1994-08-24.AVUI.ENTREVISTA VILALLONGA.CONSPIRACION

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 24/8/1994. Pàgina 11

AVUI / PAÏSOS CATALANS / ESPANYA dimecres, 24 d'agost de 1994 Retuerto atén les demandes d'associacions i juristes per suspendre cautelarment l'expulsió de refugiats El Defensor del Poble decideix recórrer al Constitucional la reforma de la llei d'asil Considera que no garanteix els drets a la llibertat i a la tutela judicial dels sol·licitants La titular del Defensor del Poble, Margarita Retuerto, ha decidit presentar davant el Tribunal Constitucional recurs d'inconstitucionalitat contra un apartat de l'article únic de la reforma de la llei del dret d'asil i refugi, aprovada el passat 19 de maig. Retuerto considera que la reforma de la llei d'asil vulnera la Constitució en no respectar el dret fonamental a la llibertat i la tutela judicial dels sol·licitants d'asil. El recurs va ser valorat ahir amb satisfacció per diverses associacions humanitàries i Izquierda Unida, que l'havien promogut O.M. MADRID La titular del Defensor del Poble en funcions, Margarita Retuerto, va presentar ahir recurs d'incons-titucionalitat contra un apartat de l'article únic de la reforma de la llei del dret d'asil i refugi, apro-vada el passat 19 de maig. El De-fensor del Poble considera que la reforma de la llei d'asil vulnera la Constitució en no respectar el contingut del dret fonamental a la llibertat i la tutela judicial dels sol·licitants d'asil, i en no revestir el precepte ara recorregut natura-lesa de llei orgànica. El recurs l'ha plantejat la De-fensora del Poble a instàncies de la Comissió d'Ajuda Espanyola al Refugiat (CEAR) i l'Associació Pro-Drets Humans d'Espanya (APDHE), que van demanar Re-tuerto el 3 d'agost que recorregués la reforma legal per suspendre cautelarment i de forma efectiva l'expulsió de refugiats. A aquesta demanda s'hi va afegir posterior-ment el catedràtic de dret consti-tucional i diputat d'Izquierda Unida, Diego López Garrido. En l'informe presentat per Margarita Retuerto s'explica que la llei d'asil determina que els sol·licitants d'asil que arribin a la frontera de l'Estat espanyol hauran de romandre obligatòriament en unes dependències de les oficines frontereres fins que es resolgui sobre la possible admissió a tràmit de la seva petició. Segons Retuer-to, "aquesta mesura és una nova forma de privació de llibertat que no aplega les garanties que exigeix la Constitució". Termini de quatre dies Segons el text de la llei reformada, la sol·licitud d'asil presentada a la frontera s'ha de contestar en el termini màxim de quatre dies i si aquesta és negativa, el sol·licitant pot presentar una petició de reexa-men davant del ministeri de Justícia i Interior, que s'haurà de pronun-ciar en el termini de dos dies. L'Alt Comissionat de les Naci-ons Unides per als Refugiats (ACNUR) serà informat tant de la petició d'asil com de la sol·licitud de reexamen, i es podrà entrevistar amb el demandant. Si transcorre-guts els dos dies es produeix un silenci administratiu, es considera autoritzada l'entrada a territori espanyol. La llei preveu que quan l'en-trada del sol·licitant no sigui au-tomàtica, aquest haurà de roman-dre a les oficines fronteres, en unes dependències especialment habili-tades per aquest motiu. El recurs de l'oficina de la Defensora del Poble considera que aquestes de-pendències no sóm zones estèrils, sinó zones sota soberania de l'Es-tat, per la qual cosa considera una ficció jurídica anomenar-les d'a-questa manera a la vista de la ju-risdició internacional. Limitació coactiva de llibertat Durant la seva estància, el sol·li-citant no pot sortir d'aquestes de-pendències tancades fins que es resolgui la seva petició, cosa que suposa, segons Margarita Retuer-to, "una limitació coactiva a la seva llibertat de moviment, en