1976-06-23.AVUI.HOMENAJE A AGT POLITIZADO

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 23/6/1976. Pàgina 12

-Espanya AVUI, dimecres, 23 Juny 1976-- Pàgina 12-PAIS BASC Altre atemptat de l'extrema dreta 0 es fa llum sobre Montejurra o dimissions a Estella ACTIVITAT POLÍTICA "Això t'ha passat per col·la-borar amb ETA. EI cop que ve et matarem", deia un cartell, signat amb les sigles CUD —or-ganització de l'extrema dreta— que diversos individus deixaren al propietari del bar "Nàutico", d'Isasondo, després d'incendiar i destrossar l'establiment. El fet. segons es va saber ahir, es registrà dilluns a la matinada i la seva responsabilitat s'atribueix a un dels grups de l'extrema dreta que desde fa força temps cometen una llarga sèrie de vandàlics atemptats al País Basc. fins ara amb total im-punitat. El bar, propietat de Kepa Izuskiza Sarasola. havia estat assal-tat per unes quantes persones que, després de trencar les portes d'accés, vessaren pel local el contingut d'al-gunes llaunes de gasolina, a què calaren foc just abans de fugir. L'AJUNTAMENT D'ESTELLA AMENAÇA RENUNCIAR L'Ajuntamen-* d'Estella en ple ha estat rebut pel governador civil de Navarra, i ha amenaçat de renun-ciar en el cas que no s'aclareixi la matança de Montejurra el darrer dia 9 de maig. El governador comunicà a la corporació que no podia oferir detalls de l'afer, però que aviat viat-jaria a Madrid per tenir un conei-xement més exacte dels fets. des-prés del auai donaria una explica-ció per escrit al batlle. El batlle i els regidors acordaren ajornar llur decisió de renunciar fins quan sàpi-guen el resultat de la gestió a Ma-drid. LA UGT BASCA PER LA UNITAT SINDICAL La Unió General de Treballadors (UGT) del País Basc es mostrà par-tidària de la unitat de les forces sindicals com a "única fórmula d'ac-celerar el procés de descomposició del sindicat oficial". El ple del co-mitè d'aquesta organització, denun-cià, a més. després d'una sessió or-dinària plenària, la pretesa manipu-lació de les assemblees dels treba-lladors per alguns sectors del mo-viment obrer, així com algunes de les declaracions dels seus represen-tants que "tendeixen —diuen— a LA GARANTIA DEL SEU VIATGE ESCOLLEIXI EL SEU DESTÍ DESTÍ PREL Costa Daurada 2.380 Costa Brava 2.450 Costa Blanca 2.730 Vall d'Aran 3.420 Ciutat de Mallorca 3.725 Costa del Sol 4.130 Galícia 3-600 Canàries 10.900 Londres 9.800 Copenhagen 10.950 Copenhagen, Mos-cou, Leningrad 35.400 Iogoslàvia 26.400 Sicília 25.900 Sardenya 27.900 Egipte 41.300 Costa del Marfil 54.19» Brasil 53.100 Caribe 34.9.35 Europa de Luxe 55.900 Mèxic 59.300 Argentina 56.900 Àfrica del Sud 74.200 Safari 109.700 Egipte/Terra Santa 66.600 VIATGES BOAS, S.A Via Laietana. 133 Tel. 215-98-54/58/62 Passeig de Gràcia, 45 Tel. 215-30-41 i 216-1*1-32 Sucursals a Catalunya Manresa - Arenys de Mar - Viella Lleida - Terrassa DIES ? 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 8 9 9' 11 12 13 13 13 15 15 18 18 19 sembrar la dicòrdia 1 ftftMwÉtfl tari moviment obrer". EL POBLE DE LEJONA VOL TRANSPORTS PÚBLICS Un miler de veïns de Lejona. po-blació situada a tretze quilòmetres de Bilbao, es manifestaren per di-ferents carrers de llur localitat i s'adreçaren després a la Casa de la Vila. Una comissió lliurà al batlle un escrit amb tres mil cinc-centes signatures en què exigeixen una so-lució al greu problema de la manca de transports públics. El batlle els prometé de posar en servei immediatament una línia d'autobús de circumvalació que con-necti amb els diferents barris de la vila i amb el municipi de Getxo. on hi ha l'ambulatori de la Seguretat Social que atén aquests veïns i al qual no poden arribar amb transport públic. AJORNAT EL PROJECTE DE REGIM ESPECIAL ESTATAL La comissió encarregada del règim administratiu especial per a Biscaia i Guipúscoa havia d'haver lliurat l'informe al govern el darrer tres de juny. Han passat ja dues setmanes i mitja sense que ningú no hagi do-nat una explicació oficial de per què no s'han complert els terminis pre-vistos. D'altra banda, obstacles en, l'ela-boració del