1976-10-19.AVUI.CRISIS CD

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 19/10/1976. Pàgina 13

- Espanya AVUI, dimarts, 19 octubre 1976 Pàgina 13 — j València: les nacionalitats assetgen Coordinació Democràtica Coordinació Democràtica, des del seu naixement, ha estat un organisme marcat pel signe de la diversi-tat de les forces polítiques que s'agrupen en el seu si. Les crisis i els perills d'escissions han estat molt nombrosos. La situació actual, però, és potser la més greu d'aquelles amb què CD s'ha enfrontat: la no rati-ficació dels acords de València —reunió que ha servit de marc per a les picabaralles personals entre García Trevijano i el PSOE— pot portar, no sols a trencar el pas iniciat d'unitat amb les instàncies de les naciona-litats, sinó a una escissió profunda entre els seus membres. Oferim, com a context d'aquest fet una síntesi del que ha estat CD des que nasqué i el que ha represen-tat fa reunió de València. Els camins que menen a la crisi La crisi que actualment viu Coor-dinació Democràtica és quelcom que. com és paiès. es precipita en efs curs de les últimes setmanes, però que. en tot cas. posseeix darrera seu una història de les,dues grans Partit Socialista Obrer Espanyol. Moviment Comunista. Organització Revolucionaria de Travalladors. l'esmentat Partit Carií, i la sindical Unió General de Treballadors. La Plataforma posseeix una finali-La Plataforma d'Organismes Democràtics 1 — Formació immediata d un govern d'ampli consens democràtic que obri un període constituen amb eleccions autènticament lliures. 2. — Legalització simultània de tots els partits polítics i de totes les organitzacions sindicals sense exclusions. 3. — pie reconeixement de les llibertats d'expressió, de reunió, de manifestació i de vaga. 4 _ Amnistia total per als presos polítics, retorn dels exiliats i am-nistia laboral. 5 — Reconeixement de les aspiracions a estatuts d'autonomia de les nacionalitats i regions que eis reivindiquin, i que'hom les doti de l'organització política adequada per a garaptir-ne el procés autèntic durant el període constituent i. en tot cas, restabliment provisional immediat dels estatuts històrics de Catalunya. Euskadi i Galícia, amb formació de governs provisionals en eis tres llocs. 6 _ Aplicació d un programa econòmic concertat contra la in-flació i l'atur forçós i de reactívació del procés productiu, amb parti-cipació dels sector socials més afectats. 7 _ Després d'un termini raonable d'exercici de les llibertats, públiques, i'mitjançant la consulta popular i convocatòria d'elec-, cíons a una assemblea constituent, la sobirania popular resoldrà la for.ma d'Estat i de govern. 8. — Derogació de les lleis i institucions, que s'oposen a aquests principis d'alliberament -polític. instàncies, de què sortí Coordinació, portaven en el seu si elsestigm.es que han afavorit l'actual i delicat mo-ment. Els organismes que formaren Coordinació Democràtica foren —com se sap— la Junta Democrà-tica d'Espanya i la Plataforma de Convergència Democràtica. La Junta Democràtica nasqué ei 29 de |uliol del 1974. quan la infer-metat de Franco, començava a cau-sar els seus primers estralls. Hom personalitzà de seguida aquesta instància al voltant de dos o. a tot estirar, tres protagonistes molt lo-calitzats. Ens referim als indepen-dents García Trevijano i Calvo Serer —nascuts al gran protagonisme polític d'oposició arran de l'encara no finit afer del diari «Madrid» —i al secretari general del Partit Comu-nista Espanyol, Santiago Carrillo. D alguna manera la presència d'a-quest constituirà, a l'empar de l'an-cestral clima de por que tot el que es refereix al comunisme produeix, l'aparició d unes reticències de cara a l'accepatció de la Junta per part de diversos grups centristes, o àdhuc; centre-esquerranístes. de l'oposició espanyola. I en emprar la paraula acceptació no ens referim al sentit a adhesió total, sinó simplement al d'un reconeixement de tipus tàcit, o si més no a una «comprensió» o