1977-01-14.AVUI.ENTREVISTA CARRILLO AGT

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 14/1/1977. Pàgina 15

Espanya AVUI, divendres, 15 gener 1977 Pàgina 14 — NORMES ELECTORALS L'oposició elabora exigències prèvies Proporcionalitat màxima i igualtat d'accés als mitjans de comunicació El respecte màxim al principi de la proporcionalitat i a les normes d'inelegibilitat i d'incompatibilitats, i el finançament de les eleccions figuren entre la sèrie de criteris previs exposats en un docu-ment provisional per a la dis-cussió del procés electoral, en la comissió dels nou. Segons recull Cifra, juntament amb el màxim respecte al principi de proporcionalitat, el document esmenta la «proporcionalitzacló en allò que ho permeti» del sistema majoritari previst per al senat, per tal d'aconseguir una representació homogènia en ambdues cambres. El document estima que la llei electoral ha de precisar necessàriament normes sobre: ine-legibilitat i incompatibilitats, sobre la campanya electoral i les seves garanties, sobre la composició i facultats de les juntes del cens i sobre el finançament de les elec-cions, el sistema de recursos i el vot dels emigrants. CORRECTIUS AL CONGRES En un segon apartat i sota el títol «Sistemes electorals», el docu-ment, referint-se a la representació proporcional al congrés, apunta els següents correctius: la necessitat de trobar fórmules que superin el límit dels tres-cents cinquanta di-putats i un nombre fix de diputats per província. En aquest sentit, es proposa un per província i, a partir d'això, aplicar el principi de propor-cionalitat, amb exclusió de qualse-vol sistema d'atribució discrecional d'escons a les províncies menys poblades. En relaci ó amb el percentatge de vots necessari per a obtenir repre-sentació electoral, es suggereix la xifra d'un 2 per.cent, computada a nivell provincial o regional. Pel que fa als residus, el document provisio-nal afirma que si s'han produit correctius forts a la proporcionali-tat, es suggereix una distribució de residus per llistes estatals o regio-nals. En un altre cas podria aplicar-se el sistema de la mitjana aritmètica més gran o el sistema de major residu. Finalment, s'apunta d'emparentar llistes per aquests re-sidus. Pel que fa a ia qüesti ó de les llistes, el text proposa llistes tanca-des amb exclusió del vot preferen-cial dintre d'aquestes. Pel que fa al senat, el document suggereix el sistema de vot únic no transferible. S'estima com a opció ideal el vot restringit d'un o dos candidats, però hi cap una tercera opció: el sistema majoritari a dues voltes. LES GARANTIES ELECTORALS En el capítol dedicat a les garan-ties electorals, el document esmen-ta les llibertats bàsiques d'associació reunió i propaganda, i dóna per inservible l'actual legisla-ció en matèria de reunió en local tancat i la simple pre-notificació per als actes que se celebrin en locals oberts. El document mencio-na després altres dues exigències: la de la llibertat d'accés als locals de caràcter oficial i la de regular la protecció oficial a la propaganda feta pels partits. Dintre sempre del capítol de ga-ranties electorals, el text exigeix llibertat per al nomenament d'interventors, sense altre requeri-ment que les credencials emeses pels partits i la igualtat d'accés als mitjans de comunicació controlats o subvencionats per l'Estat. Les juntes, del cens o les comissions electorals s'encarregaran dels sis-temes de control de la informació política i de ia distribució d'horaris i espai en les emissions electorals. NEUTRALITAT DE LES AUTORITATS PUBLIQUES El document es refereix després a la neutralitat de totes les autoritats públiques, amb prohibici ó expressa MERS ESTRANGERS Presentació de credencials Ambaixadors de Bèlgica, Benín, Nova Zelanda i Ghana Els nous ambaixadors de Bèlgica, Benín. Nova Zelanda i Ghana, respectivament, sen-yors Jean Werwilghen, Yaya