1996-05-14.DIARI DE GIRONA.CESID

Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 14/5/1996. Pàgina 17

Dimarts, 14 de maig de 1996 Diari de Girona / 17 INTERNACIONAL 18 CASONAEDERRA García Vargas declara sobre la pensió donada a Enrique Dorado 18 FRANÇA MILI El govern francès aprova un projecte de llei que acaba amblamili L'Audiència Provincial de Madrid ha reobert la cau sa per les escoltes il·legals del Cesid —a Texdirector i l'excap d'operacions del centre, Emilio Alonso Man-glano i Juan Alberto Perote— «en vista d'indicis concurrents». L'Audiència ha estimat parcialment els recursos de diversos escoltats contra l'arxiu decre tat per la jutgessa Ana Mercedes del Molino, confir mat per la seva successora Ana M. Pérez Marugàn. L'Audiència de Madrid torna a obrir el cas de les escoltes ilJegals del Cesid Ha estimat parcialment alguns recursos en apreciar «indicis concurrents» EFE/DdeG Madrid La jutgessa Ana M. Pérez Marugàn haurà de prendre de nou declaració en qualitat d'im putat a l'excap d'operacions del Cesid, Juan Alberto Perote, perquè pugui respondre a im putacions d'altres funcionaris dels serveis secrets, i incorpo rar a la causa les cintes ainb escoltes gravades que figuren en un llistat. Els recursos que han fet reo brir la causa van ser formulats per l'Associació Lliure d'Advo cats i per escoltats, l'advocat Antonio García Trevijano, el conseller delegat de Jotsa Anto nio García, el diputat d'IU Pa blo Castellano, l'Associació Ci vil Dianètica, l'empresari José M. Ruiz-Matéos i els periodistes Jaime Campmany, Pedró J. Ra mírez i Melchor Miralles. Protegir interessos La jutgessa Ana Mercedes del Molino va-arxivàr les actua cions en estimar que no eren delicte perquè van ser aleatò ries, «casuals» i necessàries «per protegir interessos vitals» de l'Estat. No pbtant això, per la Sala, que ahir va notificar la seva decisió en una acte, «si accep téssim aquests arguments no estaríem en un Estat de dret, siiió en uri estat policíac». Explica que són «intercep cions i gravacions telefòniques, sense control judicial i sense llei prèvia que les permeti». La Sala qualifica d'inaccep-Juan Alberto Perote, excap d'operacions del Cesid. table» l'argument de la jutges sa Ana Mercedes del Molino que la intercepció de telèfons no anava dirigida a persones de terminades sinó a controlar l'ús de l'espectre radipelèctric per individus que poguessin desen volupar activitats perilloses per a la seguretat de l'Estat. Així, «funcionaris del Cesid han aportat indicis que s'inter ceptaven les comunicacions de persones rellevants del món de la política, finances, premsa i espectacle, i es gravaven, arxi vaven i emmagatzemaven mal grat no tenir Interès per a la seguretat estatal». La resolució afegeix que «en cara que les intercepcions no eren preseleccionades, ja que ho impedia él sistema tècnic utilitzat, es feien rastrejos d'una zona important de Ma drid i en el llistat només es ressenyen noms de persones de certa rellevància social, les es coltes dels quals es van gravar i arxivar, encara que van haver de ser escoltades moltes més». Per la seva part, la jutgessa Ana Maria Pérez Marugàn ^va confirmar l'arxiu decretat per la seva antecessora perquè es EFE van fer a telèfons mòbils, la intercepció dels quals no era encara delicte en l'època dels fets, del 82 al 89, argiunent aquest acceptat pel fiscal. La Sala tampoc assumeix aquesta fonamentació, ja que «no sembla coherent sostenir que no pot equiparar-se un telè fon convencional a un altre mò bil, i de totes maneres en aque lla època sí se sancionava el funcionari que utilitzés artifi cis tècnics d'escolta i gravació del so, i s'intervenien comuni cacions