1976-08-07.AVUI.EL SOPAR DE ARAVACA

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 7/8/1976. Pàgina 13

Espanya AVtH, dissabte, 7 agost 197£ —Pàgina PAIS BASC Retorna un dels fundadors d'ETA José Luis Alvarez Emparanza s'exilià l'any 1961 José Luis Alvarez Emparan-*a, membre fundador de l'or-ganització nacionalista ETA a la fi dels anys 50, va arribar ahir a primeres hores de la iarda a la frontera d'IríiA, amb el passaport expedit pel cono-lat espanyol a Hendaia. No hi havia cap persona esperant-lo al pont fronterer de Santiago. Alvarez Emparanza havia arribat sol a la caseta de la frontera, parlà uns moments amb la policia espanyo-la del pont internacional i empren-gué viatge amb taxi a Sant Sebastià. Alvarez Emparanza, enginyer in-dustrial, es va exiliar l'any 1961 i vivia a la població fronterera basco-francesa des d'aleshores, quan era membre del comitè executiu de l'or-ganització. Quan ETA es va desmembrar en les dues branques dits V i VI As-semblea, Alvarez Emparanza es va integrar a la segona, però per poc temps, temps. Ja fa uns anys qué havia abandonat l'organització per-què la seva ideologia política és més moderada i alguns la consideren pròxima a la social-democràcia. Des de fa algun temps, però, Al-varez Emparanza continuava col·la-borant amb els refugiats d'Euskadi Sud i. escrivia en la publicació na-cionalista basca "Embata", que s'edi-ta a Euskadi Nord. Diversos rumors assenyalen també el possible retorn d'un altre dels fundadors d'ETA, Juan Madariaga. SACERDOT AMENAÇAT Un sacerdot d'una parròquia do-Rostiarra, el nom del qual no s'ha fet públic, ha rebut un escrit inti-midatori en els següents termes: "Atès el caràcter violent que pre-nen les accions déls feixistes a Es-panya, i com que vostè hi té cer-ta responsabilitat, li advertim què, de no abandonar immediatament el País, portarem a efecte diverses ac-cions que l'afectaran econòmica-ment i física." L'anònim és signat per les "Bri-gades Roges del Proletariat". ENSENYAMENT Expedient militar contra vuit advocats Ha estat obert un expedient judicial militar contra vuit ad-vocats de Logronyo, els quals van denunciar una intervenció de les forces d'ordre públic con-tra uns estudiants. S'ha de des-tacar també la intervenció d'un espanyol en el IX Congrés Mun-dial d'Ensenyament celebrat a Nova Jersei (EUA), i la ratifi-cació de la prohibició a Santan-der de la "Setmana de Solidari-tat dels Estudiants Europeus amb la Universitat Espanyola". L'expedient judicial militar obert °ontrà els vuit advocats de Logro-nyo va ésser motivat pels fets es-devinguts el passat 25 de marc ouaa centenar d'estudiants de COU C6lebraven llur festa patronal. Quan es trabaven al començament del car-rer Vara de Rey, van ésser dissolts ®®r membres de la policia armada, lue els van confondre amb una ma-nifestació de membres de l'Escola Magisteri. Els advocats van de-nunciar a qui "resultés responsable 1 Per si podien ser motiu de delicte c]s fets esdevinguts". El jutjat de ?uàrdia es va inhibir a favor del Wjat militar. Ara, l'expedient obert estat iniciat per dictamen de l'au-,.itor de guerra de la VI Regió Mi-litar. ^gUS PREUS DE MATRICULES pròxima setmana es coneixe-els nous preus de les matrícules segons sembla duplicaran i tri-j^caran els actuals. Amb l'anunci 'els nous preus es donarà també a «otièixer "un amplissim pla Ca just ?ei' als estudiants universitaris", j/®.stinats a pal·liar la puja a les fa-llies menys acomodades. HERNANI PER L'AMNISTIA TOTAL L'ajuntament d'Hernani, ea ses-sió plenària, acoïdà mostrar la seva solidaritat amb l'alcalde de Erren-teria, acabat de dimitir, i amb el de Bergara, a més de demanar amnis-tia total, car considera insuficient la decretada pel rei. En el mateix escrit on demana una amnistia total demana permís al governador civil de Biscai perquè es manifestin quaranta-tres ex-pre-soners polítics del poble d'Ondarroa. La manifestació se celebraria el diu-menge dia 