1977-10-16.AVUI.HOMENATGE A TRISTAN DE LA ROSA

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 16/10/1977. Pàgina 2

Països Catalans AVUI, diumenge, 16 octubre 1977 Pàgina 2 LLUtS COMPANYS Aniversari de l'afusellament Ahir se celebraren diversos actes commemoratius del trenta-setè ani-versari de l'afusellament del presi-dent Lluís Companys. A les onze del matí, en acte convo-cat per l'Esquerra Republicana de Catalunya, partit al qual pertanyia Lluís Companys, se celebrà un ho-menatge davant la seva tomba, al Cementiri Nou de Montjuïc. S'hi di-positaren diverses ofrenes de flors. Prengueren la paraula Salvador Grau Mora. Josep M. Poblet i Heri-bert Barrera, tots tres d'Esquerra Re-publicana de Catalunya, en uns par-laments molt emocionants i abran-dants en què tots coincidiren a des-tacar l'afusellament de Companys per la seva condició de president de ta Generalitat i el fet que ell havia va-ticinat que moriria per Catalunya. Oesprés dels visques de rigor, s'entonà «Els Segadors». Posteriorment, la gran quantitat de gent que hi havia participat es traslladà, fent caravana de cotxes, al fossat del Castell de Montjuïc on fou afusellat el president. Eren dos quarts d'una quan en aquest indret històric s'inicà el segon homenatge, més emocionant si cal que l'anterior. Al davant d'una gentada que omplia de gom a gom el fossat, Salvador Grau Mora fèu la presentació i cedí la paraula tot seguit al poeta Josep Fàbrega, fill d'un afusellat, el qual donà lectura a un poema. Antón Campos Crespo, militar republicà, que ha estat vint-i cinc anys empre-sonat, també llegí un poema, en castellà, que fou llargament aplaudit. Seguidament prengué la paraula Joan Colomines, en nom de l'Associació Catalana d'Ex-presos polítics, el qual glossà la figura de Companys com a símbol de tots els qui han mort i sofert repressió sota la dictadura. A continuació parlà To-rres, fill de qui fou diputat de l'Esquerra Republicana de Catalun-ya, en nom de les comarques lleida-tanes. Clogué l'acte Heribert Barre-ra. INAUGURACIÓ DEL CASAL RAFAEL CASANOVA A la tarda se celebrà la inaugura-ció del local del districte IV d'Esquerra Republicana de Catalun-ya, que rebé el nom de Casal Rafael Casanova, nom que ja tenia quan es va fundar. Hi assitiren la majoria dels mem-bres del Consell i del comitè execu-tiu, així com nombrosos militants i simpatitzants. Heribert Barrera fou l'encarregat de fer la inauguració ofi-cial. Assenyalà la importància del fet que aquest casal s'inaugurí el dia de laniversari de l'afusellament del pre-sident Companys, donat que, aquest fou el primer que s'obrí després de la fundació del casal d'Esquerra Re-publicana i, precisament, fou fundat i inaugurat pel president Companys, que aleshores era militant del distric-te IV. Heribert Barrera anuncià la inauguració posterior d'altres casals Incidents a la plaça de Sant Jaume Unes cinc-centes persones, con-vocades pel PC (i) a manifestar-se a la plaça de Sant Jaume amb motiu de la mort del president Companys, foren dispersades per la policia amb boles de goma i «mitjans de defensa personal», segons una nota que féu pública anit la direcció superior de Policia de Barcelona. Foren detinguts quatre manifes-tants i, segons versions no confirma-des, hi deu haver alguns ferits. Diver-sos vehicles foren cremats al carrer de Fernando i de Sant Domènec del Call amb botelles inflamables. Semprún Maura guanya el «Planeta» Jorge Semprún Maura va guanyar el premi Planeta de novel la amb l'obra Testimonio. Foren finalistes el sevillà Manolo Barrios i Angei Palo-mino, ambdós ex-aequo. La novel·la de Jorge Semprún, presentada amb pseudònim, relata el començament dels conflictes uni-versitaris en la dècada dels cinquan-ta. i assenyalà unes àmplies perspecti-ves, en aquest sentit, per al partit. MISSA ALS CAPUTXINS DE SARRIA També a la tarda, a l'Església dels Caputxins de Sarrià, es va fer una missa de rèquiem en memòria de Lluís Companys i Jover. L'església era plena de gom a gom i es calcula que hi van assistir entre tres i quatre mil persones. Eren presents Raimon-da Companys, la germana del presi-dent, nebots i nebodes i altres fami-liars. La missa fou concelebrada