1976-12-31.AVUI.DEMOCRATAS INDEPENDIENTES

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 31/12/1976. Pàgina 13

j—Espanya AVUI, divendres, 31 desembre 1976 Jàfgjsgffmtt -. Pàgina 13 PAÍS BASC Clam popular per l'amnistia A Sant Sebastia la demanen l'Ajuntament i la Diputació Mentre l'expectativa davant una possible amnistia augmen-ta a l'Estat espanyol, el País Basc se n fa resò mantenint i aguditzant ies lluites per a la seva consecució. A ies vuit de la tarda de dimecres, divuit homes i una dona es reclogue-ren a la sagristia de l'església de la Mare de Déu de l'Assumpció a la localitat gui-puscoana de Renteria i mani-festaren que iniciarien una va-ga de fam per l'amnistia total. D'altra banda, si res no canvia a darrera hora, els set xicots que romanen tancats a l'església parro-quial de Santa Teresa, de Baracal-do, passaran ía nit de cap d'any a la sagristia aei temple. També l'Ajuntament de Sant Sebastià, en l'última sessió plenària de l'any, va aprovar «sol·licitar de sa majestat el rei l'amnistia per als presos » exiliats per motivacions polítiques», Després d'aprovada aquesta mo-ció fou també acceptada una altra de la regidora Maria Luz Ruiz en el sentit de fer constar el sentiment de la corporació pels segrests d'Oriol y Urquijo i de Pastor, que obstaculitzen l'adopció de mesures com l'esmentada de l'amnistia. REGIM ESPECIAL Ahir al migdia es va celebrar al Palau Provincial sessió plenària de la Diputació provincial de Guipús-coa presidida pel titular accidental de la corporació San Martín. L'objecte de la sessió era de fer públic l'informe elevat al govern per la Comissió d'Estudi per a un Règim Administratiu especial de les províncies de Biscaia i Guipúscoa. A més de l'informe, van ser apro-vades també dues peticions complementàries que són la nor-mativa perquè la nova corporació provincial foral de Guipúscoa i les següents es constitueixin per mitjà de les juntes generals i que, com a primer pas per al règim administra-tiu especial es reinstaurin les Jun-tes Generals de Guipúscoa, òrgan bàsic del règim foral guipuscoà. El diputat Olaizola va presentar una moció igualment aprovada per unanimitat, on demana solucions polítiques i socials per a evitar les cotes de violència física i espiritual aconseguides l'any que acaba. — El reconeixement de la cultura milenària basca i la sol·licitud amb exigència de la cooficialitat de l'eusquera. ENSENYAMENT Esdeveniments de l'any 1976 Menor presència de ia força publica a les universitats Les principals notícies que s'han produit al llarg de l'any que s'acaba en el camp educa-"tiu, són ies següents: — Reincorporació a llurs càtedres universitàries dels profes-sors Tierno Galvàn, López Arangu; ren i García Calvo. Havien estat separats de les càtedres l'any 1965 per activitat política. — Designat un candidat «democràtic» per a rector de la Universitat Complutense de Ma-drid: Àngel Vian Ortuno. — S'elegeixen, per primera vega-da, representants provincials dels mestres estatals. — Aurelio Menéndez y Menéndez reemplaça Carlos Robles Piquer com a ministre d'Educació en el canvi de govern del mes de juliol. — S'enfonsa un pis de la Facultat de Filosofia de la Universitat Autònoma de Madrid en un dia de màxima afluència i produeix sis ferits i un ilarg seguit de protestes. — Resulta mort, en una manifes-tació l'estudiant Javier Verdejo, i el fet produeix, en conseqüència nombrosos desordres. — tls estudiants no admesos a les Facultats de Medicina i de Ciències de la Informació de Ma-MALAGA 'H "Whisky a l'abstenció per al cap d'any Organitzat pel comitè provin-cial i comarcal del Partit Comu-nista d'Espanya, s'ha preparat en un restaurant de la barriada 4 malaguenya de la Torre una festa de cap d'any. S'espera que hi assisteixi un membre dçl comitè executiu del partit. En el menú, a sis-centes pessetes cada cobert, figuren els següents «plats»; «pera a la bella dolores» i «whiski a l'abstenció' Com es pot veure, la politització dels barris i la política d'expansió del PCE arriba a indrets insospitats en aquestes fes-i tes nadalenques. drid realitzen tancades i manifesta-cions de diverses menes per a exigir llur admissió que al final aconsegueixen. — Es fa pública l'avaluació de la llei general d'educació estudi ela-borat sota la direcció de Fernando Suàrez, que dóna una visió realista de l'ensenyament a l'Estat espan-yol. — Prop de 90.000 mestres de l'ensenyament estatal es declaren en vaga, el novembre passat, dei-xant sense classe quasi tres mi-lions de nens durant deu dies. Ja havien realitzat una vaga menor a començament de l'any. — Es signat el primer conveni col·lectiu de l'ensenyament no es-tatal, que implica augments sala-rials i probablement un augment