1976-06-29.AVUI.HOMENAJE A RIDRUEJO

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 29/6/1976. Pàgina 13

Espanya mm, &mam. m jw* wm r·KTiWrruW^ ACTIVITAT POLÍTICA USDE retrà demà un homenatge a Ridruejo Marcelino Camacho va declarar ahir a la Direcció General de Seguretat Unió Social Demòcrata Espa-nyola (USDE), amb la solidari-tat dels partits polítics de l'opo-sició democràtica, celebrarà un acte d'homenatge davant la tom-ba del seu fundador, Dionisio Ri-druejo, al cementiri de La Al-mudena, demà a les vuit del ves-pre. S'hi dipositarà una corona de flors i no es pronunciaran discursos. En-tre la llista de signants de la convo-catòria hi ha, Nazario Aguado. Alva-rez Dorionsoro. Marcelino Camacho. Manuel Díez Alegria, Carlos Dueïïas, García Trevijano. Felipe Gonzàlez. Enrique Mugiga, Ruiz Giménez. Sa-cristàn : Tierno Galvàn. D'altn banda, cinc dels signants d'aquesta convocatòria han fet pú-blic un manifest en el qual tot defi-nits-se intics correligionaris polítics de Ridriejo. diuen que "desitgen ma-nifesta! públicament que els organit-zadors de l'acte anunciat per al dia Z de jiliol a l'Hotel Eurobilding de Madrit, no han comptat per a res amb íquelles persones més lligades a la tajectòria política del fundador fundalor d'Acció Social Democràtica i d'Uiió Social Demòcrata Espanyo-la (ISDE). Daant un fet tan desconcertant i anònal. ens veiem en l'obligació mori d'exposar-ho sense reserves a l'opiiió pública". Sinen el document Fernando Chuca. Eurico de la Pena. Paulino Gargorri, Armando Sacristàn i Fer-nano García Lahiguera, tots diri-gens d'USDE. CMACHO A DECLARAR 1 líder re les Comissions Obreres. Mrcelino Camacho, va anar a les d< del matí d'ahir a declarar a la Decció General de Seguretat, a la qal havia d'haver anat dissabte. Itotius familiars li ho impediren livors. Camacho fou interrogat arrai>'-cuna assemblea feta a l'església de J Fuensanta a la qual van assistir nes dues mil persones. Hi va anar compayat de Ruiz Jiménez. REFORMES DEMOCRÀTIQUES: PRO.VIOCJO EUROPEA A darrera hora de la tarda de diu-menge va sortir cap a París una àm-plia delegació de Reforma Democrà-tica, encapçalada pel president Ra-fael Pérez Escolar. Aquesta delega-ció assistirà als actes que es faran a la -rapital francesa amb motiu de la presentació d'aqüesta entitat, com a inici de la seva campanya de promo-ció internacional. Alhora que aquests actes es desen-voluparan altres activitats i conver-ses amb partits polítics francesos i l'estada a Paris acabarà amb una conferència de premsa amb els me-dis informatius d'aquí i d'allà. D'altra banda, un observador de RD ha assistit a Munic al congrés de la CSU .'Unió Social Cristiana-) de Baviera. que presideix el doctor Strauss. Antonio Abeijón ha romàs a Munic els 25 i 26 d'aquest mes. GODSA: JUNTA GENERAL Dissabte passat va celebrar la se-va junta general la societat GODSA (Gabinete de Orientación y Docu-mentación, Sociedad Anònima), vin-culada a l'associació política Refor-ma Democràtica que es presidida per Rafael Pérez Escolar, president tam-bé de Reforma Democràtica. A la junta va assistir el seixanta per cent dels accionistes. En el seu discurs d'obertura. Pérez Escolar es va a referir a les activitats de GODSA durant el darrer any, a més d'altres qüestions. INCIDENT EN UN FESTIVAL DE FLAMENC Durant el recital "La tercera torre del cantè". que se celebra- a la loca-litat malaguenya d'Alhaurín de la Torre, en el qual actuaven, entre d'altres coneguts artistes, Gerena i Menesses. es va originar un fort es-càndol, segons sembla, en aparèi-xer de sobte nombroses banderes an-daluses que onejaren al recinte al-hora que es donaven crits de ''lliber-tat" i "amnistia". La policia, que vigilava el lloc. no hi va però intervenir i el festival va prosseguir normalment fins al final. COMISSIONS CAMPEROLES GALLEGUES Les Comissions Camperoles Galle-gues, de diversos punts de Galícia, van fer públic un document en el qual es demana una política sanità-ria seriosa i efectiva per a la rama-deria gallega. En l'escrit fan neferència a la re-cent visita del ministre d'Agricultura i hi destaquen la necessitat d'erradi-car les enfermetats del bestiar i es-pecialment dels porcs afectats per la pesta