Mede-Moussa, J G Mcarthur i Banful Turkson, van presentar les cartes credencials al rei Joan Carles en el curs de l'acte que es va celebrar ahir al mati ai Palau Reial de Madrid. Els nous representants dels qua-tre paisos van arribar al palau amb carrossa, com és tradicional, escor-tats per l'esquadró de la guàrdia dei rei i entraren a la plaça de l'Armeria, on els foren rendits ho-nors per les forces de l'esmentat COMISSIO PROMOTORA DE LA6RÜPACI0 OE COMERÇ OE CALÇAT DE BARCELONA I PROVINCIÀ La Comissió promotora de comer-ciants de calçat, davant la problemàtica de la desaparició de l'actual estructura dels Sindicats i llur transformació en agrupacions o gremis, patronals i obrers, amb auto-nomia , administrativa i jurídica, pròpia, i amb la finalitat de constituir una força per a defensar els interes-sos comuns davant els organismes estatals i sindicals que es crearan, ha confeccionat uns estatuts que seran presentats a l'Assemblea Ge-neral que s'ha convocat en els mit-jans informatius i directament als agremiats. La Comissió promotora està ges-tionant la seva integració en ia Federaci ó de Gremis dei Comerç de Barcelona, i eri l'Assemblea que es convoca informarà de la situació actual de les seves gestions. PER LA COMISSIO PROMOTORA A. Uriarte A. de Sostoa d'intervenir en ei procés electoral i la transferència de les competències que tinguin relació directa o indirecta amb aquest pro-cés a les juntes del cens o comis-sions de control. Serà, doncs, re-quisit indispensable per a ser .can-didat la prèvia dimissió de tots els càrrecs abans de l'inici de la cam-panya electoral. No podran ser candidats, on hagin exercit les seves funcions, les autoritats de qualsevol classe que hagin exercit càrrecs a nivell local o provincial, durant l'any immediatament ante-rior a la data d'inici de les elec-cions. Els tres darrers punts del capítol de garanties electorals es refereix a la durada de la campanya electoral, que no serà menor de seixanta dies, a l'autorització de franqueig postal i d'espais gratuits a TV i a la utilització també gratuita, de les impremtes oficials. Caldrà fixar una quantitat, tenint en compte el que es va gastar en ei referèndum, per a la seva distribució a posteriori en funció del nombre de vots que obtingui cada partit. Finalment, es demana que l'estat s'encarregui de la fabricaci ó de totes les paperetes en model únic, i de la instal·lació de cabines electorals que garantei-xin el secret de vot. EL DOCUMENT DEFINITIU, DIMARTS Segons ha indicat a Europa Press Fernàndez Ordonez, ei text defini-tiu d'aquesta ponència tècnica electoral de l'oposició serà acabat en la pròxima reunió de dimarts. A partir d'aleshores, el represen-tant social-demòcrata el presentarà a la comissi ó perquè hi doni el vist i plau, i trii les persones encarrega-des de negociar-lo amb el govern. MADRID Neguit dintre del govern Preocupació entre els ministres davant els comicis La impenetrabilitat dels cer-cles polítics —governamentals i demòcrates— està provocant un cert mal humor en els medis informatius entre els madri-lenys en general, que confia-ven en una actitud més oberta per part d'uns i sobretot dels altres. Se sap que en alguns partits els militants han demanat explica-cions a llurs directives, i la premsa es mostra reticent davant aquesta política obscurantista. Aquest és el cas, per exemple, del diari «El País», ei qual, en un editorial titulat «Del pacte al tripijoc» acusa especial-ment l'oposició de practicar els mètodes propis del franquisme al-menys pel que fa a quests aspectes. Ahir, mentre se celebrava consell de Ministres, la classe política s'entretenia conversant sobre el futur electoral del president Suàrez i dels ministres. Hi ha qui diu que la qüestió fou poc o molt examinada en el Consell de Ministres d'ahir, ja que a més a més d'important el problema va esdevenint urgent. Se-gons