1999-05-27.DIARI D GIRONA.ESCUCHAS.CESID

Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 27/5/1999. Pàgina 29

Diari de Girona DIJOUS, 27 DE MAIG DE 1999 Espanya Internacional 29 L'arquebisbe d'Oviedo diu que el PP ha defraudat els electors D OVIEDO- L'arquebisbe d'Ovie do, al capdavant del qual es tro ba el monsenyor Gabino Díaz Merchàn, va fer públic ahir un document oficial de cara a les properes eleccions en el qual critica els partits polítics per la crisi institucional i especial ment cap al PP, del qual diu que ha defraudat els electors. Aquest és el primer pronunciament ofi cial de l'arquebisbat sobre la cri si que va enfrontar els populars amb l'executiu de Sérgio Mar qués, que continua en el govern amb el suport de cinc diputats del total de 45 que integren el -parlament regional. El document, titulat «Mirant cap al fiítur d'Astúries», va ser elaborat per la Secretaria Social Diocesana i presentat ahir per José Manuel Parrilla, director del Secretariat i l'Escola Social Diocesana. El document s'o fereix als asturians com a re flexió i també com una crida a la participació en els comicis de juny. En opinió de l'Església astu riana, durant la passada crisi institucional van predominar les estratègies electorals abans que les socials. Les primeres crí tiques es dirigeixen cap al PP, que va guanyar les eleccions au tonòmiques de 1995. En aquest sentit, s'afirma que «el partit que va assumir el govern a As túries va defraudar els electors. Es va posar la confiança en un govern que suposava una al-ternativa en el poder d'Astúries, per primera vegada^^Jol)i>sïaïl^-això, aquesta confiança s'ha vist defraudada per l'ús que s'ha fet en el decurs d'aquests darrers anys, on les coses no han anat com realment s'esperava, EU-ROPA PRESS/DDEG ELS IMPOSEN SIS MESOS DE PRESÓ I VUIT ANYS D'INHABILITACIÓ ABSOLUTA Condemnen Perotei Mangiano per les escoltes il·legals del Cesid Els seus advocats ja han anunciat que presentaran recurs EFE/deG MADRID D L'exdirector general del Cesid Emilio Alonso Mangiano i el seu excap d'operacions Juan Alberto Perote van ser ahir condemnats a sis mesos d'arrest per un delicte continuat d'escoltes il·legals te lefòniques, mentre que els cinc tèc nics acusats han estat penats amb quatre mesos d'arrest. La secció Quinze de l'Audiència Provincial de Madrid va condem nar, a més, Perote i Mangiano a vuit anys d'inhabüitació absoluta, i els tècnics a sis anys. La sentèn cia imposa també indemnitzacions d'un milió de pessetes per a tres dels escoltats, el diputat Pablo Cas-tellano, l'empresari José Maria Ruiz Mateos i l'Associació Civil de Dianètica, i no per a l'advocat An-tonio Garcia Trevijano, en enten dre que no hi ha prova que efec tivament hagués estat escoltat. La sentència, que ha absolt Pe rote del delicte d'utilització il·le gítima de gravacions, qualifica de «peculiar» l'actuació del fiscal, que només va acusar aquest, mentre que la resta dels acusats es van as seure a la banqueta per l'actuació de les acusacions particulars. El tribunal atribueix a Mangia no el control i assumpció dels fets «dins d'una política mal entesa de seguretat nacional» i ejqjHca que es van adquirir equips capaços d'interceptar la telefonia mòbil, encara que no podien seleccionar números concrets dels mòbils. Els operadors gravaven i conservaven les gravacions en una «mena de cintateca», en funció del seu con tingut, amb pautes decidides per Perote, a qui es donaven «comp tes puntuals» de l'activitat. El tribunal va estimar que les pautes operatives del Cesid en aquest afer reflecteixen un «estat de cultura» caracteritzat «per un dèbil sentit de la legaÜtat» i va cri ticar el Ministeri de Defensa per haver dificultat que declaressin com a testimonis alguns