1976-05-28.AVUI.CLIMA POLITIC

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 28/5/1976. Pàgina 13

-—Espanya AVU!, divendres, 28 ma-!g 1976 Pàglaa MADRID El clima polític en període de distensió Martín Villa explica a la GIT, a Ginebra, l'abast de la reforma sindical La festivitat de l'Ascensió ha esmorteït un xic la vida política madrilenya, sobretot si tenim present que molts habitants de la ciutat han aprofitat la festa per a fer "pont" fins dilluns vi-nent. Per tant, la preocupació principal de la gent .no es refe-ria ahir a la vida pública, sinó a la privada, o en tot cas. a la forma d'escapar dels embussos de circulació que es produïren en totes les sortides de Madrid. Tot i això, és ben palpable encara la satisfacció entre els centres re-formistes per l'èxit indiscutible que significà la sessió de Corts de di-marts passat. El govern sabé plan-tejar bé la batalla parlamentària i va guanyar sense dificultats. Aques-ta satisfacció era reflectida a l'edi-torial d'ahir del diari "Arriba": "Aquestes opinions signifiquen un vot més per la teoria reformista. Signifiquen una confirmació d'a-questa via intermitja —suposada-ment acceptada per la majoria— que desitja el canvi polític, però que el vol des d'una òptica racional, civilit-zada i ordenada. Es, en resum, una nova legalització institucional a l'es-forç del govern per trobar un cami cap a la democràcia en una nació històricament propensa als extremis-mes." Però no repassarem ara un tema que ja ha estat suficientment explicat i examinat, sinó que en treurem algunes conseqüències d'a-cord amb els comentaris que hom pot sentir per aquestes latituds. Existeix una impressió general que el discurs de Fraga Iribarne a les Corts (els discursos de Fraga sem-pre aixequen molta expectació, ja que se'l continua tenint per l'home fort de la reforma), no aclarí grans coses que no se sapiguessin abans sobre els projectes governamentals. Per tant, el futur a llarg termini no està del tot esbargit, ni de bon tros. Manquen encara els debats princi-pals i fins i tot quan la reforma es-tigui completa caldrà veure com fun-ciona dins el marc de tot l'Estat es-panyol. Vull dir que. especialment entre els sectors de l'oposició demo-cràtica, l'escepticisme no s'ha allu-nyat, i que els dirigents dels partits no legals continuen arrufant el nas davant les maniobres del gabinet. Però sí que s'ha reconegut àmplia-ment que aquests darrers dies el cli-ma polític s'ha distendit. Alguns s'atreveixen a dir que els símptomes es noten des del Consell de Minis-tres del dia 21 de maig. El govern ha llançat segurament una múltiple ofensiva en diversos fronts: a les Corts, en política exterior, als sindi-cats, a Justícia, etc., la qual ha com-portat un reforçament (momenta-ni?) de les seves posicions. L'allibe-rament de diversos dirigents de Coordinació Democràtica (diuen que el mateix García Trevijano sortirà de la presó d'un moment a l'altre), els contactes de Fraga Iribarne amb els dirigents del PSOE històric i amb el mateix Felipe Gonzàlez, amb la intenció de crear un partit socialista ampli i estable, el discurs serè i me-surat del ministre de Justícia, Garri-gues i Díaz Canabate, aí Club Si-glo XI, les propostes "de pacte d'A-reiiza i les seves activitats de cara a l'exterior, etc. han creat una at-mosfera més propícia als canvis que la que hi havia fa unes setmanes. Sembla que aquesta diguem-ne suavització de les formes de govern és deguda, més que a la mateixa inèrcia reformista, a la necessitat de crear un ambient interior més favo-rable al rei quan aquest se'n vagi als Estats Units. Això no vol dir que el govern Arias estigui salvat, sinó que simplement canvia una mica l'estratègia del poder després d'a-questes primeres batalles a les Corts, de les darreres decisions ministe-rials. i, sobretot, davant la trobada entre el rei i els alts dirigents nord-americans. Tothom sap que sense la benedicció d'aquests últims, el pro-grama reformista i fins i tot l'actual Monarquia, potser no serien viables, almenys en els termes d'avui dia. El dia 8 de juny s'ha de celebrar un segon ple d'urgència a les Corts per discutir el dret d'associació; simultà-niament serien modificats els arti-cles del Codi Penal que afecten aquest dret bàsic per al joc polític. Probablement després d'aquesta se-gona assemblea la situació serà un LA PREOCUPACIO SINDICAL La reforma sindical també va