a atorgar credibilitat Els partits que. ai costat del co-munista, signen el certificat de nai-xement de la Junta seran ei carií, Socialista Popular. Aliança Popular, Aliança Socialista d'Andalusia. Co-missions Obreres i. naturalment, els independents. A aquests s'afegirà més endavant el Partit del Treball d'Espanya. ex-Partit Comunista In-ternacional. i. una mica més tard, abandonà els seus companys el Partit Carlista, degut a diferències en el funcionament intern. DE LA PLATFORMA DEMOCRATICA A LA FUSIÓ Quasi un any després que co-mencés a existir la Junta apareixia la Plataforma de Convergència De-mocràtica. com a fruit d'una con-fluència d interessos d una sèrie de grups i partits tots ells r>o integrats en la Junta, encara que un d ells, el Carlista n'havia format part Aquests grups eren Esquerra Democràtica, tat mediata força diferenciada de la Junta. Mentre que aquella canalitza aquesta lluita' a través de ia mobilit-zació de base. la Plataforma te en l'acció a nivell de padte polític, en-tre partits la seva forma de proce-dir. Això no impedeix que ja els mes de juliol, o sigui un mes més tard que aparegués la Plataforma, es produissin els primers contac-tes, que s anirien repetint, sobretot a conseqüència de l'agreujament de la malaltia de Franco, i així vuit dies abans de la seva mort, ei 12 de novembre, es constitueix un Comitè Coordinador i a partir d'aquí els es-deveniments es precipiten fins a arribar al 2 d'abril, data en la qual és convocada una conferència de premsa on s'anuncia la integració d'ambdós organismes unitaris. D'a-questa conferència de premsa sor-tirà la detenció de sis dels seus par-ticipants (Morodo. Camacho, Do-rronsoro, Aguado, Solana i García Trevijano) en una acció sols com-prensible en el marc del procés de descomposició de la línia Fraga-A-rias. aquell, segons sembla, molt afectat per aquesta unió d'instàncies que certament podia fer molt mal a reformismes imposats i no dema-nats per ningú. Amb Coordinació s'integraven tots els membres de les instàncies mares excepte l'Aliança Socialista d'Andalusia per la Junta i l'ORT i et PSD per la Plataforma, quedant-hi en total onze grups: Comissions Obreres, Independents, Moviment Comunista, Partit Carií, Partit Co-munista Espanyol, Partit Democàtic Popular, PSOE, Partit Socialista Po-pular, UGT, USDE i Esquerra De-mocràtica, incorporat poc temps després, cosa que no ha fet la Fe-deració Popular Demòcrata de Gil Robles. VALÈNCIA: UN ESCO MES ENELPROCES El 4 de setembre Madrid acollia la major part dels organismes unitaris d'Espanya. Entre les escasses ex-cepcions ca! recordar ia del Consell de Forces Polítiques de Catalunya. La reunió aconseguí menys resul-tats dels que hom esperava, essent una de les principals dificultats el tema de les autonomies nacionals. Amb tot, en sortiria una anomenada Comissió d'Enllaç que havia de reu-nir-se el següent dia 25 de setem-bre. Així ho feren essent-hi presents dos representants de cadascuna de les instàncies següents: Taula De-mocràtica de Galícia Coordinadora de Forces Democràtiques Canàries. Coordinació Democràtica, Assem-blea de Catalunya, Consell de les Assemblees Democràtiques de les Illes i Taula de les Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià. Repre-sentaven Coordinació. Antonio' García Trevijano i el comunista Simón Sànchez Montero. El seu fruit fou una proposta de vuit punts. També la forta agudit-zaeió de la crisi de Coordinació. El desacord amb dos punts —cinquè i vuitè—, o sigui problema de nacio-nalitats i com i quan s'ha d'establir la forma del govern postruptura, són arguments que han fet surar la crisi. Unes declaracions molt «di-rectes» de García Trevijano, acu-sant la política reformista de PSOE. ID i PSP. feren que el primer grup declinés la representació de l'advo-cat madrileny. Al bell mig, el PCE, antic company de Trevijano i Calvo Serer a la Junta Democràtica, sem-bla abandonar als seus dos socis unint-se a les posicions més refor-mistes