en les quals un dels dos telèfons era convencional. El ministre d'Interior vol ser «implacable» en la persecució de les amenaces El fiscal de l'Estat ordena investigar la nota de HB que demana una ofensiva d'ETA EFE/DdeG Madrid El fiscal general de l'Estat, Carlos Granados, va dictar ahir un decret en el qual ordena que s'iniciïn les accions pertinents a l'Audiència Nacional perquè investigui la nota interna de HB en la qual s'anuncia una nova ofensiva d'ETA i anima la banda per tal que actuï amb els «mitjans més poderosos».. El diari Deia va publicar diu menge un document intern de la mesa nacional de HB en què s'insta ETA a fer que combati «l'enemic amb els mitjans niés poderosos» i en el qual es rebut ja una treva prèvia a la negociació. Granados va dictar el decret a la vista del contingut de les manifestacions de l'escrit, «que poden ser constitutives de delic te de col·laboració amb banda armada o provocació dels delic tes de terrorisme». El fiscal general de l'Estat ha enviat l'acord al fiscal en cap de l'Audiència Nacional perquè ho cumplimenti. En relació amb el decret de la fiscalia, el ministre de l'Inte rior, Jaime Mayor Oreja, va afirmar que «s'ha de ser impla cable en la persecució de les àmanaces i de l'apoíogia del terrorisme». Per la seva banda, fonts de la direcció del partit socialista van assenyalar l'oportimitat de la decisió de la fiscalia i la con veniència d'investigar «a fons» la connexió entre ETA i HB, que «sembla força evident». El dirigent i diputat d'IU, Pablo Castellano va considerar la nota de HB com «una pura apologia del terrorisme», que demostra que la coalició «està mancada de projecte polític». T BREUS • Suàrez creu que aviat acabarà la crispació política Sevilla.- L'expresident del Govern Adolfo Suàrez va expressar ahir la seva satis facció per la «normalitat» amb què s'ha produït r«al-ternança en el poder» i es va mostrat convençut que el diàleg substituirà l'ambient de crispació política, el qual «està en camí de desapa rèixer de la vida espanyola». Suàrez va demanar als par tits que treballin per evitar la crispació. • CC i PP formalitzen el govern de coalició a les Illes Canàries Santa Cruz de Tenerife.-Coalició Canària i el Partit Popular van arribar ahir a un acord perquè el PP s'inte gri aquest mes en el Govern de les Canàries i ostenti la titularitat de les conselle ries de Presidència, Agricul tura, Política Territorial i Indústria. Amb aquest com promís, es completa l'acord institucional signat per ambdós partits fa quasi un any i pel qual el PP prestava suport parlamentari a CC fins després de les eleccions generals, després de les quals entraria en el Govern regional amb quatre conselleries. • Ciscar diu que el PSOE vigila per evitar el retrocés social Madrid.- El secretari d'Organització del PSOE, Ciprià Ciscar, va afirmar ahir que el seu partit s'en frontarà a qualsevol mesura del Govern que vagi contra el sistema educatiu públic, la sanitat o les pensions. Va assegurar que «ens posarem la lupa», perquè no hi hagi retrocessos en despeses so cials o en els nivells de tole rància de la societat, «cperò serem comprensius i amb una actuació constructiva eh éls problemes d'Estat». • PP i PSOE ultimen les comissions del Congrés Madrid.- Els portaveus del PP i del PSOE en el Con grés, Luis de Grandes i Joa-quín Almúnia, respectiva ment, van ultimar ahir el desenvolupament de les ses sions de constitució de les comissions de la Cambra, previstes per dijous, però no van abordar la renovació del CGPJ. Les comissions seran presidides de la següent ma nera: 15 per diputats del PP; 5, per parlamentaris del PSOE; 2, per representants d'IU, i 1, pel diputat de ÇiU.