15, a la 1 del migdia. DEMANEN LA DEROGACIO DE LA LLEI DEL 37 La Diputació Provincial de Bis-caia, en sessió plenària extraordinà-ria. decidí demanar amnistia en re-lació amb la supressió de la Llei del 23 de juny del 1937, per la qual se suprimien els concerts econòmics de les províncies de Guipúscoa i Biscaia amb l'administració central. El pròleg de l'esmentada llei, on es qualificava aquestes dues provín-cies de "traidores", fou suprimit l'any 1968. Però. la resta dél con-tingut encara està en vigor. DOS DETINGUTS A ESTELLA Dues persones foren detingudes a Estella (Navarra), en relació amb la retirada d'e dues banderes es-panyoles que hi havia al pont del "Azucarero", de l'esmentada pobla-ció. Tots dos detinguts, segons la no-tícia oficial, venien d'Irun i havien comès un altre acte seçiblant la setmana abans, quan van llençar al riu dues banderes més. L'AMENAÇA AL .SECRETARI DE L'AJUNTAMENT DE BILBAO Es va saber ahir a Bilbao que l'amenaça de mort rebuda pel se-cretari de l'ajuntament de la capi-tal biscaïna, Ricardo Andrés Medi-na, venia del grup d'extrema dreta conegut per "Guerrillers de Crist Rei", i que el motiu de l'amenaça era la concessió de permís governatiu per a la celebració d'una assemblea dels "Testimonis de Jehovà" al pa-velló dels Esports. Els "guerrillers" tenien entès que el permís per a l'esmentada reunió de la secta religiosa, l'havia donat el secretari municipal. ROBERT PETIT ACTIVITAT POLÍTICA El sopar d'Aravaca, sense conclusions Insistència en la reunió Fraga-Cabanillas a Ourense, però sense Areüza La nota més destacada de l'activitat política de l'Estat es-panyol es la reunió d'Aravaca, que ahir a la matinada encara durava, malgrat que no n'ha-gin sorgit conclusions con-juntes. En ün altre ordre de coses, contniuen les notícies i desmentiments sobre la reunió dels ex-ministres Fraga, Areil-za i Cabanillas. La reunió que celebraren en el domicili de don Joaquín Garrigues Walker a Aravaca (suburbi residen-cial de Madrid) alguns dirigents de partits de l'oposició, de la dreta i de l'esauerra. i personalitats indepen-dents, no va fructificar en cap acord i es va limitar a un ample canvi d'impressions sobre els temes més importants del moment polític. Els representants de la Federació de Partits Demòcrates =—l'amfitrió, senyor Garrigues, Ramon País, del Partit Demòcrata de Galícia, .. Joa-quim Munoz Peirats, del Partir De-mòcrata del País Valencià— propo-saren la formació d'una comissió d'experts representants de l'oposició que redactés un text constitucional per tal de proposar-lo al país com una alternativa. La majoria dels presents opinaren que la Constitució ha de ser el re-sultat d'un procés constituent, ela-borada pels representants del poble; insistiren en la via de la ruptura pactada, pacífica i democràtica, de sortida a la dictadura; i no consi-deraren convenient la proposta dels representants de la Federació de Partits" Demòcrates. Després d'aquest tema. es canvia-ren impressions sobre l'oportunitat de formació de governs provisionals, a escala estatal i de les nacionalitats i regions, que garanteixin 'l'obertura i desenvolupament pacífic del perío-de constituent; sobre el refús de les actuals institucions, especialment les Corts, i sobre la legalització de tots ets partits polítics, punts en què, en línies generals, coincidiren les opinions dels presents. Finalment, també es tractà- de la conveniència de preparar un projec-te de llei electoral que seguís el prin-cipi de la representació proporcional, si bé tampoc no es formularen con-clusions sobre aquest punt. A la reunió, van assistir-hi junt als esmentats, Joaquín Satrústeg-ui. Rafael Gasset, Raúl Morodo. del Par-Socialista Popular, i Manuel Media, del mateix partit a Canàries, Miquel Roca i Junyent, de Convergència De-mocràtica de Catalunya; Josep Pa-llach, del Partit Socialista de Cata-lunya (Ex-Reagrupament). Josep Sans, d'Esquerra Democràtica de Ca-talunya; Joan