gua-nyant terreny. Gairebé exclosa del discurs del president Arias del 28 d'abril, s'ha anat actualitzant i ha esdevingut una de les facetes més importants del programa reformis-ta, malgrat ser una de les més en-.darrerides. El ministre de Relacions Sindicals, Rodolfo Martín Villa, home ben conegut a la província de Barcelona, ja que en fou governa-dor, és en aquests moments a Gine-bra. explicant a l'OIT (Organització Internacional del Treball) l'abast dels projectes sindicals. L'empresa és realment difícil, car el sindicalis-me vertical espanyol és un dels sec-tors més desprestigiats a l'estranger de tot el sistema, i a més a més ha tingut freoüents i serioses topades amb l'OIT. A fi de desfer-se de passats enga-vanyadors. el ministre no ha dubtat a donar per acabat el sindicalisme vertical. Fins i tot dimarts passat afirmà en una conferència que aquesta mena de sindicalisme no ha-via existit mai, sinó que havia estat un simple projecte heroic del règim. LA DRETA S'ORGANITZA PER AL DIA DE DEMA Assistim també, aquests dies, a una reorganització de les forces con-servadores, que corren a situar-se a la línia de sortida pel dia que si-guin autoritzats els partits polítics, dia potser no molt llunyà. ANEPA, UDPE i Falange Espanola y de las JONS van celebrant assemblees, re-unions i actes públics, tant per a re-fer llurs esquemes interns i progra-mes de treball com per a fer-se co-nèixer arreu del país. Els d'ANEPA, PREMSA Tres redactors tT"Andalàn", alliberats La fiança és de quinze mil pessetes cadascú Tres redactors del periòdic quinzenal aragonès "Andalàn" han quedat en llibertat sota fiança de quinze mil pessetes cadascun, després de declarar al jutjat número tres de Saragossa en el sumari que se'ls instrueix per un possible delicte de pro-paganda il·legal. Ltiis GraneH, secretari de redac-ció: Pablo Larraneta. redactor, i Da-rid Ubico. treballador ï col·laborador de l'esmentat periòdic, són els qui prestaren declaració davant el jutge d'instrucció. També foren citats a declarar el director del quinzenal, Eloi Fernàn-dez Clemente; l'economista, José An-tonio Brizeas. professors de la Facul-tat de Ciències Empresarials de Sa-ragossa. i José Antonio Hormigón. matemàtic i professor d ensenyament Les actuacions judicials estan Un d'aquests articles es referia als fets esdevinguts a Montejurra i els altres parlaven dels problemes de la regió aragonesa. REVISTA D'ESTUDIS POLÍTICS Ha entrat en el seu trenta-cinquè any d'existència la "Revista de Es-tudiós Polítícos". El seu número de gener i febrer d'engtKuay arabo d'a-parèixer ara. Aquesta publicació, que edita el Instituto de Estudiós Políticos i di-rigeix el "consejero nacional" Jesús Fueyo Alvarez, és considerada pels experts com un dels exponents mà-xims del pensament polític actual, informa Cífra. Aquest número, que fa el 205 de la revista, publica entre altres un ar-ticle del "consejero nacional" Gon-zalo Fernàndes de la Mora sobre que es declaren "democràtics i libe-rals", afirmaren que solament a Ma-drid eren cinc mil dos-cents afiliats i que el mes de juny celebraran un Congrés Nacional. Els de la UDPE sostenen que ells disposen de vui-tanta-cinc mil associats i que aquest nombre va creixent. Etcètera. PROTESTA FALANGISTA La decisió de l'Ajuntament de La Jonquera, de retornar els noms ca-talans a alguns dels principals car-rers de la pblació, no ha caigut gaire bé a certes esferes de Madrid. Com a mostra, vegeu aquest comentari del diari del Movimiento "Arriba": "En la carrera que s'ha desencade-nat sota la vella consigna dels jocs infantils "l'últim que arribi, man-ca", un dels primers a arribar i per tant a alliberar-se d'aquesta infa-mant qualificació, és l'ajuntament de la Jonquera, que ha decidit can-viar el carrer de José Antonio pel nom de carrer Major. Aquesta és la forma de democratitzar-nos, hauran dit, ignorant que la història no s'es-borra amb un canvi de rètol, sinó amb transformacions profundes com les que José Antonio demanà per a Espanya i que deixaren un senyal en tots nosaltres molt més gran que no es pensen les autoritats munici-pals de La Jonquera. El mateix Es-tat, nascut del seu esperit, respectà entre els carrers madrilenys Jaime Vera, un dels primers socialistes es-panyis, Moret, Figueres i tants d'al-tres homes representatius de règims morts i d'ideologies contràries a la nacional sindicalista. Però es veu que el