1976-07-28.AVUI.FESTIVAL DE LOS PUEBLOS DE EUROPA.SANTANDER

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 28/7/1976. Pàgina 22

Espectacles AVUI, dimecres, 28 juliol 1976 Pàgina 22 A! ,f!NT Els f: y 4*t " Escala: "Cants tíe taverna" La col·lecció discogràfica "Dol-ça Catalunya..." s'acaba d'en-riquir gràcies a la recent pu-blicació d'un nou volum, amb l'edició del qual, si no vaig del tot errat de comptes, es fa fi-nalment realitat la presentació del popular grup dels Pesca-dors de L'Escala en un àlbum discogràfic de llarga durada, justament dedicat als "Cants de taverna". Des d'aquesta 'secció hem insistit repetidament en la importància i l'interès de la recopilació del nos-tre folklore musical, de la nostra tradició popular en el terreny de la cançó i la música, i només per aquesta raó ja hauríem d'acollir amb satisfacció la publicació d'un àlbum com el d'aquests "Cants de taverna". Es tracta, efectivament, d'una obra que recull bona part de la tradició cantable del país, i més concretament de l'Empordà. Són cançons marineres, havaneres, cants de taverna que han arribat als nos-tres dies, i que gràcies a la tasca duta a terme pèl grup dels Pesca-dors de L'Escala i altres formacions semblants no han perdut gens ni mica de la seva força original i primitiva, del seu encís popular i terral, encara no del tot malejat pel turisme. Cançons com ara "El marxant", "La sardina", "El meu avi", "La Ramona i en Tonet", "A l'Angel Guimerà", "L'alliberació", "El car-reter", "El cirurgià", "El parracai-re", "La barqueta" "La garrafa", són una mostra ben àmplia i repre-sentativa de la manera de fer ca-racterística dels Pescadors de L'Es-cala. Perquè junt amb algunes com-posicions tradicionals a bastament conegudes, n'hi ha d'altres de crea-ció molt més recent i que fan re-ferència al treball continuat i cons-tant d'un grup que cerca la for-mulació incessant d'unes noves for-mes de comunicació popular, sem-pre en una línia molt lligada amb la tradició i el folklore. "Cants de taverna" és un disc de totes passades interessant. I ho és, a més a més, com a possible desco-briment públic d'un grup com Els Pescadors de L'Escala, als quals hem vist cantar més d'una vegada a la Costa Brava amb altres for-macions semblants i que d'alguns anys ençà menen un bon treball ar-tístic, ara magníficament represen-tat en aquest àlbum discogràfic tot just acabat de publicar, l'únic de-fecte del qual és el fet que els errors ortogràfics s'hi compten per dotzenes. RAMON MUNTANER I JOAN ISAAC, AVUI A FIGUERES Tot i que de bell antuvi pugui semblar una actuació sense cap in-terès especial, val a dir que el re-cital que Ramon Muntaner i Joan Isaac protagonitzaran aquest ves-pre a la Catequística de Figueres pot ser de debò important. Ambdó| cantants i autors, a desgrat de la seva joventut, són ja dues figures destacades del moviment de la can-çó popular catalana actual, i algu-nes de les seves actuacions més re-cents ens ho demostren ben a bas-tament: Ramon Muntaner fou un dels grans triomfadors de les sise-nes "Sis hores de cançó a Canet", i Joan Isaac posà brillantíssim punt final a "Gau-Pasa", el gran festi-val celebrat a Errenteria amb la participació de Mikel Laboa, Xa-bier Lete i Miro Casabella. URIAH HEEP: "HIGH AND MxGHTY" David Byron com a cantant, John Wetton al baix, la guetarra, el me-lòtron, el piano elèctric i veus, Lee Kerslake a la percussió i vevfs, Mick Box a les guitarres, i Ken Hensley a l'orgue, el piano, el sin-tetitzador, el piano elèctric, les gui-tarres i veus, són els components d'Uriah Heep, que ara ens ofereixen una producció discogràfica de rea-lització molt recent i en la qual els retrobem amb tota la seva for-ça interpretativa característica, fe-ta d'influències molt diverses i pre-sidida sempre per un to agressiu, directe i molt espontani, ben' dis-DIVENDRES, TARDA, ESTRENA A ESPANYA! UN FILM POLÈMIC QUE NO POT PAS