una premsa —diu hi ha democràcia possible. Si el govern pot manipular la informa-ció. tancar periòdics, sancionar ad-ministrativament, supendre i censu-rar publicacions, la llibertat i la democràcia seran impossibles a Es-panya. El drea de vot no té sentit si no hi ha dret a la informació i el debat previ sobre les alternatives de presència." ACTIVITATS POLÍTIQUES EN PERSPECTIVA Com deia de bon començament, «1 "pont" serà aprofitat per la que Congrés Mundial de l'Emigració gallega Amb una sessió plenària va començar a Vigo el Congrés Mundial de l'Emigració Gallega, que ha de continuar fins al dia 29 en què serà clausurat solem-nement a Santiago de Compos-tela. Els congressistes assistents són uns cent cinquanta i repre-senten unes setanta entitats ga-llegues d'Europa i Amèrica. Fou el president d'aquesta assem-blea, Higinio Expósito, qui parlà en primer lloc per assenyalar la finali-tat d'aquestes jornades en què es farà front a totes les situacions i proble-mes que actualment tenen plantejats els emigrants gallecs. Donaren des-prés la benvinguda als asistents el batlle de Vigo, el subdirector general de l'Institut Espanyol d'Emigració i el governador civil de la província. Les ponències sobre l'emigració es feren en la sessió de la tarda, inci-dint totes en la problemàtica de l'e-migració, no solament en els països on resideixen circumstancialment els emigrants, sinó també a l'hora de re-tornar a llur país. Les sessions d'a-questes jornades prosseguiran demà i es dies successius. en diuen classe política. Avui, sota el signe de la impossibilitat d'un acord entre tots els grups falangis-tes, s'inicia el primer Congrés Na-cional Sindicalista, organitzat per la tendència que predomina en els Cercles José Antonio. Durarà qua-tre dies i s'espera l'assistència d'un miler de persones. A més, s'han programat dues concentracions: una davant la tomba de Ramiro Ledes-ma, i una altra, davant la que fou casa de José Antonio Primo de Ri-bera. Entre els grups de l'oposició, el que té anunciada una activitat més intensa és Convergència Socia-lista de Madrid, que el dia de Sant Pere celebrarà una assemblea ge-neral. Aquesta Convergència Socia-lista és integrada per la Federació d'Independents Demòcrates, Recons-trucció Socialista i el Front d'Es-querra Socialista. Convergència és membre de la Federació de Partits Socialistes que el cap de setmana passat celebrava el seu Congrés Constituent. Per cert que, en rela-ció amb aquell esdeveniment, l'ad-vocat José Manuel Benítez de Lugo ha estat cridat a declarar per la Di-recció General de Seguretat. Benítez de Lugo va romandre dues hores a l'edifici de la Puerta del Sol res-ponent als interrogatoris. El fet que l'oposició s'estigui mo-vent amb dificultats i entrebancs, en aquesta etapa llarga de la tran-sició, ha arribar a oïdes europees. Se sap que alguns representantes de partits que encara es desenvolupen en la clandestinitat han celebrat converses amb membres del Par-lament Europeu que volen entrar a temps en les diverses versions de la situació política real que es' dóna a Espanya. Probablement, els dar-rers contacts han suscitat una de-cisió en el si de la Comissió Polí-tica del Parlament Europeu. Sembla que. el mes de setembre, aquesta Comissió Política convidarà els prin-cipals líders dels partits de l'opo-sició democràtica espanyola a fi que exposin els seus punts de vista sobre l'evolució política a l'Estat espanyol. Es veu que han sonat els noms de Gil Robles, Ruiz Giménez, Santiago Carrillo, Felipe Gonzàlez, Tierno Galvàn i Garcia Trevijano, però no s'exclou la possibilitat que siguin convidats