1976-11-17.AVUI.DESMENTIDOS GOBIERNO GUINEA

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 17/11/1976. Pàgina 11

AVUI, dimecres, 17 novembre 1976 Pàgina 11 — LLEI ELECTORAL Genzàlei Casanova: vot regional En la sessió inaugural de! I Congrés es va debatre la problemàtica de íes nacionalitats Coincidint amb el debat ini- teoria de I Estat a la Universitat de ciat avui a les Corts fou inau- Barcelona. El professor Gonzàlez qurat a Madrid el Pnmer Con-grés de Llei Esectoral i Conseqüències Polítiques, òr-gan i t z at pel Centre d Investiqació i Tècniques Polí-tiques. La superposició d ambdós fets restà ressò a un esdeveniment sens dubte relle-vant pel tema i per la qualitat dels ponents i dels assistents, la majoria d'ells capdavanters polítics i experts de primera fila. La selectivitat dels congressistes tou acrescuda gràcies a una quota de dotze mil pessetes a l'hora de la inscripció Tanmateix, l'assistència a la primera jornada es pot qualifi-car de satisfactòria, car ultrapassa-va els cent cinquanta congressis-tes. observadors i convidats. En el programa figuren les intervencions de Juan Díez Nicoíàs. Maurice Du-verger. Josep Antoni Gonzàlez Ca-sanova, Manuel Jiménez de Parqa. Henri Lefevbre Miguel Martínez Cuadrado, Dieter Nohle, Carfos Ollero. etc L aportació catalana als preparatius del congrés ha estat també molt nombrosa, car entre els col·laboradors hi ha Josep Benet. Jordi Trias Sagnier, Santiago Udí-na. Jordi Solé Tura. Josep Maria Vallès. Mana Rosa Virós. etc. En els corredors de la sala de conferències. e!s assistents desta-caren la conveniència d'aquesta mena de debats que ajudin a clarifi-car les possibles solucions políti-ques d'un procés en ei qual la majoria dels espanyols no tenen cap mena d'experiència, com indi-caren diversos ponents. La presència de conferenciants ale-manys i francesos reforçà ia col·laboració entre teòrics i pràctics de la política que es troben en nombroses ocasions. LA CONFERENCIA La primera conferència fou a càrrec del professor Josep Antoni Gonzàlez Casanova, catedràtic de Casanova dissertà sobre «Llei elec-toral i estructura regional de lEstat». Afirmà que fes nacionali-tats, pel que fa a ( organització electoral, es captenen com a re-gions, car per a tots els partits bascs, catalans, gallecs, andalusos, valencians... o estatals, la problemàtica electoral ve a ser la mateixa. Diferenciar entre regió i nació és feina de ía ciència política, però no de la llei eiectoral. Això no vol dir que les eleccions no incidei-xin en aquest fet. digué. Recone-gué més endavant que els partits regionals també són de classe, i que és freqüent el cas que partits diferents pel que fa a ia classe social lluitin pe! mateix nacionalis-me Afirmà que ía llei electoral per ella mateixa no crearà ni estabilitzarà res. i sostingué que «ais catalans, o ens deixen ser el que hem estat sempre, és a dir, federals i contraris a una superes-tructura oligàrquica, c ens con-demnen al separatisme i a una via exclusiva». Afegí després que els partits d extrema esquerra han de tenir també oportunitats electorals, no per a recuperarlos, sinó perquè participin obertament en el joc democràtic. Durant el col·loqui es produïren nombroses intervencions, entre les quais destacà la de Miquel Sellarès, el qual afirmà que ei fet de les nacionalitats havia de ser recone-gut des d un principi. «Catalunya convertirà les eleccions en un ple-biscit sobre ei nacionalisme^. di-gué. Jordi Solé Tura. per la seva banda, afirmà que el mínim electo-ra! constituirà una qüestió decisiva, i que tots els partits han de poder estar representats al Parlament. L'alemany Dieter Dohle féu una interessant precisió en recordar que hi ha molts sistemes electorals majoritaris i molts de proporcio-nals; cal aclarir a quin ens referim. Al final del col·loqui, uns delegats andalusos plantejaren el problema RELACIONS ESTRANGERES Suàrez visitarà oficialment Portugal El president del govern Adoi-fo Suàrez anirà en visita oficial a Portugal el pròxim dia 24. El ministeri d'Afers Estrangers no ha fet públic encara cap comu-nicat del viatge, que es consi-dera eminentment polític. Se-gons fonts de la presidència s'estudiarà la urgència de revi-sar les relacions bilaterais des de després del 25 d abril protu-• gués i des del 20 de novembre postfranquista. Com a temes importants de con-verses • negociacions, en medis polítics s apunta el