ESPERAR! ] Bella conflictiva crònica dels bastidors burgesos durant la nostra guerra civil. Romà Gubein (Destino) UN FILM PRODUCIDO POR JOSÉ FRADE LAS LARGAS VACACIONES DEL 36 porordenalfabetico ANAUAGADE-ISMAEL MERLO-ANGELA MOLINA VICENTE RARRA- FRANCISCO RABAL-JOSE SACRISTAN CHARO SORIANO -CONCHITA VELASCO-JOSÉ VtVO DIRIGIDA POR JAIME CAMINO PANOSAMCA EASTMACOLOÍÏ Premi de la Crítica internacional al Festival de Berlín 1976 tint d'altres formacions de la Pop Music/Rock que es deixen endur pel camí fàcil de l'efectisme elec-trònic. Un disc francament interessant, "High and mighty". Sobretot, pel que té d'obra viva i plena d'espon-taneïtat, d'autèntica imaginació creativa feta música. J. G.-S. AVUI ACTUEN... Lluís Llach, a les Escoles Nacio-nals de Sant Pol, a les 22.30. Ramon Muntaner i Joan Isaac, a la Catequística de Figueres, a les 22.30. Ovidi Montllor Pere Tàpies, a l'Envelat de Sant Julià de Lòria, a les 22.30. La Trinca, a Sant Jaume d'Enve-ja, a les 23.00. Gran festival infantil a la Plaça de Catalunya L'Assemblea d'actors i directors de Barcelona, dintre la seva' cam-panya de promoció de la temporada popular Teatre Grec 76, organitza per al dijous, dia 29 de juliol, a les 5.30 de la tarda, un gran festival infantil a la plaça de Catalunya, amb jocs animats pels mateixos actors i directors, exposició de dibuixos al·lu-sius al teatre, disfresses, capgrossos, repartiment d'obsequis de diferents firmes comercials, etc. Per a assistir al sobredit festival n'hi haurà prou de portar aquests utensilis: una cu-llera, una patata, un rotlle de paper higiènic i una capsa de llapis de colors. L'Assemblea d'actors i direc-tors invita afectuosament tots els nens de Barcelona. DISCOGRAFIA En e! centenari de Falla Amb pocs dies de diferència han sortit dos discs gairebé amb les ma-teixes peces, interpretats per dues pianistes del nostre àmbit mil, sical. Alicia de Larrocha i Leonora Milà. Els disc (Decca SXL 6683, a 360 ptes., i Ariola Eurodisc 406 ptes), tenen una diferència quant a criteri de gravació. Alicia de Larrocha empra un piano ressonant i aguitarrat, Leonora Milà és gravada quasi sense ressonància, amb una col·locació de micròfons forçosament dis-tinta. Les dues diferències, vàlides segons la preferència de cada oient, semblen adaptar-se a las característiques de cada pianista. Alicia de Larrocha s'allibera a si mateixa de tot condicionament i crea móns propis d'expressió. La seva "cubana", la seva "andalusa" i les tres danses d"'El sombrero de tres picos" són d'una exquisida qualitat. Leonora Milà troba els seus millors moments en les obres que li permeten més concisió, 1'"Aragonesa" i la "Fantasia Bética". Ironit-zant, podríem dir que aquesta peça és més fantasia en Alicia i més bètica en Leonora. On totes dues em semblen lluny de les possibilitats pianístiques de l'obra —una obra que Rxibinstein ha exalçat a un nivell potser ina-bastable— és en la més coneguda de totes, la dansa ritual del foc. Dos disc agradables per llur expressió sonora i que cal tenir en compte a l'hora de nodrir la discografia falliana amb obres comple-mentàries. MOMPOU. — Havíem preparat ja el comentari a un encertadíssim volum que conté quasi tota l'obra pianística de Mompou interpretada per ell mateix (hi mancaven "Sur le pointe des pieds" i "Cançó i dan-sa n° XIII") quan ens vam adonar d'unes anomalies en l'audició de les cares B del disc 701 i A del disc 705. Vam telefonar a l'editora i ens van dir que per aquest motiu no havien posat a la venda el volum que, rectificat, sortiria el setembre. El que ens sorprèn és que el disc —sense cap "però"— ha sortit comentat ja en dues pàgines discogrà-fiques de dues publicacions. O l'orella no era molt fina o el disc s'ha comentat sese sentir-lo complet. Coses. J. M. Pete Seeger protesta Hauria vingut a "Cançons del món per un poble" Un nom ben conegut, un home de gran prestigi, un dels millors intèr-prets