2015-09-06.PRESENCIA.EMOCIONS SOTA LLIBERTAD VIGILADA.1976 LLUIS MARTINEZ

Arxiu Municipal de Girona. Presència. 6/9/2015. Pàgina 28

Diumenge, 6 de setembre del 20152828PRESÈNCIA06 - 09 - 2015LLUÍS MARTÍNEZFranco havia mort,però els seusservidors encaramanaven. Laprimera celebracióde l’Onze deSetembre enllibertat vigiladademostrava queCatalunya no eramorta●Cert: no feia ni un any que Franco haviamort al llit d’un hospital, però el seu règimpersistia i la democràcia vigilada que elsucceiria encara era lluny.Hi havia moltes persones a Catalunya,moltes més de les que el règim estava dis-posat a admetre, que volien recuperar lesllibertats arrabassades a punta de baione-ta. L’agost del 1976, s’havia constituït laComissió Onze de Setembre. Estava inte-grada per l’Assemblea de Catalunya, elConsell de Forces Polítiques i altres grups.El seu objectiu era clar: volien celebrarl’Onze de Setembre en llibertat, sense ha-ver de córrer davant els grisos.Aquesta comissió la formaven, entred’altres persones, Miquel Sellarés, AgustíColomines-Companys, Pere Portabella iJosep Benet.El règim era enemic de les concentra-cions que no hagués convocat ell. El go-vernador civil de Barcelona, Salvador Sán-chez Terán, s’avenia a una celebració, peròs’havia de fer al parc de la Ciutadella i que-dar limitada a 2.000 persones.Les negociacions van ser tenses i difí-cils, però al final es va arribar a una solu-ció de compromís. La va proposar JosepBenet: un acte sense limitacions a Sant Boide Llobregat, la localitat on és enterrat Ra-fael Casanova, conseller en cap el 1714.Les autoritats ho van acceptar, seguramentconfiades que una concentració fora deBarcelona seria un fracàs.Llavors, tal com passa ara, s’equivoca-ven. Se n’haguessin adonat només d’anar ales botigues a preguntar com anava la ven-da de senyeres. Se’n va despatxar una bonaquilometrada. I, a més, els partits –que en-cara eren il·legals, tot i que tolerats– s’hivan mobilitzar de valent.El mateix 11 de setembre es va difondrea la premsa la llei de reforma política, queimpulsava Adolfo Suárez, president d’Es-panya. Uns dies abans, el 8 de setembre,Suárez s’havia trobat amb els militars perEmocions sotallibertat vigiladademanar-los permís per fer una reformapolítica. En què quedaria clara la indisso-luble unitat d’Espanya.Aquell 11 de setembre, un dissabte ca-lorós, milers de persones es van aplegarentre les tres de la tarda i les deu del vesprea la plaça Catalunya de Sant Boi. Algunesfonts, les més optimismes, van calcularuna afluència de 100.000 persones. Televi-sió Espanyola va comptar-hi només30.000. D’altres fonts parlaven d’entre40.000 i 50.000. Tant fa. El que importa ésque hi va anar molta més gent de la queningú s’esperava i que aquell acte tindriaun gran significat simbòlic, com a preludide la recuperació de les llibertats.Va ser un acte festiu. Es van aixecar cas-tells, voleiaven centenars de senyeres. Pot-ser per això molts dels grans actes reivin-dicatius que s’han celebrat al nostre paísdes de llavors han mantingut aquest som-riure inclusiu i amable que tant descon-certa aquells que entenen la política comun joc agre sense pactes.Que aquella concentració era insòlita,en dóna fe el nombre de periodistes ques’hi van acreditar: 160, dels quals 100 erenestrangers (de França, del Regne Unit,d’Itàlia, d’Alemanya, d’Holanda i dels Es-tats Units).A les 5 de la tarda i 17 minuts, l’actriuMaria Josep Arenós, membre de l’Assem-blea d’Actors i Directors de Barcelona, vapujar a l’estrada, on hi havia una senyeraamb el lema de l’Assemblea: “Llibertat,amnistia i estatut d’autonomia”, per fer demestre de cerimònies.Aplaudiments a les banderes d’Andalu-sia i d’Euskadi, aquesta amb un crespó ne-gre per José María Zabala, mort a trets perun guàrdia civil a Hondarribia el dimecresanterior, i pels altres “morts per la lliber-tat”. Corprenedor minut de silenci.El primer a parlar va ser l’advocat Mi-quel Roca. Ho va fer en nom del Consellde Forces Polítiques. Va defensar la ruptu-ra –política, no amb Espanya– i va ser in-terromput una trentena de vegades pelsconcentrats amb aplaudiments i amb critsde “Visca Catalunya” i el lema de l’Assem-blea. La intervenció d’Octavi Saltor, mem-bre de la Lliga Liberal Catalana, va seracollida amb fredor per un públic que vo-lia que els oradors parlessin clar.Jordi CarbonellREPRESENTANTDE L’ASSEMBLEADE CATALUNYAFilòleg. Va anar ala presó perantifranquista doscops, tot exigint eldret a declarar encatalà. Membre del’Assemblea deCatalunya i méstard presidentd’ERC. Ha rebuttot els honorsnacionals.Un aspecte de la concentració a laplaça Catalunya de Sant Boi.MERCÈ BENETOMiquel RocaCONSELL DE FORCESPOLÍTIQUESAdvocat. Va ser undels pares de laConstitució, quansemblava queEspanya podia sergenerosa. Militantantifranquista, vaser un delsimpulsors de CDC.Va intervenir en laredacció del segonEstatut deCatalunya, a Sau.Octavi SaltorMEMBRE DE LA LLIGALIBERAL CATALANAAdvocat i escriptor.Exmilitant de laLliga de Cambó, vaimpulsar els JocsFlorals en català.Es va presentar ales eleccions del1977, però el seupartit no vaobtenir cap escó. ELS PERSONATGES1976Arxiu Municipal de Girona. Presència. 6/9/2015. Pàgina 29

