1979-09-23.L'HORA DE CATALUNYA.ENTREVISTA AGT.GUINEA

de Catalunya

Catalunya
al
carrer

iv-

Les  millors  imatges
de la Diada

m

1

$

li1
i
i
i
i
mISMÏÍÍS^
ü
i

fi

9Si

mi

Si^^

t a.

*

iy

i;Hi

Oí

BP
ii

i

K'T

-NIIM  9H.97I  ^FTFMHPF  m / M.  Kll

DE LA  TIRANIA  AL  NEOCOLONIALISME

Guinea:  una nova  província?

FRANCESC  NAVARRO

Després  del  cop  d'estat  que  el  dia  quatre  d'agost  enderrocà  el
president vitalici de Guinea Equatorial Francisco Macias, la petita
nació  africana  ha  entrat  en  una  fase  molt  delicada  de  la  seva
història. 

•

Trevijano.  Macias  guanya  les  elec-
cions i al poc temps instaura  la  dicta-
dura.

El  terror  Macias

Els territoris  de Guinea foren  obtin-
guts per Espanya  el  1778, encara  que
fins  a la  meitat  del passat  segle  no  li
varen  prestar  cap  atenció.  No  obs-
tant,  els recursos  naturals  de la  colò-
nia, bàsicament  cacau  i fusta,  desper-
taren els interessos  del  capital  espan-
yol que, poc  a poc, s'anirà  establint  a
l'illa.  La  segona  república  es  proposà
fer  rendible  la  colònia  i  per  això  in-
verteix  decididament.  Després," el  pa-
rèntesi de la  guerra  d'Espanya  arriba
el franquisme  i  amb  ell es formen  els
monopolis  d'explotació.

La  vergonyosa
descolonització
Els moviments  independentistes  de
Guinea  neixen  al  voltant  dels  anys
cinquanta;  són  dos  grups,  el  IPGE
(Idea  Popular  de  Guinea  Ecuatorial)
i  el  MONALIGE  (Moviment  Nacional1
d'Alliberament  de  Guinea  Equatorial)
dirigit  aquest  darrer  per  Anastasio
Ndongo. Ambdós  partits  varen  donar
sortida  a  les  tesis  independentistes
davant de l'Assemblea  General de l'O-
NII el 1962 i a partir  d'aquí el Govern
espanyol va canviar de tàctica;  atorgà
la nacionalitat  espanyola  als  guineans
i després 'd'un referèndum  va procedir
a  la  constitució  d'un  règim  autonò-
j^c-  Les  autoritats  espanyoles  van
fundar  un  tercer  partit,  el  MUNGE
(Moviment d'Unió Nacional de  Guinea
Equatorial) que, dirigit per Ondo Edu,
seria l'encarregat  de  perpetuar  el do-
mini a la  colònia  en  la  independència
^ue ja  es veia propera.  En el  referèn-
dum de  1968 la  colònia  accedeix  a la
^dependència i un mes després es ce-
JfOren  les  úniques  eleccions  lliures.
jj)s interessos  espanyols  hi  van  divi-
mtsr  d'una  banda  el  trust  fuster,  al
del cual hi ha la figura  de l'Almi-
* Carreró  Blanco,  dóna  suport  al

candidat del MUNGE Ondo Edu, men-
tre que el trust  del cacau,  representat
per  l'aleshores  ministre  d'Afers  Es-
trangers  ho  fa  amb  el  candidat  del
MONALIGE Anastasio Ndongo; el ter-
cer en discòrdia  era Francisco  Macias
que  encapçala  la  Coalició  Tripartita
provenint  d'escindits  dels  dos  grups
anteriors  i.de  11PGE.  Macias  repre-
senta  als  interessos  francesos  — Dra-
gados,  Companía  Maderera  del
Muni—  i el seu  interlocutor  és  García

