2001-11-11.EL PUNT.DIADA 1976 A SANT BOI

Arxiu Municipal de Girona. Punt, El. 11/9/2001. Pàgina 5

EL PUNT I Dimarts, 11 de setembre del 2001 PUNT I A PART ONZE DE SETEMBRE DEL 2001 Sant Boi va demostrar la força de Catalunya davant l'Espanya democràtica i franquista Va impressionar el feble govern d'Adolfo Suárez i els partits de l'oposició democràtica espanyola, que hi eren presents M.C. / Sant Boi de Llobregat • La concentració de Sant Boi, com un any més tard la del milió de Barcelona, va situar Catalunya com a líder a l'Estat espanyol en la lluita per la llibertat i la democràcia i va arrossegar les na cionalitats històriques en la reivindicació de l'autonomia. Aquella Diaida va im pressionar el tendre' govern d'Adolfo Suárez —que-al final la va saber ca pitalitzar— i va ser un toc d'avís sobre la força de Catalunya davant els partits espanyols de l'oposició democràtica. La concentració va ser possible gràcies a homes com Pere Portabella, Josep Benet, Entre.els concentrats à la plaça de Catalunya de Sant Boi hi havia quatre observadors vinguts de Madrid, delegats de la Co misión Ejecutiva de Coor dinación Democrática. Eren Ramón Tamames, Antonio García Trevijano, Javier Ortiz i Eurico de la Peña. Anteriorment, du rant les negociacions per celebrar la Diada, l'entitat que unia els principals par tits polítics i organitza cions sindicals espanyoles —des de la Izquierda De mocrática de Ruiz Jimé nez fins al PSOE o el PCE, des de la UGT a CCOO— ja havien enviat repren-tants a Barcelona per ad herir-se a l'acte. Els enviats a Sant Boi van quedar impressionats de tot: del poder de ne gociació i convocatòria dels partits i organitza cions, de l'acte unitari i de l'impecable servei d'or dre intern. El fet és im portant perquè la Catalu nya que exigia llibertat, amnistia i Estatut d'Au tonomia i que començava a reclamar el retorn de l'exiliat Josep Tarradellas, president de la Generalitat republicana —Tarradellas va enviar un missatge d'a-hesió a l'acte—, s'hauria d'entendre previsiblement amb els partits de Madrid per aconseguir-ho. En aquells moments en què el futur polític català i es panyol es movia entre la ruptura i la reforma i que havia de vèncer la resis tència de la intacta estruc tura franquista política, policial i militar, la ma nifestació de Sant Boi va ser una demostració de força davant el govern d'A dolfo Suárez, davant els partits de l'oposició i da vant, els franquistes. A més, a Sant Boi hi va haver enviats dels principals mit jans de comunicació inter nacionals que van difondre al món les reivindicacions del poble català quan no més havien passat nou me sos de la mort de Franco. •í -. , -• t IPJflE: Imatges del Sant Bol de 1976. La pancarta de Premià la sosté, a l'esquerra, l'actual conseller d'Indústria, Antoni Subirá. / EI PUNT. Suárez hi hauria volgut més gent M.C. • El dia 10 de desembre de 1976, vigflia de la Diada, el govern de Suárez enviava a les Corts fran quistes el projecte de reforma po lítica que donaria pas a la demo cràcia i a la dissolució de la cambra que l'aprovaria. A la nit, el pre sident va fer una al·locució des de TVE per èxplicar-lo. No va fer cap referència a la concentració de l'endemà a Sant Boi però els fets no són coincidència. El pro jecte i l'al·locució podien ajudar a neutralitzar les reivindicacions massa radicals dels que es reu nirien a Sant Boi. Sánchez Terán reconeix que el govern de Suárez estava preocupat. L'historiador Jaume Sobrequés opina que des prés de la concentració, que es va desenvolupar de manera mo dèlica, el govern es va sentir més que alleugerit. Va veure que la podia aprofitar en favor dels seus interessos, ja que serviria per con vèncer els més contraris a la de mocràcia —ultres, militars, poders fàctics en general— que hi havia un clam a favor de les llibertats i que aquest clam es canalitzava de manera pacífica. El vespre del dia 11 l'informatiu estatal de TVE va minimitzar escandalosament la concentració de Sant Boi. Va par lar de pocs milers de persones. El directius de la cadena, acos tumats a fer càlculs a la baixa quan es tractava de manifestacions de l'oposició, aquell dia no van servir bé el seu senyor. Suárez hauria preferit que diguessin més gent. Miquel Sellares, Joan Coloraines o els membres del PSUC que es mantenien a l'ombra perquè el governador no hi .volia parlar, però també ho va ser perquè existia una societat molt estructurada. Els mitjans de comunicació i la societat estructurada M.C. • L'èxit de públic en la concentració de Sant Boi s'explica per la importàn cia que en aquells mo ments de l'inici del post-franquisme tenien els mit jans de comunicació, prin cipalment la premsa escri ta i la ràdio, i per la bona estructuració de la societat catalana que sortia de la dictadura. El governador i la co missió organitzadora van pactar que el lloc de la cita seria a Sant Boi i no al Parc de la Ciutadella de Barcelona, com els con vocan ts ja havien anunciat, la nit del 9 al 10 de se tembre. En poques hores la notícia va arribar als ciu tadans gràcies a l'esforç propagandístic dels diaris i de la ràdio. Ràdio Bar celona, que retransmete-ria l'acte en un semidirecte (tres minuts de diferit, per què el governador pogués controlar el que s'hi deia) era llavors un referent cul tural i polític. Cinc dies abans, Joaquim Maria Pu-yal hi havia retransmès el primer partit de futbol en català. Però com diu ara Antoni Gutiérrez Díaz els mitjans de comunicació haurien pogut fer poca cosa si no fos perquè en la societat catalana del moment hi ha via un gran teixit de com plicitats. L'Assemblea de Catalunya, fundada a fi nals del franquisme de l'u nió de partits i organitza cions democràtics propers a l'esquerra, amb el llavors potent PSUC al davant, va demostrar aquell dia la seva força i poder de con vocatòria. També el Con sell de Forces Polítiques i les diferents organitza cions culturals, esportives o'recreatives del país van fer d'altaveu.