dels grups que dirigeixen Felipe Gonzàlez i Tierno Galvan. Els altres membres de CD resten de moment al marge del joc. O això és el que es veu per ara. Els difícils viaranys de la unitat El programa en vuit punts elabo-rat a València, la «Plataforma d'or-ganismes unitaris», vol ser, en pa-raules de Solé Tura(AVUI 9-10-76), un programa capaç de recollir .l'ad-hesió de la immensa majoria». Es a dir,un programa de la unitat de lesdi-ferents nacionalitats i regions de l'Estat espanyol. Només que l'esmentada «coordi-nació democràtica» no entén la ma-teixa cosa que les altres instàncies unitàries quan es parla d'unitat. Entén millor —i potser és l'únic que entén— el que és el joc parlamen-tari, el que són les aliances electo-rals —en el sentit pragmàtic— i qui-nes són les possibilitats de nego-ciació immediata amb el govern,, ara i aquí. Millor dit, i a Madrid... COORDINACIO DEMOCRATICA ES FA LA SUECA Més d'una vegada s'ha dit que les divergències entre García Trevijano i el PSOE amagaven una qüestió de fons: la no ratificació per part de CD dels acords de València. Però, per què? En aquesta mateixa plana, Josep Benet, representant a Valèn-cia de l'Assemblea de Catalunya, contesta a la nostra enquesta dient que «els acords de València no aporten cap element nou al pro-grama i a les últimes declarcions de CD». Els acords, doncs, haurien de ser ratificats, més si tenim en compte que van ser discutits per una comissió formada pels repre-sentants —i representatius— dels diferents organismes unitaris, entre ells CD. Més que fer especulacions, pot-ser val més analitzar elsúltimsfets: el Partit Socialista Popular (PSP) de Tierno Galvàn manifestà, abans d'assistir a la reunió de l'executiva de CD, divendres passat, que for-mularia una sèrie d'objeccions —tant de forma com de fons— al document. Sobretot en el punt en què es parla de les regions que rei-vindiquen estatuts d'autonomia. Amb les nacionalitats ja en tenen prou. En aquesta posició coincidei-xen el PSOE, el Partit Carií, Esque-rra Democràtica (Ruiz Gimenez) i, d'alguna manera, el PCE. Per altra part, un organisme uni-tari de nacionalitat, com és l'As-semblea Democràtica d'Eivissa, ha aprovat el text, però modificant el punt que fa referència a la forma d'Estat i de govern. EL TRENCAMENT DE CD L'agència «Europa Press» Infor-mava divendres passat que CD és a pu nt d' em p re nd re u n a nova e tapa, e n la qual no es descarta la possi-bilitat de ia formació d'una plata-forma de personalitats polítiques on estarien incloses alguns dels partits integrats ara a CD i d'altres sectors de ( oposició, fins i tot els grups considerats més «moderats». Se-gons la mateixa agència el PSOE el PSP. ID i ei PCE veuen amb bons ulls aquesta «plataforma de perso-nalitats». Si això es confirmava seria res-cissió de Coordinació Democràtica com a resultat de la ímpossibditat d'aquest organisme d'acceptar unà-nimament les reivindicacions de les instàncies unitàries Arguments: la forma d'Estat i la «unidad de des-tino» d'Espanya no són negociablés per al govern Suàrez. Oblidem-ho. doncs Fins i tot a costa d'uns acords que intenten elaborar un Es-tat democràtic per a totes les nacio-nalitats i regions de l 'Estat espanyol A favor de la ratificació dels acords Recollim aquí de cinc dels sis polítics que anaren a yalència en representació dels organismes unitaris dels Paisos Catalans, llur opinió sobre l'actual crisi, les possi-bles sortides i les repercus-sions que pot tenir per al País Valencià. La sisena persona enquestada, Doro Balaguer, Partit Comunista d'Espanya (PCE), en representació de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià, preferí no manifestar-se per raó de «lo delicado de la ac-tual situación». J. BENET (Assemblea Perma-nent d'Intel·lectuals Catalans). Representant a València de l'As-semblea de Catalunya. Es evident que els acords de València no han trobat dins CD un ambient gaire favorable. Plantegen a fons una alterna-tiva molt clara i concreta, que