1976-07-06.AVUI.DESIGNACION SUAREZ.DECLARACIONES AGT

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 6/7/1976. Pàgina 12

—Espanya AVUI, dimarts, 6 jtriioi 1976 Pàgina 12 reformistes no pensen participar , Solís i Robles Piquer, a més de López Bravo, ban dit no a Suàrez MADRID Fraga i Areilza fora del govern Europa Press dóna com a feta l'autoexclusió L'oposició, tanmateix, no ha po-sat en relleu cap mena de confian-ça en la futura gestió del nou pre-sident. Entre les impressions més dures cal enumerar la d'Antonio García Trevijano. demòcrata inde-pendent de Coordinació Democràti-ca. que diu així: "Interpretada en un sentit profund, la designació d'Adolfo Suàrez significa l'intent del sistema de reconstruir el pacte que, a través de Carreró Blanco es va establir a la segona meitat del règim franquista entre la burocrà-cia política del règim i la burgesia financera interpretada políticament pels homes de l'Opus Dei. Davant la crisi econòmica actual i davant el fracàs de la política reformista d'Arias Navarro i Fraga és normal que, per instint, el règim torni a cercar el suport polític que tingué durant l'època del desenvolupament econòmic. Desaparegut Herrero Te-jedor, l'home més representatiu d'aquesta s i n t esi falangista-opus-deista és, sens dubte, Adolfo Suà-rez". JOSEP M. PUIGJANER Els Garrigues, Com els ministres conside-rats com els més genuïns re-presentants de la reforma "des de dins", Fraga i Areilza, tam-bé Robles Piquer Garrigues, i el tecnòcrata López Bravo, ja han fet saber, a les poques ho-res del nomenament de cap del govern per part del rei Joan Carles, la seva decisió de no participar en el segon govern de la monarquia. Solís Ruiz, sempre més fluid, ha matisat el no. Per la seva part Gregorio López Bravo, que amb Suarez i Silva Mu-noz. formava la terna elevada al rei per a la designació de president de govern, ha manifestat que no forma-rà parte del nou govern. Les mani-festacions de López Bravo a perso-nes de la seva confiança, es van produir quan per Madrid s'afirmava que el gabinet seria format per per-sones pròximes als tecnòcrates. En el mateix sentit, a darrera ho-ra d'ahir al matí, i en la mateixa sala en què se celebren referències després del consell de ministres, Adolfo Martín Gamero va rebre els ITALIA L'actual és una crisi de l'Estat Interès de la premsa per la figura de Suàrez "Per a tenir idees més clares caldrà esperar a conèixer la for-mació i el programa del govern d'Adolfo Suàrez", diu l'enviat a Madrid del diari "II Giorno" de Milà. "El nou primer ministre espanyol es presenta bé. Té una cara simpa-tica i aspecte esportiu", continua 'II Giorno ". "Tots els judicis concor-den a definir-lo com un bon polític (...), però l'hora espanyola exigeix més activitat d'estadista que habi«i-tat política, perquè aquesta no es una crisi política, sinó una crisi de l'Estat." "Es clar que ara Suàrez té el pro-blema personal de fer oblidar o, al-menys. de fer considerar poc signi-ficatiu l'ambient del qual procedeix. iEsser el secretari general del Mo-vimiento és sols anecdòtic o té una importància substancial en l'Espa-nya d'avui?", es pregunta "II Gior-no", diari que expressa les opinions de la indústria semiestatal. "Suàrez té la reputació d'un polí-tic capaç i brillant", opina 'II Tem-po" de Roma. INTERES PER AREILZA ció de diumenge que la prohibició de la manifestació en homenatge al poeta social-demòcrata Dionisio Ri druejo és una mostra més que "les contradiccions i enfrontaments entre els nostàlgics del règim i els mode-rats es troben a l'ordre del dia". "L'Unità". òrgan del Partit Comu-nista. diu que la designació d'Adol-fo suàrez "ha causat a Madrid no sols sorpresa, sinó, a més, crítiques, dubtes i reserves a gairebé tots els ambients polítics". El diari del PCI reprodueix les declaracions fetes per Marcelino Camacho a Madrid i per Santiago Carrillo a París. "Corriere delia Sera", de Milà. co-menta des de Madrid que "s'atri-bueixen a Adolfo Suàrez vincles amb l'Opus Dei (...) No ens sorprendria si. en el govern del nou primer mi-nistre. tornaven a aparèixer perso-natges lligats a aquesta misteriosa confraternitat confessional-tecnòcra-ta". ALÍCIA FAJARDO periodistes que habitualment assis-teixen a les conferències de prem-sa. El ministre d'Informació i Tu-risme, després de dir que havia vol-gut reunir-los per complir la pro-mesa que