a aquestes jorna-des d'intercanvi informatiu els re-presentats de partits a nivell no estatal, com són ara els catalns. RAIMON. TOC CATALA DE LA JORNADA MADRILENYA El toc català de la jornada ma-drilenya d'ahir fou donat pel can-tant Raimon en un dels diaris de la ciutat. Referint-se a l'experiència del "Festival dels Pobles Ibèrics", Raimon diu: "Per a mi el més in-teressant va ser de comprovar el canvi de sensibilitat en el públic pel que fa al tema de les nacionalitats. Crec que han desaparegut total-ment els prejudicis i les discrimi-nacions que abans existien."' En aquest particular Raimon és verita-blement optimista, perquè els per-judicis i les discriminacions no han desparegut totalment, ni molt menys. Es possible que entre l'ele-ment jove que constituí el públic del festival no juguin els perjudi-cis ni els ressentiments. Això vol dir que el futur pot ser molt més oxigenat, en aquest sentit, que èl passat. Però el present encara és força contaminat. JOSEP M. PUIGJANER Entrevista Joan Caries-Arias Arias també s'ha vist amb Fernàndez Miranda En l'àmbit de l'activitat polí-tica oficial, ha tingut un ressò especial les entrevistes celebra-des ahir pel rei Joan Carles, amb el president del govern. Carlos Arias Navarro, els mi-nistres de Justícia, Antonio Ga-rrigues, i de l'Aire, tinent ge-neral Carlos Franco Iribarne-garay. Segons Europa Press, aquesta reunió és l'habitual dels divendres, car el rei, el cap de govern hi parlen dels afers polítics. També Carlos Arias Navarro s'entrevistà amb el president de les Corts i del "Consejo del Reino", Torcuato Fernàndez Miranda, en el seu despatx de la Cambra durant una hora i mitjv D'altra banda, la reina va rebre el ministre d'Educació i Ciència, Carlos Robles Piquer, i el director de l'Institut Nacional d'Educació Es-pecial, Joaquín Benítez Lumbreras, per parlar de qüestions relacionades amb el Reial Patronat d'Educació Especial, del qual és la presidenta. REUNIÓ PER A LA REFORMA CONSITUCIONAL Ahir al matí es va reunir la po-nència del "Consejo Nacional" que informarà el projecte de reforma constitucional. Aquest informe po-dria quedar enllestit el pròxim di-lluns i passar aleshores a la secció primera de l'alt organisme consul-tiu (Principis Fonamentals i Desen-volupament Polític) per a ser sotmès finalment a la consideració del ple. REFERENDUM La reunió celebrada ahir per la SARAGOSSA d'Utebo denuncia la instal·lació de la fàbrica El perill que representa la planta de butà afecta una àmplia zona aragonesa Mentre els ministres de Tre-ball. Solís, i de Relacions Sin-dicals, Martín Villa, sortien ahir cap a Saragossa per assistir al funeral per les víctimes de l'ex-plosió de butà a Utebo, l'al-calde de la població aragonesa féu un escrit de protesta de-nunciant els fets. L'escrit, dirigit a l'alcalde al go-vernador i al president de la Dipu-tació de Saragossa diu que l'ajunta-ment d'Utebo lamenta els fets, però que es veu en l'obligació d'esmentar una sèrie de consideracions sobre la fàbrica de gas butà i sobre l'in-cident i el seu desenvolupament. L'alcalde diu que "interpretant el sentiment del poble d'Utebo fou to-talment oposat a la instal·lació de la fàbrica i no donà la llicència, sinó forçat per resolucions Judicials. S'ha palesat la possibilitat d'acci-dents greus que s'assegurava que no podien produir-se; però s'ha de-mostrat que les instal·lacions de se-guretat que sempre han donat per garantides no han funcionat en aquesta ocasió i han resultat nul·les totalment". Malgrat que una i altra vegada l'ajuntament s'ha negat a la instal. lació de 1a planta, el Tribunal Su-prem va