algunes informacions, diver-sos ministres presntaren una mena d'ultimàtum al president Suàrez a fi que es defineixi sobre la participa-ci ó electoral del govern o, més ben dit, dels membres del govern. Un dels problemes de fons és la neutralitat governamental a l'hora de les eleccions, i molta gent creu que és difícil —per no dir impossi-ble— participar i alhora ser neutral. A les democràcies occidentals és habitual que membres del gabinet es presentin a les eleccions, però cai tenir present que en aquests regiment, mentrestant ta banda mi-litar interpretava l'himne nacional de cadascun deis paisos represen-tats. Al peu de l'escala d'honor foren rebuts per membres del pro-tocol de la Casa del rei. Els senyors Werwilghen, Mede-Moussa, Mcarthur i Banful van arri-bar at palau acompanyats per per-sonal de llurs respectives delega-cions diplomàtiques. Durant la celebraci ó dels actes, el rei va romandre acompanyat pel ministre d'Afers Estrangers, Marce-lino Oreja, el cap de la seva Casa militar, el cap de protocol, l'intendent general i del gabinet diplomàtic dei ministeri d'Afers Es-trangers, així com altres ajudants del monarca. Després de lliurar les respectives cartes que els acrediten a l'Estat espanyol com a ambaixadors de llurs respectius paisos, els repre-sentants estrangers van passar a parlar amb el rei en una cambre propera amb la presència del minis-tre d'Afers Estrangers, senyor Mar-celino Oreja. Acabats aquests actes, els repre-sentants estrangers foren acomia-dats amb un cerimonial semblant al de llur arribada per l'introductor d'ambaixadors, Pan de Salurce, i altres personalitats. La cerimònia de presentació de cartes credencials és un dels actes més vistosos i de gala que tant en tant se celebren a Madrid. Cai destacar-hi la carrossa que les auto-ritats espanyoles posen a disposi-ció dels nous ambaixadors per a aquest acte. Aquesta manera d'arribar al Palau Reial fou, això no obstant, rebutjada pel primer am-baixador de ia Xina comunista. jt w Rumors de legalització del PC Canflo jutja amb optimisme ies negociacions amb Suàrez En medis polítics s'especula, aquests últims dies, amb la pos-sibilitat d'una pròxima legalit-zació dei Partit Comunista Es-panyol. Amb el teló de fons de l'inici de les negociacions en-tre el govern i l'oposició aques-ta setmana, existeix un cert optimisme pel que fa al reco-neixement dels partits polítics. S'espera una ràpida solució En aquest sentit s'assenyala que la intenció del govern és que no sigui el ministeri de ia Governació el que hagi de decidir sobre la legalització o no legalització d'un partit, sinó que en cas de dubte hom es remeti ais tribunals de justícia. Es creu que aquest proce-diment obriria les portes a la legalit-zació del Partit Comunista. Si ia documentació que presenti el PCE po conté res de contrari a les lleis, des d'un punt de vista jurídic haurà de ser acceptada. Sembla probable que el PCE no presentarà una documentació problemàtica, car ia defensa del compromís històric i de la reconciliació nacional comporta refusar alguns conceptes marxista-ieninistes com la dictadura del pro-letariat i abandonar certs dogmes comunistes a favor de l'adopció d'unes formes més suaus i més democràtiques. Els mateixos medis polítics as-senyalen, segons informa Europa Press, que aquest nou planteja-ment de la legalització dels partits polítics comportaria una modifica-ció de l'actual llei d'associacions, sobretot en allò que fa referència a la «finestreta» en la qual els partits polítics només haurien de presen-tar la documentació sense que el ministeri de la Governació pogués concedir cap tipus d'aprovació o negaci ó. Senzillament —afegeixen les es-mentades fonts informatives—, en aquells casos en què la documenta-ció fos dubtosa d'acord amb les lleis, es passaria ia qüestió a la jurisdicció ordinària perquè deci-dís. Es tractaria, doncs, d'un