1994-01-15.L'ESTEL DE MALLORCA.MARIO CONDE O LA FI QUETGLES-páginas-1,6

de Mallorca

ANTIC S'ARENAL DE MALLORCA

EL DIARI DELS MALLORQUINS 
15 DE GENER DE 1994 PREU: 200 PIS 

ANY XIII. NÚMERO 283	

OULe
MALLORCA

ovo,

Ilts,

O	

PA .1. 5 OS CATALANS

LESTEL
VÍCTIMA DE LA
MÀFIA

Editorial

L'Estel de Mallorca. El Diari dels mallorquins. ha
estat víctima d'amenaces .mafioses en forma  d'anònim
enviat als seus anunciants. Més informació i article
editorial a les pàgines interiors.

El celler Can Pep és la seu del Club Esportiu de Géno-
va amb sis equips de futbol.

El celler Can Pep, de Génova, és el lloc de trobada dels
genovesos: café, botiga i restaurant. Al restaurant es
poden menjar porcelles rostides, frit mallorquí i  cara-
gols amb fonoll. El preu, unes 2.000 ptes per persona.

En Jacinto Esteban  és l'amo del restaurant Casa Ja-
cinto de Génova. Un restaurant  especialitzat en embo-
tits de Jabugo i cuina mallorquina. El tracte amb el
client és molt familiar. S'hi pot menjar per 1.000 ptes.

Un exemplar d'aquest periòdic será
regalat a totes les famílies de les
barriades d'El Terreno, Cala Major,
Sant Agustí i Génova. Si vos ha
agradat, telefonau al 26 50 05 i el
vos enviarem cada 15 dies.

Na Carme Roura  es la madona del restaurant de les Coves de
Génova. La sarsuela, les anxoves de l'Escala, l'esqueix de
bacallà, la vedella amb bolets, les mongetes amb botifarra, els
caragols a la planxa i altres delícies de la cuina catalana són les
especialitats de la casa. A partir del quinze de gener, hi  haurà
la calçotada amb la seva salsa. El menú de la casa val 1.500, a
la carta s'hi pot menjar per 2.500 o 3.000 ptes. Els clients de la
casa tenen opció de visitar les Coves de Génova, que estan
davall el restaurant.

N'Antoni Martorell és  l'amo del restaurant Casa Gon-
zalo, de Génova. Aquest restaurant, obert la 1947, té
el nom del seu fundador, l'oncle de l'actual propietari.
El pa amb oli amb cuixot i els caragols  a la mallorqui-
na són l'especialitat de la casa. També fan carn torra-
da i arròs brut. El menú val 875 ptes i el preu majá a
la carta és de 1.200 ptes.

Ja rebeu

de Mallorca

És molt fácil!
Telefonau al 26 50 05 i us
l'enviarem cada 15 dies

6

15 DE GENER DE 1994

L'esperit republicà

En Mario Conde, o la tí

Joan Quetgles	

Professor de Filosofia d'113

de Mallorca

modernitat és una representació, un obra de teatre;
l'oligarquia pretén mantenir l'explotació de les classes
populars, però de manera que no es vegi el seu domini de
classe. I encara més gran és el seu esforç per amagar la
submissió i l'espoli de Catalunya. Fan un auto  sacramental
que s'intitula «Estat de les autonomies».

La crisi de Banesto ha posat de manifest que aquest
nou sistema de domini oligàrquic fa aigua. El blindatge
d'En Mario Conde no ha superat les contradiccions; per
que una cosa és una representació, i una altra, la realitat.
Citaré aquí a Garcia-Trevijano, un rar intellectual  hispà
que s'atreveix a dir veritats: « La lliçó magistral que ens ha
donat el cas Banesto...és de llibre. Paró no d'economia
financera o negoci bancari, sinó de teoria del poder
oligàrquic, de negoci polític. Fa més de mig segle que la
de banquer és, a Espanya, una professió de poder estatal
paral.lela a la professió política» (El Mundo, 3.1 .94). Sigui
quin sigui el conflicte d'interessos al si de l'oligarquia, el
punt que poso a la vostra atenció, lector, és que, al meu
parer, comença la fi del domini oligàrquic a l'Estat espanyol.
La contradicció essencial rau en el fet que les grans
empreses industrials transnacionals els deixa de ser
interessant crear fabriques a l'Estat espanyol, una vegada
que ha caigut el sistema de protecció duanera. Al moment
de crisi actual, les filials «espanyoles» de les multinacio-