per Lluís Maria Xirinacs. Basili de Rubí, el frare historiador, i mossèn Camps de Sant Andreu. En l'homilia. Lluís Maria Xirinacs va explicar, a grans trets,Ja vida del president màrtir. En-tre altres coses va dir que Companys sempre havia lluitat pels treballa-, dors: «Ell no era monàrquic, era republicà, demòcrata, era de l'esquerra... Qui participa en el po-der, participa en Topressiò, però eli va posar aquest poder al servei del poble...». Durant el seu parlament. Xirinacs va recordar tots els Lluís Companys que han mort i que han patit tortura sota el franquisme. En la pregària col·lectiva, els assis-tents van demanar pels màrtirs de Catalunya i peis morts a l'exili. En acabar ta missa, a l'esplanada que hi ha davant el temple, es va cantar «Eis Segadors». Eren presents a la cerimònia el se-nador Jaume Sobrequés i els polítics Grau Mora. Jaume Casanova i Mi-quel Sellarès. Hi va assistir també un senador gallec. Manuel Iglesias Co-rral que s'havia desplaçat expressa-ment des de Galícia per aquest acte. NOTA DE LA OICE Amb motiu de l'aniversari del pre-sident Companys, la Organizació de Izquierda Comunista ha fet públic un comunicat en què manifesten que abonen -i traduïm del castellà-«L'acte convocat per diferents orga-nitzacions nacionalistes revolucionàries» per allò que té d acte «encaminat a potenciar la llui-ta del poble treballador català per recuperar la seva consciència na-cional i de classe» pero; que «no subscriuen la posició d'aquestes forces respecte a la necessitat de defensar la independència de Cata-lunya de la resta de pobles i nacio-nalitats de l'Estat espanyol», DIARIO DE BARCELONA La redacció posa condicions Demana al director que es mantingui l'equip coordinador L'assemblea de redacció del «Dia-rio de Barcelona», segons va infor-mar la mateixa redacció, va presen-tar ahir al nou director, Antoni Ale-many, una carta en la qual manifesta el seu disgust i sorpresa per l'edició del diari d'ahir. Assenyalen els redactors que el diari no havia assolit des de la post-guerra punts tan baixos quant a qua-litat i coherència. «Ens permetrem assenyalar -afirmen- que el fet que ahir, trenques vostè bruscament l'estructura mecànica de treball ha-bituals a la casa, començant per la no convocatòria del consell de re-dacció per a tractar sobre el diari del dia, ha estat el punt d'arrencada del lamentable resultat informatiu posat a la venda». Més endavant s'exposa en l'escrit: «Perquè desitgem defensar els drets dels lectors, perquè volem salvar ei periòdic per a Catalunya i perquè volem sentir-nos professionals lliu-res, creiem que el millor servei a la catalanitat, a la democràcia i a la independència informativa de «Dia-rio de Barcelona» és la realització d'un periòdic d'impecable qualitat i irreprotxable honestedat.» I afegeixen els redactors que aquest objectiu només podrà assolir-se amb l'acceptació per part de l'empresa dels punts següents: - Cessació immediata del conse-ller delegat per a la redacció, càrrec no tipificat en la legislació de prem-sa, Manuel Miliàn Mestre, que no és periodista. - Normalització de totes les irre-gularitats laborals existents en l'empresa. -Manteniment de l'staff que ha coordinat el periòdic en aquesta úl-tima etapa. Això comporta, concre-tament, la reposicio d'Antoni Franco Estaleila com a subdirector, així com respectar el funcionament, mecànica i càrrecs de tota la redac-ció, i conservar el consell de redac-ció com a peça fonamental de l'elaboració i plantejament del treba-ll diari. - Respectar l'actual estructura sense introduir en la redacció nous càrrecs i situacions que desvirtuïn l'esquema existent de treball. En aquest sentit, l'assemblea de redac-ció de «Diario de Barcelona» li co-munica que considerarem una im-posició forçada l'entrada de nous càrrecs drectius i que en cas que es produeixi serà denunciada a l'Associació de la Premsa. Finalment, indiquen que mentre aquest punts no siguin acceptats pel director i l'empresa, l'assemblea de redacció «voi fer constar a vostè i a l'opinió publica que no es pot res-ponsabilitzar plenament, com fora el seu desig, del contingut del diari». HOMENATGE A TRISTAN LA ROSA Per altra