Reventós, de Conver-gència Socialista de Catalunya; An-tonio García López, del Partit Socia-lista Democràtic Espanyol; Manuel Azcàrate i Ramón Tamames, del Partit Comunista d'Espanya; Inigo Cavero i Fernando Baron (Castella), Joan Garcés (València) i Alejandro Rojas Marcos (Andalucía) de là Fe-deració de Partits Socialistes; Anto-nio García Trevijano, de la Federa-ción de Demòcrates Independents; Ignacio Camunas, del Partit Demo-cràtic Popular i Francisco Fernàndez Ordónez, José Manuel Peydro i José Ramón Lasuen, de la Federación de Partits Social-demòcrates. La representació del Partit Socia-lista Obrer Espanyol, que havia pro-mès la seva assistència, no es va pre-sentar, mentre que la de l'Equip De-mòcrata-cristià de l'Estat esDanyol refusà la invitació. En aquest sentit, el PSOE indicà que no hi va participar perquè consi-teix el diari és la participació en l'entrevista d'Areilza, ex-ministr» d'Afers Estrangers. CONFERENCIA DE PREMSA DELS COMUNISTES AMNISTIATS Els dirigents del Partit Comunis-ta d'Espanya, alliberats per l'amnis-tia, Sànchez Montero, Alvarez i Ananue —després s'hi van afegir també Otano i Lobato— van fer una conferència de premsa arran dè la seva posada en llibertat. No hi va haver vigilància policial, al revés del que anava en ocasions sem-blants. Sànchez Montero, després d'indi-car que l'amnistia ha estat produc-te de la gran mobilització popular —convocada per Coordinació Demo-cràtica— i sobretot la de Bilbao, in-dicà que "el govern ha fet un gran .. _ o «nnnn/iílí Q/iín" Aivn T»f> que no hi va participar perque consi- - a ,a reconciliació". Això no dera que per pactar entre els dife- t ualificà ramnistïa "d'insu-V./-.T14-ri rtvimo Annci/>in 1 d PV1 ÇT-PI "Y" _ ,,, _ j. _ .i. _ * rents grups dé l'oposició ja existeix: la plataforma unitària Coordinació Democràtica, des de la qual s'ha de formalitzar qualsevol acord impor-tant. La reunió només va -tractar de te-mes polítics generals i no es va dis-cutir l'elaboració de cap esborrany de constitució, com s'havia dit en un principi. Tampoc no es va concretar cap reunió semblant en el futur. Els interessats han indicat que, els resultats del sopar són "pobres", pel que fa a conclusions pràctiques, in-dica l'agència Cifra, LA REUNIÓ DELS EX-MINISTRES Si bé fonts autoritzades —diu l'a-gència Cifra— han desmentit que el proper dia 13 hi hagi una reunió de Fraga, Areilza i Cabanillas per a estudiar la formació d'una nova pla-taforma política, i que només es tractava d'una reunió persona] en-•tre Fraga i Cabanillas el diari "La Voz de Galícia" tornava a insistir ahir en la qüestió. Això no obstant, el que sí desmen-ficient", dient que "ha dç ser total, perquè no considerem els presos d'ETA com a terroristes professio-nals o assassins, malgrat que no compartim els seus mètodes". El senyor Alvarez continuà expo-sant la necessitat d'una obertura d'un procés constituent, eleccions per a un parlament i la participació de tots els partits, mitjançant un acord entre oposició i govern. METRALLAT UN RESTAURANT Una ràfega de metralleta va des-trossar. ahir a la matinada l'apara-dor del restaurant "Villa de Ma-drid", de Santander, on s'havia de celebrar un sopar ahir al vespre, com a primera activitat de] recent creat "Club Ciudadania", de Torre-lavega (que no exigéix a cap dels seus membres restriccions respecte a partits determinats, respectant qualsevol ideologia democràtica). En el sopar havia de fer una in-tervenció el president d'Esquerra Demòcrata Cristiana, Alvarea Mi-randa. Líster demana el passaport per tomar El PCE està entestat en la ruptura, diu Carriflo Els exiliats volen tornar. D'ençà de la publicació del decret de l'am-nistia, que ha estat qualificada per l'oposició, els advocats i familiars de presos polítics com un indult, restrictiu i discriminatori han plogut ANDALUSIA Misteri entorn del "Maribel Riva" Es un vaixell amb tripulació andalusa desaparegut fa un any en el