El  1969  els  interessos  espanyols,
descontents  amb la política de Macias
promouen  un cop d'estat  que  fracassa
i  dóna  excusa  a Macias  per  a instau-
rar  la  dictadura.  Poc  a  poc  Macias
centra tot el poder en la seva persona.
El  1970  funda  el  PUNT  (Partit  Únic
Nacional  dels Treballadors),  atorga  al
país  una  nova  Constitució  en  la  qual
queda  nomenat  president  vitalici. On-
ze anys  de govern despòtic  de Macias

CASIMIRO  MASSI (ANRD)  L'OPOSICIÓ
A  MACIAS

L'Aliança  Nacional  de Restauració  Democràtica  de  Guinea  Equatorial,
és un  dels moviments  creats  a l'exili  com  a oposició al règim  de Macias. Es
va  fer  famós  arran  que  el  1976  va  distribuir  un  dossier  acusatori  contra
l'advocat madrileny Antonio García Trevjjano  entre els diferents partits polí-
tics  de l'oposició  democràtica,  la  qual cosa li va  costar la carrera  política  a
l'esmentat  García  Trevyano.  Amb  representants  d'ANRD'hem  parlat  sobre
la  situació  actual  de  Guinea.

—Es pot  parlar  d'intervenció  d'Espanya  en  el  cop  d'estat?

'  No  es  pot  afirmar  ni  es  pot negar  —ens  contesta
Casimiro Massi, secretari  general  del comitè  d'ANRD  a
Catalunya—; ara bé, creiem que Nguema ja cercava des
de fa temps l'enderrocament  de Macias i aprofitant que
aquest  era un gran enemic  d'Espanya  va  cercar  el su-
port  del  Govern  espanyol.

-Quina  opinió  us  mereix  la  figura  de  Nguema?
—És un familiar i col·laborador proper de Macias,
i  per  això  haurem  d'esperar  a  veure  quines  actituds
pren.  De  moment,  la  nostra  actitud  és  d'expectativa.
—Creieu  que  es  realitzarà  realment  una  transició

democràtica a Guinea?

-Les  declaracions  fetes  per  Nguema  en  con-
tra  dels  partits  polítics  no  ens  inspiren, gaires  con-
fiances; ara bé, si realment  hi ha un interès  que el rè-
gim  militar  sigui  merament  transitori  nosaltres
no  ens negarem a col·laborar  amb ells. Nosaltres volem retornar i per això
volem  les  suficients  garanties.  Guinea  està  mancada  de tècnics, els  que hi
han,  són tots a l'exili i no es pot pretendre reconstruir un país sense tècnics.
D'altra  banda,  si el  que pretén Espanya és instaurar un règim neocolonial,
estaríem  en  situació  que  s'aprofitarien  els  de  sempre,  serien  «els  mateixos
gossos  amb diferents  collars». El país  ofereix  uns immensos  recursos natu-
rals; un espanyol,  Càndido Montoya, ha  descobert  mostres  d'or, urani, pe-
troli,  etc,  i  d'aquests  recursos  se  n'ha  de  beneficiar  el  poble.

19

donen  aquest  balanç:  la  població  del
país, que en el moment de la indepen-
dència  superava  les  tres-centes  mil
persones,  ha  descendit  a  menys  de
cent  mil,  dos-cents  mil  guinenans  s'-
han  vist  obligats  a  l'exili,  un  de  cada
cinc-cents  guineans  ha  mort  víctima
de  la  repressió;  al moment  de  la  cai-
guda  de  Macias  existien  en  el  país
cinc  mil  presos  polítics  i  trenta  mil
persones  condemnades  a  treballs  for-
çats,  les  tortures  eren  pràctica  habi-
tual,  hi  han  molts  testimonis  recollits
per Amnesty International, segons ells
els presos més perillosos són  torturats

en  el  penal  de  Blabich  davant  dels
tres  homes  claus del règim:  Bonifacio
Nguema, Carmelo Bico i l'antic  cap de
la casa militar de Macias, el tinent co-
ronel Teodoro Nguema,  actual cap del
règim  que  ha  enderrocat  Macias.  La
Antièslavery  Society  ha  reunit  prou
dades  com  per  a  determinar  que  la
majoria  de la població  guineana  esta-
va  en unes  condicions  de  autèntic  es-
clavatge, tota persona major  de quinze
anys  estava  obligada  a  sotmetre's  als
«plans  de  rehabilitació  econòmica»;
pel  seu  treball  els  guineans  no  rebien
cap sou, tan sols una dieta  alimentícia

