1976-04-27.AVUI.CD.AC.DENUNCIA DETENCIONES

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 27/4/1976. Pàgina 7

Països catalans 27 abril 1976 ESCOLTISME El manifest, presentat a Montserrat Recull noves orientacions sòcio- polítiques i educatives Diumenge, a la sala d'actes del monestir de Montserrat i dins els actes organitzats per commerorar el XXè aniversari de la mort de Mn. Antonio Bat-lle, va fer-se públic, davant uns dos-cent quaranta representants dels moviments escoltes dels Països Catalans, associacions i diferents moviments de caràc-ter cívic, comptant també amb diferents representants del mo-viment escolta internacional el Manifest dels moviments escol-tes de Catalunya. Un cop donada la benvinguda als assistents hom va llegir un bon gra-pat d'adhesions arribades d'arreu del món en representació de diferents moviments escoltes. A la taula tam-bé hi eren presents el bisbe de la Beu d'Urgell, Joan Martí i Alanis i el pare abat de Montserrat don Cas-»ià Maria Just. BREU RESUM HISTÒRIC Oesprés d'un resum històric del que ha estat el moviment d'escoltisr-me a Catalunya a càrrec de Josep Maria Martorell, i que va fonamen-tar-se en tres punts clau: des de la constitució dels "Exploradores Barce-loneses" el 1912 fins a la fi de la Dictadura, l'escoltisme durant la Re-pública i la guerra civil i, el movi-ment escolta des del 1940 fins als "ostres dies, Teresa Olivella, comis-saria de Minyons Escolles i Guies Sant Jordi en nom dels tres movi-ments escoltistes de Catalunya va fer la lectura del Manifest. CONTINGUT SOCIO-POL·ITIC El document constata en cinc punts «ls fets actuals més significatius, des del caire sòcio-polític, i s'expressa així: lr. — El progressiu desvetllament de la consciència política, més enllà del que fins ara havien estat les mi-nories compromeses i clandestines i dintre d'un clima de relativa toleràn-cia. 2n. — Veiem com apareix de for-ma explícita un ventall plural d'op-cions polítiques t ideològiques a la recerca del suport d'àmplies capes de Població. 3r. — Constatem l'atzarosa existèn-cia d'unes instàncies unitàries on coincideixen els corrents diversos de què parlàvem en el punt anterior. Aquestes instàncies encarnen les as-piracions mínimes del nostre poble. 4t. — Assistim al progressiu as-cens del paper que juguen les insti-tucioins i entitats de caire cívic, professional laboral, educatiu, reli-giós, etc., en les reivindicacions mí-nimes per a aconseguir les llibertats. 5è. •— Veiem com els últims temps han contemplat el ressorgiment d'una idea que reflecteix alhora una reali-tat profunda, i és la dels Països Ca-talans, com a expressió àmplia de l'àmbit cultural i lingüístic català, més enllà del protagonisme jugat en «quest sentit pel Principat. -—-VISIÓ PEDAGÒGICA - . * Les orientacions globals des del punt de vista pedagògic són recolli-des així: Aquesta proposta d'escoltisme, s'ha de basar en aquells elements inva-riants que fan possible l'existència d'un moviment educatiu com el nos-tre. No serà debades recordar aquests elements ara: —Hi ha el component d'aventura, de sortir de l'ambient urbà artificial Per a cercar àmbits on sigui possible l'autenticitat de la vida i la recerca l'observació, la descoberta. En aquest «entit, continua essent vàlid encara que no únic, l'element "naturalesa". —També hi ha el component psi-cològic d'aprofitar la tendència na-tural dels nois i de les noies a ®grupar-se en petites colles, sovint tancades, les quals proporcionen un món ric en simbolismes i lleis prò-pies. —Hi ha, igualment, el fet d'apro-fitar el lideratge natural dels ele-ments capdavanters d'aquestes pa-trulles o equips, per tal que l'organit-ció i la formació no vinguin total-ment de l'adult exterior al grup, sinó que hi hagi un vertader protagonis-me dels nois. —Donar confiança progressiva als nois i a les noies per tal que apren-guin el gust per les responsabilitats i els compromisos concrets, el quals han de ser adequats a cada etapa o edat. —L'escoltisme s'aplica en el temps de lleure. La seva influència en els nois i en les noies serà, doncs molt limitada a menys que les vivències DESCOMPTA DE PAPER CURT I LLARG LLETRES DE PISOS Crèdits a Industrials i Comerciants SERVICE, S.A. Aribau, 149, 4t, 2a. Telí». 