nals corren el perill de  desaparèixer; les condicions que
oferta l'oligarquia a les multinacionals són plenes de
desavantatges. Tot allò que controla directa o indirecta-
ment l'oligarquia tendeix a esdevenir monopoli; alió que
ofereix l'oligarquia són uns serveis i uns productes cars i
dolents, que no poden competir amb les  àrees modernes
de l'exterior. Ells, conscients del problema, parlen contí-
nuament de modernització i de repte. Amb la seva ufanor
i supèrbia tradicional, fins i tot s'atreveixen a presumir de
modernitat en tal o tal altre aspecte, com si amb aquest
conjur haguessin de convèncer a qualcú.»Peró, homes,
seis hauria de dir, si el principal obstacle pera la modernitat
sou vosaltres mateixos!». Fins ara aquests banquers
oligarques s'havien muntat un sistema de  crèdit que el
més elevat d'Europa —o quasi—. l saps que els hi anava
de bé; i saps que en tenien de beneficis sempre sobre
segur. Però, és clar, a un preu terrible. A hores d'ara, a
l'Estat espanyol, no hi ni una sola —o n'hi ha qualcuna?—
gran empresa industrial autóctona capaç de competir
dins el mercat internacional; ni una sola gran marca
industrial, excepció feta de qualques empreses catalanes,
però que no arriben a ser pròpiament grans. Hem de
pensar i creure que els ha arribat l'hora, a aquests
oligarques golafres.

proletaria. La burgesia nacional catalana és fraccionada,
afeblida, sotmesa als instruments  econòmics de
l'oligarquia. Als darrers deu anys, ha minvat constantment
la importancia de la burgesia industrial catalana dins el

conjunt de l'Estat. Aquesta és la contradicció principal del
sistema, del pa tort hispànic: que el reforçament del poder
de l'oligarquia la mena a l'ofec de les classes productives
i a l'esclafament de les estructures  econòmiques.

Als darrers dos segles, una vegada i una altra,
l'oligarquia no fa sinó repetir la mateixa mala jugada; paró
a cada bugada hi perd un llençol —o més d'un—. En
refermar el seu domini de classe i els seus privilegis
vergonyants fa que el conjunt de l'estat espanyol sigui
incapaç de competir amb els Estats industrials que són
menats per les respectivas burgesies nacionals. Si ells,
els oligarques,amb els seus polítics i els seus  periòdics
(basta veure el blindatge informatiu que s'havia fet fer En
Mario Conde), es passen el dia mirant d'afeblir la burgesia
catalana, llavors no és d'estranyar que la indústria catalana
no vagi esponerosa; a més, són molt àgils, els oligarques,
en saltar al coll dels més destacats capitans d'indústria
catalans.

A cop d'ull sembla com si ells haguessin guanyat la
partida, com si s'haguessin reforçat. Ells així ho creuen.
Paró aquesta mirada és molt superficial. Han blindat el
seu sistema, paró aquest Estat no pot seguir, és inviable.
Amb el règim franquista, l'oligarquia va quedar molt
satisfeta del blindatge que s'havia fet a mida. Amb el
règim actual, l'oligarquia ha quedat molt satisfeta de
veure com els mecanismes essencials de l'Estat són dins
les sayas mans. I especialment cofoia de veure com
domina els mitjans de comunicació de masses. I com no
els ha de dominar Si n'és la propietaria de la major part!.
Podria semblar que, a la fi, l'oligarquia espanyola, re-
convertida, es posava al davant d'un sistema modern i
democràtic. Paró no hi ha tal cosa. Tota aparença de

Auto.... Qué heu da?

Feint car -r -erany

Visquem i coses veurem!, diu la dita popular. Es ben
certa aquesta sentencia que hem sentit i dit moltes de
vegades. M'ha vengut al cap a l'hora de  començar aquestes
línies, perol:, és que cree que no hi queda gens malament per
al tema que vull parlar. Segur que aquests darrers dies heu
llegit o escoltat als mitjans de comunicació que El Rey
d'España va fer una visita a Israel; fins aqui. tot correcte, ja
que Sa Majestat viatja bastant complint el protocol inherent
al seu càrrec, i sempre que se desplaça sol fer un discurs a
l'audiència del país que visita. Bé idó, érem a Israel i el Cap
de l'Estat Espanyol, que recordem ho és per designacio de
l'anterior cap d'Estat D. Francisco Franco i no per sufragi
universal, va fer un discurs on es va manifestar favorable al
dret a l'autodeterminació del poble Palestí. No es el primer
que ho fa, ja que fins i tot l'ONU, entre d'altres organismes
i persones, s'hi han mostrat d'acord , però tampoc es la
persona o institució (si ho feia com a representant de la
"Casa Real Española" o com a Cap d'Estat) més oportuna per
a fer aquestes manifestacions, ja que representa un Estat que
NO reconeix aquest dret fonamental, reconegut per l'ONU,
que és l'autodeterminació, una cosa tan elemental i senzilla
com 'la llibertat d'un poble. La Constitució Espanyola no
admet aquest dret elemental col.lectiu, pero sí que parla en