GARCIA  TREVDANO  OPINA
SOBRE EL COP

L'advocat  madrileny  Antonio  García  Trevyano  és,  probablement,  un
dels  espanyols  que  millor  coneixen  els entrellats  de la  política  guineana  en
els  darrers  anys.  La  seva  opinió  és,  doncs,  valuosa.

-El  suport  del  Govern  espanyol  ha  estat  decisiu,  el  cop  no  s'hagués

produït  sense  el  suport  moral  i  material  de les  autoritats  espanyoles.

—Com valora  la  situació  actual  de  Guinea  Equatorial?
—Encara és molt d'hora com per a poder dir res, no obstant, encara no
és el moment d'exigir unes condicions democràtiques normals en aquest pe-
tit país africà de parla espanyola. Primer s'ha de reconstruir el país, després
la  perspectiva  del  temps  col·locarà  cada  cosa  en  el  seu  lloc.

- El  fet  que  amb la  caiguda  de Macias, s'hagi  tornat  a posar  en  dubte

el  nom  de  García  Trevijano,  a  què  creu  que  és  degut?

- És  una campanya desfermada  per dos motius principalment, en pri-
mer lloc per a desviar l'atenció de l'opinió pública de la participació espan-
yola en el cop d'Estat; en segon lloc, davant dels rumors a'un possible retorn
meu a la política activa han intentat
desprestigiar-me.

-Què  hi  ha  d'aquest  possible

retorn?

—Res. Jo no tinc cap interès en
retornar a la política. Al menys men-
tre  hi  hagi  aquesta  política  d'hipo-
cresia, consens i manca de democrà-
cia.

—Dins  d'aquesta  campanya  hi
han  hagut  guineans  que  vostè  va
ajudar  en  el passat i que  avui li han
girat  l'esquena.

—Si,  principalment  el  que  fou
ambaixador  equatoguineà  a Espanya, Esteban Nsue, que ós un senyor que
no  crec  que torni mai més  a  Guinea ja  que es va  apoderar del fons de sei-
xanta milions de l'ambaixada. L'altre és Àngel Moisès, president de l'ANRD,
que si bé ell mai no m'ha atacat i no crec que ho faci, sí que ho fa la seva or-
ganització.

-Quina  opinió  li  mereix  l'ANRD.
-És  un muntatge  sense  cap contingut polític ni incidència  a l'interior
de Guinea, realitzat a fi de viure amb els fons de pessetes atorgats pels neo-
colonialistes  de  Madrid. 

-L'actual  situació de Guinea fa preveure que caurà en un nou estat de

.

neocolonialisme  per  part  d'Espanya?

—Això es evident, no és que caurà, sinó que ja ha caigut. I el que resul-
ta  trist  és  que  d'això  s'aprofitaran  els  mateixos  de  sempre,  aquells  que  es
varen aprofitar durant el govern de Macias. Guinea Equatorial necessita, al-
menys en un període de cinc, deu anys, de la tècnica ! el capital espanyol, i
això ho haurà de pagar d'alguna  manera. Encara que jo prefereixo un país
neocolonitzat  on  la  gent  pugui  menjar  a una  independència  amb gana.

Guinea  Nguema  va  enviar la  seva do-
na  a Canarias  abans  d'efectuar  el cop
amb  la  previssió  que  no  sortís  bé,  on
fou  custodiada per la policia espanyo-
la. El Govern  espanyol, molt abans de
poder  saber  quin  tomb  prendria  el
moviment  militar,  el  va  reconèixer  i
va  enviar  tot  tipus  d'ajuda.  Espanya
participava  així  en  el  recanvi  de  rè-
gim  guineà. 

