1996-05-14.AVUI.CESID

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 14/5/1996. Pàgina 10

10 •POLÍTICA* AVUI DIMARTS • 14 DE MAIG DE 1996 Un jutge demana al govern que desclassifiqui un document secret relacionat amb el 'cas Urigoitia' sa: L'Audiència de Madrid reobre el sumari de les escoltes del Cesid Manté Vacusació contra el general Manglano i el coronel Perote O. Martínez MADRID L'Audiència Provincial de Ma-drid va acordar ahir reobrir el sumari que investiga les es-coltes presumptament il·le-gals del Centre Superior d'In-vestigació per a la Defensa (Cesid) en mantenir l'acusació per un delicte d'interceptació de comunicacions contra l'ex-director del servei secret, el general Emilio Alonso Man-glano, el seu cap d'operacions, el coronel Juan Alberto Perote, i cinc membres més del cen-tre. Els jutges accepten arxivar les acusacions pels delictes de prevaricació i malversació de cabals públics. En un acte fet públic ahir, la secció 15 de l'Audiència Pro-vincial de Madrid argumenta que la captació, gravació i conservació de les escoltes te-lefòniques es va realitzar per motius aliens a les funcions pròpies del Cesid. Per aquest motiu, l'acte deixa parcialment sense efec-te l'arxiu de la causa dictat per la titular del jutjat d'instruc-ció número 43 de Madrid, Ana Mercedes del Molino, que va confirmar la seva successora, Ana Maria Pérez Marugàn. La sala acorda també que es prengui declaració al coronel Perote, com a imputat, perquè pugui respondre sobre les im-plicacions d'altres funcionaris del Cesid i incorporar a la causa les cintes gravades que figuren en la relació d'escoltes investigades. A més, donen llibertat a la jutge Pérez Ma-rugàn perquè practiqui les di-ligències oportunes. Recurs dels afectats S'estimen així parcialment els recursos formulats per l'Associació Lliure d'Advocats i per personatges espiats, com l'advocat Antonio García Tre-vijano, el diputat d'IU Pablo Castellano, l'associació Civil Dianètica, José Maria Ruiz Mateos i els periodistes Pedró J. Ramírez, Jaime Campmany i Melchor Miralles. La jutge Del Molino va arxivar les actuaci-ons en estimar que les escoltes van ser aleatòries, casuals i necessàries "per protegir inte-ressos vitals" de l'Estat. No obstant, la sala indica que "si s'acceptés aquest arguments no estaríem en un Estat de dret, sinó més aviat en un Es-tat policial". En l'acte s'exposa que les escoltes són "intercep-tacions i gravacions telefòni-ques sense control judicial i sense llei prèvia que les per-meti", i que "els indicis apun-ten que van ser intervinguts i El rei, polítics, empresaris i periodistes L, anomenat escàndol de les escoltes del Cesid semblava la bomba definitiva i, encara que en aquell moment ningú no n'estava segur, així va ser. Va esclatar a mitjans de juny del 1995 -és a dir, fa una eternitat- i, com en tantes altres ocasions, va ser el diari El Mundo qui havia premut el detonador. Enormement desgastat per tretze anys en el poder i per un interminable enfilall d'escàndols, Felipe Gon-zàlez resistia com podia gràcies a un fràgil acord amb els nacionalistes comandats per Jordi Pujol. En l'oposició, PP i IU-IC no deixaven de fustigar els socialistes amb tota la fúria de què eren capaços, i era molta. Aleshores va destapar-se el cas. El serveis d'intel·ligència militar havien espiat impor-tants personalistats de l'Estat, començant pel seu cap, el rei Joan Carles. També alguns mi-nistres, dirigents polítics i periodistes havien estat víctima de les punxades telefòniques. Des de la Moncloa es va bastir, en un reflex defen-siu, la un dia famosa teoria de la conspiració, que tractava de vincular Mario Conde, el coronel Perote i determinats jutges i periodistes a una estratègia dissenyada amb un única obsessió: abatre l'executiu socialista. Emilio Alonso Manglano va ser el primer a caure. No n'hi va haver prou. Poc després, Gonzàlez entregaria també els caps de Juliàn García Vargas i Narcís Serra. El vice-president va comparèixer el 21 de juny davant el ple del Congrés, en la que va ser probablement -i ex-ceptuant el 23-F- la sessió més tumultuosa de la democràcia. "Pallasso, Mata-Hari, espia, mentider", són només alguns dels crits dels diputats del PP a Serra. La crispació va arribar aquell dia al paroxisme. CiU va decidir obrir un parèntesi en la seva relació amb el PSOE. Joaquim Molins i Jordi Pu-jol van prologar el que vindria després: "Així no podem seguir..." El jonc s'acabaria trencant unes setmanes més tard. Però el calorós estiu del 95, un estiu molt llarg, va seguir avançant. El 19 de novembre es van convocar eleccions al Parla-ment. Gonzàlez va completar la presidència es-panyola de la UE el 31 de desembre i, després, va convocar els espanyols a les urnes. El 3 de març, amb el cas arxivat, s'acabava el malson. sobretot enregistrats i arxivats per motius totalment alienes a les funcions específiques del Cesid, sense que aparegui cap rastre de perill de la seguretat nacional". Petició d'un document D'altra banda, el jutge de San Sebastià que investiga la mort de Lucia Urigoitia en un enfrontament amb la Guàrdia Civil el 1987 ha sol·licitat de nou al govern que "desclassi-fiqui" un document del Cesid sobre la suposada manipula-ció de proves en aquest cas. El document, publicat per un diari el passat 3 d'abril, afirma que "per evitar l'actu-ació dels jutges" que investi-gaven el 1987 la mort d'Uri-goitia es van manipular pro-ves que eren a casa del jutge instructor, com canviar el projectil i canó d'una pistola i manipular una armilla anti-bales, i tot això sota les ordres del comandant José Ramón Pindado. ESPINOSA / EFE El coronel Juan Alberto Perote El general Emilio Alonso Manglano