1976-08-11.AVUI.LENTA AMNISTIA NOVAIS

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 11/8/1976. Pàgina 22

Països catalans AVUI, dimecres, 11 agost 1976 Pàgina 22 TELEVISIÓ Segona cadena! I tant! Allotjat a casa d'un amic pagès. #}uina no fou la meva sorpresa, el diumenge, en intentar veure, de casa seva estant, el programa en català que emet la segona cadena i trobar-me amb una mena de borris-sol grisenc i uns sons inintel·ligi-bles? Tanmateix el poble del meu amic no dista ni setanta quilòme-tres de Barcelona. Com era possi-ble? Ben cert que en endavant pot-ser caldria afegir a I habitual «només Principat i Illes», amb què acompanyem els programes cata-lans. «si els repetidors d TVE ho permeten a I localitat on us tro-beu». El fet em refrescà la nota lle-gida a «Le Monde» i transcrita a les pàgines d aquest diari, segons la qual els ajuntaments d una cera vall dels. Alps francesos es negaven a pagar la meitat de l'impost per ús de la televisió, puix que. ells. només els arribava la jrimera ca-dena. En aquella ocasió ens doliem que ací la manca d un impost televi-siu com a França, no ens permetés d exercir un «tancament de caixes» semblant, atesa la malignitat dels programes però sobretot I escasse-tat de programes nostiats. No cal dir com. a partir de l'experiència de diumenge, el sistema de manten -ment .de la televisió francesa és do-blement envejable per a nosaltres REPORTEROS «Reporteros». un dels programes més interessants i vius de la tro-nada TVE. dedicà la primera part de lespai de dilluns a mostrar-nos An-dorra amb una objectivitat i detall mereixedors d encomi. Ja era hora tanmateix que deixessin d explicar-nos. el encara que només fos per un mig espai, el que passa a milers i milers de quilòme-tres de nosaltres per a cridar l a-tenció dels televidents espanyols sobre territoris més propers i més relacionats, doncs, amb els seus m-eressos polític-sooals. Pensem que un reportatge semblant sobre Galicia. posem per cas. fet amb la mateixa objectivitat, seria tan oportú com esbandidor de tòpics. A TRET La bonica locutora que clou la primera cadena a la nit. acompanya els mots amb uns rítmics copets.de cap deliciosos. Els recomanen. Tan-mateix. pensem que. als selecciona-dors de locutors i locutores, no els costaria gens ni mica de corregir, abans de llançar-los en antena, els tics de novençà éjue cometen. So-bretot. tenint en compte que el trà-fec de cares noves és constant a TVE. JOSEP DESUMBILA PROGRAMA PRIMERA CADENA 14.00 Miramar: Informatiu regional (només Principat i Illes). 14.00 Aitana: Informatiu regional (País Valencià i Pitiüses). MOT A LA FI TABAC El monopoli estatal del tabac sempre m'ha semblat repro-vable. La immersa majoria dels higienistes I dels terapeutes es-tan d'acord: el tabac és un agent del càncer. Eh aquest cas gio tro-beu pel cap baix escandalós que l'Estat negocii públicament amb una herba tan nolble i, encara més, que l'expengui emparada pel pavelló nacional? fiuè diríem d'un Estat que estengués una xarxa de botiguetes arreu del pals, on fossin ofertes al públic, „en exclusiva, les drogues el tràfic de les quals* tan aferrissadament persegueix la policia? •r.:.^"'" ''' JOAN OLIVER 14.35 15.00 15.30 16.30 19.00 20 30 21.00 21.30 21.55 22.25 23.20 23.45 «Aquí, ahora» (Color.) Telediari: la edició(color) «Las aventuras del capitàn Nemo»: «El barco pirata». Concert de sobretaula. Bàsquet: Campionat d'Europa, júnior. Des de Santiago de Com-postel.la «Papà Goriot». Cap. VIII. «Cuarto y mitad» (color.) Telediari: 2a. edició (color.) «30 anos de historia». «24 horas al dia» (color.) «Taices» (color.) Telediari: 3a. edició (color.) PROGRAMASEGONACADENA 20.30 Revista de cinema. 