municipi de La Jonquera té vocació d'enterramorts i ni tan sols de bon enterramorts, car intentar enterrar de viu en viu uns símbols que encara representen molt per a molts espanyols". JOSEP M. SANMARTI Els assattante del polvorí, a Portugal La Guàrdia Civil trobà la nit d'abans-d'ahir la furgoneta que fou utilitzada en el robatori al polvorí de Reigosa (Ponteve-dra). El vehicle fou trobat en una séndera prop del riu Mino, frontera nacional amb Portugal. A l'interir no es va trobar altra cosa que la documentació del seu conductor, que havia estat deixat al polvorí, després del robatori. No s'ha trobat cap indici del ma-terial robat ni dels autors del fet. Ara bé, com que el Mino, en aques-ta part, porta molt poc aigua i no és difícil de travessar, es creu que els suposats cinc homes que realit-zaren l'operació es poden trobar a Portugal. Segons informacions de caràcter no oficial, els autors parla-ven en gallec, amb alguna paraula en portuguès i amb errors de dicció. INVENTARI DEL QUE S'HAN EMPORTAT Ahir es va saber exactament tot el que les cinc persones s'han emportat. Encara que en un primer moment es va parlar de set-cents quilos de dinamita, només en prengueren de cent a cent-cinquanta. S'emportaren, a més dos fusells, dues pistoles, tren-ta bales, setanta-tres quilos de pól-vora de mina, tres mil detonadors elèctrics i dos mil metres de fils per a connexions. En total, l'import del robatori és valorat en unes noranta mil pessetes. Diverses autoritats nacionals, en-tre elles el vice-president del govern i ministre de la Governació, Fraga Iribarne, s'han interessat des del pri-mer moment per totes les circums-tàncies que envolten aquest roba-tori. La Guàrdia Civil, mentrestant, continua mirant d'esbrinar la iden-tificació dels autors, així com la lo-calització del material explossiu i armes robats. ENSENYAMENT Universitaris organitzats en Federació Santander: Quinze estudiants acaben vaga (te fam La Federació Nacional de les Organitzacions d'Estudiants Uni-versitaris ha quedat constituïda a Sierra Nevada. Han assistit a la reunió els repre-sentants de les quaranta-una organit-zacions d'estudiants universitaris de tots els districtes de l'Estat espanyol, la base de les quals són diversos mi-lers d'estudiants i pot considerar-se com la més àmplia del país, segons un comunicat fet públic per aquesta federació i que avui publica el diari "Ideal". Organització d'Estudiants Univer-sitaris (OEU) va ser aprovada el 17 d'octubre del 1973 pel ministeri d'Educació i Ciència En un comunicat, la federació na-cional de l'OEU va declarar com a punts bàsics i finalitats primeres: donar una resposta audaç i engatja-da als problemes del nostre temps, formació integral de l'home i gestió i perfeccionament de les estructures universitàries per tal d'aconseguir una universitat lliure, científica, po-pular i autogestionada. IGUALTAT D'OPORTUNITATS També es propugna en l'esmentat BANCA I CAIXES Aprovat en temps rècord de 3 a 8 MESOS Acadèmies C. Català Comercial # BARCELONA: Rbla. Catalunya, S, l«r. TeL 302 22 88 HOSPITALET: Junt al Mercat La Florida. TeL 338 20 35 SANTA COLOMA: Josep Antoni, 84-86. Tel. 386 78 98 ÒPTICA Ulleres des de 290 ptes. document la llibertat de pensament, d'expressió, de consciència religiosa, de reunió, d'associació, de manifes-tació i de sindicació, el dret al tre-ball i la lliure elecció de l'ofici. POSEN FI A LA VAGA DE LA FAM Els quinze estudiants de la Uni-versitat de Santander que eren en vaga de la fam des del diumenge passat en una de les aules de la Fa-cultat (fe Ciències, han abandonat llur actitud ahir al matí. La decisió d'acabar la vaga de la fam va ser presa després d'una assemblea celebrada per uns vuitan-ta estudiants, que romanien tancats en aquell edifici i entre els quals hi tavia els vaguistes d» la fam. infor-ma Cifra. Els estudiants consideren que amb llur actitud han assolit aü6 qu« es proposaven: recaptar cent mü pes-setes per a pagar les sancions impo-sades a dos dels seus companys que fa uns dies foren detinguts a Ma-drid. Les cent mil pessetes han estat recaptades en actes públics celebrats a les Facultats de Santander i en altres centres docents. La més gran col·lecció d'ulleres de sol a l'abast de totes les butxaques PLCakoSotek>,10 Proveaça, 277 Diagonal, 570 Mamo, 33 Àvda. Guipúscoa, 66 Avda.' Meridiana, 374 HOSPITALET Progrés, 48 SABADELL Rbla. del Caudiilo, 7