africana que ha motivat el tan-cament de les fires de gran part de Galícia. D'altra banda, cinc pisos francs, situats als carrers Teo. Galeras Fra-guas i Plazuela de Entrecalles, han estat localitzats per la policia de San-tiago els passats dies, arran de les detencions de presumptes perta-nyents a l'UPG (Unión do Povo Ga-lego), organització nacionalista d'es-querres gallega. La policia també s'ha incautat de furgonetes Citroen que transportaven propaganda il·legal i altres efectes. A La Corunya, i avalada per qua-tre-cents signatures de joves estu-diants d'ensenyament mitjà, ha es-tat cursada una petició de llibertat per a Santiago Alvarez. al ministre de la Governació. Santiago Alvarez és secretari ge-neral del Partit Comunista de Galí-cia i membre del Comitè Executiu del Partit Comunista d'Espanya i va ser empresonat recentment en tornar de l'estranger. D'altra banda, han aparegut a San-tiago. banderes gallegues amb peti-cions d'amnistia. PINARADA. DIUMENGE VINENT El pròxim diumenge dia 4 de ju-liol se celebrarà a la localitat de Colmenar Viejo (Madrid) un acte pinarista al cinema San Lorenzo du-rant el qual parlarà el conegut con-seller nacional i president del con-sell d'administració de Fuerza Nue-va. Després de l'acte. els concurrents aniran a fer un tiberi, segons Euro-pa Press. ir^ Index alarmant en una centra! tèrmica de Santurce Diumenge al matí, diversos milers de persones es van ma-nifestar a Santurce (Biscaia) per protestar de l'alt índex de contaminació que produeix la central tèrmica d'Iberduero, in-forma Europa Press. La manifestació havia estat prè-viament autoritzada i s'hi cridà con-tra la contaminació, demanant la so-lidaritat de tots els habitants de Santurce per a la solució del pro-blema. Es guardà un minut de si-lenci per la catàstrofe d'Utebo, on l'explossió de propà ha causat fins ara set morts, i a la fi de la marxa, que transcorregué amb normalitat, es va prendre l'acord unànime de continuar realitzant les accions que siguin necessàries fins a aconseguir la solució d'aquest problema. SENSE NOTICIES DELS POLICIES DESAPAREGUTS Es continua sense saber res dels dos policies que van desaparèixer el passat 4 d'abril per la frontera d'Hendaia. Això no obstant, es co-neix una nova dada, i és que els po-licies —José Luis Martínez i Jesús Maria Gonzàlez—. inexplicablement, un cop passat el control de la fron-tera, van anar cap a la carretera de Behovia. El diari de Sant Sebastià, "La voz de Espana" publica una informació en què diu que, per una banda, en el silenci respecte als fets, hi ha la ne-cessitat d'ETA que la justícia fran-cesa no els conegui, ja que costaria la sortida del país dels exiliats. Per altra part, el diari fa referència a les discussions que sobre el cas Be-razadi es produïren entre les bran-Jornades d'estudi sobre ensenyament Es debatrà un document alternatiu en el camp de l'educació El debat sobre el document "Una alternativa per a l'erisé-yança" ha estat permès. Ahir, a les 10,30 del matí s'iniciaren a la residència dels pares do-minicans d'Alcobendas les "Pri-meres Joraiades d'Estudis so-bre l'Ensenyament" organitza-des pel Col·legi de Doctors i Llicenciats de Madrid. Assisteixen a les jornades repre-sentacions de les associacions de veïns, associacions de barri, i asso-ciacions de pares. El seu objectiu de base és sotmetre a estudi i discussió dels assistents el document de l'alter-nativa al sistema educatiu, i elabo-rar-ne les conclusions. L'aprovació del document en el transcurs d'una 'Junta general del Col·legi de Doctors i Llicenciats va provocar polèmiques punyents. Pa-res de família, pares d'alumnes i la Federació religiosa de l'ensenyament condemnaren el contingut del docu-ment, qualificant-lo de marxista. Les jornades s'han planificat en ordre a les següents ponències: "Or-ganització del professorat" "Cicle únic i contingut de l'ensenyament". "Ensenyament i societat", amb espe-cial referència al tema de l'escola pública. Avui es faran públiques les con-clusions de les jornades, que foren inaugurades per Eloy Terrón, degà del Col·legi de Doctors i Llicenciats, que va explicar el sentit de les jor-nades, assenyalant l'oportunitat de l'aparició del document alternatiu