'

Des del primer  avió que va  conduir
Carlos robles Piquer,  secretari  d'Estat
del  Ministeri  d'Afers  Estrangers  i  un
grup  de  metges  a  Malabo  s'han  suc-
ceït  els  esdeveniments.  La  Comunitat
Econòmica  Europea  ha  desbloquejat
.els crèdits  al nou  govern,  mercès  a la
mediació  d'Espanya;  el  fabulós  trac-
tat  pesquer  que  atorgava  a l'Unió  So-
viètica  el monopoli  de la pesca  a Gui-
nea,  en  el moment  de la  seva  caduci-

tat  serà  renegociat  amb  Espanya,  se-
gons  han  declarat  reiteradament  les
noves  autoritats,  i  les  propietats  es-
panyoles,  encara  que  considerat  pel
nou  govern  assumpte  de  segon  ordre,
seran  retornades  als  seus  propietaris.
Aquestes propietats s'avaluen  en prop
de  cinquanta  mil  milions  de  ptes.  Si
les  perspectives  de  noves  inversions
es mantenen, el capital espanyol  anirà
a  Guinea, que pot caure  perfectament
en  una  situació  de  neocolonialisme.
De  moment,  els  tècnics  xinesos,  rus-
sos i  cubans  han  estat  substituïts  per
tècnics  espanyols.  Metges,  mestres  i
militars  i fins  i tot electricistes  (Mala-
bo  era  l'única  capital  del  món  sense
energia  elèctrica)  són  els  encarregats
de la reconstrucció, del país. Deu anys
després  de la independència,  els espa-
nyols  tornen  a  Guinea.  •

AvHJI,
1000 VEGADES
AVUI

QUB r AVUFés més que un diari,
que T AVUI" té un significat, especial
peraCataluTTya,és queborn que al cap de 1000
números, superant-ho tot, no cal que es digui;
és un fet remareaüe, té la seva importàrcia

Vevò és per això precisament que l'AVUI",
rom a suport putiicitan,diu^aiitaquests
1000 números  que ara  amnemorem,
s'ha convertit en un mitjà de comunicactó
molt rendible a  Catalurjya

Anunciem a ïfiVTJI eonucaj^a que iiamés sigui,
perquè és més rendible

Macias,  l'ex-dictador  caigut.

de vint kilos d'arròs, quatre litres d'o-
li de palma i quatre kilos de peix men-
suals;  la  ració  era  fixa  sense  que im-
portés  el  nombre  de persones  que de-
penien  del  treballador.

Amb  aquestes  condicions  l'econo-
mia  guineana  es  va  ensorrar.  De
trenta-vuit  mil  tones  de  cacau  que
s'exportava  el  1968  la  producció  ha
baixat  a  menys  de  tres  mil.  La pro-
ducció  de  fusta  va  baixar  de  tres-
cents  mil  metres  cúbics  abans  de la
independència  a menys  de  vint mil el
1971, les  dades  són esgarrifoses  en el
país  que, en el moment  de la indepen-
dència,  comptava  amb  la  renda VeT
càpita  més  alta  de  tota  Àfrica.

El dia  set  d'agost  l'Oficina  d'Infor-
mació  Diplomàtica  del  Ministeri  d;A-
jers Estrangers, volent sortir  al pas de
les reiterades  informacions  que  situa-
ven Espanya darrera  del  cop de  Estat
de  Teodoro  Nguema  distribuïa  una
nota  en  la  qual  textualment  es  deia:
«El Govern espanyol va  saber  amb al-
guna  antelació  que  algun  moviment
^caràcter  militar  es  preparava  a
^umea  Equatorial»,  això  no  feia  més
HUe confirmar  les  sospites.  Durant  el
c°P d'Estat  l'espai  aeri  guineà  estava
tancat per  a tot el món menys per  als
«vions espanyols  que  va  conduir  a  la
h issió  espanyola  d'ajuda;  encara  no
1!? p a s s at  <iuaranta-vuit  hores del
estat. L'aleshores  cap d'estat  de

20

21