de-finitiva, privació de llibertat". L'informe denuncia en primer lloc que al llarg del desenvolupa-ment de tot aquest acte de petició no es preveu cap intervenció judi-cial que efectuï el corresponent control sobre aquesta situació. En segon lloc, la duració de la per-manència en les dependències de la frontera és superior a les 72 hores que reclama la Carta Magna, ja que es pot prolongar al llarg de set dies o, fins i tot, de forma in-definida. La Defensora del Poble en fun-cions també assenyala que tot i que el precepte contempla una nova fórmula de privació de llibertat, aquest no té caràcter de llei orgànica. El recurs argumenta que "només les lleis que constitueixen un desenvolupament directe dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, han de revestir el caràcter d'orgàniques". La reforma de la llei d'asil havia obtingut el consens palamentari en el Congrés de Diputats gràcies a la introducció d'una esmena que permetia interposar recurs davant el jutge contra la denegació d'una petició d'asil. Ahir portaveus d'ACNUR a Espanya van assegu-rar que no havien detectat anoma-lies en l'aplicació de la llei tal com estava fins ara, mentre que Izqui-erda Unida (IU) i UGT van mos-trar la seva satisfacció per la de-cisió del Defensor del Poble de recórrer la reforma. José Luis de Vilallonga / Periodista i biògraf del rei David Gonzàlez BARCELONA V f ostè ha denunciat l'e-xistència d'un complot políti-co-econòmico-periodístic per fer abdicar el rei i propiciar la pro-clamació d'una III República. Quan i com li arriba aquesta informació? —Els primers rumors d'a-questa confabulació em van ar-ribar fa uns sis mesos. I ara m'ho han confirmat dos informadors meus de Madrid. —Fonts de total confiança... —Sí. I mai m'han fallat en res. —El cervell de la conxorxa és Antonio García Trevijano. —Sí. García Trevijano és un il·luminat que des de l'any 75 sempre ha somiat a ser president de la República. Jo el conec bé. Ell era coordinador de la Junta Democràtica i jo era el portaveu. No nego que hi vaig tenir certa admiració. Però amb el temps, tothom coincidia que s'estava tornant cada cop més intractable. Era un rupturista radical que no admetia a la Junta ningú que pogués tenir la més mínima concomitància amb el franquis-me. I així no es podia tirar en-davant la reforma. Després, amb l'afer del Banc Coca, vaig veure com es convertia en advocat de grans evasors de capitals. —Un home amb poder econò-mic... —La Junta Democràtica la va "La primera setmana de setembre intentaran desestabilitzar Gonzàlez" José Luis de Vilallonga manté el seu advertiment. L'ex-notari Antonio García Trevijano és el cervell d'una conxorxa per provocar un canvi de règim polític a Espanya, partint de la desestabilització de l'actual govern i amb el concurs de sectors econòmics i periodístics. En aquesta entrevista, el biògraf del rei Joan Carles assegura que s'estan coent coses que poden ser "molt perilloses" finançar ell de dalt a baix. Sem-pre m'he preguntat d'on sortien els diners que ha anat manegant. —García Trevijano és membre del consell editorial de 'El Mundo'. Vostè afirma en el seu article que un mitjà de comuni-cació està implicat en l'afer... —Segur que hi té [García Trevijano] molts diners a El Mundo. Per això li publiquen tots aquests articles sobre la Repú-blica. Però ell ni és republicà ni és res. No té res a veure amb el republicanisme de Pilar Rahola, que el trobo perfectament honrat en una democràcia. —És a dir, que El Mundo'... —El senyor Pedró J. Ramírez ha donat moltes mostres de no tenir gaire ètica professional. —Si el diari és 'El Mundo', l'ex-banquer és Mario Conde... —És del domini públic que aquest senyor està darrere del fi-nançament d'El Mundo i les se-ves campanyes. Ja se sap el que va passar amb el cas Roldàn. Les informacions que s'anaven pu-blicant de mica en mica. —També parla