de les taxes escolars l'any vinent. Se — Se suprimeixen dels plans escolars obligatoris les assignatu-res de religió i formació política i s'hi inclou la d'»educació per a la convivència». Per altra banda, es poden assen-yalar diversos fets que no es pro-dueixen d'una manera concreta, sinó gradual: — Disminueix la presència de la força pública a la Universitat, cosa que produeix una disminució dels desordres estudiantils. — Diversos fets posen en relleu la manca de qualitat en les construc-cions escolars. — Els moviments de masses (va-gues i manifestacions) han estat protagonitzats pels professors no numeraris de la Universitat, els es-tudiants que finalitzen llurs estudis secundaris i ingressen a la Univer-sitat i els mestres. — Es desintegra el sindicat d'estudiants existent (SDEUM), i diversos grups d'oposició acorden de formar-ne un de nou, que enca-ra no té nom. — En el rellevament de les juntes directives d'alguns col·legis de doc-tors i llicenciats, els nous elegits formen part de grups polítics si-tuats més a l'esquerra. — Una quantitat considerable d'incidents, produits per la manca de places en els establiments edu-catius. — La reclamació del règim autonòmic per a Guipúscoa per mitjà de les Juntes Generals. — Advocar pels batlles i llur auto-ritat com a única garantia per a evitar la mala utilització del poder i de la violència. — Una ràpida normalització en l'ús de la «ikurrina» que acabi amb l'actual tolerància que és causa de diverses interpretacions subjecti-ves i de conflictes que poden esde-venir tràgics. — Una amnistia total per als de-lictes d'inpiració política, amnistia que considera necessària per al restabliment de la vida de la comu-nitat guipuscoana i de cara a les eleccions de la primavera que ve. CARTA D'UN VEI DE LA PART VELLA Ansorena, veí de la part vella de Sant Sebastià, ha adreçat una carta als directors dels diaris dònostia-rres, que publicava ahir «La Voz de Espana», on els demana que dedi-quin més atenció als incidents que es van produint en aquesta barria-da i també que publiquin opinions al respecte. En ia carta es refereix concreta-ment als fets del dia 26, quan la policia armada va actuar en aquesta zona de la capital guipuscoana, i diu entre d'altres coses: «Com qualificar l'actuació de la força pública? Per evitar un adjec-tiu opinable, diguem amb la màxima objectivitat possible que fou indiscriminada.» CONTRA L'EXPULSIO DE BASCOS A FRANÇA El president de l'organització «França, terra d'asil», l'ex-senador Jacques Debu-Bridel declarà que l'eventual expulsió dels bascos del sud confinats a Yeu, anunciada pel ministre de l'Interior francès, seria «absolutament contrària a la tradi-ció secular de França». Recordem que Poniatowski anuncià fa poc l'expulsió dels refu-giats bascos de l'illa de Yeu cap a un altre país que els acollís. MIRENTXU PURROY CONTINUA EN PRESÓ Ahir continuava a la presó pro-vincial de Pamplona Mirentxu Pu-rroy, directora de la revista «Punto y Hora de Euskal Herria», mentre el seu advocat es disposava a presen-tar recurs contra l'acte de processa-^ ment, Hom es pregunta si la subsi-diarietat dels conceptes d'una «car-ta al director» es considerarà més greu o més perillós per a l'Estat que l'activitat del secretari general del Partit Comunista d'Espanya que ahir mateix rebia la llibertat condi-cional. ROBERT PETIT flcnviTftT pouncn Unions electorals a la DC El PPDC s'integraria a l'Equip Demòcrata Cristià El Partit Popular Demòcrata-Cristià de Fernando Alvarez Mi-randa pot quedar integrat, a efectes laborals, en el si del comitè electoral de l'Equip Demòcrata-Cristià de l'Estat es-panyol. La resposta , la donarà la setmana vinent. «Amb aquest esperit, l'Equip coordinarà els contactes dels par-tits que l'integren amb altres orga-nitzacions polítiques en matèria electoral, respectant la seva independència en la decisió últi-ma». Això significa, segons un por-taveu, que «els partits integrants de l'Equip no establiran aliances pel seu compte i que hi haurà una posició conjunta en els temes elec-torals. ELS DEMÒCRATES INDEPENDENTS TAMBÉ ES PREPAREN El grup Demòcrata Independent, integrat a Coordinació Democràtica i que té com a princi-pal promotor a García Trevijano va celebrant diverses reunions de re-presentants estatals a fi d'estudiar l'estratègia de cara a les eleccions. L'esmentat grup ha indicar que es presentarà als comicis si hi ha ja llibertats polítiques. En cas contra-ri. «actuaríem per a denunciar les eleccions». ESTRATÈGIA DELS SOCIALDEMOCRATES Per la seva banda, la Federació Sociai-demòcrata també ha fixat la seva estratègia electoral, en una reunió a Saragossa abans-d'ahir Segons un portaveu del grup de Fernàndez Ordónez, dependrà de les