22.00 Notícies al segon programa (co-lor.) 22.30 Cinema-club: Cicle Lon Chaney. «Mister Wu» (1927). AL*VORA DE... Un plaer que no comparteixo C empre he cregut -oposant-me a una idea molt di-^ fosa— que a la gent d'aquest país no H agrada el vi. Si de debò li agradés, no faria, entre d'altres, aquestes dues coses: acceptar sense protesta la mixtificació dels vins corrents —els qui tenen diners es poden pagar am-polles de més garantia— i beure aquest producte bàrbar anomenat «sangría». Centrem-nos ara en aquest segon tema. Es freqüent sentir que en una taula de restaurant algú proposa «sangría per a tots!» amb una alegria digna de millor causa. (Suposo que en català caldrà dir-ne «sagnia», po-sat que el verb no és «sangrar», sinó «sagnar».) A base de vi dolent, unes copes d'alcohol, aigua i pells de ta-ronja, o d'alguna altra barreja discrecional, s'aconse-gueix una satisfacció que per a la qual, evidentment, jo no estic preparat. A ningú se li acudirà posar un vi de qualitat a la sagnia, com a ningú se li perdonaria que posés xampany francès en una de les habituals i infec-tes tisanes. La pretensió és que a base de sumar medio-critats es pot obtenir un resultat òptim. Es una teoria da-vant la qual presento els meus respectes més escèptics. Que els alemanys o els suecs del turisme vulgar si-guin fanàtics de la «sagnia» ho puc entendre, perquè és un sistema bastant ràpid i econòmic d'agafar una torra-dora (també n'hi ha, però, de partidaris d'alegrar el pala-dar i no atemptar contra l'estómac gràcies a la tria d'un vi autèntic). Però que molts catalans, crescuts en l'àmbit de la cultura del vi, i que per tant haurien d'haver estat educats en aquest camp, beguin sagnia amb un evident plaer vol dir, al meu entendre, que no tenen el costum de beure vi decent. L'èxit de la sagnia és l'èxit de la confusió, cada ve-gada més generalitzada. Es el contrari d'allò de «al p&< pa, i al vi, vi», «les coses clares i la xocolata espessa*' etc. No és que jo sigui enemic de les barreges, el q"e passa és que és molt més dificil que no s'acostuma > creure, i sovint molt més fàcil que no pas jugar net. JOSEP M. ESPINAS RETALLS Lentitud en l'aplicació de l'amnistia El govern sembla voler negociar la llei i el referèndum amb l'oposició abans de proposar-les a l'aprovació de les Corts El president Suàrez ha pres contacte personalment amb la major part dels di-rigents de I oposició de dreta, de centre i d esquerra, fins al punt d'haver mantin-gut una conversa de quaranta minuts amb el senyor Raül Morodo, secretari general del Partit Socialista Popular. En quant a l oposició. el seu principal problema és el de la unitat. Certs partits, com I esquerra demòcrata-cristíana. que va augmentant la seva força, no són membres de Coordinació Democràtica (fins ara I organisme unitari més impor-tant de l oposició) Per altra banda, en el sí d aquesta mateixa Coordinació De-mocràtica. es manifesten tensions entre els grans partits polítics d'esquerra, que tenen una visió pragmàtica de la realitat, i els petits partits d'extrema esquerra i el grup de dreta dels demòcrates indepen-dents que dirigeix I advocat Antonio García Trevijano. que tenen unes posi-cion molt més radicals. El govern negocia igualment per la seva dreta. El president Suàrez s ha en-trevistat. entre altres, amb el senyor Gonzalo Fernàndez de la Mora. director de I Escola diplomàtica i president de la Unió Nacional Espanyola, partit que es proclama continuista del franquisme. El govern espera aixi poder comptar amb els dos-cents vuitanta vots que li són ne-cessaris a les Corts, a fi de poder sotme-tre les noves lleis democràtiques a re-ferèndum. (José Antonio Novais, «Le Monde/10-8-76) QUI VA POSAR LES BOMBES? I parlant de terrorisme i de violència hem de demanar per tercera setmana consecutiva qui sembra bombes pel pais cada vegada que el govern parla d amnistia. La trentena de bombes de la matinada del 18 de. juliol esclataren amb prou feines unes hores després que el govern Suàrez comuniqués la seva in-tenció de demanar al rei la concessió d una àmplia amnistia. I només unes ho-res després que aquesta amnistia fos concedida la setmana passada, una se-gona onada de bombes tractava d ater-rorir el país. El caràcter de provocació d aquests atemptats és tan indubtable que I opinió pública exigeix una investi-gació a fons per tal de saber qui és aquest exèrcit de les ombres capaç de bombardejar el país quan li dóna la gana. No ens hem de fer il·lusions, sino es desmantella aviat aquest exèrcit del terror, si no s'impedeix que faci el salt següent i deixi de volar monuments per fer volar persones, el futur que ens es-pera és escruixidor. F.l suposat autor dels atemptats de la matinada del 18 de juliol, el grup auto-denominat Partit Comunista d Espanya . (reconstituit). sembla que no hi té gaire cosa a veure, amb aquestes operacions terroristes Malgrat haver estat desman-tellat per la Direcció General de Segure-tat. les bombes tornaren