d'un amic d'Alfonso Guerra. Permeti'm demanar-li que reveli el nom. José Luis de Vilallonga —Això no li puc contestar. —No és l'ex-ministre Enrique Múgica, com es comenta en al-guns cenacles periodístics? —No. No és Enrique Múgica. —Ipel que fa a Guerra... —No, si us plau. Alfonso Guerra no hi té res a veure. —Al seu article parla també del PP. Hi ha sectors d'aquesta formació implicats? —No. I m'agradaria saber si els que diuen que Aznar durarà el temps que ells vulguin han valo-rat prou Aznar. —Vostè és una persona molt pròxima a la Casa del Rei. Quina impressió en tenen? —Amb ells no n'he parlat. —Però els haurà arribat la informació... —Suposo que a través de la secretaria general [de la Casa del Rei], —Tot plegat és si més no sor-prenent... —Sembla una broma. Però no ho és. S'està parlant de coses que si es posen en marxa poden ser molt perilloses. —Els dossiers contra el pre-sident del govern i el rei... —Sí. Amb l'objectiu de ven-dre paper i denigrar. Per això he pensat que el globus s'havia de punxar ara, abans que comencin. —Quan? —La primera setmana de se-tembre intentaran desestabilitzar Felipe i Serra. S'està preparant una tardor molt calenta. L'executiva federal del PSOE reprèn les reunions el 2 de setembre MADRID — L'executiva federal del PSOE es reunirà el 2 de se-tembre per analitzar la situació política. La reunió, que serà la primera després de les vacances d'estiu, coincidirà amb la primera sessió del consell de ministres. L'executiva socialista, presidida per Felipe Gonzàlez, estudiarà di-versos aspectes de la situació po-lítica espanyola, entre ells la re-núncia de Carmen Hermosín a la secretaria de Participació de la Dona després de ser designada consellera pel president andalús, Manuel Chaves. (Efe) Aznar es trobarà amb Lucas per preparar els comicis autonomies VALLADOLID — El president del PP, José Maria Aznar, es reu-nirà avui amb el president de la Junta de Castella-Lleó, Juan José Lucas, per preparar les pròximes eleccions autonòmiques i munici-pals. Aznar també es trobarà amb els màxims responsables del PP de Castella-Lleó. Posteriorment par-ticiparà en un sopar amb militants populars a Quintanilla de Onési-mo. Des de Valladolid, Aznar vi-atjarà a Alemanya per entrevis-tar-se amb el canceller Helmut Kohl. (Efe) Vidal-Quadras diu que Roca viu en una permanent contradicció BARCELONA — El president del PP de Catalunya, Aleix Vi-dal-Quadras, va afirmar ahir que Miquel Roca "viu en la contra-dicció permanent en donar suport a un projecte i a un govern que creu esgotat". Vidal-Quadras va res-pondre així a les declaracions de Roca on afirmava que es trobava entre "un projecte esgotat, el del PSOE, i un projecte que esgarrifa, el del PP". Pel líder popular, la contradicció de Roca "s'explica perquè CiU s'aprofita de la debi-litat del PSOE en benefici parti-cular a costa de Catalunya". (Efe) Personal hospitalari es va negar a atendre dos ertzaines ferits SANT SEBASTIÀ — El sindicat de l'Ertzaintza (ERNE) va denun-ciar ahir que personal d'urgències de l'Hospital Nuestra Senora de Arànzazu es va negar a atendre els dos agents apallissats dilluns pas-sat durant les festes de la capital donostiarra. Els dos agents van ser agredits per simpatitzants de HB. A conseqüència de la pallissa un dels policies autonòmics va resul-tar ferit greu. (Efe) IU acusa Bono de fer xantatge a Borrell per obtenir inversions MÚRCIA — El coordinador d'IU a Múrcia, Pedró Antonio Ríos, va acusar ahir el president de Caste-lla-la Manxa, José Bono, de ma-nipular la guerra de l'aigua "per fer xantatge al ministre d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient, Josep Borrell, i aconse-guir inversions de l'Administració central per a la seva comunitat autònoma". Ríos va assegurar que Bono "busca el Tren d'Alta Velo-citat i l'autovia Albacete-Andalu-sia". (Europa Press)