1979-08-07.AVUI.GUINEA

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 7/8/1979. Pàgina 11

Països Catalans AVUI Dimarts, 7 agost 1979 - Pàgina 11 Guinea Equatorial Els militars confirmen el cop i prometen democràcia Un cop d'estat enderrocà el presi-dent de Guinea Equatorial Francisco Macias Nguema, com vam informar diumenge, que ha estat substituït per un Consell Revolucionari Militar. El nou home fort del pals és el coronel Teodoro Obiang Nguema Mbazogo, ex-vice-ministre de Defensa. Francisco Macias fou detingut di-vendres passat a la nit a la seva ciu-tat nadiua de Momgomo pel vice-mi-nistre de Defensa, coronel Teodoro Obiang Nguema Mbazogo, que s'ha convertit en el nou home fort del pals i president del Consell Revolucionari Militar. Obiang Nguema ha decidit posar en llibertat tots els presos polítics, segons informà l'emissora estatal captada a Llbreville (capital del Ga-bon). L'emissora es referí al terror imposat pel dictador Macias tot afe-gint que fins ara els pobles «estan abandonats, el dolor ha fet arrels, les detencions arbitràries s'han con-vertit en procediment normal, els assassins han matat cinquanta o seixanta persones al dia argüint conspiracions imaginàries», i afegí el següent: «ciutadans de Guinea Equatorial, acabem de passar una pàgina fosca de la nostra història». MALABO GABON Teodoro Obiang Nguema es formà a l'acadèmia militar de Saragossa. Tan aviat com es va conèixer el cop d'estat, l'Estat espanyol envià una missió diplomàtica a Guinea Onze anys de dictadura i repressió Els dos-cents anys de colonització de l'Estat espanyol a Guinea acabaren el 12 d'octubre del 1968, data en què el pais assolia la independència. L'aleshores ministre d'Informació i Turisme, Manuel Fraga Iribarne, feia la transferència de poder a Francisco Macias. Ma-cias, que en un primer moment es declarà addicte d'Espanya, aviat començà una escalada contra els colonialistes i llançà acusacions contra el govern de Madrid en el sentit que aquest intentava de fer un bloqueig econòmic. Un any després, al 1969 es produeix la sortida massiva d'espanyols. Aquell mateix any es produeix també un intent de cop d'Estat protago-nitzat pel ministre d'Afers Estrangers, Anastasio Ndongo, bé que tam-bé s'especulà amb la possibilitat d'una confabulació del govern de l'Estat espanyol. A principi del 1971, després d'un periode en què les relacions entre els dos països són gairebé qualificades de tempestuoses, el ministeri d'Informació i Turisme dicta una ordre governativa per la qual es de-clara matèria reservada. Fins al 1976 durà el silenci imposat, moment en què sortiren a la llum les greus acusacions formulades per l'opositora Aliança Nacional de Restauración Democràtica (ANRD) contra l'advocat madrileny Antonio Garcia Trevijano. Amb Macias autonomenat president vitalici, les noticies que arriba-ven de Guinea Equatorial eren tallades totes pel mateix patró: denun-ciaven tortures, repressions, violències institucional. Com a cada il·lustrativa, el mateix any 1976, es donava que d'una població de dos-cents vuitanta mil habitants, el nombre d'exiliats polí-tics s'elevava a cent cinquanta mil. Bolívia EI president del Senat pot ser el nou president Quan se celebrava el cent clnquanta-quatre aniversari de la proclamació de la República, Bolívia estava ahir encara sense govern malgrat ser el dia assenyalat per la junta militar per a restaurar el poder civil. Ahir a la matinada, el Congrés va ajornar la seva reunió fins avui da-vant la incapacitat dels cent quaranta-quatre senadors i diputats Iran Els ayatollahs copen l'assemblea El clergat musulmà i els conserva-dors islàmics han obtingut un mínim de seixanta escons sobre un total de setanta-tres als comicis celebrats di-vendres a l'Iran per a elegir una as-semblea constituent, segons resul-tats extraoficials del ministeri de l'Interior. Cinc dels deus candidats elegits a Teheran són clergues islàmics, entre els quals l'ayatollah Talhegani, però el ministeri de l'Interior no s'ha compromès a donar resultats oficials fins aquesta tarda. Per la seva banda, l'ex-primer mi-nistre Shapour Baktiar ha tornat a criticar des de l'exili a París la «nova dictadura» de l'Iran assegurant que un canvi «extremament ràpid» és inevitable al pals on «no hi ha justí-cia, judicis, ni seguretat». d'elegir un nou president constitu-cional. Continua sense solució l'enfrontament entre les dues