sentenciar a favor de la fàbrica. "Precisament el dia 22 pas-sat —continua dient l'alcalde en el seu escrit— vam rebre una comuni-cació de "Butano, S. A." en què manifestava la seva intenció d'ins-tal·lar una bombona de doblç capa-citat de les que actualment existei-xen —de dos mil metres cúbics—, quan encara no han acabat d'instal. lar les actuals. El poble d'Utebo no està disposat a deixar que això tiri endavant". UN ALTRE INCENDI EN UNA FABRICA DE MOBLES INFORMES TÈCNICS SOBRE LA FABRICA FOREN NEGATIUS L'escrit continua dient que "dins de la gravetat dels fets i les seves desgraciades conseqüències de mort és un simple avis del que pot passar en qualsevol moment amb propor-cions immensament més grans". L'ajuntament d'Utebo reitera en l'escrit de protesta que "no sap ni compra qoç aquestes instal·lacions es portin a terme, malgrat les ne-gatives dels informes tècnics". Pre-cisa ademés. que "ha fallat fins i tot el sistema d'extinció d'incendis, cosa que ha fet necessària l'arriba-da dels bombers". Els membres de l'ajuntament d'U-tebo indiquen que el perill que la planta de butà representa s'estén per una àmplia àrea, que fins i tot pot arribar a Saragossa capitaL El mateix dia que es produí l'ex-ploió d'Utebo. un bidó de verní en provocà un altre en una fàbrica de mobles, devers la mateixa zona. L'ex-plosió produí onze ferits. Ferits que s'han de sumar als morts i accidentats causats per l'ex-plosió del camió cisterna de propà en l'esmentada localitat d'Utabo. Com se sap, els morts han estat sis persones: Pilar Fanlo, de 20 anys. Julio Pellicer Cubelles, caixer de l'empresa "Butano ", José Ricardo Collado, Josefina Fernàndez Ostos. Francisco Alba Mesa, José Antonio Tudela Romero, conductor del camió sinistrat. En estat crític de cremadures que oscil·len entre un 80 i un 100 per cent es troben Carmen Andrés Gas-cón, Joaquín Oliver Lafaja i Maria del Carmen Reinales Lasierra En situació de molt "greus" hi ha Agus-tín Morales Arços. Antonio Sanchez Ramos, Basilia Díaz Díaz Manuel Torres Aguilar, Maria José Hinojosa Tauró i Maria Lina Glesa Anche-lergues. NOVA PETICIÓ PER COMMEMORAR L'ESTATUT ARAGONÈS Els col·legis professionals d'arqui-tectes i metges de Saragossa han tor-nat a sol·licitar la celebració de la commemoració de l'estatut aragonès elaborat en temps de la Segona Re-pública. L'acte és previst a Casp, com en les dues anteriors ocasions en què es demanat el permís que fou denegat. En l'escrit de sol·licitud al govern civil s'especifica la intenció de cele-brar l'acte el 4 de judiol vinent, sota el títol genèric de "L'autonomia re-gional". Constaria d'una taula rodo-na i un festival de música aragonesa. La denegació de les anteriors sol-licituds presentades pel Seminari d'Estudis Aragonesos i d'altres en-titats de la regió fou motivada, se-gons resposta del govern civil, per-què la institució era mancada dels re-quisits i formalitats legals necessaris per a convocar l'acte esmentat. No serà debades recordar però, que el Seminari d'Estudis Aragonesos fa molt de temps que realitza, a Sarago-ssa principalment, tot un seguit d'ac-tes culturals i polítics, amb l'ajut del col·legi major Pignatelli, que han estat autoritzats per les autoritats. CLUB DE LEONES BARCELONA-LAYETANO El Sr. Christian Sénart, nomenat Vice-governador del Districte 116. En el curs d'una brillant vetlla als salons de l'Hotel Ritz amb motiu del darrer àpat reglamentari de l'any lleonístic, hem tingut el plaer de saber que el Sr. Cbrótian Sénart, que durant 2 anys ha portat la pre-sidència del Club B a reelon a-Layeta-no, ha estat nomenat Vice-governa-dor del