règim administratiu es-pecial i la manca d'ambició política —segons es diu— figuren entre les raons que han mogut Pedró Ariste-gui a presentar la renúncia del seu càrrec de president de la Diputació provincial de Biscaia. La renúncia ha estat presentada al ple que es reunirà pròximament i comunicada al governador civil de la província. Detinguts catorze membres del Consell de Galícia La UDPE nega els contactes amb els López per provocar un canvi de govern El Consell de Forces Políti-ques de Galícia difongué ahir un comunicat en què indicava que han estat detinguts catorze dels seus membres. Mentres-tant. l'associació política Unió del Poble Espanyol (UDPE) ha començat el seu Congrés, des-prés d'haver negat en un comu-nicat que hi hagués cap alian-ça amb els tecnòcrates per for-çar un canvi de govern. El Consell de Forces Polítiques ga-llec indica en el seu comunicat que aquestes detencions —de les quals dotze poden haver estat fetes a San-tiago de Compostel·la i dues a Vi-go— suposen una discriminació en la manera d'utilitzar els mitjans de repressió per raó de les conviccions i actituds polítiques de les persones. El Consell acaba demanant l'allibe-rament dels detinguts, la identitat dels quals es desconeix ara com ara. PRIMER CONGRES DE LA UDPE Ahir. a dos quarts de deu del matí començà en el palau d'Exposicions i Congressos de Madrid, el primer congrés d'àmbit estatal de la UDPE. Hi assisteixen mig miler d'afiliats, representants dels vuitanta cinc mil amb què compta l'esmentada asso-ciació política franquista. El congrés acaba avui i. a més d'estudiar-s'hi els nous estatuts i un document base. hi serà elegida la nova junta directiva, donada la pro-visionalitat de l'actual. En una conferència de premsa de presentació del congrés, el coordina-dor estatal de l'associació, Javier Carvajal, manifestà que per a ells "l'important és ara la lesralitat en cmè vivim com a associació política. Mai no ens hem plantejat el tema de canviar o no de nom (...). La nos-tra associació neix d'una acció plu-ral. amb gent que procedeix de Fa-lange, del pensament social-cristià i d'altres grups". En la mateixa conferència de premsa la UDPE féu públic un co-municat en què desment rotunda-ment els suposats contactes amb el grup dels tecnòcrates (els López) per provocar, com a objectiu imme-diat, un canvi de govern, mitjan-çant una maniobra d'obstrucció dels projectes reformistes actualment en tràmit a les Corts i al "Consejo Na-cional". La UDPE qualifica de "cièn-cia-ficció" aquestes informacions, "sense que això signifiqui —contí-nua la nota— que UDPE no mantin-gui, a títol d'associació o d'algun dels seus membres, contactes amb qui estimarà convenient, moguda per una positiva voluntat d'integració i col·laboració". Carvajal manifestà després que al congrés de la UDPE s'havien invi-tat grups com Unió Democràtica Es-panyola (UDE). Anepa, Esquerra Democràtica Cristiana. Esquerra Na-cional Independent, Fedisa, Godsa, etcètera. Així mateix, s'hi havia invitat com a observadors a periodistes de l'a-gència soviètica Tass, grups polítics europeus i personalitats importants del continent, entre ells Strauss (partit Cristià-social bavarès), Zac-cagnini (Democràcia Cristiana Ita-liana) i d'altres. Finalment. Carvajal indicà que l'objectiu del congrés no era pas de criticar l'acció del govern, la refor-ma política del qual els sembla "sa-níssfma". A la pregunta de si el Partit Comunista havia d'ésser lega-litzat contestà que no, "ens declarem antimarxistes per moltes raons, i la lluita de classes ens sembla una cosa falsa", afegí. ENSENYAMENT La Complutense escull nou rector Azcàrate i Vian són els irés votats per al càrrec José M. Azcàrate, candidat independent, i Àngel Vian Or-tuno. candidat amb un progra-ma democràtic, han aconseguit el major nombre de vots per a ocupar el càrrec de rector de la .Complutense. Encara no es coneixen els resul-tats oficials. De moment, han obtin-gut, respectivament, el primer i el segon lloc a la votació dels mem-bres del claustre, condició necessà-ria per tal que passin a la