que ho van fer davant la jurisdicció mili tar, el qual va qualificar d'«actitud negativament discriminatòria» d'aquest departament. Recurs D'altra banda, les defenses de Perote i Mangiano van anunciar que presentaran recurs a la sentèn cia que Ka condemnat els seus clients a sis mesos d'arrest. El lle trat de Mangiano, Luis Rodríguez Ramos, va assegurar que presen tarà un recurs de cassació en els propers quatre dies per la vulne ració d'alguns dels drets fonamen tals del seu dient i per existir errors en l'apreciació de proves. També va dir que aquest no és el preu que Mangiano es mereix pel seu tre ball al càrrec i per haver estat co herent amb la seva consciència i amb la veritat durant tot el procés. Per la seva banda, l'advocat que Juan Alberto Perote, Jesús Santa-ella, també va anunciar la seva in tenció de presentar recurs davant el tribunal poc després de conèi xer la sentència. No obstant, va fe licitar el tribunal perquè no s'han produït filtracions sobre el resul tat de la sentència «i no com pas sa en altres jurisdiccions», en re ferència al tribunal militar que va condemnar Perote a set anys de presó per l'apropiació de micro-fitxes del Cesid. MIGUEL RICART HA ESTAT CONDEMNAT A 170 ANYS DE PRESÓ El Suprem ratifica la sentència al presumpte assassí de les tres nenes d'Alcàsser EFE/DdeG D La Sala Penal del Tribunal Su prem va confirmar íntegrament la sentència dictada per l'Audiència de València al setembre de 1997, que va condemnar a 170 anys de presó Miguel Ricart Tàrrega per l'assassinat i violació de les tres ne nes d'Alcàsser, Miriam, Toni i De-siré, perpretrats el novembre de 1992. El Suprem rebutja els re cursos de cassació presentats con tra la sentència per Miguel Ricart, que pretenia la seva absolució, i pel pare de Toni, Fernando Gómez Moreno, què defensava que l'Es tat havia de ser declarat respon sable civil subsidiari de les in demnitzacions de 100 milions de pessetes per acada una de les tres famílies a què va ser condemnat Ricart, i a més demanava que els diners a percebre en el seü cas s'e levés a 200 müions. El tribunal, en desestimar la pe tició de Ricart que no s'apliqués l'agreujant d'acarnissament, su bratlla que les tres nenes van ser víctimes «d'una sèrie de mals fí sics i psíquics que es van estendre al llarg de tota una nit i que van haver de constituir per a les ne nes un turment tan inexpUcable com insuportable». El Suprem confirma l'acarnissament amb què van actuar Ricart i el seu company -suposadament Antoni Anglès-per la «increïble acumulació de mals i patiments» que van infli gir a les nenes, «que va haver de provocar en les tres víctimes un grau de dolor físic i psíquic per so bre de tota ponderació» i que «no va poder ser obra sinó de l'inhumà desig de fer patir perquè no hi ha cap altra lògica explicació». El Suprem admet que la prime ra declaració de Ricart davant la Guàrdia Civil, a la matinada del 28 de gener de 1993, va ser nul·la i no té valor com a prova per conside rar-lo culpable ja que, tot i estar detingut, no se'l va informar de les causes del seu arrest, ni dels seus drets com a imputat, ni se li va facilitar l'assistència d'un advocat. EL PRESIDENT CANARI CRITICA LA SEVA UTILITZACIÓ Mor un nàufrag a Tenerife mentre alts càrrecs tenien Thelicòpter de salvament EFE/DdeG I LAS PALMAS DE GRAN CANÀRIA D Quatre alts càrrecs canaris del PP anaven la setmana passada a un acte públic a l'illa de La Palma, presidit pel ministre Jai-me Mayor Oreja, viatjant sobre l'únic helicòpter de què dispo sa Protecció Civil a Tenerife, re servat per a operacions de res cat i emergència. Per aquest motiu, l'aparell i la seva tripu lació no van anar a la mateixa hora a rescatar dos pescadors que van naufragar davant les costes