250 57 07 - 250 5« «2 proposades siguin intenses i pro-fundes. —Finalment, hi ha tot un fons de pedagogia activa no autoritària ni directiva a través de la qual els pro-pis infants, adolescents i joves són els que prenen en les seves mans la , tasca d'educar-se i, alhora, la tasca d'educar els seus companys. Un cop acabada la lectura del Ma-nifest hom va procedir a la declara-ció de constitució d'un fons documen-tal de l'escoltisme, nomenat "Antoni Batlle", al mateix monestir. Aplegats els assistents als jardins privats del monestir va acabar-se la reunió a primera hora de la tarda amb el "Cant dels adéus". E. A. MOLINE ASSEMBLEA DE CATALUNYA E! pacte passa per l'Estatut Solidaritat amb la manifestació de l'I de maig BARRIS DE BARCELONA Cap de setmana reivindicatiu El veïns dels barris que res-ten a Barcelona el diumenge aprofiten les seves hores de lleure per fer "vida social" en un sentit tanmateix ben dife-rent del que hom li ha vingut aplicant. Es trobéh al carrer per reivindicar millors condicions de vida al barri. Per fer més . agradables els diumenges a la ciutat, en definitiva. ASSEMBLEA DEMOCRATICA DE NOU BARRIS Diumenge, al Parc de la Guineueta es va celebrar un acte públic con-vocat per l'Assemblea Democràtica de Nou Barris. Es va parlar de la lluita als barris, del moviment obrer i d'altres temes polítics. L'acte era presidit per dues grans pancartes que duien els eslògans: "Viva la lu-cha de Prosperitat y Trinitat", "Por Ayuntamientos democràticos", "Lli-bertat, Amnistia, Estatut d'Autono-mia, Assemblea Democràtica de Nou Barris". La policia no va fer acte de presència. EL PSUC A HORTA El dia abans, a Horta, es presentà l'organització del PSUC en una xer-rada col·loqui a càrrec de Pere Ar-diaca, membre del Comitè Executiu d'aquest partit. Després intervingue-ren un membre de la Secretaria de Forces de la Cultura i un del Comitè de l'organització d'Horta. En el curs del col·loqui es van tractar temes re-lacionats amb la problemàtica de l'avenç cap al socialisme en una so-cietat democràtica, l'actual política d'aliances que practica el PSUC, i també la qüestió nacionaL "VOLEM EL PARC DE LES AIGÜES" Dissabte, tres-cents nens del Gul-nardó van fer una festa davant la porta tancada del Parc de les Aigües. Els infants portaven senyeres cata-lanes amb l'eslogan "Volem el Parc". El Parc de les Aigües que roman tancat al públic és propietat de la Companyia General d'Aigües i és situat entre els carrers de les Camèlies i d'Abdelkader i el Cinturó oe Ronda. que, a més, repartirà propaganda sobre el tema. EL BON PASTOR: CONTINUEN DEMANANT UN LOCAL D'ençà d'un parell d'anys, l'Asso-ciació de Caps de Família del Bon Pastor lluita per evitar que el local on es reuneixen sigui enderrocat per aixecar-hi pisos. Es un local molt an-tic, d'arquitectura capriciosa, que fou aixecat per voluntat d'Enric Sanchis, batlle en altre temps de Santa Colo-ma, fou cedit a la parròquia i aques-ta l'utilitzà després de la guerra per a la seva labor social. El local, junt amb tota l'illa de ca-ses que ocupa, és actualment propie-tat d'un procurador que té la inten-ció d'edificar-hi pisos, a l'empar de la qualificació iue del solar fa el Pla Comarcal. L'Associació de Caps de Família desitja continuar conservant l'ús d'aquest local o la cessió gratuïta d'un altre, i que, als terrenys del vol-tant, s'hi faci una guarderia i una llar dels avis. L'últim diumenge dins d'aquesta campanya reivindicativa, hom va fer un acte, en el qual després de la in-tervenció d'uns grups musicals, va parlar-se de la situació del local i de la vaga dels escombriaires. JAUME FABRE MARIA FAVA El dissabte passat al matí va reunir-se la Comissió Perma-nent —en la XVI sessió— de l'Assemblea de Catalunya i ahir a la tarda feu públic el co-municat de la reunió en què ex-pliquen els temes que van trac-tar i el que van decidir. Acom-panya el comunicat de la Co-missió Permanent, una crida al Poble de Catalunya sobre la jornada del