1976-10-26.AVUI.GUINEA.DIFAMACION

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 26/10/1976. Pàgina 17

t—Món • AVU'I, dimarts, 26 octubre 1976 — — Pàgina 17 — d'una frostraoié Descolonització: un poder personal ; La fi del silenci imposat sobre el tema de Guinea Equatorial és motiu perquè surtin a la llum pública tot un seguit d'afers bruts o. si més rio, no gens clars. El primer dia de «permisivitat·» ja es parlà del dos-sier elaborat pel Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) en relació amb les activitats de l'advocat i di-rigent del Grup d'Independents Demòcrates de Coor-dinació Democràtica Antonio García Trevijano. Aquest no hi quedava gens bé i va respondre a les acusacions, formulant-ne alhora de noves. Hores després, el ministeri espanyol d'afers Estrangers desmentia cap mena de participació en el frustrat cop d'Estat deM969 a i'ex-colónia I és de preveure que aniran sortint moltes més coses' fins ara amagadas pel silenci imposat De fet. ara ja ens podem fer una Idea de* que passa i ha passat en aquell país que durant molts anys fou colònia espanyola. Un país petit, aïllat i torturat èpoques passades. Nigèria pre-tengué que l'illa de Fernando Poc. avui rebatejada illa Macias, fos seva També el Gabon, país veí. va manté mr un conflicte amb Macias sobre la pertinença d'unes petites illes quan es va suposar que podia haver-hi pe-troli. De tant en tant. el gran nombre de refugiats existents als països veins (Camerun. Gabon. Nigèria) creen problemes de tipus.diplomà-tres dictadors té oor de sortir de> país pe' qui hi pugui passaf en la seva absència El poder descansa en un home i. si aquest es absent, les coses poden canviar. Donada ía misèria i petitesa del país. tampoc no es reben visites d'estrangers, i per això. auan Guinea Equatorial surt als mitjans de comunicació, és per causa de morís, tortures i altres costums del règim «maciànic». Tampoc no pertany el país a cap de Mentre a l'Estat espanyol es man-] tenia en l'apartat dels tabús el tema de la Guinea Equatorial, la premsa estrangera, lliure, de aquest tipus i d'ingerències, informava periòdicà-! ment del que hi passava. | Le notícies que arribavan de Gui-| nea Equatorial i dels països dels • voltants per boca dels exiliats sem-r pre eren semblants: repressió, violència institucional sobre tota mena de ciutadans, especialment els sospitosos d oposició a Macias i ei seu règim, morts, tortures i àhuc algun intent frustrat de lluita guerri-4 llera. La'raó oficial adduida per les au-toritats de l'Estat espanyol per a f. mantenir el silenci absolut era que ei president .Macias no volta, que es S, parlés del seu país. de la seva obra governativa, ni de la seva persona en termes que no fossin favorables i, en cas contrari, perillaven les re-lacions mútues i els ciutadans es-panyols que allí vivien. I com que la premsa, és teòricament lliure i no s'hi podien impedir comentaris des-favorables a Macias, hom va decidir que la millor solució era no par-lar-ne per decisió governativa. L'ordre del ministeri d Informació i Turisme espanyol, dictada a pe-tició del d Afers Estrangers, es pu-blica el mes de gener de 1971, després d un període en què les re-lacions entre l'Estat espanyol i la Guinea Ecuatorial podien qualifi-car-se. pel cap baix, de tempestuo-ses. PROBLEMES I RELACIONS En el context africà. Guinea Equatorial és una dels països més petits i pobres, però amb un major índex de repressió política. Ni al con-tinent ni tan sols a la regiódel golf de Guinea, té cap pes de cap mena. En tic, però de fet Macias sols té força per -a reprimir els seus conciuta-dans. ja que manca d unes vertade-res forces armades. De cara a l'ex-terior. el règim manté una demagò-gia progressista i pseudorevolu-cionària. així com molt bones rela-cions amb la República Popular de Xina. Macias viatja poc; com molts al-ies organitzacions supra nacionals —fora de l'Organització de la Unitat Africana i les Nacions Unides—que existeixen a l'Africà i que de fet agru-pen. pel passat colonial compartit o per interessos econòmics regionals, la majoria dels paisosafricans. Breument, aquest és l'actual con-text de lex-colònia espanyola, la Guinea Equatorial. Guinea Equatorial es desprengué dels lligams colonials amb l'Estat espanyol el 10 de desembre de l'any 1968. Amb l'accés a ia independèn-cia es posava en marxa un sistema presidencial republicà i unipersona-lista que culminaria amb I auto no-menament. el 14 de juny del 1972, de Macias com a president vitalici del país. Dos anys abans, aquest procés de concentració de poder en la figura de; president imposa la fusió de tots els partits i organitza-cions en ei Partrt Unic Nacional, en l'actualitat vigent i legal amb exclu-sivisme. amb un afegit només a títol