Districte 116, que corres-pon a Espanya. Recordem que el Club de Leones Barcelona-Layeta-no està construint i mantindrà una guarderia infantil gratuïta a l'Hos-pitalet. Comissió Interministeríal al ministe-ri de la Governació va centrar-se en la qüestió del referèndum. Encara no es coneix el resultat, que se sap imminent, de la decisió presa respec-te a la proposta del sector històric del PSOE d'ampliar el termini per a la revisió dels censos electorals. Les llistes són exposades aquets dies al públic pràcticamente en els nou mil municipis de l'Estat espanyol. SOCIAS HUMBERT I LA CEE Socias Humbert. secretari general de l'Organització Sindical espanyola, que és a Brussel·les des de dijous passat, explicà el sentit de la refor-ma sindical al vicepresident de ia Comissió Executiva de la CEE, sir Christopher Soames. que té cura de les relacions exteriors comunitàries. En el marc de les converses que fins dilluns vinent celebrarà una de-legació sindical espanyola, presidida per Socias Humbert. amb els repre-sentants executius dè la CEE, es pretén clarificar l'abast de la refor-ma sindical verticalista en el con-text de la reforma constitucional a tres nivells: el Consell econòmic-i social, el reconeixement de les lli-bertats sindicals d'acord amb els convenis de l'Organització Interna-cional del Treball (OIT) i els orga-nismes de consulta i col·laboració també previstos per l'OIT. El secretari general de l'Organit-zació Sindical s'entrevistà ahir amb Soames durant una hora i deu mi-nuts. L'acompanyaven l'ambaixador de l'Estat espanyol a la Comunitat Europea. Alberto Ullastres. i el di-rector de relacions exteriors sindi-cals, Francisco Guerrero. En acabar les converses, Socias Humbert decla-rà que hi havien arribat a resultats i conclusions positives. A més. So-cias Humbert explicà el piocès que segueix la reforma a les Corts, el seu tràmit posterior mitjançant el referèndum nacional, i el desenvolu-pament final així que hagi estat ^e-frendada pel poble espanyol. El secretari general de l'Organit-zació Sindical té prevista una altra entrevista el pròxim dilluns amb Pa-trick Hillery, vice-president de la Comissió Europea i encarregat dels temes socials de la CEE. ENERGIA NUCLEAR El '"Washington Post" reclamava en un editorial que el govern espa-nyol signés el tractat de no prolife-ració nuclear com una garantia que només utilitzaria amb finalitats pa-cifiques els reactors atòmics com-prats als Estats Units. El tractat ,ie no proliferació nuclear, signat fo-namentalment pels Es fits Units i la Unió Soviètica, però tarnoé per Ità-lia i França, estableix -'ue l'enerva nuclear només s'utilitza;à q produir energia i no per a fins bèl·licè. LA demanda del diari nord-ame-ricà arranca de la polèmica provo-cada per l'autorització ie la venda d'un nou reactor nuclear a l'Estat espanyol, el que fa nou, i denuncia el perill que altres països puguin tenir fàcil accés als secretj atòmics. El "Washington Post" precisa que el govern espanyol ha nogat li pi«-tensió de donar una utilització mi-litar a l'energia nuclear, però no deixa d'insistir en l'escàs control que podran exercir els Estats Units so-bre la utilització de la tecnologia subministrada a Espan"ya. D'altra banda, en virtut de l'acord bilateral, Washington té dret a com-provar que la diversificació militat no s'apliqui al combustible d'origen nord-americà. T.E.A.S. Tallers escola d'arts s umptuàries CENTRE D'EDUCACIÓ ESPECIAL Matrícula oberta per a joves, a partir dels 14 anys d'edat PLACES LIMITADES SOL·LICITUD PER ESCRIT Adreça: T.EJLS. València, 286. ler. 2na. Telèf. 215-69-77. de 10 a 5 tarda