plan-tejament jurídic, i no administratiu -com és ara, que donaria satisfacció a una de les reivindicacions de l'oposició ia qual demana una «fi-nestreta» de Governació que tingui el simple caràcter declaratiu i de registre. D'aquesta manera, el go-vern no tindria la facultat de negar ia inscripció a un deterninat partit. CARRILLO, OPTIMISTA Santiago Carrillo, secretari gene-ral del Partit Comunista d'Espanya, es mostrà optimista pel que fa a la legalització del seu partit. Respo-nent a una pregunta formulada per un redactor d'Europa Press sobre si, en la seva condició de secretari general, se sentia optimista perto-cant a la legalització del PCE abans de ies eleccions, Carrillo afirmà: «Ja he dit que hem jutjat els pri-mers passos —es referia als con-tactes de l'oposició • democràtica amb el president del govern— com a positius, i aquesta és tota la resposta que puc donar a la vostra pregunta». ENTREVISTA CARRILLO-GARCIA TREVIJANO Carrillo s'entrevistà dimecres a la tarda amb l'advocat Antonio García Trevijano, líder del grup demòcrata independent, segons anunciaren les fonts informatives del PCE. L'entrevista es realitzà en el domici-li particular de García Trevijano. Ambdós polítics examinaren l'actual situació política. Santiago Carrillo reiterà a García Trevijano, l'home que ha estat implicat en els negres esdeveniments de Guinea, l'antiga amistat i «l'estima que ei Partit Comunista d'Espanya H té per ia seva actitud conseqüent en la lluita per la democràcia». Es de suposar que Carrillo es referia a l'actuació de García Trevijano en la creació de la Junta Democràtica a Paris, germen dei que després fou Coordinació Democràtica països les regles estan completa-ment fi- xades i gairabé no hi caben trampes des del govern. Ara bé, en el cas espanyo» la situació és enca-ra molt diferent. Per això, alguns observadors de l'oposició creuen que si una part important del gabi-net i sobretot el president es deci-deix a participar —com sembla— caldria formar un govern provisio-nal nou que preparés imparcial-ment aquesta primera consulta. Però de moment no hi ha indicis clars d'una operació d'aquest caire Cal tenir present que l'actual gabi-net és format per blocs polítics rnés o meyns específics. La democràcia cristiana no homologada té quatre homes (Alfonso Osorio, Eduardo Carriles, Andrés Reguera i Ennque de la Mata), ei partit Popular, teòricament, en té dos (Marcelmo Oreja i Landelino Lavilla i potser Leopoldo Calvo Sotelo), provinents del grup Tàcito, Martín Villa està vinculat al Grup Parlamentan Inde-pendent, etc. Una acció electoral podria desequilibrar tot ei govern durant ets mesos vinents. LA INCÒGNITA SUAREZ Es possible que Suàrez renuncií de moment i cultivi ia seva candida-tura de cara a unes segones elec-cions amb més tranquil·litat i segu-retat. Llavors Suàrez es podria pre-sentar com l'hom e aue ha dut a Espanya cap a la democràcia, i que fins i tot ha sacrificat el seu futur polític immediat per al bé de tots. Suàrez és un home jove — quaranta-quatre anys— que pot es-perar noves oportunitats. Però no tothom està d'acord amb aquesta versió Darrerament s'ha pensat en la possibilitat que Suàrez torni a la presidència del govern sense haver-se presentat a les eleccions Des del punt de vista constitucional això no seria irregular, tot i que seria un fet poc habitual dins les normes democràtiques vigents a Europa. En aquest sentit lliga el rumor, segons el qual eis dirigents de l'Aliança Popular li prometeren mantenir-lo com a cap de govern, si fa costat a l'Alian-ca i aquesta guanya les eleccions. No es pot oblidar que Suàrez prové de ta dretana UDPE. associació de ta quai ell eia secretari. Quan fou nomenat president trencà els vin-cles formals amb la unió—«nt tan sols s'acomiadà» deia un procura-dor udepeista, ressentit—, però sens dubte conservava relacions amb aquest sector JOSEP M 8ANMARFH