per a alguns sectors de CD, que són molt propicis a cercar solu-cions negociadores amb el go-vern, és dificil d'acceptar. Seria mot poc justificable, políticament, que. CD no ratifi-qués els acords, sobretot de cara a la seva imatge democrà-tica i perquè, en definitiva, València no ha establert cap element nou en el programa de C.D. Evidenment, els sector de CD que no acceptin els acords, es-taran rebutjant la via al trenca-ment democràtic. Carles DOLÇ (Moviment Co-munista del País Valencià). Re-presentant de la Tula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià. L'acord de València és una sòlida alternativa per a assolir la llibertat i constitueix l'única sortida realment democràtica a l'actual situació. Per a ratifi-car-lo cal fermesa i conseqüèn-cia de principis. Dissortada-ment, determinades forces de l'oposició en dubten, són temp-tades, més que no pas posar al-gunes condicions, per les pro-postes d'una reforma que no pot retornar la sobirania als nostres pobles. En aquest el problema de fons amb què s'enfronta l'opo-sició democràtica de tot l'Estat. En eixes condicions, llançar pi-cabaralles personals és tant sols voler amagar inconseqüèn-cies polítiques. Et que vull afe-gir és que desitjo que Coordi-nació ratifiqui l'acord de Valèn-cia i tiri endavant per bé de la causa de les llibertats democrà-tiques i nacionals. Isidre FORTALEZA (Moviment Comunista de les Illes). Repre-sentant del Consell de les As-semblees Democràtiques de les Illes. Després d'nalitzar les dues alternatives presents —la de democratitzar la proposta del president Suàrez i la de comba-tre-la totalment—, veiem que aquestes posicions són total-ment irreconciliables i que Coordinació Democràtica haurà de resoldre la qüestió segons la seva anàlisi i segons la corre-lació de forces que existeix en aquests moment. L'alternativa Suórez cal combatre-la perquè ha estat elaborada antide-mocràticament i perquè intenta perpetuar indefinidament els privilegis que fins ara ha detern tat la clase que encara ocupa el poder. Jordi MARSAL (Convergència Socialista de Catalunya-CSC). Representant de l'Assemblea de Catalunya Jo crec que sobretot és un problema de Coordinació De-mocràtica. Nosaltres, des de fora, poca cosa podem dir; són problemes que s'han de solu-cionar ells. Seria molt trist per a la democràci en aquest mo-ments que tes forces de Coordi-nació actuessin equivocada-ment —siguin els uns o els al-tres, que això gairebé no compta. En uns moments tan difícils com aquests, només po-drem arribar a la democràcia, que és l'única sortida possible, si mantenim la unitat i la refor-cem encara més. Sense la uni-tat de les forces polítiques no es podrà aconseguir la de-mocràcia. La divisió només pot afavorir, la perpetració del rè-gim. Ara, pel que es va veure a València no es podria sospitar ta tensió que hi havia. En tot cas, la cosa devia venir d'a-bans. Pel que va produir-se després podria ser —no ho afirmo— que a algun sector no li agradessin els acords que es van produir a València. NESTOR TORRES ((Partit Co-munista d Espanya - PCE). Re-presentant del Consell de les As-semblees Democràtiques de les liles. En principi crec que aquesta crisi no és deguda només a la reunió de València. Hi ha, de fons, que tant CD com d'altres instàncies unitàries tenen plan-tejaments diferents de com es concebeix el trencament de-mocràtic. Uns partits semblen temptats per la reforma Suàrez i, per altra banda, les reivindi-cacions de les nacionalitats i regions sembla que no són as-sumides per alguns partits. En concret, pel que fa a les Illes, ta crisi sembla profunda dins l'Assemblea Democràtica de Mallorca, per bé que l'As-semblea Democràtica d'Eivissa, en una reunió celebrada la set-mana passada, va aprovar per unanimitat el document de València amb una petita rectifi-cació. Som en uns moments clau. Atlò que és plantejat de fons és allò que s'ha de nego-ciar: la democràcia o la reforma Suàrez. JAUME COMELLAS / MERCE IBARZ / JOAN NOGUÉS