més Importants forces polítiques, el Movi-ment Nacionalista Revolucionari de centredreta que abona Víctor Paz Estensoro I la Unitat Democràtica Popular (centresquerra) que abona Hernàn Siles Suazo. El punt mort en què està la situació, s'agreuja per la rígida actitud de l'Aliança Democràtica Nacionalista, del gene-ral Hugo Banzer, de tendència dreta-na que es nega a atorgar els seus vint-l-dos vots a cap tendència. L'esperança és ara el president del Senat, Walter Guevara Arce, com a personatge neutral per a encapçalar l'Estat, I com a possible figura capaç de catalitzar els vots dels dos grans grups, car malgrat ésser una figura moderada, abonà la campanya d'UDP (Unitat Democràtica Popular). Herrera Campins recorda l'ascendència catalana El president de Veneçuela, Herre-ra Campins, que havia d'assistir invi-tat al canvi de president ha anul·lat definitivament el viatge. En un altre sentit, el president de Veneçuela va recordar recentment en un acte pú-blic la seva ascendència catalana -del cognom Campins- mostrant-se'n orgullós, car «els catalans1 són bons administradors'. Equatorial encapçalada pel director general d'Africa, López Aguirreben-goa. Les noves autoritats d'aquell país, que tenen tancat l'espai aeri i les comunicacions telefòniques, fe-ren una excepció en deixar entrar l'esmentada missió fins a la ciutat de Malabo. Segons una nota feta públi-ca per l'oficina d'informació diplomàtica la missió ha estat envia-da «per a protegir els interessos es-panyols en aquell pais, amb el qual van haver de quedar en suspens les relacions a causa dels seus virulents atacs contra Espanya i de les seves continues violacions dels drets huamns». D'altra banda, el ministre d'Afers Estrangers, Marcelino Oreja, que està viatjant amb Adolfo Suàrez pel Brasil, oferí una conferència de premsa en la qual manifestà que el govern espanyol ofereix des d'ara una àmplia ajuda al poble guineà. El derrocat dictador, president Francisco Macias Nguema (fotogra-fia Europa Press.) Sàhara occidental Mauritània reconeix el Polisario Mauritània i el moviment guerriller del Front Polisario varen signar diumenge al vespre a Alger un acord de pau segon el qual Mauritània renuncia a la part sud del Sàhara Occidental. L'acord, al que s'arribà després de tres dies de negociacions entre el govern de Nuakchott i el Polisario fou signat pel tinent coronel Ahmed Salem Uld Sidl, vlce-president del comitè militar de salvació nacional de Mauritània, i Bachir Mustafa Sa-yed secretari, general adjunt del Poli-sario. A l'acte foren presents quatre ministres algerians. En l'acord, Mauritània reconeix formalment i oficial al Front Polisario i referma la voluntat de Nuokchott de «sortir definitivament de la guerra in-justa del Sàhara Occidental i d'establir una pau definitiva amb el Front Polisario». Amb tot no s'esmenten les dates ni les modalitats de la retirada maurita-na del territori ocupat al Sàhara occi-dental. Tampoc no es fa cap referència concreta a la restitució immediata del territori de Tiris-el-Gharabia per part de Maurità'nia, la qual cosa dóna a entendre que amb-dues parts s'avenen a seguir les vies diplomàtiques previstes pels òrgans internacionals per a l'autodeterminació i independència d'un territori. Tocant a aquest territo-ri, cal esmentar les amenaces fetes per Rabat. En aquest sentit, un diari de la capital marroquina publicava que «Si a Mauritània se li ocorre-gués abandonar Tiris-el-Gharabia, Marroc el tornaria a ocupat imme-diatament». En el text signat per Mauritània i el Polisario tampoc s'esmenta cap re-coneixement maurità a la República Democràtica Arab Saharaui, que el Polisario proclamà fa tres anys, ni es fa referència a una resolució adopta-da a la darrera cl mera de l'Organització per a la Unitat Africana (OUA) que fa una crida a favor d'una treva de foc total a la zona i la cele-bració d'un referèndum entre els seus habitants. En l'acord es fa especial esment de l'escrupolós respecte de les parts mauritana i saharaui pels principis de les cartes de les Nacions Unides I l'OUA relatius als drets dels pobles a l'autodeterminació i a la Intanglbilltat de les «ronteres heretades de i'època colonial. En l'acord s'especifica que amb-dues parts decideixen «signar una pau definitiva i celebrar converses periòdiques per tal de supervisar l'execució d'allò estipulat». Afganistan Aixecament militar frustrat Un frustrat