banda, l'assemblea de treballadors de «Diario de Barcelo-na» ha organitzat per a dimecres, dia 19. a dos quarts de dues de la tarda, un dinar-homenatge al fins ara direc-tor del «Brusi» Tristàn La Rosa. al qual convoquen els sectors profes-sionals, culturals, polítics i els ciuta-dans de Catalunya. Una llista de personalitats de la vi-da política i cultural s'han adherit ja a aquest homenatge que se celebrerà a l'hotel Orient. La llista és la se-güent; Josep Andreu i Abelló. José Luís Aranguren, Rossend Audet, Fè-lix de Azua, Josep Ball, Antoni Badia i Margarit, Josep A Baixeras, Josep Benet, Ricard Bofill, Oriol Bohigas, Juli Busquets. Rafael Calvo Serer, Francesc Candel, Anton Canyelles, Antoni Carbonell, Santiago Carrillo. Alexandre Cirici Pellicer, Alfons Car-les Comín, Fèlix Cucurull, Miquel Es-quirol, Julià Fernàndez. Antonio Gar-cía Trevijano, Joan Gomis, J A Gon-zàlez Casanova. Joan Granados, Carles Güell de Sentmenat. Antoni Gutiérrez, Jacint Humet , Josep La-porte, Gregori López Raimundo. Car-les Martí, Ignacio de Otto, Albert Pons Valòn, Pere Portabella. Jordi Pujol, Frederic Rahola, Joan Reven-tós, Miquel Roca Junyent, Santiago Roldàn de Semir. Maurici Serrahima, Jaume Sobrequés, Josep Maria So-cias Humbert, Felip Solé Sabarís, Jo-sep Subirats, Salvador Sunyer. Jo-sep Lluís Sureda. Ramón Tamames, Enrique Tierno Galvàn. Eugeni Trias. Josep Maria Triginer, Lluís Xirinacs. CONSELL DE MINISTRES Examen de pressupostos estatals Desapareix de l'ensenyament la formació política L'examen dels pressupostos generals de l'Estat per al 1978. l'aprovació d'un reial decret so-bre seguretat social de les for-ces d'ordre públic, la regulació de l'estructura orgànica dels go-verns civils i la suspensió de l'ensenyament de formació polí-tica dels Centres de Batxillerat i Formació Professional durant el curs actual, són algunes de les qüestions més importants de què es tractà al consell de minis-tres celebrat ahir en el palau de la Moncloa. presidit pel cap del govern, senyor Adolfo Suàrez. Pel que fa als pressupostos gene-rals de l'Estat per a l'any 1978. en la referència del consell de ministres facilitada oficialment es deia sola-ment que «el ministre de Finances va informar el consell sobre els pressu-postos generals de l'Estat per al 1978. l'elaboració dels quals ja s'ha acabat, i el govern els va examinar per ser enviats posteriorment a les Corts»». No s esmenta la quantia dels pres-supostos ni cap de les partides prin-cipals. seguint el criteri establert que siguin les Corts les que coneguin pri-mer els assumptes que el govern els envia, abans de ser facilitats a l'opinió pública. A proposta del ministre de l'Interior, el consell aprovà un reial decret llei sobre seguretat social de les forces d'ordre públic. D'altra banda, el consell a propos-ta del ministre de l'Interior aprovà un reial decret pel qual es dicten nor-mes per a la incorporació com a fun-cionaris de l'administració local dels actuals secretaris habilitats, en con-dicions d'accidentalitat en els muni-cipis de menys de cinc-cents habi-tants. En incorporar-se a ( administració local com a funciona-ris tindran caràcter de «a extingir» en la plantilla corresponent a cada cor-poració. Francesc Blancher, flor natural dels Jocs florals de Les Corts El poeta Francesc Blancher i Puig va guanyar la flor natural en els jocs florals de Les Corts que se celebra-ren ahir a l'auditori de la junta muni-cipal del ' districte. El jurat qualificador, presidit per Tomàs Roig i Llop que actuà també de mantenidor, atorgà l'englantina a Josep Colet, la viola a Josep M Ro-dés i l'accèssit per a un tema lliure a Josep Clarà. Havien estat presentats cent set treballs a aquests jocs flo-rals. FESTES POMEPU FABRA, A VIC Durant les festes Pompèu Fabra, celebrades a Vic, fou fallat el premi de P06SÍ3 «Jacint V©rci&çju6r». Resultà guardonat el llibre «Sang de violí a la teulada» d'Albert Tugues. de Barcelona. TARRAGONA Vuit mil persones contra l'alcalde Prop de vuit mil persones van integrar-se a la manifestació pro de-fensa de les aigües municipals, ahir a les sis de la tarda, que recorregué gran part de la Rambla, diversos ca-rrers i arribà a la plaça de la