junta de govern com a candidats, segons la previsió dels estatuts de la Univer-sitat Complutense. José M. Azcàrate. cinauanta-ses anys, candidat independent, és cate-dràtic d'història d'art medieval, àrab i cristià de la Facultat de Filo-sofia, i havia estat vice-rector de la Universitat. Reivindica autonomia i una economia racional per al fun-cionament de la Complutense Àngel Vian Ortuno, seixanta-dos anys, catedràtic de química indus-trial i degà de la Facultat de Quí-miques és un dels principals signants del manifest de la candidatura de-mocràtica. per bé que se'l coneix, en els medis universitaris, com una persona autoritària. MANIFESTACIÓ Avui, a les 7 de la tarda, per pri-mera vegada l'ensenyament es ma-nifesta legalment. La petició va ser formulada, en el seu encapçalament, pel degà del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Madrid, y Ríos Rosas, on es dissoldrà. Fonamentalment es demana l'en-senyament gratuït, escoles públi-ques. salaris justos, l'anulació dels acomiadaments i llocs escolars. PERSONAL SUBALTERN PER LES ELECCIONS SINDICALS Prop de cuatre-cents treballadors subalterns de la Complutense han adreçat un escrit al delegat de Tre-ball, manifestant la seva decisió d'es-collir representants sindicals: "No estem sotmesos a l'status de funcio-naris, sinó a la normativa laboral." crata Independent indicà que assistí al sopar perquè li van "garantir que no seria cap homenatge ni acte po-lític, pensant que seria un sopar ín-tim. Em veig en la necessitat de fer aquestes declaracions perquè justa-ment he rebutjat tots els homenat-ges que m'havien proposat després del meu alliberament". ESQUERRA DEMOCRATICA DEMANA AJUT PER AL SAHARA El comitè provincial d'Esquerra Democràtica, que presideix Ruiz Gi-ménez, aprovà en la seva última re-unió un comunicat en què fa una crida a l'opinió pública i recorda al Govern que "els quaranta mil saha-rians reunits en campaments impro-visats es troben en una situació dra-màtica, en què la manca d'aliments, les deficients condicions sanitàries i la duresa del clima poden acabar en catastròfiques pèrdues de vides hu-manes". DELEGACIÓ DEL PSP TORNA DE ROMANIA "La distensió entre l'Est i l'Oest no prendrà la seva autèntica dimen-sió mentre a Espanya no es conso-lidi un autèntic sistema democràtic", manifestà Raúl Morodo. secretari ge-neral del Partit Socialista Popular (PSP). desarés del seu viatge a Ro-mania —on s'entrevistà amb Ceau-sescu i d'altres dirigents del partit romanès—, en companyia del secre-tari d'Informació, Bofill, i el mem-bre del comitè executiu, Lazo. MANIFESTACIÓ DEL CLUB AMICS DE LA UNESCO El Club d'Amics de la Unesco de Madrid ha demanat al govern civil autorització per celebrar una con-centració pacífica el dia 26 propvi-nent per protestar contra la clausu-ra del club. La concentració seria davant dels locals de. l'esmentat cen-tre. El Club Amics de la Unesco fou clausurat el febrer de l'any passat per ordre governativa, després que el centre s'hagués fet ressò dels pro-blemes de les Associacions de Veïns, que a Madrid no són legalitzades. L'excusa de la clausura fou que el club no complia el que era establert en els seus estatuts. Els signants de la sol·licitud ex-pressen també sorpresa perquè és continua mantenint la mesura de l'actuació de la Direcció General de Seguretat, en un moment que es pro-posa la creació de partits polítics. Insisteixen, finalment, en el dret re-conegut per la Declaració Universal dels Drets Humans que els ciutadans es puguin associar lliurement. * GARCIA TREVIJANO I EL SEU HOMENATGE POLITITZAT Garcia Trevijano manifestà la se-va sorpresa 'per la "politització" del sopar - homenatge que li fou ofert abans-d'ahir, juntament amb Calvo Serer. El membre del Grup Demò-SARAGOSSA Homenatge a Jaume I A les ciutats aragoneses de Sara-gossa i Montsó s'han organitzat unes sessions acadèmiques en commemo-ració del VII Centenari de la mort de Jaume I el Conqueridor Una de-legació de Barcelona, presidida per l'alcalde, Joaquín Viola Sauret, assis-tí a la sessió inaugural acompanyant l'alcalde de