va fer en la darrera ses-sió del Consell, es va agrair la seva col·laboració. En nom dels periodis-tes presents a l'acte va parlar Pilar Urbano d'"ABC". L'acte va representar la renúncia de Martín Gamero a romandre en el govern que formarà properament Adolfo Suàrez. D'altra banda, informa Cifra que Carlos Robles Piquer, fins ara mi-nistre d'Educació i Ciència no con-tinuarà en el nou gabinet. Robles Piquer ha enviat una carta en aquest sentit al nou president. També Fraga Iribarne ha enviat una carta al president Suàrez i una altra al rei Joan Carles en què hi expressa els seus desigs de separar-se del gabinet. El ministre de Jus-tícia, Antonio Garrigues ha indicat així mateix que no desitja conti-nuar en el govern. D'altra banda el comte de Motri-co, José Maria de Areilza, fins ara ministre d'Afers Estrangers ha in-sistit que no té intenció de partici-par en el proper govern que forma-rà el nou president Adolfo Suàrez. Tampoc Solís no hi sembla gaire predisposat, car en unes declara-cions va manifestar que malgrat que està "sempre a l'ordre", va afe-gir que "això no obstant, crec que tinc una mica desatesos els meus afers privats i potser ara és l'hora de dedicar-m'hi més assíduament". Posteriorment, l'ex-ministre de Treball va manifestar la seva ale-gria per nomenament de Suàrez. D'altra banda segons informa Eu-ropa Press, el president del govern, Adolfo Suàrez, va arribar ahir al matí a dos quarts de deu al seu despatx de la Secretaria General del "Movimíento". Suàrez va par-lar amb algunes persones del de-partament de qui va rebre l'enhora-bona pel recent nomenament. Per la seva banda. Suàrez se'ls oferí per a qualsevol necessitat que els pogués resoldre i es va mostrar molt atent a tothom i somrient. Entre els alts funcionaris amb qui va traballar figuren el vice-secreta-ri general del "Movimiento", Igna-cio García López, amb qui es va entrevistar durant uns deu minuts. A migdia seguia en el seu despatx. D'altra banda fins que el nou pre-sident del govern, Adolfo Suàrez Gonzàlez, no jurà el seu càrrec, con-tinuà exercint les seves funcions de president interí el vice-president BRUSSEL·LES La CEE roman a ('expectativa del nou govern espanyol Les actuals converses poden restar influïdes per l'avanç de la reforma A l'hora de redactar aquesta informació l'univers polític con-tinua donant voltes i més vol-tes com si no acabés de trobar el seu centre de gravetat. El ressò de la sorpresa causada pel nomenament del nou pre-sident del govern esclata pertot arreu. La majoria dels experts en la res publica enfocaven el periscopi cap als dos fautors insostenidors del reformisme polític, Fraga Iribarne —a l'interior— i Areilza —a l'ex-terior. Els experts, en aquest cas. coincidien amb els protagonistes, perquè es diu que Areilza estava segur, que si més no. figuraria a la terna seleccionada pel Consell del Regne. Es veu que la batalla de la primera reunió —la de divendres— del Consell del Regne va girar, ca-balment, a l'entorn de l'exministre d'Afers Estrangers. PESSIMISME A L'ESTRANGER A l'estranger, sobre la fi de l'o-peració desencadenada des de les altes esferes de l'Estat, són més aviat pessimistes. A França, els ju-dicis de l'esquerra són més benè-vols que els procedents de la dreta. La raó és que les esquerres mai no han cregut en la viabilitat de-mocràtica de la tesi reformista. En canvi, les dretes tenien posades moltes esperances en el procés con-duït per Fraga Iribarne, i ara se senten víctimes del frau. A la ma-joria dels països europeus la no in-clusió d'Areilza en el nou govern es qualifica d'inexplicable. En al-guns dels països del Mercat Comú, el sentiment més generalitzat és l'estupefacció. A l'Estat espanyol les primeres impressions, com hem dit. són d'es-tranyesa, de desconcert. Ningú no esperava que la prefectura del go-vern anés a parar damunt les es-patlles d'un home poc experimentat i al qual, per altra banda, no se li eoneixen més mèrits que un discurs ben traçat i una jovenesa que l'a-costa vivencialment al cap de l'Es-tat. ïJa l'havia pensada el rei. la possibilitat que aquesta operació —que forçosament havia de passar pel Consell del Regne— acabaria amb el nomenament d'Adolfo Suà-rez? Algun observador arriba a dir que l'operació política no havia po-gut ser coronada com desitjava la Corona, però aquesta opinió no és fàcil d'obtenir. TORNEN ELS HOMES DE