1979-08-21.AVUI.GUINEA

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 21/8/1979. Pàgina 9

Espanya AVUI Dimarts, 21 agost 1979 - Pàgina 9 Pla econòmic CEPYME critica diversos aspectes del programa Abril La Confederació espanyola de l'empresa petita i mitjana (CEPYME) ha criticat el programa del govern en diversos aspectes: pel fet de no ha-ver estat consultats en la seva elabo-ració; perquè el programa no acla-reix les dues grans incògnites que afecten les empreses petites i mitja-nes, l'absència d'un marc financer a terme llarg i mitjà, la rigidesa del marc laboral; i perquè no es donen solucions concretes per a un sector en crisi com aquest. La posició de la CEPYME davant el programa econòmic la van donar a conèixer en una declaració signada pel seu director gerent, Manuel Gan-darias Carmona. En síntesi, aquest organisme patronal, que ajorna, per al setembre com gairebé totes les or-ganitzacions sindicals i empresa-rials, la seva opinió detallada, assen-yala en primer lloc que «una vegada més els empresaris petits i mitjans no han estat consultats ni com a em-prearis ni com a ciutadans per ela-borar un programa que tant els afec-ta». Segons la CEPYME és positiu que el programa doni orientacions i re-gles del joc de lliure mercat i de més flexibilitat i menys intervencionisme a tots els nivells, però no desvetlla les dues grans incògnites que afec-ten les empreses petites i mitjanes: l'absència d'un marc financer, a ter-me llarg i mitjà, i la rigidesa del marc laboral. En aquesta línia, els empresaris petits i mitjans consideren que el programa no conté objectius ni ter-minis per a treure al sector públic els recursos que necessita el privat, per bé que consideren positiva la volun-tat de posar ordre dintre del primer; i afegeixen «tampoc l'estatut del tre-ballador no és una resposta que pu-gui considerar-se gens vàlida, atès que el marc ha de començar a definir-se des d'un pacte social en-tre tot l'empresariat i totes les cen-trals.» Finalment la CEPYME assenyala que «. per a tenir un creixement econòmic, com a minim similar al dels països industrialitzats no hi ha més remei que igualar els seus paràmetres de productivitat», i torna a reivindicar solucions concretes per als empresaris petits i mitjans: «Es-tranya i dol que es descendeixi a so-lucions concretes per a grans sec-tors en crisi, i que no es faci ni tan sols esment d'aquesta gran suma de sectors que constitueixen el col·lectiu d'empresaris petits i mit-jans». Treball Demà comença la vaga del transport de mercaderies La convocatòria de vaga de trans-ports es manté per als dies 22 al 31 d'aquest mes, segons va assegurar ahir un portaveu de la federació de transports discrecionals de merca-deries de les empreses petites i mit-janes (FENADISMER), en nom de les associacions integrades en la fede-ració de transports de mercaderies (FNTM) -només una s'hi oposa-, i malgrat que la FNTM nega haver convocat aquesta vaga. En un comunicat fet públic ahir a la tarda per la FNTM s'assenyala que aquesta federació va aprovar per majoria absoluta no anar a la vaga mentre es mantinguin les negocia-cions amb el ministeri de Transports i Comunicacions. Les gasolineres poden tornar a la vaga El principal problema per a l'avenç de les negociacions és la retirada de tres acomiadaments efectuats pel president de la patronal de Madrid. Els sindicats faran pressió perquè els retirin les sancions i les negocia-cions podrien no avançar si el citat empresari persisteix a mantenir els acomiadaments. Com deveu recordar, una de les condicions per a desconvocar la va-ga, era que no hi hagués acomiada-ments, condició que no ha estat res-pectada per la patronal, per la qual cosa CCOO i USO han demanat vaga legal a final de mes. País Basc HB decideix l'abstenció en el referèndum per l'Estatut Han quedat definitivament clarificades ies posicions po-lítiques basques davant el referèndum per l'Estatut. Herri Batasuna, com a coalició, s'ha pronunciat per l'abstenció, bé que accepten qualsevol posició que