1994-03-02.AVUI.HEMEROTECA.EL MUNDO.CATALUNYA ES MOU AGT

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 2/3/1994. Pàgina 16

AVUI 16 ARússia, no se sap qui mana; així ho ha acabat d'aclarir (per si encara n'hi havia algun dubte) l'amnistia als parlamen-taris revoltats l'octubre passat, imposada per la Duma contra les prerro-gatives constitucionals del presi-dent del govern. A Rússia no se sap qui mana, i això hauria de fer tremolar l'Occi-dent en pes, perquè vol dir que res no garanteix que allà no hi hagi un espectec que ens esquitxi a tots. En els primers moments de l'a-nunci de l'amnistia, es va arribar a parlar de la possibilitat que la qüestió fos resolta amb una amnis-tia general, la qual cosa hauria dut al carrer més de.dos-cents cinquanta mil delinqüents co-muns que hi ha a les presons rus-ses. La xifra potser hauria estat menys significativa del que pot semblar, perquè és segur que en aquests moments són força més del quart de milió els ciutadans lliures russos que exerceixen les delinqüències més variades de cap a cap del gran territori de la Federació. Per posar-ne un exemple, es veu que és considerat un talòs de marca major aquell automobilista que encara fa ús de la bona fe anant a omplir el di-pòsit del vehicle a una gasoline-ra: el més general és que la gent circuli amb carburant obtingut al mercat negre, que és deu o vint vegades més barat que el de preu oficial. Els subministradors del carburant del mercat negre l'ob-tenen pel sistema simple i pioner de foradar un oleoducte, amb un cop de pic o amb un tret, i om-plir-ne un camió cisterna. Ja no parlem d'altres menes de robatori d'alta elaboració o de les màfies de guardacotxes, que es reparteixen les ciutats per àrees precises. Encara que no s'hagi arribat a produir realment l'amnistia dels delinqüents comuns, es veu que aquest és un dels mútiples i grans problemes econòmics de la Rússia actual: el manteniment de les pre-sons. El mateix president Borís Ieltsin, davant l'anunci d'amnistia dels seus enemics, reaccionava amb una sortida esbiaixada, tot as-segurant que una de les grans prio-ritats del govern, la primera en aquest moment, és la lluita contra el crim. Qui sap si no era una sub-tilesa irònica per referir-se als in-DIÀLEG Rússia, el vell ós famolenc JOAN RENDÉ i MASDÉU Ja fa massa temps que Rússia es troba immersa en un caos econòmic i en un caos de poder. L'articulista fa algunes reflexions i apunta que a hores d'ara res no garanteix que no hi hagi un espetec que esquitxi tothom surgents alliberats per l'amnistia. Però si de debò el president es pro-posa eliminar el bandolerisme comú imperant a la vida social de la Federació Russa, d'on obtindrà el pressupost per sostenir l'opera-ció? Si treu els delinqüents dels carrers, on es procuren la subsis-tència per ells mateixos, els haurà de mantenir a les presons, a comp-te de l'Estat, i són moltes boques! Allà tot són problemes econò-mics. El mateix Jirinovski, el líder feixista que s'enduu el fervor de les masses, diuen que no és sinó un problema d'uns quants milions o potser de milers de dòlars. Però, al capdavall, el problema no és Ji-rinovski, sinó els seus electors, la seva majoria electoral, que en úl-tim terme és també un problema de diners, però de massa diner, d'uns diners que no són enlloc. Sembla que el poble rus, perduda l'esperança en ell mateix, està dis-posat a buscar la grandesa fora de casa. Sempre el vell èczema recidi-vista: se senten motivats per l'im-peri, fins i tot amb l'estómac buit. Fóra injust d'oblidar, però, la quantitat i la qualitat impressio-nant d'intel.lectuals i artistes que ha donat i que deu tenir encara aquest país. Però on són ara? Hi ha un parell o tres detalls, entre els últims esdeveniments que ha produït aquest gran salvatge que és Rússia, que ja van per aquest camí. L'ex-president del So-viet Suprem desaparegut, Ruslan Khasbulàtov, tot just ser alliberat per aquesta amnistia, ha procla-mat que ell no torna a la política, perquè "no hi ha a la direcció nin-gú amb qui es pugui arribar a un acord"; això no obstant, en una cosa estan d'acord tots els bàndols que tenen poder o contrapoder: mantenir el pes de Rússia en i amb la política exterior; no perdre la in-fluència, l'estatus de potència mundial, encara que sigui amb una mena de prestigi abstracte, ja que, qui navega fent aigües, poca força hi pot presentar. En aquest sentit, Rússia acaba d'aconseguir un èxit significatiu i amb més con-seqüències de les que se'n podrien preveure en una interpretació pla-na: ha clavat un contingent de tro-pes (diguem-ne, si volem, cascos HEMEROTECA DÚNIA LORDA VIDAL blaus) a Belgrad, cosa que ni el mateix Stalin no havia pogut aconseguir. Anomenar cascos blaus, o només cascos blaus, un contingent de l'exèrcit rus al con-flicte balcànic em semblaria d'una ingenuïtat inerme, sobretot sabent quina és la posició del poder mili-tar de Rússia en aquest conflicte i la poca garantia que ofereix qual-sevol declaració de propòsits d'un poder tan vacil·lant; tot depèn de com es girin les coses a Rússia i de la missió de sentinella de l'Aliança Atlàntica en aquell conflicte. Aquest és, doncs, el segon detall. El tercer foren els resultats de les eleccions a la República de Moldàvia. Tot i que aquest fet pot tenir una aparença externa a Rús-sia, en la seva realitat profunda no ho és tant, ni de bon tros. Moldà-via és, de fet, una part important de