aliances que es facin amb par-tits de centre-esquerra; concreta-ment, la Federaci ó de Partits Socia-listes i el Partit Socialista Popular En aqugst sentit, un dels líders, Lasuen, ha indicat que no es cerca-ran aliances amb partits que esti-guin més a l'esquerra o més a la dreta d'aquests dos. També van anunciar la pròxima visita, els dies 13 i 14 de gener, a Madrid, del secretari general del Partit Sociai-demòcrata portuguès. Sa Carneiro. . . ANEPA DE VALLADOLID S'AUTODISSOL La junta provincial de Valladolid d'Anepa ha decidit d'auto-dissoldre's i deixar els seus mem-bres en llibertat d'adscriure's o no a Aliança Popular. El comunicat as-senyala: «La inclusió d'Anepa en un conglomerat de partits, les tendències dels quals la junta con-sidera massa vinculades a la políti-ca passada i de matís ultraconser-vador, quan s'esperava una orien-tació més centrista, ha suscitat la nostra disconformitat, en conside-rar TAP en una posició, dintre de l'espectre polític, molt diferent de les nostres intencions, més democràtiques». Aquestes dimis-sions de moment han produit que no se celebri l'anunciada assem-blea estatal. ENQUESTA Adolfo Suàrez, "popular de l'any" Qüestionari de l'agència EFE a directors de diaris En arribar al cap d'any els diaris dediquen part de les se-ves planes a fer el balanç dels esdeveniments i els homes po-lítics al llarg dels tres-cents seixanta-cinc dies passats. Aquest ha estat un any espe-cialment significatiu marcat per la sortida a la llum pública d'homes i organitzacions de l'oposició democr*;tica fins aleshores a la clandestinitat. L'agència EFE realitza una en-questa entre directors de diaris de l'Estat espanyol sobre aquest tema. Els resultats que ha donat el qüestionari responen al còmput exacte de les trenta-una respostes rebudes. En opinió dels periodis-tes, els personatges espanyols més importants —deixant de banda els vinculats a la Monarquia— són: el president del govern, Adolfo Suàrez-31-, Felipe Gonzàlez-27-, Manuel Fraga lribarne-24-, Santia-go Carrillo-21-, Gutiérrez Mellado-15-, Severiano Ballesteros i Pinero-10-, Tierno Galvàn-10-, Claudio Sànchez Albornoz-8-, Eufe-miano Fuentes-8-, i Blas Pinar-8-. Resulta evident, a la vista del re-compte de vots, la politització del criteri selectiu, atès que entre lus deu personalitats amb majoria de vots només hi figuren els jugadors de golf Ballesteros i Pi nero, i TRÀNSIT Cinquanta-sis morts els dies de Nadal Cinquanta-sis morts i mil dos-cents noranta-quatre ferits és el balanç dels vuit-cents vint-i-un ac-cidents de circulació des dels dies 23 ai 27 passats. Aquestes dades han estat facilita-des per la Direcció General de Trànsit. En carretera es van produir cinc-cents cinc accidents amb quaranta-nou morts i vuit-cents seixanta-un ferits. La resta d'accidents corresponen a les zo-nes urbanes. Les xifres més elevades correspo-nen a la nit de Nadal, en què es van registrar vint-i-tres morts, d'ells vint-i-un a les carreteres. El nombre més elevat de morts en zona urbana, tres, correspon al dia de Nadal. A aquestes xifres, sens dubte, hauran d'afegir-se les dels dies de cap d'any, i es podrà fer posterior-ment el recompte dels accidents i de les vides humanes que han costat aquestes vacances de Nadal. l'industrial canari Eutemiano Fuen-tes. Els personatges mundials més destacats el 1976 van ser; Jimmy Carter, president dels EUA-28-, Henry Kissiriger-18-, Mario Soares-16-, Mao Tse-Tung-15-, Na-dia Commaneci, l'atleta de Montréal-15-, Gilmore, l'home que vol ser executat-14-, monsenyor Lefebre-11-, Idi Amin, president d'Uganda-10-, el príncep Bernard d'Holanda-9-. Al final de la llista figuren amb dos vots «Sandokan», amb un vot el president sortint de Mèxic, Echeverria; López Rega, La Begum. Les notícies més impor-tants de l'actualitat espanyola al llarg de 1976, deixant de banda de la votació les activitats del rei van ser: el referèndum-30-, el segrest d'Antonio Maria de Oriol i Urquijo-29-, la designaci ó del presi-dent Suàrez-27-, els esdeveniments de Montejurra-21-, el Congrés del PSOE-20-, les morts de Berazadi i Aralucfr-18-, roda de premsa de Santiago Carrillo-10-, l'amnistia-10-, el naufragi de l'Urquiola-8- i el cessament del president Carlos Arias Navarro-8-. Les notícies inter-nacionals més importants: la mort de Mao Tse-Tung-25-, les eleccions USA-25-, la guerra del Líban-21-, l'escandol de la Lockheed-18-, la puja del petroli-15-, la contamina-ció de Seveso-15-, els terratrèmols de Xina, Itàlia i Turquia-14-, els esdeveniments a Rhodèsia i Sud— àfrica-14-, les eleccions a v Portugal-14-, i l'alliberament dels ostatges d'Entebbe-12-. > REGALI MÚLTIPLES D'ART ESCULTURES AIGUAFORTS TÒTEM Grup d'Art S. A. Rambla Catalunya, 37 praL