signifiqui el rebuig del text de Gernika; d'altra banda, les forces que el van negociar i aprovar es reuneixen avui a Bilbao per enllestir els detalls de la campanya pro-Estatut. «Herri Batasuna, amb unanimitat plena i absoluta, sense cap veu dis-cordant, rebutja amb totes les seves forces ei projecte d'Estatut de la Moncloa», va declarar Telesforo Monzón, diputat d'HB, en una conferència de premsa celebrada ahir a Bilbao per explicar la posició d'abstenció de la coalició abertzale en el referèndum de ratificació de l'Estatut basc. A la reunió, també van ser-hi pre-sents Francisco Letamendia, «Ortzi» i Periko Solabarria, diputats d'HB; el president d'HASI, Santiago Brouard; el secretari d'aquest partit, Txomin Ziloaga; Inaki Aldecoa, dirigent d'ESB i parlamentari foral; Josu Aiz-purua, secretari general d'ANB i membres de la junta de suport a HB. Monzón, que va qualificar l'Estatut de «befa al poble basc», va explicar que Herri Batasuna propugna l'abstenció com a fórmula prioritària en el referèndum, bé que valorarà positivament qualsevol altra forma de rebuig, inclòs el «no». «No hi ha cap paraula -concretà Monzón-que reconegui la sobirania d'Euskadi. Recomano als polítics sincers que es posin ulleres perquè vegin que l'objectiu de l'Estatut és molt clar: dividir Euskadi Sud, sepa-rar Alaba, Guipúscoa i Biscaia de Navarra. Però jo aviso des d'aqui que sense Navarra no farem ni un pas». En opinió dels dirigents d'HB -Aizpurua, Aldeqoa, Ziloaga, i Urrestarazu van ratificar el rebuig dels seus partits- «l'Estatut no ser-veix ni per a començar la recons-trucció nacional d'Euskadi, perquè el poble ha de renunciar amb aquest text al seu dret a la independència. Aquest és un Estatut de dretes i ca-pitalista, i consagra en el Parlament basc el poder d'UCD i del PNB per molts anys». D'altra banda, Inaki Aldecoa (ESB) afirmà a més que «donar el sí a l'Estatut significa una ordre de caça i captura contra tota l'esquerra abertzale i un vot a favor de la re-pressió contra els patriotes bascos». I Ziloaga afegi en aquest sentit que «la responsabilitat directa de qual-sevol acomptat contra refugiats bas-cos o contra persones i béns d'Herri Batasuna correspondrà als signants de l'Estatut, i en responsabilitzem en concret el govern d'UCD i ia di-recció del PNB». Letamendia, per la seva banda, qualificà «d'informació desvergonyi-da» la dels partits que van assenya-Letamendia i Monzón reclamen amb l'abstenció la sobirania d'Euskadi. lar que no hi havia canvis substan-cials en el text aprovat. En realitat, al llarg de tota la conferència de prem-sa es féu una crítica dels partits que donen suport a l'Estatut de Gernika, així com a la campanya desenvolu-pada per ETA p-m en les zones turís-tiques de la Mediterrània i a Madrid. D'altra banda, diumenge el comitè provisional de l'Euskal Herribo Bat-zarre Natzionala -Assemblea nacio-nal basca- de Navarra decidia tam-bé de propugnar l'abstenció. Juan José Etxabe, en un lloc desconegut Ei refugiat basc Etxabe, a qui di-vendres passat fou notificada una or-dre d'expulsió dels departaments fronterers, continua la seva vaga de la fam en un lloc secret, segons in-formaren ahir a la tarda medis bas-cos de Baiona. Etxabe romandrà en vaga de la fam fins que li ho permeti la seva si-tuació, atès que d'aquí a vint dies hauria de rebre assistència sanitària. Extabe continua la vaga sense les seves dues filles. « ETA-m reivindica la mort d'un ex-guàrdia de Franco ETA militar s'ha fet responsable, en un comunicat difós diumenge, de l'atemptat esdevingut el passat dia 16 al barri bilbaí de Sondika, en el qual resultà mort Antonio López, an-tic membre de la guàrdia de Franco. Benegas: «Ha de ser el PNB el qui negociï amb ETA» El diputat socialista Txiki Benegas, actual conseller polític del CGB, de-clarava ahir a la «Hoja del lunes*» de Bilbao que ni «El Pafs Basc està uls-teritzat, ni ETA haurà desaparegut l'any 1985». Benegas també creu, com Garaikoetxea, que «si el procés autonòmic es fa bé i el poder central és generós