Diumenge, 6 de setembre del 20152929PRESÈNCIA06 - 09 - 2015Jordi Carbonell, representant de l’As-semblea, va tornar a elevar els ànims encomparar el 1714 i el 1939 i en parlar delsnous catalans, els vinguts de fora que, vadir, eren més catalans que no aquells amb“cognoms catalaníssims” que deien no a lacultura catalana. Es referia a la negativa del’Ajuntament de Barcelona a dedicar unsdiners a l’ensenyament del català. I al final,Carbonell va advertir: “Que la prudènciano ens faci traïdors.” Com Roca, va sermolt interromput amb aplaudiments.Entre parlament i parlament, Maria Jo-sep Arenós llegia el missatge de Josep Tar-radellas, encara a l’exili, i les adhesions quevenien de Catalunya. I d’Espanya, repre-sentada per quatre membres de la Coordi-nadora Democràtica: Antonio García Tre-vijano, Eurico de la Peña, Javier Ortiz i Ra-mon Tamames, que van ser rebuts a ElPrat per Agustí de Semir, Josep Benet,Empar Pineda, Rafael Ribó i MontserratOliva. Quan es va llegir el comunitat de laCoordinadora, els aplaudiments van pujarde volum. Els polítics espanyols es van dirimpressionats per aquella capacitat deconvocatòria dels catalans. Altres temps.Només es van llançar uns fulls: els queduien imprès l’himne d’Els segadors, tantprohibit com ho estava la senyera. Es vacantar, amb gran emoció i sota la direcciód’Oriol Martorell, a les set de la tarda. Des-prés, els congregats van anar marxant capa casa; però fins a les deu de la nit encarahi havia persones que no volien que aque-lla Diada finalitzés.Girona, com l’Hospitalet, Sitges, Grano-llers, Manresa, Reus o Mataró, també va ce-lebrar la seva diada, promoguda per l’As-semblea Democràtica de Girona, constitu-ïda el 1975. L’acte es va celebrar a l’estadi delGEiEG de la Devesa i va aplegar unes 4.000persones.Narcís-Jordi Aragó va presentar l’acte ennom de l’Assemblea. Joan Vidal i Gayolà iFrancesc Ferrer i Gironès van redactar unmanifest, amb esmenes pactades per obte-nir l’acord de tots els integrants de la comis-sió permanent de l’Assemblea. El va llegirSalvador Sunyer i Aimeric. Aquest manifestexigia el restabliment de les institucions idels principis continguts a l’Estatut del1932 “com a expressió concreta d’aquestesllibertats a Catalunya”.01.02.1976.Manifestació perl’amnistia convocada perl’Assemblea de Catalunya.06.02.1976.El govern suspènels recitals de Raimon03.03.1976.Cinc morts aVitòria per trets de la policia.13.04.1976. Constitució de laTaula de Forces Polítiques iSindicals del País Valencià.23.04.1976. Publicació delprimer número de l’Avui.22.06.1976. Primer mítingautoritzat després de laGuerra Civil, al PalauBlaugrana.01.07.1976. Arias Navarroplega com a president. Hientra Adolfo Suárez.30.07.1976. Decretd’amnistia general.05.09.1976.  Puyal fa laprimera emissió radiofònicad’un partit de futbol en català.16.09.1976. Obre La Bressolaa Perpinyà.28.11.1976. Es reconeixl’Institut d’Estudis Catalans.15.12.1976. Referèndum dela reforma política. EL CONTEXTPrimera portada de l’AvuiCarbonell vaelogiar aquellsque, ambcognomsespanyols,defensaven lacultura deCatalunyaAquella Diada vaser com un oasi. Opotser un miratge.La dictadura enca-ra no era morta.L’extrema dretamaldava i malda-ria per mantenir elrègim. Grups demilitars intentarienestroncar en diver-sos moments eltrànsit cap a un rè-gim més homolo-gable amb Europa.I les autoritats nos’estaven de recor-dar qui manava. Eldiumenge 12 desetembre, finalitza-va la Marxa de laLlibertat. Els go-verns civils l’ha-vien prohibit. Lapolicia detenia iempresonava de-senes de partici-pants. El dia 12, lapolicia espanyolava carregar aMontblanc i vacausar molts fe-rits. Només unspocs van aconse-guir arribar al puntfinal, Poblet.Unmiratge