dia 1 de maig. COORDINACIO DEMOCRATICA SOLIDARITAT AMB LA MANIFESTACIÓ OBRERA El setè punt del comunicat de la Comissió Permanent diu: que han pres l'acord "de sostenir plenament a través d'una crida al poble de Ca-talunya, la commemoració del vinent ler. de maig, i invita tothom a par-ticipar activament en les iniciatives del moviment obrer i, en especial, en la manifestació d'aquest dia a Bar-celona". La crida a què fa referència el punt del comunicat de la Perma-nent és un text llarg, en què, després de fer una breu ressenya històrica de la significació de la jornada del dia 1 de maig, fa menció del fet que la jornada d'enguany té com a objec-tius assolir la llibertat sindical i tots els altres drets dels treballa-dors; per tant, se solidaritza amb la convocatòria d'una manifestació pa-cífica organitzada per diversos sec-tors del moviment obrer. La Comissió Permanent saluda l'aparició de Coordinación Democrà-tica i considera "que la seva consti-tució representa un pas molt impor-tant cap a la ruptura democràtica a nivell de tot l'estat". L'acord diu que S'estudiaran les fórmules per portar li terme el quart punt de l'Assem-blea de Catalunya —la coordinació amb les altres forces polítiques —però afirmen que "sigui quin si-gni el procés de negociació política, Im base mínima sobre la qual s'ha d'establir tot pacte ha de compren-dre la reivindicació nacional especi-fica de Catalunya formulada en el tercer punt de l'Assemblea: el resta* bliment provisional de l'Estatut de 1832". . , En el mateix apartat denuncia la detenció de M. Camacho, A. García Trevijano y Nazario Aguado, i ex-pressa que l'Assemblea ha obert un ample debat que "evidencia la neces-sitat d'accelerar el procés unitari qce possibiliti una sola veu a Cata-lunya". Pel altra banda també salu-den la constitució de l'organisme unitari Taula de Forces Polítiques 1 Sindicals del País Valencià. MANIFESTACIÓ CATALANISTA JORNADES D'ABRIL I MARXA DE LA LLIBERTAT Els altres punts del comunicat de la permanent fan una valoració de diverses qüèstions. La primera es refereix a les jornades de principi de mes convocades sobre la petició d'ajuntaments democràtics, i en va-lora positivament la mobilització. En aquesta mateixa línia tracta "la marxa de la llibertat" que "veu amb satisfacció i dóna suport al fet que els quatre punts de l'Assemblea estiguin a la base del sentit i els objectius de la marxa". També considera que la passada festa del dia 23 va ser "una diada d'afirmació nacional catalana" a què s'afegia l'aparició del nostre diari i que va "culminar amb la manifesta-ció pacifica de milers de persones a la plaça de Sant Jaume". Vuit-cents joves, com cada diu-menge, en l'acabar la ballada d« sardanes a la plaça de Sant Jaume, van participar en una manifestació catalanista que des de la plaça de la Casa de la Vila, passant pel carrer Fernando, i la Rambla arribà fins a Canaletes, es perllongà —amb un grup no tan nombrós— fins a la Plaça de la Universitat, i tallà en al-guns moments, el trànsit. MANIFEST DE 75 ESCRIPTORS CATALANS Setanta-cinc escriptors catalans van signar —la majoria al carrer, mentre recorrien parades de llibres— el dia de Sant Jordi un manifest en què diuen que "el fet de celebrar aquest dia del llibre en una circuns-tància històrica ben diferenciada de la que ha caracteritzat els darrers 37 anys, suposa per a nosaltres, es-criptors catalans, una necessitat de manifestar públicament la nostra contribució a les lluites per la demo-cràcia i la llibertat, que creiem que ha de passar pel reconeixement del fet nacional i per la llibertat d'ex-presió". SANTS CONTRA EL PLA COMARCAL Per avui a dos quarts de vuit del vespre és convocada una concentra-ció i una marxa pels carrers de Sants afectats pel Pla Comarcal. Han promès l'asistència els regidors Güell i Febrer. Al davant de la mar-xa. hi anirà un cotxe amb altaveu COMPRO LLIBRES ANTICS I MODERNS Biblioteques i lots d'obres Passo a domicili LLIBRERIA CERVANTES Carrer Tallers, 82 - Telí. 302 38 31 Idees fresques per l'estiu modelo PRIMER CENTRE DE LA MODA Rambla de Canaletes - Plaça de Catalunya