mundials de la cançó popular s'ha adreçat als organitzadors del festival que va ésser prohibit i que portava per títol: "Cançons del món per un poble" que s'havia de cele-brar el dia onze d'aquest mes a l'es-tadi del FC Barcelona. Hi havien d'haver participat Raimon, Lluís Lluch, Leo Ferré, José Afonso, Àn-gel i Isabel Parra. Antoni Tàpies ja SANTANDER Hi haurà "Festival de los pueblos de Europa" "El festival de los pueblos de Europa" se celebrarà, malgrat les notícies difoses fins ara en sentit contrari, segons manifes-tació dels seus promotors en una conferència de premsa ce-lebrada a Madrid, a la casa de l'advocat don Antonio García Trevijano. Els promotors del festival han afe-git que el governador civil de San-tander, lloc del certamen, havia anunciat que no atorgaria el per-mís per a la celebració, anunciada del 9 al 15 d'agost, cas que fos re-querida la seva autorització. Una ac-titud així, a criteri dels òrgan' a-dors, tenia un caràcter coercitiu, en-caminada a desencoratjar el grup promotor. "No obstant, —van declarar— els efectes han estat del tot a la inver-sa. La premsa santanderina, i tam-bé la nacional, han reaccionat a fa-vor de la celebració del festival, i igualment diversos grups d'opinió." Els promotors del festival, que comprendria dos dies de música i la resta de la setmana de taules ro-dones, col·loquis i conferències, in-formaren que ja havien presentat la sol·licitud d'autorització governativa i esperen rebre una resposta afirma-tiva, car els problemes d'infraes-tructura al·ludits pel governador ci-vil per a acollir cinquanta mil per-sones no són problema, al seu pa-rer, i sobre el tema hi ha una es-cissió entre les "forces vives" de Santander. Tots els preparatius —van afe-gir— ja s'han ultimat per un grup de dos-cents cinquanta organitza-dors, els quals han rebut adhesions de diferents líders de grups d'opo-sició i de persones com el nou rec-tor de la universitat complutense i el vice-rector de la universitat de Valladolid. Entre les persones que participarien a les taules rodones figurarien els senyors Aranguren, Tierno Galvàn, García Trevijano, la vídua de Grimau, la muller de l'as-sassinat Víctor Jara, Simoné de Beauvoir, Jane Fonda i Àngela Da-vis. El "Festival de los pueblos de Eu-ropa", abundosament anunciat per mitjà d'adhesius a Madrid i altres grans ciutats espanyoles, és promo-gut, així ho sembla, per diversos grups polítics presents al SDEU (Sindicat Democràtic d'Estudiants Universitaris), principalment la "Jo-ve Guàrdia Roja", branca juvenil de l'il·legal Partit del Treball, l'Orga-nització Revolucionària de Treballa-dors i el Moviment Comunista d'Es-panya. li havia realitzat el cartell anuncia-dor. El missatge de Pete Seeger diu així: Per al poble de Barcelona: Estimats amics, Tenia grans desigs de cantar per' a vosaltres i amb vosaltres en l'es-tadi de futbol, com s'havia previst. Em causa molta pena la Cancel·la-ció del concert, ja que el vostre co-mitè l'havia preparat amb tant de temps i amb tantes ganes. Això no obstant, estic segur que podrem re-unir-nos aviat. Que n'és, d'insensat, evitar que els pobles comparteixin llurs cançons! S'han d'acabar les prohibicions com aquesta. Igual que els cants del pas-sat, la cançó d'avui sorgeix per les esquerdes del món, semblantment a l'acció capilar de l'aigua. Per la pau i l'amistat entre els po-bles treballadors del món, TFMPORADA POPULAR ASSEMBLEA D'ACTORS i DIRECTORS DE BARCELONA DIES 28, 29, 30, 31 de juliol i 1, 2, 3 d'agost 10.30 NIT Companyia de l'Assemblea d'actors i directors ESTRENA DE EL BON SAMARITA, CÀNTIR AMUNT CÀNTIR AVALL, PENSAVA QUE EL CEL GUANYAVA i DEU SE'N APROFITAVA de JOAN JOSEP ABELLAN (Premi Joan Santamaría 1976) "Una paràbola d'anticipació, l'acció de la qual transcorre en un demà democràtic." PREU UNIC: 150 PESSETES TAQUILLES: Pça. CATALUNYA i TEATRE GREC TELEFON: 318 19 90 PER UN TEATRE AL SERVEI DEL POBLE