en la cessió de transferències, sobretot d'ordre pú-blic, no s'arribarà a ia ulsterització i ETA haurà vist el seu suport popular molt minvat, perquè tant el poble basc com en certa mesura ETA es-tan sentint el que jb anomeno "el cansament de la mort"». Benegas és partidari que el PNB, com a força majoritària, intenti la ne-gociació amb ETA. Afers estrangers Perill colonialista en la intervenció a Guinea L'oferta feta pel nou règim de Guinea Equatorial de de-signar un acord de cooperació pesquera entre ambdós països ha rellançat els comentaris de la premsa madrilen-ya a favor d'una estreta col·laboració política i econòmica amb l'antiga colonia, en mans d'un govern militar que no pensa fer de moment concessions democràtiques, coope-ració que ha de començar amb un programa d'ajut ur-gent. Paral·lelament ahir es desmentia el rumor que s'hagués demanat l'extradició de García Trevijano. Fa un parell de dies, la notícia de la captura de l'ex-dictador Francisco -Macias, que continua detingut a Ba-ta, fou rebuda amb una joia poc dis-simulada, tant pel que significa de consolidació del nou règim pro es-panyol de Guinea, com d'una certa venjança pel tractament que Macias atorgà als interessos espanyols i també per la seva inhumana conduc-ta envers els guineans mateixos. La qüestió és que la premsa ma-drilenya encoratja contínuament el govern Suàrez perquè doni un su-port decidit al règim del tinent-coro-nel Teodoro Obiang i aprofiti l'oportunitat gairebé verge d'introduir-se en aquesta zona afri-cana. Per aquesta raó, totes les in-formacions destaquen sistemàticament la caòtica situació interna de Guinea per a justificar el paper espanyol en la caiguda de Ma-cias i el neointervencionisme de Ma-drid. No hi fa res que el nou règim hagi anunciat ja que esdevindrà un govern militar sense concessions democràtiques, almenys de mo-ment. No hi fa res tampoc que conti-nuïn circulant rumors sobre una ope-ració nord-americana destinada a apartar de la zona guineana la influència soviètica, romanesa i xine-sa que actuava a través de Macias. L'instrument hauria estat en aquest cas l'antiga potència colonial que ara obre els seus braços de mare al fill pròdig. Aquesta és la imatge que, vulgues o no, donen sovint els mit-jans de comunicació. La premsa, a favor del nou règim Ahir, per posar un cas, el diari esquerrà «Informaciones» deia en un editorial que «Espanya té sens dubte un important paper a desenvolupar a Guinea. Els nous líders de Malabo no amaguen -en contraposició al virulent antiespanyolisme de Macias- les seves simpaties envers Espanya i no han dubtat a l'hora de demanar el seu ajut. Ajut que cal atorgar-li, però que sobretot ha de donar pas a una seriosa col·laboració econòmica entre amb-dós països. Per exemple, el litoral guineà és ric pel que fa a la pesca. Aquesta pesca és actualment explo-tada en exclusiva per l'URSS, però per a un sector tan en crisi a Espan-ya com és el pesquer, poder partici-par d'aquella riquesa, la qual avui dia gairebé no beneficia el poble guineà, seria especialment útil. També ho seria la participació es-panyola en els sondeigs petrolífers, ja que el golf de Guinea sembla que és una de les futures reserves de pe-troli més importants del món, i al-guns països veïns de la Guinea equatorial, com Nigèria o ei Gabó, ja l'exporten. Per esmentar un altre cas, RNE tenia previst ahir un pro-grama significativament titulat «Gui-nea, del terror a l'esperança». No ca-len comentaris. Desmentida la petició d'extradició de García Trevijano Però aquesta col·laboració pot te-nir alguns entrebancs. Per exemple, es diu que el règim guineà demanarà l'extradició de l'advocat madrileny José Antonio Garcia Tievi-vjano, que col·laborà amb Macias fins el 1973. L'oficina d'Informació Diplomàtica explicà ahir que aquèsta extradició és «tècnicament impossi-ble» per tres raons bàsiques: perquè no hi ha cap tractat d'extradició entre els dos països; perquè encara no hi ha un govern complet a Guinea; perquè no es pot concebre l'extradició de