L'OPUS DEI Qui és el nou cap del govern i quins són els trets característics que dibuixen la seva personalitat polí-tica, ho descriu José Maria Zavala, secretari general del Partit Carií. "El nou president del govern —diu Zavala— arribà a la política amb Herrero Tejedor, una personalitat del Movimiento que reunia la do-ble condició de falangista fidel a Franco i membre de l'Opus Dei". Adolfo Suàrez és un home, per la seva trajectòria, lligat al Movimien-to i a la sots-secretaria de la Pre-sidència amb Carreró Blanco i Ló-pez Rodó. Aquest és el seu pretè-rit. però és difícil, en les circums-tàncies actuals, vaticinar el seu fu-tur. Tots els diaris recorden el seu discurs a les Corts amb motiu de la sefssió plenària que aprovà la llei d'associacions i partits polítics. FRANÇA Quasi tots els diaris italians es re-fereixen al fet que el rei Joan Car-les no ha escollit José M. de Areilza perquè aquest no havia estat inclòs en la terna que li fou presentada pel Consell del Regne. En conseqüència, el rei ha escollit una figura de transi-ció, i els lligams d'amistat que manté amb Suàrez poden ser una garantia per a Joan Carles d'una "sensibilitat" del nou primer minis-sobirà. "sensibilitat" que Arias Na-varro no podia tenir, en la seva po-sició d'home-pont entre Franco i l'e-ra postfranauïsta. "II Poppoio", òrgan de la Demo-tre a les intencions renovadores del cràcia Cristiana, diu en la seva edi-Els medis del Mercat Comú a Brussel·les se^aeixen amb interès el procés de formació del nou govern espanyol, de-gut a les repercussions que la seva orientació podria tenir en les actuals negociacions en-tre l'Estat espanyol i la Comu-nitat Europea. Tot i abstenint-se de fer comen-taris oficials sobre la qüestió, els organismes comunitaris de Brussel-les saben per experiència que cada nou govern espanyol ha marcat una empremta particular a aquestes ne-gociacions, El primer govern Arias Navarro, amb Cortina Mauri al mi-nisteri d'Afers Estrangers, deixà clarament en suspens la qüestió de la futura adhesió de l'Estat espa-nyol al club dels nou. En aquells moments ens dirigíem senzillament cap a la instauració d'una zona de lluiré canvi comercial entre amb-dues parts, abandonant per a_ un demà més propici les homologacions polítiques i econòmiques. LA FEINA D'AREILZA Pero el viatge europeu del minis-tre Areilza, un cop en marxa les bones intencions reformistes del primer govern de la Monarquia, tor-naren a donar actualitat i impor-tància als desigs espanyols d'inte-grar-se plenament en la comunitat europea com a nou membre. El se-gon govern Arias, amb Areilza com a portaveu a l'estranger, dei-xà de banda les negociacions de ca-ra a una zona de lliure canvi i de-clarà que calia orientar-les franca-ment cap a l'adhesió d'Espanya a la CEE. La comunitat acceptà de bon grat els desigs reformistes en voga. Acceptà igualment deixar en vigor uns anys més el vell e "ord preferencial Espanya-CEE, mitjan-çant alguns retocs actualizadors. ac-tualment en negociació. Argumen-ten ara ambdues parts que es trac-ta d'una situació transitòria puix que ens dirigim oficialment cap a la plena adhesió. Amb l'arribada d'Areilza, les con-trovertides negociacions Espanya-Mercat Comú guanyaren en care-dat, passant a la política qualifica-da repetidament de "joc net". Es a dir, per part espayola es defineixen clarament i sincerament les opcions d'adhesió a l'Europa del Mercat Co-mú i per part comunitària s'accepta el principi d'aquesta adhesió. A l'estat espanyol ha estat sempre acompanyat •—cal encara repetir-ho?— per les eonegudíssimes condi-cions de democratització: amnistia, legalització de tots els partits, elec-cions democràtiques, llibertat sin-dical, etc. El caràcter del nou govern de Madrid influirà sens dubte en la posició més o menys conciliadora que adoptarà la Comunitat Euro-pea en les negociacions d'actualit-zació de l'acord prererencial. Mal-grat que aquestes negociacions kan debutat fa dos mesos, els nou paï-sos del Mercat Comú no han defi-nit encara la seva posició comuna de cara a l'acord actualitzat que re-per a Afers de la Defensa, tinent general De Santiago. AL DISSABTE FESTA A CASA D'AREILZA La certesa que l'amo de la casa podia ser el nou president del go-vern, sembla ser que va ser quasi total, en alguns moments, en el do-micili de José Maria de Areilza, dis-sabte a migdia i a les primeres ho-res de