del Pacte Ibèric. Un altre accident al metro madrileny Ahir es va produir un altre accident en el Metro de Ma-drid El nombre de ferits, aquesta vegada, és de dos, d escassa consideració, que van ser portats directament a llur domicili, segons la infor-mació recollida per Cifra i Lo-gos Amb aquest, són ja quatre els accidents que shan produit en-guany en el Metro madrileny. L anterior va tenir lloc fa uns deu dies. signat per Espanya i Portugal. Des de l'enderrocament de! règim sala-zarista s'ha insistit diverses vega-des en la necessitat de la seva actualització. Ensems figuren qües-tions relacionades amb les possi-bles indemnitzacions a Espanya pels béns de ciutadans espanyols que foren confiscats arran de la Revolució del 25 d'abril. REPERCUSSIONS Tota la premsa dóna gran relleu a la pròxima visita d'Adolfo Suàrez a Lisboa acompanyat del seu minis-tre d'Afers Estrangers Marcelino Oreja; la visita va ser anunciada fffímer per i'actual ambaixador d'Espanya a Lisboa, Rodríguez-Po-rrero t Chavarrí, quan sortia d'una audiència que Mario Soares havia concedit. Encara que s'arribés a anunciar el dia 24 vinent com ia data de la visita, aquesta informació fou desmentida immediatament. Tanmateix, s ha indicat que la visita es realitzarà durant aquest mes. La premsa portuguesa en general re-cull amb molt d'interès aquesta visita, i dóna relleu a la necessitat de normalitzar les relacions entre els dos paisos i resoldre alguns problemes de contenciós, com el derivat de l'incendi de l'ambaixada d'Espanya a Lisboa i any passat. ,! \ («\/,\LI7.( ASANOV.-VS del vot dels emigrats. «<,Els emi-grats a les regions industrials po-dran votar els representants de la seva regió d'origen?», pregunta-ren! JOSEP M SANMARTI ESPANYA-CEE Febles negociacions pesqueres L'amabaíxador fillastres confia en els «drets històrics» Ahir començaren a Brussel·les unes negociacions HispanoEuropees ben tristes, malgrat el triomfalisme oficial espanyol Són consagrades a concertar ei període de retirada dels pescadors de l'Estat es-panyol que treballaven fins ara a I Atlàntic Nord i que resulten afectats per la recent creació de la zona marítima exclusiva de dues-ceníes milles (tres-cents setanta quilòmetres) pels membres de la comunitat econòmica europea. Ha astorat ia visió summament optimista presentada a'nir a Brussel·les als corresponsals de l'Estat espanyol per l'ambaixadador Alberto Ullastrss. «hem manifestat als comunitaris —declarà— que es-tem disposats s negociar per ta! de salvaguardar els interessos d'ambdues parts i trobar una solu-ció satisfactòria per a tothom . Hem fet esment deis nostres drets històrics en aigües europees i a les convencions internacionals, i esperem, d'altra banda, rebre un tracte especial car Espanya no és un país tercer (no membre de la CEE) qualsevol. No podem oblidar la nostra proximitat , les afinitats i les relacions d'amistat amb la co-munitat europea.» L'ambaixador espanyol davant la CEE no esmentà ni una vegada les paraules «retirada de vaixells», que GUINEA Desmentiment 2 totes les informacions L'ambaixada a Madrid calia sobre els diners desapareguts La representació diplomàtica de ia república de Guinea oferí . ahir a Madrid una roda de premsa per clarificar les infor-macions aparegudes a la prem-sa espanyola. Malgrat dir que totes eren falses, el represen-tant oficial. Eiyang, es negà a respondre una pregunta sobre els 40 milions de dòlars desa-pareguts d'un compte bancari durant la independència, so-bre el que tenien poder les autoritats espanyoles. Eiyang declarà que no podia sub-ministrar cap informació sobre aquest afer, ja que «no es tracta de destruir sinó de construir». El represnetant guineà desmentí de manera oficiai el contingut de totes les informacions aparegudes en els mitjans informatius espan-yols sobre aqueil país i protestà pel fet que el govern espanyol hagi permès que aquests mitjans s'hagin convertit en «simples por-taveus d'un petit «grup de nostàlgics» Després d'indicar que el govern guineà no admet ingerències de cap assessor estranger en els afers del seu país, el comunicat lliurat per l'ambaixada guineana declara que «el govern de Guinea no oblidarà mai l'idealisme i la competència que Garcia Trevijano prestà a la causa de la descolonit-zació pacífica de Guinea Equato-rial». Per altra part, es declara que García Trevijano no va rebre cap retribució pels treballs realitzats i