la regió moldava de Romania, els territoris de l'antiga Bessaràbia, sempre cobdiciats i sovint ocupats pels russos, però de cultura llatina, de parla romanesa. Stalin, per aca-bar-hi els problemes d'irredentis-me nacionalista, va fer-hi una de-portació brutal de població autòc-tona i va imposar-hi una recolonit-zació per colons russos. D'aquí ve que ara els partidaris de la reincor-poració a Romania hagin perdut les eleccions i el partit agrari, do-minat pels antics colons russos, partidaris de la incorporació a la Comunitat d'Estats Independents, les hagin guanyades. Si Rússia obté, amb el contin-gent de cascos blaus al conflicte de Bòsnia, un cap de pont virtual davant de l'Occident històric, a Moldàvia hi acaba d'obtenir el segon pilar. Afegim-hi encara un detall esce-nogràfic: Jirinovski apareix, sem-pre que pot, vestit amb uniforme militar; Aleksandr Rutskoi, l'ex-vice-president rus rebel, ara allibe-rat per l'amnistia i amb aspira-cions a la presidència de l'Estat, ha tingut cura de sortir de la presó també amb uniforme militar. Massa coincidències castrenses perquè el caos rus no hagi d'in-quietar el món democràtic. Sí, Rússia és en aquests mo-ments, i des de fa massa temps, un caos econòmic i un caos de poder. No ha conegut mai la democràcia i li costa ara d'integrar-s'hi, ho fa de mala gana. Rússia continua sent el vell ós salvatge de sempre, però ara famolenc i desengabiat. Amb Rússia pot passar allò que passa sovint amb els marginats de les ciutats opulentes: que adopten la sortida de la violència, perquè l'únic que posseeixen per sobre del comú dels ciutadans és una arma, i en canvi no tenen res per perdre, si es lliuren a l'assalt. És un gegant amb un caos in-tern irresoluble i amb una potèn-cia exterior encara respectable; un volum de problemes massa gros, econòmicament i cultural-ment massa costós, perquè pugui ser pal.liat des de fora (Nord-Amèrica o Alemanya), amb la ur-gència que caldria. Joan Rendé i Masdéu és escriptor 'El Mundo' (28-2-94) I, malgrat tot, Catalunya es mou Catalunya és diferent. I per fer-se la il·lusió que no ho és, se l'està tractant amb la deli-cadesa del racista acomplexat que anomena morè a un ne-gre. Catalunya és diferent per la seva llengua. No sé com pot molestar que els ca-talans facin tot el que esti-gui en la seva mà legítima per protegir un patrimoni tan valuós. [...] Catalunya és diferent per la seva cultura. [...] Si per cultura catalana entenem societat catalana, com faria un anglosaxó, no hi ha aleshores raó suficient per considerar-la diferent de la societat espanyola. [...] Una altra cosa diferent és que el concepte de cultura es limiti només als únics valors instintius o sublimats dels costums catalans. [...] Catalunya va ser diferent en la seva història. Però això no té ja importància real. Ex-cepte per exaltar el sentiment romàntic del nacionalisme, les diferències que tots els po-bles tenen en els seus passats llunyans no fonamenten un dret històric a reproduir-les en el present. [...] Catalunya va ser diferent en la seva eco-nomia. Fins que la fil·loxera va assolar les seves riques vi-nyes, el moviment obrer va espantar la seva puixant bur-gesia i la ràpida innovació tecnològica va marginar la seva magnífica indústria tèx-til. [...]. En resum, Catalunya és diferent per la seva llengua i la seva cultura. Però aquesta diferència no ha servit per res al nacionalisme català a l'ho-ra d'instituir relacions de po-der amb l'Estat central, dife-rents a les de les comunitats sense característiques idiomàti-ques i culturals pròpies. Per què? 1. Perquè la cultura lin-güística no és en ella mateixa un text de lectura politica, sinó el context més propens i el pretext més mobilitzador per a l'ambició col·lectiva o personal de poder. 2. Perquè la dictadura va dividir la bur-gesia catalana i, quan va arri-bar el seu final, cap grup social era capaç d'imaginar el seu fu-tur sense el concurs de l'Estat espanyol. 3. Perquè la classe política catalana ha cultivat sempre el pactisme com a mitjà exclusiu d'accedir al po-der estatal. 4. Perquè cap per-sonalitat de la transició, fora i dins de Catalunya, tenia pre-paració i caràcter per propiciar la transformació de la monar-quia del règim franquista en una forma moderna d'Estat democràtic. [...] Malgrat tot, Catalunya es mou cap a la di-ferència política. Tot i que el seu moviment [...] sigui institu-cionalment imperceptible o políticament inapreciable. • Antonio García-Trevijano 'La Vanguardia' (1-3-94) Quan l'OTAN passa a l'acció [...] La clau del que ha suc-ceït no està, no obstant, en el tipus de violació de l'espai aeri registrat. L'explicació està en la nova determinació demostrada per l'OTAN en les últimes setmanes. O dit d'una altra manera, també tot va poder ser degut a una maniobra organitzada pels serbis per verificar la determi-nació de l'OTAN de fer reali-tat les seves advertències. Si aquest va ser el cas, s'ha de concloure que, com han afir-mat fonts de l'OTAN, "l'A-liança ha passat la prova". Per això, si be la rèplica de l'OTAN fa témer una escala-da del conflicte, l'abatiment dels quatre avions que van violar l'espai aeri bosnià sub-ratlla sobretot la nova deter-minació de l'Aliança Atlànti-ca que el seu últim ultimà-tum no passi a fer més gran la llista de les advertències oblidades. El conflicte de Bòsnia pot haver entrat així en una nova fase. "Bòsnia per als serbis" PANCHO/'LE MONDE'