de Santa Cruz de Tene rife, un dels quals va morir ofe gat, segons publicava ahir El Mundo. Davant aquest cas, el presi dent del govern de Canàries, Manuel Hermoso, va afirmar ahir que els hehcòpters de Pro tecció Civil «estan pel que es tan i només es poden fer ser vir quan no són necessaris». Hermoso es va referir d'a questa manera a la utilització d'im helicòpter de rescat per part de càrrecs públics del PP el pas sat 20 de maig per desplegar-se en tre Tenerife i La Paíma, mentre un pesquer amb dos tripulants a bord va naufragar per aigües de Tene rife, fet que va provocar la mort d'un d'eUs. En opinió d'Hermoso, va haver-hi «un error de planifi cació» en l'ús de l'helicòpter, en el qual es van traslladar el subde legat del govern a Tenerife, He-hodoro Rodríguez; el vicepresident de Medi Ambient, Manuel Torres, i el conseller de Protecció del Ter ritori, Eduardo Pintada. Els tres alts càrrecs van utilit zar l'helicòpter de Protecció Civil per assistir a un acte oficial que presidia el ministre de l'Interior, Jaime Mayor Oreja, a l'illa de La Palma. Quan l'helicòpter tornava a Tenerife amb els anteriors pas satgers, una embarcació de pesca va enfonsar-se i un dels pescadors va desaparèixer a les aigües. El pre sident de l'executiu canari ho va qualificar de «desgraciada coin cidència». JUSTÍCIA El fiscal rebutja totes les qüestions prèvies del cas Lasa-Zabala D El fiscal del cas Lasa-Zabal-za, Jesús Santos, va sol·licitar ahir en la vista d'apel·lació ce lebrada a l'Audiència Nacio nal que es rebutgin totes les qüestions prèvies plantejades per les defenses -«que no hau rien d'haver-se admès a tràmit», segons va dir- i va defensar la tasca instructora del jutge Ja-vier Gómez de Liano al front del cas. A la vista oral, Santos va sol·Ucitar que el judici per l'assassinat dels presumptes eta rres Lasa i Zabala se celebri a l'Audiència Nacional i no a la província d'Alacant, com man tenien les defenses. MADRID Mantenen la petició de 750 anys de presó per als segrestadors d'Ortega Lara D La fiscal de l'Audiència Na cional va elevar ahir a definiti ves les seves conclusions provi sionals i va sol·licitar al tribu-, nal que condemni a un total de 750 anys de presó els etarres que van segrestar el funcionari de presons José Antonio Ortega Lara per l'assassinat de dos guàrdies civUs l'any 1987. La fis cal va sostenir que els acusats van atemptar contra una pa trulla de la Guàrdia Civil for mada per quatre vehicles fent explotar al seu pas un artefac te de 20 quilos de goma-dos i 10 quilos de metralla. AEROPORTS El Sepla assegura que l'acostament amb Iberia es deu ais pilots D El portaveu del Sindicat de Pilots de Línies Aèries (Sepla), Santiago Santamaría, va asse gurar ahir que s'ha produït un acostament de postures amb la direcció d'Ibèria perquè els pilots «han cedit en les seves po sicions». D'aquésta manera, el sindicat va confirmar les de claracions del ministre d'In dústria i portaveu del Govern, Josep Piqué, però Santamaría va assenyalar que els gestors de l'empresa es mantenen «im-mobilistes» perquè compten amb el suport del Govern. MEDICINA Els IVIestos afirmen que els MIR es mouen per problemes laborals D Els Metges Especialistes Sen se Títol Oficial (Mestos) van qualificar ahir les declaracions dels MIR sobre el polèmic Reial Decret que reconeixerà els met ges sense títol com un «discurs demagògic i carregat de falses veritats amb l'úrúc rerefons dels seus problemes laborals». Els MIR s'oposen fermament al re coneixement dels Mestos, que es van mostrar«dolguts» per tota la polèmica que ha sorgit arran del decret que regularà la seva situació, i van considerar que s'està posant en qüestió la professionalitat d'unes perso nes que porten quinze anys exercint.