ciutadans del mateix país. Aquest fet pot resultar una sim-ple anècdota, però també pot signifi-car que els guineans volen quelcom més que un programa d'ajut que fa el tuf d'una operació neocol«ryal. Fins i tot García Trevijano s'apréSsà a desmentir-ho: «El rumor que el consell militar de Guinea Equatorial ha demanat la meva extradició és una invenció de la revista "Cambio-16" que no té cap fona-ment». Josep M Sanmartí Galícia Mort el ferit per la policia a Monforte de Lemos Emilio Fernàndez Castro, de trenta-sis anys, veí de Monforte de Lemos, a la província de Lugo, que havia resultat greument ferit als inci-dents produïts la matinada del dia 14, morí diumenge a la tarda a l'hospital general de Galícia, de San-tiago de Compostel·la. La matinada del dia 14, quan se celebrava un festival a la pista muni-cipal, nombroses persones es mani-festaren per protestar perquè aquest festival no era públic. Els manifes-tants pretenien entrar en el recinte sense pagar, i fou llavors quan inter-vingué la força pública, i es produï-ren enfrontaments en els quals van resultar ferides dues persones i nou policies contusos. Un dels ferits, Emilio Fernàndez, que havia estat sotmès a una inter-venció quirúrgica a conseqüència de la malaltia cardíaca que patia, fou traslladat a Santiago, on morí diu-menge a la tarda. Emilio Fernàndez, en el moment d'ingressar a l'hospital, presentava un impacte de bala de goma a l'espatlla i un procés craneal agut, de què es desconeixia l'origen. Amb motiu d'aquests incidents, cinc persones foren detingudes i po-sades a disposició judicial. Els fets del dia 14 han creat un cli-ma molt inquiet a Monforte i diversos grups polítics, especialment el Bloc Nacional Popular Gallec, grup inde-pendent, i Unidade Galega, han ex-pressat la seva protesta per l'actuació de l'alcalde, que va perme-tre, segons que argumenten, que se celebressin festivals no gratuïts a la pista municipal, mentre que majoritàriament es demanava que aquests festivals tinguessin un caràcter absolutament popular. Ahir, una representació d'aquests grups polítics es va desplaçar a Lugo per tal d'entrevistar-se amb el governa-dor civil. Incendis forestals El ministeri prepara un pla per al 1980 La direcció general del medi am-bient està elaborant un programa per a la prevenció d'incendis durant 1980, donada la incidència dels que s'han produït aquest anys. Aquest programa, que haurà de ser aprovat el mes de setembre per la comissió interministerial del medi ambient, inclou en línies generals, accions que requereixen una gran dotació econòmica. Entre aquestes accions hi ha les d'elaborar un pla per aplicar prioritàriament a les àrees balears, Catalunya, Costa del Sol, València i Galícia; convenis amb els distints ajuntaments que tinguin dins els seus termes municipals zones fores-tals importants, per tal d'impulsar les accions necessàries; entre les ac-cions precises es considerarà que en els mesos d'abril a octubre els ajun-taments haurien de contractar per-sones en atur acollits a l'assegurança de desocupació perquè treballin com a guàrdies fo-restals, dintre del seu municipi, i du-rant els mesos d'abril a juny caldria procedir a la neteja de la muntanya baixa. Un dels punts d'aquest programa seria acordar convenis amb els ajun-taments per a establir unes campan-yes de difusió i divulgació dei proble-ma dels incendis forestals perquè la pobl.ació en prengui consciència, així com campanyes a nivell nacional, re-gional i provincial de conscienciació ciutadana a través dels diferents mit-jans de comunicació social. Important incendi a Cadis Un incendi forestal de grans pro-porcions es produí en el lloc denomi-nat de «terra planta», en el terme municipal de Tarifa, a la província de Cadis. El sinistre va afectar una ur-banització turística d'uns cent xalets que va ser desallotjada. Les pèrdues es calculen en uns cent miiions de pessetes. Durant el cap de setmana Galícia ha estat la zona d'Espanya més cas-tigada pels incendis. N'ha sofert un total de cinquanta-dos.