a petar la set-mana passada en algunes ciutats espan-yoles. Quiva posar les bombes? PACTE POLÍTIC Formar grans partits ha de constituir, indubtablement, la meta més directa i immediata de I oposició. Solament amb grans xifres es poden presentar candi-datures, quan es diu que presentar un candidat a diputat costaria aquí a Es-panya una quantitat de l'ordre dels 10.000.000 de pessetes i que mantenir cinquanta cercles polítics aquí a Es-panya —un per província— representa-ria, només de lloguer de locals, una cosa així com dos o tres milions de pes-setes al mes. Això sense comptar amb el fet que un partit necessita propaganda, funcionaris, desplaçaments i estudis costosíssims. D aquí ve que s'hagi d'assenyalar la tremenda responsabilitat que la Decla-ració del Govern —conscient o no— fa recaure sobre l'oposició: la responsabi-litat d'unificar els partits. Convertir els «caps de ratolí» en «cues de lleó». Juan A. de Zulueta, «El Pais»/5-8-76) NECESSITAT DE LA UMD («Cambio 16»/9-8-76) EL TEMPS Ennuvolament variable El temps als Pa'sos Catalans de-pendrà de les baixes relatives que hi ha sobre la Mediterrània, cosa que genera una gran inestabilitat amb nebulositat abundant al Principat i al Roselló, així com també en diversos punts del País Valencià. Aquesta nebulositat produirà xàfecs, de vegades tempestuosos, so-bretot en punts de I interior i del litoral. Les temperatures tenen tirada a dismi-nuir. especialment les mínimes, i les mà-ximes baixaran, bé que molt lentament. També hi haurà xafogor i els vents seran entre fluixos i moderats de component Nord i continuarà el règim de brises a la costa. L estat de la mar serà entre arris-sada i marejol. AHIR: RUIXATS AL PRINCIPAT I AL PAIS VALÈNCIA Ahir hi hagué bastant nebulositat en punts del Principat i del Pais Valencià, amb alguns ruixats que de vegades fo-ren tempestuosos: les precipitacions fo-ren més importants a la zona pirinenca. Les temperatures descendiren, en re-lació al dia anterior. Els vents van bufar fiu xos o moderats del Nord a l'interior i en règim de brises al litoral. A les Illes hi hagué ennuvolament escàs i els vents foren moderats A la resta de les comar-ques els cels foren pràcticament serens. TEMPERATURES EXTREMES Alacant: 31 i 21 graus. Barcelona: 28 i 22. Castelló: 30 i 21. Ciutat de Mallorca: 32 • 18. Girona: 31 i 17. Lleida: 32 i 18. Perpinyà: 20 r28. Tarragona: 28 i 20. València: 30 i 21. LLEBEIG «Seria absurd que jo digués ara que no m'identifico amb la UMD. Es clar que ho faig. i considero a més que la UMD va representar quelcom de molt positiu en el nostre exèrcit. Va servir perquè es plantegés la necessitat de donar a les forces armades el veritable sentit que haurien de tenir, de sostenidor de la vo-luntat popular lliurement expressada » (Comandante Otero a «El País»/8-8-76) «CUPÓ PRO CECS J Premiat en j el sorteig d'anit passada I P I ! Alacant 816 j Alcoi 296 i Barcelona 027 Castelló 106 { Girona 027 i Les Illes 909 i Lleida 832 Tarragona 832 i València 106 NEl®L| AMONIACAT EL NETEJADOR SOBRE CONCENTRAT ENCREUATS 12 3 4 5 6 7 8 9 HORITZONTALS 1. Report breu de notícies urgf1^ per l'autoritat superior. — 2. Cada% de les barres de ferro amb què men les vies d'un ferrocarril, Al re' de pagar — 3. Consonants. ^/A garé. — 4. Mol·lusc cefalópode-— 5. Fluid blanc o groguenc queffl| per el nodriment dels nadons. 5 col·lectivament. — 6. Al revés, Pf del príncep Carles de Borbó o successors. Al revés, que no ' pressa. — 7. Al revés, nom cort11' els mamífers quadrumans. Plan'3 1 cola. — 8. Estàtues d'homes erfP com a columnes per a sostenir j( taulament. Afirmació. — 9 ^e\ seda de malla reixada. Blans- ^ Feien obertures que travessen uf VERTICALS x 1. Que consta de parts combij1^ trincadament. — 2. Bassiot. 01° ( — 3. Consonants. ^st%nfi· Al revés, perd requ",', N® gradable. rill. — 4. revés, estimat. — 5. Fer el seu allò que aporta al convent una es fa monja (plu.). —7. Planeta-suor. — 8. Acosta la cara d'un a pit. Consonants. — 9. Riu de G" el ticle contracte. — 10. Perdier ratge. , SOLUCIONS •ualH A — -siad iai 6 — ^S BUOJBOV ® -é VJejAi'l — Qojs )0||| -g — 'GJU^X — 'VLUBI OBA > — OiiMad ^ •||ói z — 'lBO||diuoo i uaAepejoj Oj,|(1n I ni 6 — IS S)UBJJV '8 — ïlV f/ lauj OBJ|! -g — BdoJi >an dod f — ejeuuiBQ jui s — ^ Z — jeoiunwoo i :s"IV-!-NO^ 4 i ji í EL BON JAN