causant de polèmiques però favora-blement acceptat per les classes po-pulars en els barris. PflDTC" carrer Galileu, 281-285 (Can Bruixa), a 25 ICS uUlilO metres de la Travessera de les Corts. A 50 metres del Metro i del mercat de les Corts. • Pisos de 4 habitacions amb armari, cambra de bany, lavabo amb dutxa, menjador-saia des-tar amb armari buffet incorporat, cuina ben pensada, amb ventilació per als fums, tres piques d'aigua, dues de cuina i una de treball (per a galledes), armari de fusta (baixos i alts), taula petita, connexions preparades per a instal·lar màquines automàtiques (renta-plats i ren-ta-roba) i equipada amb una màquina d'eixugar roba (eixugament total',. • Entresolat al passadís i al distribuidor, i armari per a roba. ® Aigua calenta per gas i calefacció elèctrica. • Aïllament acús-tic • Armari de malendreços per a cada pis. • Porteria molt am-plia amb escala doble i amb dos ascensors. Terrassa-solàrium amb ping-pong. #PREU TOTAL; a partir de 2.130.000 ptes. ir. : lüpote-ca, apagar en 14 anys. Al mateix edifici, venda c- ucspatxos i de places d'aparcament. Visites del pis de mostra moblat: A 1"edifici mateix, els dies leiners de 10'?0 a 2 i de 4 a 8 'diumenges, de 10 a 2 >. Immobiliària Jordi, S.A. Burdeos, 22, baixos, t. 3219793 "BASES PER A UN SISTEMA DE CRÈDIT EDUCATIU" El. ministre . d'Educació i Ciència. Robles Piquer, va rebre ahir en el seu despatx oficial el grup de tre-ies fórmules més adequades per ga-rantir el perfeccionament del sistema de finançament de les despeses deri-vades del desenvolupament del sis-tema educatiu". S'havia dedicat una atenció preferent "de l'estudi de les possibles fórmules d'implantació d'un sistema de crèdit educatiu. Amb l'ob-jectiu d'estendre l'igualtat d'oportu-nitats en matèria d'educació". L'avantprojecte presentat pel grup de treball, coordinat per Rafael Ca-parrós. té per nord el principi que els estudiants beneficiaris dels prés-tecs que proposen i que consideren encara insuficients, els retornin amb posterioritat, quan l'educació que han rebut els asseguri els ingressos suficients per mantenir-se. En l'a-vant-projecte es demana que el sis-tema s'apliqui aviat, i gradualment, als diversos nivells educatius, co-mençant per la formació professional del segon grau i l'educació universi-tària en els últims curs i que s'hi combinin recursos financers d'ori-geíi públic i d'origen privat. Amb aquest pla el govern es pro-posa el finançament de la reforma educativa, amb un sistema d'ajudes a base de beques i fonamentalment de "préstecs i d'altres mitjans sem-blants". D'altra banda, en una visita als barris de Madrid Pozo del tio Rai-mundo i Entrevías el ministre d'Edu-cació i Ciència, Robles Piquer, anun-cià davant la pressió dels veïns que portaven pancartes, que "l'any 1980 l'ensenyament seri atotalment gra-tuït" AUGMENT DE LA SELECTIVITAT SOCIAL FOESSA, en un informe sobre e] nivell cie l'ensenyament superior, considera, entre altres coses, que es preveu un augment de selectivitat per ea«se€ estrictament social». Això vol dir segons el contingut de l'in-forme que "es continuaran eliminant no només els acadèmicament inep-tes, sinó molts dels no dotats social-ment". L'informe relativitza el concepte de massificació. explicant-ne el ve-ritable sentit. No es pot parlar de massificació a la Universitat espa-nyola en termes absoluts, perque és molt inferior el nombre d'estudiants universitaris al de la majoria de països europeus, sinó d'irregularitats i d'insuficiències en les adopcions de pressupostos administració profes-sorat, facilitats materials. La solució de l'Administració ha estat d'aplicar la selectivitat conti-nua l'esmentat informe. Però si a aquesta selectivitat acadèmica s'a-fegeix la de l'augment de preus s'arriba a la posada en pràctica d'un terrible mecanisme de selecció social. FOESSA opina que l'ampliació del nombre de beques i la modificació de l'ordenació sobre les ajudes aca-dèmiques, rebaixant les exigències acadèmiques dels becaris, donada en un context de politització università-ria. i en un tipos de societat no participativa, suposen un control molt fort i centralitzat de l'Admi-nistració i possibles interferències ex-tracadèmiques. A tot