aixecament militar es produí a la ciutat de Kabul diumenge passat, segons que informaren fonts de Pakistan. Tancs i vehicles blin-dats van patrullar pels carrers de la capital tan bon punt com va ser avor-tat l'intent. Fonts diplomàtiques paquistane-sos assenyalaren que el govern d'Afganistan intensificà les mesures de seguretat i imposà un toc de col-gafoc des del capvespre fins a la ma-tinada, el primer des que el presi-dent Noor Mohamad Taraki arribà al poder en el cop d'estat d'abril de l'any passat. Diumenge esclataren forts com-bats a la rodalia del fort de Bala-Hi-sar als límits de la ciutat antiga on hi ha instal·lats mil dos-cents soldats. Els combats es perllongaren durant quatre hores però fins I tot a la mati-nada de dilluns se sentiren trets esporàdics. Es desconeix el nombre de víctimes entre militars i civils, bé que determinades fonts van assegu-rar que no hi havia entre ells cap es-tranger. Asia 34 aniversari de la bomba de Hiroshima Hiroshima va commemorar ahir l'aniversari de l'explosió de la primera bomba atòmica al món, amb una crida a l'abolició de les armes nuclears. Ahir al matí, a un quart de nou, unes trenta mil persones van fer un minut de silenci al Parc de la Pau de Rhodèsia Pla per canviar la Constitució Sis països s'han posat d'acord sobre un text que preveu un nou projecte de Constitució i noves eleccions per a Zimbabwe-Rhodèsia en el curs de les reunions informals hagudes durant aquest cap de setmana a Lusaka. Després de reunir-se amb els principals dirigents del Com-monwealth, la primer ministre britànica Margaret Thatcher, s'ha declarat a favor de l'elaboració d'una altra Constitució per a aquest pals. S'ha creat una comissió consultiva formada per sis nacions per a estu-diar la nova iniciativa. Aquesta co-missió és integrada per Tanzània, Zàmbia, Nigèria, Austràlia, Jamaica i Gran Bretanya, Informa Efe. L'acord constitueix un canvi important en l'actitud de Margaret Thatcher en re-lació a allò que havia demostrat en-vers la polèmica administració del bisbe Abel Muzorewa. Reaccions al pla El pla britànic per a supervisar no-ves eleccions a Zimbabwe-Rhodèsia és «inacceptable i poc realista», va declarar ahir un portaveu de l'ala del Front Patriòtic de Joshua N'khomo. «la suposició que l'actual govern britànic és imparcial i per tant l'autoritat més indicada per a con-trolar les eleccions no és acceptable per a nosaltres», va dir el portaveu qui va manifestar que segons en qui-nes .condicions, la seva organització podria variar d'actitud. Suport del Front de Primera Linia Per la seva banda, Gran Bretanya espera que els països que formen el grup de «primera línia», Angola, Botswana, Moçambic, Tanzània i Zàmbia, que donen suport al Front Patriòtic, presslonl l'aliança per tal que accepti el pla britànic per a Zimbabwe-Rhodèsia. Reelegit el secretari del Commonwealth El secretari general del Com-monwealth, Sridath Ramphal, ha ac-ceptat de continuar en el seu càrrec durant un nou mandat de cinc anys, tal com es va anunciar ahir a Lusaka, seu de la reunió. Hiroshima. À la mateixa hora, trenta-quatre anys abans, va fer explosió una bomba equivalent a vint mil to-nes de dinamita que va matar dues-centes mil persones i en va ferir prop de quatre-centes mil més, després afectades per radioactivitat. Delega-cions de vint-i-dos països es van unir a la cerimònia, i van fer una crida perquè el desarmament nuclear si-gui una realitat. La ciutat japonesa portuària de Hi-roshima va ser pràcticament esbo-rrada del mapa el 6 d'agost del 1945. Tres dies després, trenta-cinc mil persones més morien a Nagasaki a causa dei llençament d'una altra bomba, i uns milers més van morir els mesos següents pels efectes de la radiació. A Estats Units, ahir milers de manifestants anti-bel·licistes van protestar per l'agressió de fa 34 anys. Vietnam confirma la deserció de Van Hoang Vietnam va confirmar ahir que el segon home de l'Assemblea Nacio-nal ha desertat a la Xina Popular. La deserció d'Hoang Van Hoan, ha estat considerada una ofensa greu dels «reaccionaris de Pequín», que la hi han permesa. Fonts governamentals han dit que Van Hoang va poder fu-gir gràcies a la generositat de l'Estat. índia: milions d'afectats per les pluges Milions de persones han estat afectades al nord de l'India per les més greus inundacions. Dos milions i mig de persones tenen dificultas a l'Estat de Bighar, informa Efe.