que tampoc la va demanar, la retri-bució. LES RELACIONS AMB ESPANYA Després de declarar que les mani-festacions en contra de Guinea eren fetes per un grup de persones depurades pel president Macias en base a la seva incompetència pro-fessional. el re presentant oficia! guineà declarà que els estuaíants del seu país residents a estranger podien tornar a Guinea en el mo-ment que volguessin. Pei que fa a les relacions amb Espanya, declarà que Guinea vol íntensificar-ies i que Espanya de-via, moralment, ajudar aquell país. Eiyang declarà, així mateix, que el president Macias ha dipositat grans esperances en el rei Joan Carles, «que res no té que veure amb el passat guineà». En la roda de premsa. Ela Eyang declarà que ta constitució que ha elaborat Espanya de manera oficial per a aquell país ha estat una constitució imposada i que en conseqüència, el president Macias l'ha feta canviar després de ies eleccions en què resultà elegit. Les informacions de la represen-tació oficiai guineana se sumen a toies les aparegudes, de manera extraordinàriament confosa, en els darrers temps a Espanya, com a conseqüència de l'aixecament de la matèria reservada que pesava sobre totes les informacions refe-rents a la ex-colònia des de que aconseguí ía independència, el 1968 de fet representen l'únic objectiu de la negociació. Resulta ingenu basar la negociació, per part oficial espanyola, en arguments de la me-na de «la vocació europea d'Espanya», els «drets històrics ad-quirits» o bé «Espanya, membre potencial de la CEE». L'administració oficial espanyola és en una situació delicada, en resultar públicament evident, amb motiu d'aquest afer. la seva poca vocació Europea dels últims decen-nis i la inoperància de la planifica-ció estatal del sector pesquer. En un estat peninsular com el nostre, i marítim per excel.lencia, el peix esdevé progressivament un pro-ducte de luxe. QUEIXES DELS ARMADORS Les veus empresarials espanyoles d aquest sector han estat rorundes a l'hora de judicar «la passivitat administrativa que ha bloquejat la creació d'organismes aptes, la ini-ciació de convenis internacionals escaients, la publicació d'una llei de pesca efiçss i moderna» així com «la inhibició governamental davant la política agressiva del Marroc contra els pescadors es-panyols i 1a política d'importació d'espècies ja excedents en el pais, etc.». (Conferència de premsa de la federació d'armadors). Segons el director general de Pesca, Víctor Moro, present a la primera sessió d'ahir de les nego-ciacions Híspano-Europees. el va-lor en primera venda (a la llotja) del peix capturat actualment a la zona implicada de l'Atlàntic Nord se situa en vint mil milions de pessetes. Aquesta quantitat de! producte na-cional haurà de ser substituida per importacions —i, per tant, més de-sequilibri de la balança de paga-ments— quan els pescadors espan-yols hagin d'abandonar la zona europea. Et peix d aquesta zona representa entre un 40 i un 50 per cent del consum de peix fresc espanyol, el qual se situa global-ment en trenta Kg per persona i any. XAVIER FEBRES Trevijano, demandat per Novais Ei periodista José Antonio Novais ha presentat una querella pels de-lictes de calúmnia i injúria contra l'advocat García Trevijano per les declaracions que va fer a «Diario 16» el 20 d'octubre passat sobre I actuació de Novais a Guinea Equatorial. El periodista demana a l'ex notari 90 milions de pessetes. Novais hà declarat a Cifra que, en cas de guanyar, lliurarà els cèntims a la Creu Roja Internacional, «en record de la meva col.laboració en el seu comitè, a Santa Isabel, durant la guerra de Biafra. Allà me'n vaig adonar de la eficàcia d'aquesta organització». CónuiRadftos, Dede ahera a vuestro Servicio ta RED DE OFICINAJ DE EMPLEO del Ministeri© de Trabaje. Inícrmachto en el Servicio ( Y üccidn .formativa SEAF> DOSUGO triunfòba REGALS D'EMPRESA ALTA QUALITAT Saló Víctor Pradera, 13. prat Tels: 301 31 48 i 318 93 30 BARCELONA VIATGES COSMOS Enric Granados, 19 Tel. 253 11 03 - Barcelona-? EXCURSIONS RECOMANADES 20/11 Fi seím. Serra ae Prades 1900 25 11 Massanet de Cabrenys 700 28/11 Ei Nou parador de Tortosa 950 2/12 Cap de Creus i Museo D'alí 700 4'12 Vtl Nit St Xavier 20c 5/12 tnocentada de Manresa 1000 SI 6 Lourdes. Aran. Aragnouet SOQp Rda. Gral. Mitre. 138. tel:2123292 Barcelona - 6 •TAGl'IAAtl X0I © MODA PER A NENS I NENES LLENCERIA Trav. Gracia 209 tel: 213 78 1S S-1*