mar Fa quasi un any el vaixell "Maribel Riva" va sortir de Castelló carregat de material de construcció cap a Bengas Líbia), al nord d'Africa, on, segons sembla, no va arribar. Quasi tots els tripulants eren an-dalusos, i des d'aleshores ningú no ha dit als familiars què va passar al vaixell i als mariners. Eüs fami-liars han fet mil i una gestions prop de les autoritats de tota mena, i des de la companyia armadora a la de les. assegurances i als organismes de Madrid, ningún no els dóna cap satisfacció. Els familiars s'han dirigit a les ambaixades dels països que envolten el Mediterrani; cap no en sap res. ACTES POLÍTICS A RONDA El catedràtic sevillà Manuel Cla-yero Arévalo ha celebrat una reunió a Ronda, <aapi*al d® la Sewpíwtía ma-laguenya, per exposar i defensar el projecte del Partit Regionalista An-dalús, del qual és promotor. I es dóna el cas curiós que el mateix temps i a la mateixa població es va prohibir un acte a càrrec d'Alejan-dro Rojas sobre el Partit Socialista d'Andalusia. "MONTILLA" SI I "AMONTILLADO" NO Des de fa cinc anys' hi ha una guerra comercial sorda entre la/ gran capital del vi que és Jerez i la zona productora cordovesa de Montilla (i de Moriles, que és al costat), en el sentit que els de Jerez no volen que els de Montilla emprin la paraula "Amontillado". Però el Tribunal Su-prem, fa poc, ha donat la raó a la gent del poble cordovès. No obstant això. els de la zona de Cadis (Jerez) han interposat un plet davant la cort d'Anglaterra per aconseguir que els vins cordovesos no puguin utilitzar tes "Amontillado", "Fino" i 'Oloroso" en aquell país. Semblen coses de poca importància, però en el fons són molts els milions que hi ha en joc... EL PORT DE SEVILLA EI port de Sevilla, a més dels pro-blemes generals, té un problema es-pecífic: la fondària o "calat". Aquest estiu arribarà ja a tenir 22 peus, la qual cosa permetrà d'entrar-hi vai-xells de fins a 190 metres de llar-gària amb 12.000 tones de càrrega, cosa que fins fa poc era inimagi-nable. Però aquesta millora es con-sidera insuficient i s'ha de continuar bregant, car la resclosa actual im-pedeix el pas de vaixeüs d'una cer-ta amplària, inconvenient que fins i tot no deixa construir unitats de més de 35.000 tones «Is "Astiüerr-*-Espanoles", ja que fian de pr>ssSï per allí una vegada acabades. ANTONI ROIG les demandes de passaport i els pri-mers retorris. El secretari general del Partit Co-munista Obrer Espanyol —PCOB— Enrique Líster. es presentà ahir Bl consulat general de l'Estat espanyol a París per a sol·licitar el passaport. Enrique Líster fou un dels caps mi-litars republicans durant la guerra civil. EU funcionari que el rebé en el consulat, l'informà que la seva pe-tició seria objecte de tramitació d'acord amb les instruccions que in-tegren la llei de l'amnistia. Per la seva banda, Líster declarà el seu propòsit de retornar a l'Estat es-panyol tan aviat com disposi do la documentació necesària. DECLARACIONS DE CARRILLf "El Partit Comunista Espanyol °.s-tà entestat en una campanya i er assolir una ruptura democràtica, un govern provisional de coalició i de reconciliació nacional, una assani! !ea constituient i l'establiment complert de la democràcia". Així encapçala-va "L'Humanité" òrgan del Partit • Comunista francès, una entrevista amb Santiago Carrillo. Referint-se a les passes que va donant el Partit Comunista Espa-nyol per assolir la legalitat. Carrillo diu: "No hem volgut donar una ba-talla específica per la legalitat del partit. Aquest s'inclou en la cam-panya que fem pel que anoireren ruptura democràtica, per un govern provisional de coalició i de recon-ciliació nacional...". Carrillo acaba l'entrevista, on declara que recent-ment havia tornat clandestinament a l'Estat espanyol per a assistir a una reunió del partit, a què ío n presents cent persones, consideirrit que "Espanya pot tenir un govern democràtic d'aquí a pocs mesos, di-guem dins de quatre o §is mesos."