la tarda. Es coneixen detalls de com s'esperava en aquella casa el resultat de les deliberacions del Consell del Regne i la decisió del rei. A més dels col·laboradors ín-tims del llavors ministre d'Afers Estrangers —entre els quals Mar-celino Oreja— hi havia també Pio Cabanillas, ex-rninistre d'Informa-ció i. Turisme, i el sots-director d'"El País", Darío Valcàrcel, entr« altres persones. Després va arribar el gendre d'Areilza i el fill del mi-nistre de Justícia, Joaquin Garri-ques Walker. "Amb el convenciment —segons diu Informaciones— que seria nomenat." Sobretot, allò que no es creia possible és que fossin nomenats els altres dos de la terna. El fill de José Maria de Areilza, Enrique, va rebre els periodistes a les sis de la tarda i va explicar que la seva mare estava a Fuenterrabía i que venia cap a Madrid, però que encara no en sabia res. Va convidar a fer un got de vi els presents i poca estona després comunicava ell mateix qui era en realitat el veri-table cap de govern. LA DESIGNACIÓ DE SUAREZ A LA PREMSA ESTRANGERA Els diaris d'arreu del món han recollit amb especial importància, el relleu del president del govern Carlos Arias per Adolfo Suàrez. En aquest sentit la premsa nord-americana i concretament "The Was-hington Post", assenyalava ahir qu« Suàrez és un partidari de la mo-narquia de Joan Carles, i esmenta-va que fins i tot són amics. Recor-da que, amb ell. puja al càrrec el "centre-dreta", recorda que aconse-guí que les Corts aprovessin la llei de partits. També el "Nou York Ti-mes" comenta favorablement la de-signació, tot recollint-ne una foto-grafia a primera plana. La tònica recollida per la premsa alemanya és la de "sorpresa gene-ral", com assenyala el "Frankfurter Allgemeine" de Frankfurt. El dretà "Die Welt". recull el nomenament amb satisfacció. girà les relacions hispano-europees en el futur immediat. França i Itàlia, principalment guarden reticències a acordar con-cessions comercials o altres a l'Es-tat espayol. El nivell d'intencions i reatlizacions democratitzadores del pròxim govern de Madrid farà in-dubtablement augmentar o dismi-nuir aquestes reticències. UGT REBUDA AL MERCAT COMÚ Acompanyant una delegació de la Confederació Europea de Sindicats, membres de l'espanyola i socialis-ta formació sindical UGT foren re-buts dijous passat pel vice-president de la Comissió Europea, sir Cristo-pher Soames. Aquesta entrevista ha tingut lloc pocs dies després que el mateix sir Cristopher rebés Socias Humbert. secretari general de l'ofi-cial Organització Sindical (O S). El representants de la UGT con-trastaren durant l'entrevista la vi-sió idillica sobre la reforma sindica oficial presentada per Socias amb la d'ells. Indicaren seguidament que una autèntica llibertat sindical im-plica el dret dels treballadors a or-ganitzar-se sense ingerències gover-namentals. La UGT insistí final-ment sobre el fet que els problemes de la nombrosa emigració espanyo-la en els nou països del Mercat Co-mú, son completament ignorats en les actuals negociacions per un acord actualitzat entre Espanva i la CEE. FRANCÉS VERDÚ Necessitat ineludible de democràcia "Fent dimitir Arias Navarro, el rei Joan Carles ha seguit els eonsejls del seu pare, comte de Barcelona'. Amb aquest sorprenent títol, el co-rresponsal de "Le Monde" a Madrid escrivia ahir un arti-cle en el diari parisenc amb la tesi que "Si el rei no resol aviat el problema de la demo-cratització d'Espanya, el pro-blema que es plantejara ja no serà la contradicció entre re-formistes e immobilistes, sinó entre Monarquia o República". Es curiós que tots els diaris pari-sencs d'ahir sostinguin la mateixa tesi. Sembla que tots s'hagin posat d'acord per a manifestar el desig irftncés després de la primera cri-si de govern de la Monarquia. Era palès també en els medis polítics oficials francesos el desig de veure Areilza com a nou primer ministre. La seva tesi de "pacte nacional", que suposaria el camí ràpid vers una democràcia a seques, és a dir, sense exclusions —com deia ahir "Le Figaró"— és molt ben vista pel govern de Giscard. No cal dir que aquest nou to de la premsa francesa i dels cercles po-lítics parisencs va unit a una "pro-fessió de confiança" en el jove mo-narca. Segons "Le Monde", Joan Carles ha estat molt sensible al ar-guments del seu pare. a qui ha vi-sitat dues vegades en la clínica bar-celonina. ERNEST L'DINA