el seu Preàmbul "dels pobles d'Espanya" i se suposa que
aquests pobles estaran formats per persones lliures 1
responsables. Si la majoria de persones d'aquests pobles
realment tenen llibertats, com queda reflectit al títol 1 de la
Carta Magna, el conjunt també n'ha de tenir ja que si sumam
individus formam un col.lectiu, sumant drets d'individus el
resultat ha d'esser drets  col.lectius, i un dels drets col.lectius
que falta a la citada Constitució es el DRET A
L'AUTODETERMINACIO. Recordem que aquest ha estat recia-
mat en multitud de vegades des de diverses  instàncies. no
fa molt de temps per diversos ajuntaments de Mallorca entre
els quals hi havia el de Maria, i també el clima conflictiu que
se viu al País Base, originat básicament per la negació al dret
de l'autodeterminació.

Cree que l'Estat espanyol haurà d'acabar reconeixent
aquest dret, més prest o més tard, i trob que el Cap d'aquest
estat no pot anar pregonant per altres terres drets i
llibertats elementals que nega a "casa seva" ans al contrari
que faci el mateix discurs al Parlament espanyol. substituint
"...el Poble Palestí" pel que ells anomenen "...els pobles
d'Espanya", i ja veuran si en faran de via, aquests pobles, a
deixar de formar part d'Espanya.

Miguel Morey  

La fallida de Banesto és, pens, un símptoma de la
malaltia del sistema productiu de l'Estat espanyol; de que
la Restauració monárquica, decididament, no va. És, en
efecte, un pervers sistema de domini de l'oligarquia; i així
com dominava l'Estat franquista abans, ara controla la
monarquia borbónica. L'anomenen, ells, «L'Estat  de les
autonomies», però amb la intenció d'amagar amb paraules
el vertader rostre de l'Estat, que és més centralista i més
espanyolista que mai; hi poáen tot de maquillatge per
ocultar aquesta lletjor. Pel seu origen, l'oligarquia és
terratinent; i ben cert que continua intocada la seva
propietat latifundista (Com és sabut, el predomini
latifundista es dóna a Castella la Manxa, a Extremadura,
a Múrcia i a Andalucia). Paró, actualment,  l'autèntica
palanca del poder de l'oligarquia és la banca, la propietat
i control de les entitats bancàries i financeres. Són
financers, paró mai industrials, aquests oligarques hispans;
i aquesta és la seva història des de finals de segle passat
fins al dia d'avui. Un hom podria pensar que aquest tan
famós Mario Conde no és de família aristocrática, i que els
seus èxits financers varen ésser fruit de la seva
intel.ligència i del seu esforç. I, en efecte, no estaria mal
pensat això; per?) alió que importa per mantenir una bona
unja de pensament és no perdre mai de vista que  la funció
social d'un individu concret no ve determinada per la
neixença, sinó per la seva pròpia praxi social concreta;
vull dir amb això que el fet que En Conde fos gallec i de
família burgesa no lleva que esdevingués un financer, un
oligarca espanyol. Es dóna el cas d'altres gallecs que
s'han fet rics —si bé no tant— i s'han dedicat a impulsar
el galleguisme. No, En Mario Conde va decidirfer d'oligarca
i d'espanyol; en aquest sentit, feia un espanyolisme
desfermat, d'aquest de «tablaos i sevillanas», i mostrava
una gran peocupació pel prestigi espanyol dins el món.  I,
per suposat, era un d'aquells grans tafurs anticatalanistes
que, a l'ombra, miren tostemps de fer-nos la vida
impossible. Mirau la perfídia del poder: amb part deis
beneficis de les trecentes vint-i-cinc oficines de Banesto
al Principat de Catalunya, En Conde finançava el Real
Madrid i molts grups esportius que,  ideològicament, eren
la negació de Catalunya. Si, amics, podem estar contents
de la caiguda d'En Mario Conde; penseu que també tenia
colossals projectes anticatalanistes aquí, a Mallorca. De
bones ens hem lliurat!

El sistema de domini espanyol és un bollot pa tort; no
roda bé. No pot rodar bé; de fet, fa segles que no roda bé.
Ha ofegat la possibilitat que sorgís una burgesia industrial
autóctona espanyola, vull dir a Castella i Andalusia. Ells,
els oligarques, des de les sayas guaites, sempre seguit,
miren la manera de refermar el seu poder i les sayas
riqueses; repassen una vegada i altra el seu imperi.
Consideren que l'amenaça interior és feble i desdibuixada.
Varen veure com s'esvaïa la gran amenaça de la revolució

FONTANERIA

atuune l.tezzquitla.

C. I. F. 41.170.442 - M

C/ Camí dels Reis, 25
(antes, 48)
07015 GENOVA - MALLORCA'

.	

.

Tel (971) 40 33 04