nominal: «dels Treballadors». La declaració d independència a Guinea Equatorial havia estat pre-cedida per una Conferència Consti-tucional que es desenvolupà a Ma-drid i que l'Estat espanyol havia convocat com a mesura de con-tenció de les exigències indepen-dentistes de les Nacions Unides. La concessió de la independència fou la cloenda de la conferència. I la Constitució que hi fou elaborada obtingué el consens popular, pel que es desprèn del referèndum convocat M1 d'agost del 1968. L'úl-tima peça que calia per a completar el puzzle de ia fase visible de la descolonització —les seves con-seqüències es fan paleses sempre a posteriori— radica en l'elecció d'un president. Macias, que comptava en aquell moment amb el suport dels grups més nacionalistes, enderrocà la gestió de Bonífacio Ondo, acusat de tendències espanyolistes, que dirigia el govern autònom de Gui-nea COMENÇA LA CRISI DE RELACIONS Les diferències amb caire de crisi amb l'Estat espanyol esclataren arran de l'exigència de Macias de re-ducció de les banderes espanyoles al mateix nivell que les. d'altres re-presentacions estrangeres. L'inci-dent de la crema d'una bandera arriada en el consolat general de Bata per membres de la guàrdia na-cional, el missatge acusatori adreçat a Franco i la comunicació enviada a les Nacions Unides on Macias assegurava que la guàrdia civil, que mantenia un nombre de dos-cents seixanta homes en terri-tori de Guinea Equatorial, havia ar- ! mat els ciutadans espanyols a Gui-nea En aquest context de recel político-militar respecte a l'actitud del govern espanyol s'trrSCWÍ I in-tent de cop d'Estat del mes de març del·1969, suposadament dirigit per Anastasio Ndongo. ministre d'Afers Estrangers, i Saíurnino Ibango. am-baixador de Guinea a les Nacions Unides. Els dos estrategues de I in-tent d enderrocament de Macias fo-ren assasinats immediatament. Arran d aquesta data Macias s'in-vestí el poder amb caràcter d autoritat permanent iniciant una ferotge repressió contra els ele-ments de l'oposició. Com a dada entenedora, d'un total aproximat de 280.000 habitants, el nombre d exi-liats polítics s'eleva.a 150.000, sem-pre segons dades dels grups polí-tics que operen a rexterior jdel país. El govern del president Macias és considerat per sectors nacionalistes africans com a progressista i revo-lucionari. Aquesta és la imatge que. com a dictador conscient de la funció propagandistica i reproduc-tora.dels aparells ideològics de l'Es-tat. que controla tots els mitjans de comunicació, ha volgut donar de si. GRUPS OPOSITORS Els militants de I URGE— Untó Re-volucionària de Guinea Equato-rial— abans anomenat CRN (Comitè Revolucionari Nacional), fundat el 1972 i partidari d un socialisme de-mocràtic, resideixen a l'Estat es-panyol, a la Unió Soviètica i a Ga-bon. El MOLIFUGE —Moviment Lli-bertat i Futur de Guinea Equatorial— pretén la implantació de la democràcia a Guinea. Fou fundat l'any 1974 i té els seus mili-tàntsvdispersats arreu de l'Estat es-panyol. Creada al mateix any, i'ANRD —Aliança Nacional de Res-tauració Democràtica— està escin-dida en dues branques: el sector històric, de tendència conservadora en contacte amb la dreta espanyola, i el grup anomenat «Tercer Congrés», d ideari socialista. Nombrosos motius d'acusacio Malgrat haver dit. en una carta adreçada al diari parisenc «Le Monde», que mai no havia intervingut en els afers de política interna guineana, i que mai no havia rebut cap retribució pels serveis pres-tats a aquell,país. l'advocat madrileny García Trevijano va lliurar a la publicitat el dossier d acusacions (que ja per altres canals ens eren conegudes) que contra ell havia preparat el grup d'oposició a! presi-dent Macias, ANDR. Aquestes acusacions es basaven en els fets següents: I — Donar suport a la candidatura de Macias, líder del «Secretariat Conjunt», finançant-la amb aproximadament cinquanta milions de pessetes, 2— El 1968 va ser nomenat assessor del govern de Guinea Equa-torial i se li concedí ia condecoració de «Caballero de la Orden de la Independencia». 3.— De resultes del cop d'Estat del 1969, Trevijano va aconsellar a Macias d'eliminar l'oposició i desconfiar de l'Estat espanyol i dels es-tudiants de Guinea Ecuatorial. 4.— Aconsellar a Macias que derogués els articles de la Consti-tució que limitaven els poders presidencials, que dissolgués l'Assem.-blea i es proclamés president vitalici. 5.— Que fos redactada, en el seu despatx de Madrid, la llei sobre la pena de mort. a més de la Constitució i els Estatuts del «Partido Nacional Unico de Trabajadores» (PUNT). 6 Trevijano és el representant únic a l'exterior de l'Institut del Foment de Guinea (INFOGE). encarregat d exportacions i importa-cions del país. Per això cobra un sou anyal de noranta milions de pessetes. 