això caldria efegir, segons l'informe els proble-mes econòmics i administratius del sistema. HOMOLOGACIO DE CONVENIS COL·LECTIUS El conveni coMectin sindical na-cional. per la Indústria Tèxtil, de gèneres de punt, mitjans i mitges, ha estat aprovat per una resolució de la direcció geenral de Treball, publicada ahir en el BOE. El conveni suposa un increment salarial dél 16,1%. En l'esmentada resolució es recorda que l'eventual repercussió en els preus de l'augment salarial re-quereix una prèvia autorització. Tanmateix s'ha homologat el con-empreses "Mutua General de Se-gurs", i "Mutua General, Mutua Pa-tronal de Accidentes dc Trabajo nombre 10" amb un increment sala-rial del 17.1 %. D'altra banda, a Màlaga la plan-tilla de 1" Hotel Oro" no s'ha poguí reintegrar als seus llocs de treball. L'establiment hoteler continua tan-cat. ques militars i política d'ETA, "que arribaren fins i tot a les armes". El diari recorda que, precisament, l'ham que es posà a un dels policies des-apareguts fou el segrest de l'indus-trial Berazadi. Mentrestant, el pare de José Luis Martínez és a Sant Sebastià on in-sisteix sobre la necessitat que bus-quin i trobin el seu fill. Ha recor-regut a les autoritats civils, mili-tars i eclesiàstiques, indicant que està decidit a entrevistar-se, si caL amb el president francès, Giscard d'Estaing. CARTES D'ETA ALS INDUSTRIALS BASCS El diari de la tarda de Sant Sebas-tià "Unidad" publicava dissabte passat a primera plana una de les cartes que els responsables d'ETA ("Euzkadí Ta Azkatasuna" dirigeixen a diversos industrials i financers del País Basc, exigint-los diners. Segons els casos. ETA demana en-tre un milió i vint milions de pesse-tes. Llorganització indica que la bur-gesia basca els ha d'apuntalar ma-terialment, atès que allò que es lliura a l'Estat espanyol és molt més del que ETA demana. En cas que no es pagui, ETA indica que es pren-dran les mesures pertinents, ja que dóna un termini suficient com per aconseguir la quantitat. Després de demanar discreció en tot el desen-volupament de l'afer, signa la carta el comitè executiu d'ETA. L'ACTE PRO AMNISTIA Signat per l'escultor Eduardo Chí-llida i els advocats Juan Maria Ban-dres i Miquel Castells —membres de la comissió gestora por amnistia de Guipúscoa— ha estat enviat al vi-ce-preside.it del govern per a Afers de l'Interior i ministre de la Gover-nació, Fraga Iribarne, el següent te-legrama: "Davant la prohibició go-vernativa de l'acte pro-amnistia. or-ganitzat pels signants en nom de la cimissió gestora de l'Associació pro Amnistia de Guipúscoa, per al dia 27, al frontón Anoeta, protestem per l'atemptat al dret de reunió, sense prejudici d'assenyalar una contra-dicció discriminatòria pel fet que s'han autoritbat altres actes s'ha prohibit aquest de caràcter humani-tari per a pressos i exiliats polítics. La llibertat és indivisible." BANDERA EXPLOSIVA En el quilòmetre 38,100 de la car-retera comarcal 6211, entre Duran-go i el port d'Urquiola, hi havia una bandera separatista penjada als ca-bles del telèfon, que tenia un me-tre d'amplària per 70 centímetres i duia dos cables connectats a un ex-trem. No va haver-hi eap víctima. L'EXPLOSIÓ D'EXARRI ARANAZ La secretaria de premsa de la VI regió militar, en referència a l'explo-sió del passat dia 18, quan un veí d'Exarri Aranaz (Navarra) agafa un morter que explotà i causà cinc morts, ha presentat una nota en qué lamenta els incidents tot aclarint que l'exèrcit, en les seves maniobres mi-litars. pren tot tipus de mesures ï precaucions, però que no pot respon-sbilitzar-se del que facin els par-ticulars. La nota dinalitza tot dient que la capitania general "lamenta que hi hagi persones que es dediquin a la replega d'artefactes explosius com a mitjà per guanyar-se la vida, i demanant a les autoritats locals que els facilitin un treball digne i ho-norable." LES DESPESES PER LA MEDICINA PRIVADA Les despeses ocasionades a un tre-ballador per acudir a la medicina privada han de ser abonats per l'Ins-titut Nacional de Previsió, segons sentència de la Magistratura del Tre-ball n. 1 de Biscaia, en un cas en què el traballador va haver d'acu-dir a metges privats perquè no li solucionà la qüestió la Seguretat SooiaL