Saragossa, Merino Pi-nedo. Inaugurarà l'acte Frederic Udina Martorell, delegat nacional d'Arxius. A continuació l'alcalde de Barcelo-na dedicà paraules d'amor frater-nal al poble aragonès, remarcant de tota l'obra de Jaume I "el seu sen-tit d'Espanya, la cual cita repetida-ment. "Això fa meditar sobre l'es-perit de solidaritat que ha d'unir els pobles en una empresa comuna." Subvenció ministerial a la premsa 1.600.000 pessetes han estat assignades a AVUI El ministeri d'Informació i Turisme, a proposta del Sindi cat de la Informació, ha auto-ritzat un expedient de subven-ció econòmica a la premsa dia-ria, inclosa la "Hoja del Lu-nes" de les distintes pobla-cions, per un import global de 125.000.000 de pessetes. La quantitat assignada a AVUI es 1.600.000 pessetes. El repartiment, segons la circulai del ministeri, ha estat fet en funció del consum real o aproximat de pa per premsa i és. en paraules de l'or-ganisme estatal, "una fórmula d'ajut modesta, ocasional i d'emergència' , davant les darreres puges en el preu del paper de premsa de fabricació espanyola. Informació i Turisme manifesta el desig de formalitzar en breu termini una llei d'ajut a la premsa diària, "davant les urgents necessitats que avu la premsa té plantejades". Durant uns quants anys, el govern «spanyol organitzà les subvencions als medis d'informació amb el que s'anomenà "publicitat redaccionai' . que consistia a pagar als diaris, amo preu de tarifa publicitària, l'espai que es dedicava a temes prèviament fixats per l'administració. Una de les campanyes de "publici-tat redaccionai" més conegudes fou l'emanada de l'almirall Carreró Blanco sobre la batalla de Lepant BREU GITANOS. — La manca d'habitat-ges és una altra de les discrimina-cions que pateixen els gitanos de l'Es-tat espanyol. L'Associació de Desen-volupament Gitana ha presentat úna carta a l'alcalde de Madrid i al direc-tor general de l'Habitatge en la qual critica el sistema de distribució de pisos on viure aquest nucli de pobla-ció. Aquest informe posa en relleu el fet que aquesta situació provoca la creació de ghettos, car només con-cedeix als gitanos pisos petits en bar-ris perifèrics. Tanmateix s'hi addueix com a exemple el barri de San Fer-min, on la distribució d'habitatges a un nivell igualitari ha facilitat una convivència normal de la col·lectivi-tat gitana amb la comunitat "paia". SECADA. — La collita de blat s'ha mantingut estable en relació a la de l'any passat, mentre la de cibada ha disminuït en un 16 %. Això és degut a la secada que ha assolat el país. D'altra banda, les pluges d'aquests darrers dies han acabat de malmetre la producció de cereals. SEGREST. — No s'ha aclarit, en-cara, el mòbil del segrest de l'indus-trial canari Eufemiano Fuentes. S'es-pecula, però, amb la possibilitat que respongui a reivindicacions políti-ques. La família de l'industrial cana-ri rep diàriament una mitjana de di-nou trucades telefòniques de perso-nes que es declaren autors del se-grest. La confusió augmenta. Per la seva banda, el comissari cap del cos general de policia de Las Pal-mas, Juan Zamora, no ha volgut fer declaracions sobre aquest fet. Només ha insinuat la probabilitat que Eufe-miano Fuentes estigui reclòs en al-gun indret de l'illa. STREAKING. — La nit andalusa del barri sevillà' de Triana assistí a l'espectacle de la nuesa d'Antonio Cala Rodríguez, que es passejava tranquil·lament pel barri esmentat. L'autor de l'streaking, somrient, va anar a raure a la comissaria de Tria-na,^ on va declarar que "no hi era tot". El metge informà que patia una depressió mental. RENDA NACIONAL. — Julio Al-caide, en el seu treball d'investigació sobre La distribució provincial de la renda nacional, sosté .a tesi que exis-teix un desequilibri espaial entre la població i la renda nacional. Consi-d e r a, tanmateix, que la tendència concentradora en determinades zones és conseqüència del procés d'indus-trialització de la concentració de la producció a les zones industrialitza-des, i de l'acaparament per part d'a-questes zones d'un nombrós contin-gent de població ruraL