7 Actualment García Trevijano té el monopoli de I exportació y Wnda de! cafè i el cacau de Guinea als mercats exterior. 8 _ Trevijano -ha confegit els estatuts dels Bancs Central i de Co-merç de Guinea Equatorial, dels quels és el major accionista. g Ha rebut importants pagaments per l'encunyament de moneda i bitllets. t _ 10 — Es rúnic comerciant privat que te oberts establiments a Gui-nea Equatorial (Empresas Simonet), a nom de la seva cunyada Si-mone. .. . _ I I EStà relacionat amb el fet que el govern declares i ater Gui-nea «matèria reservada». 12 — Paaa la xarxa d agents de Macias, distribuida per Europa. 1 3 té un compte per a les despeses mèdiques de les personali-tats guineanes que es van a guarir a l'Estat espanyol i n'incrementa les factures. 14.— Fou el proveidor exclusiu dels materials per a decorar e! pa-lau presidencial falsificant-ne també les factures. _ Explicacions i noves acusacions En deixar la seva característica de «matèria reservada» el tema de l'excolònia espanyola de Guinea Equatorial, la figura de García Trevijano ha esdevingut una clau per a comprendre el perquè d'aquesta declaració, que ha im-* pedit l'accés a fa lliure informació sobre el tema als habitants de l'Estat espanyol a través de qual-sevol dels mitjans de comunica-ció. En una complexa relació de noms, draps bruts i esdeveni-ments del gènere negre, l'advocat madrileny, fundador de la Plata-junta i discutit, component de forganisme d'oposició Coordina-ció Democràtica, García Trevija-no, ha intentat una pel. lícila d'excuses, com les donades a un escriptor de la capital castellana que prepara un llibre sobre l'excolònia africana, que han es-tat reproduïdes per un rotatiu ma-drileny. EXCUSES POLÍTIQUES En el capítol de les seves rela-cions amb el president Macias, pel que fa a la qüestió estricta-ment política García Trevijano ha mostrat un especial interès a fer veure que la seva jugada a favor de l'actual president vitalici de Guinea Equatorial era per a con-trarrestar les jugadas del llavors ministre d'Afers Estrangers, Cas-tiella, al qual acusa d'haver orga-nizat el cop d'Estat del 1969 en què Anastasio Ndongo. amb el suport del ministre espanyol, pre-tenia l'accés al poder. I, d'altra banda, per a barrar el pas del grup patrocinat per l'almirall Carreró Blanco, que presidia Bonifacio Ondó Edú, Trevijano acusa Carre-ró Blanco i la seva família d'haver muntat fabulosos negocis de cafè, cacau, fusta, petroli i com-bustibles. «Per això la premsa de l'Estat espanyol no podia parlar-ne. « «De com es va voler encobrir el cop d'Estat de Castieiia, en tinc telegrames jo i en té l'ONU», diu Trevijano, «Calia, en primer Hoc, tapar la intervenció militar d Espanya en l'intent de cop. La meva primera intervenció es dó-na en la segona fase de la Conferència Constitucional, no en la primera. Això és fonamen-tal, car en aquesta segona fase el govern espanyol ja s'havia compromès davant l'ONU —sen-se la meva intervenció, ho repe-teixo— a donar la Independència a Guinea. Quan em van venir a cercar els guineans, jo no conei-xia Macias ni havia estat mai a Guinea. De fet, no hi vaig ser fins un any després de la independència, és a dir, el 12 d octubre del 1969. « LA CONFERENCIA CONSTITUCIONAL I EL TRIOMF DE MACIAS Trevijano reconeix haver fet costat i afavorit el grup dels 23, o Secretariat Conjunt, el que donà el poder a Macias. Els va cohesio-nar i orientar quan el visitaren a Madrid, però se'n dibuixaren tres tendòies; la d'Ondó Edú (candidat oficial a la Presidència), amb e! suport de Carreró Blanco; la d'Anastasio Ndongo, que abonats per Castieiia eren els més oposts a Espanya; i, finalment, Macias i el seu grup «representaven el poble baix, la massa. Espanya abonà les dues primeres candidatures i Fraga va muntar la televisió per a aquesta propaganda descarada», afegeix Trevijano. Malgrat tot, Macias va triomfar. «No em vaig equivocar amb ell», diu Trevijano, «però quan les for-ces capitalistes el volien ende-rrocar, va desconfiar de tothom i començà a acumular el poder sobre ell. « No hi ha hagut tampoc genocidis a Guinea, segons L sdvocat, «solament» foren execu-tades quaranta persones de se-tanta condemnats a mort quan tingué lloc el complot dels bubis. EXCUSES ECONOMIQUES Garcia Trevijano també ha ne-gat totes les implicacions econtoiques en què és esmentat, i diu que precisament ha encami-nat les lleis per tal de posar l'economia a mans de L stat de Guinea Equatorial. «Per exemple, ia nacionalització de la Banca. La campanya de difamació, la va endegar el Ministeri d. fers Es-trangers, qe 6n'oróres al grup d'Nodongo perquè anés a l'ONU a defensar l'actitud d'Espanya i digués que jo els havia volgut subornar». ALBERT ABRIL / LAURA PALMES / ANTONI REIG i