Font, on hi ha la Casa de la Vila. Davant aquesta concentració van parlar Francesc Xammar. en representació de la Federació d'Associacions de Veïns, i el diputat Josep Vidal (Pep Jai), en nom de tot el poble de Tarra-gona i de ia pagesia de les comar-ques del Camp que viu intensament el problema de la manca d'aigua. La impressionant manifestació portava unes quaranta pancartes fent referència a la privatització del servei d'aigües i demanant la dimis-sió del consistori. S'hi cridava, entre altres coses, «Volem aigua, volem vi, volem en Banús penjat d'un pi», o «Banús, dimiteix, perquè el poble no et segueix». Aquesta concentració de tarragonins anava encapçalada per una gran bandera on es llegia «Llibertat». Ordre de detenció contra Royuela La direcció superior de policia de Barcelona ha ordenat la detenció d'Alberto Royuela. dirigent de l'ultra-dreta. per considerar-lo implicat en l'atemptat contra els locals d'»EI Pa-pus». segons una nota que féu públi-ca ahir al vespre la secretaria de premsa de la direcció de policia. La policia va informar també que fins ara el dirigent ultra no ha estat localitzat. MES D'UN SUBGO VERN ADOR CIVIL PER BARCELONA I MADRID La regulació de l'estructura orgànica dels governs civils queda també aprovada per decret. En aquest reial decret s'estableix la fa-cultat per part del govern, prèvia Proposta del ministre de l'Interior de nomenar subgovernadors civils en aquelles províncies que aixi ho acon-sellin. El consell de ministres va pre-veure la possibilitat de nomenar per Madrid i Barcelona més d'un subgo-vernador. També es regula el càrrec de secretari general dels governs ci-vils i les delegacions insulars del go-vern a les Illes. Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife en les quals no hi radiqui la capitalitat de la província. A proposta del ministeri de l'Interior, el consell aprovà un reial decret pel qual es regula el servei de vigilants nocturns. El servei de vigi-lants s'establirà amb caràcter obliga-tori dintre dels tres mesos següents a la seva entrada en vigor en els mu-nicipis de mes de cent mil habitants de dret, així com en les compreses en l'àrea metropolitana de Madrid, en la corporacio metropolitana de Barcelona i en el gran Bilbao. El ministre de l'Interior informà de la situació actual de l'Ordre Públic, dels darrers atemptats i detencions. ÒRGANS COL·LEGIATS DE L'ADMINISTRACIÓ CIVIL A proposta del ministre de l'Interior, el consell aprovà un reial decret que regula els òrgans col·legiats d'àmbit provincial de l'administració civil de l'Estat. Aquest reial decret assentà les bases de la coordinació administrativa provincial sobre dos òrgans únics: per un cos-tat. la comissió provincial de govern, com a òrgan de coordinació exclusiu dels serveis perifèrics dé I administració de I Estat, sota la presidència del governador civil; per l'altre costat, la comissió provincial de col·laboració de l'Estat amb les corporacions locals, òrgan de com-posició mixta que assumeix el paper que fins ara tenien les comissions provincials de serveis tècnics pel que fa a la cooperació entre els ens locals i els serveis perifèrics de t'Estat. La comissió de col·laboració serà presidida, també, pel governa-dor civil. RESULTATS FUTBOL Primera Divisió: Las Palmas-Betis 3-2 .At Bilbao-Càdis 6-1 Segona Divisió A: Tenerife-Getafe 0-1 NECROLÒGIQUES +FRANCESC ESTER I SOL Ha mort cristianament a l'edat de 59 anys el dia 15 d'octubre del 1977. A C S Els seus afligits: esposa Maria Sanjosé i Hernàez: fills Leonor i Francesc; gendre Ramon Sancho: néts, mare. germans, cunyats, ne-bots. cosins i família tota ho fan sa-ber a llurs amics i coneguts i els pre-guen la caritat de voler-lo tenir pre-sent en llurs oracions. L'enterrament serà demà dia 17. a les 10 hores, a l'església parroquial de Sant Isidor. carrer d'Urgell. 176. on se celebrarà la cerimònia religiosa per l'etern repòs de la seva anima. A continua-ció es traslladarà el difunt al cemen-tiri de •Sants. Casa mortuòria carrer Mallorca, 132, 4. 1A NO S HI INVITA PARTICULAR-MENT Cap d'any de la mort de +J0AN PEREARNAU i BORRÀS Els qui l'estimem us agrairem que el recordeu Rubí, 17 d'octubre de! 1977