1976-05-22.AVUI.CD ACEPTA GENERALITAT

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 22/5/1976. Pàgina 1

Aay 1 — Nómero.» Prea: 1* pessetes Sobrepreu d'l pesseta per transport urgent a Balears. Madrid, Saragossa i València. Edita: Premsa Catalana. S.A. Barcelona. Director: Josep Fauii i Olivella. Redacció i Ailniiiiigtrttcioe Diputació, 284. Barcelona—». Tetef. »1 «54 (Sarna.: «.> Tallem: Editorial Mencbeta S.A. Roger liana. C. Barceló— DL DX.: B. Dissabte, 22 de maig del 1976 Coordinació accepta la Generalitat La Platajunta amb el Consell i l'Assemblea Representants de ta Comis-sió Executiva de Coordinació De-mocràtica i del Consell de Forces Polítiques de Catalunya van reu-nir-se ahir a Barcelona. Van assitir a la reunió Jaime Cortezo («tz-quierda Democràtica»), Enrique Mugica (PSOE) i Azcàrate i Nicoias Artorius (PC) per Coordinació De-mocràtica. i Jordi Pujol (Con-vergència Democràtica). Joan Ra-ventós (Convergència Socialista), Josep Pallach ! Amadeu Cuito (RSDC), Joan Coíomines (Partit Po-pular Català) i Joan Cornudella (Front Nacional de Catalunya) pel Consell. Després d aquesta reunió, la Comissió Executiva de Coordinació Democràtica va miciar una segona sessió amb repre-sentants de r Assemblea de Catalunya. Hi eren representats la major part dels partits i grups integrats a l'Assemblea, aixi podem mencionar: Francesc Aragay (UDC), E Nosàs (RSDC). Agusti de Semir (Grup de Defensa dels Drets Humans), Pere Portabella i Xavier Folch (Assem-blea Permanent d'Intel·lectuals), Sàn-chez Carreté (PTE), RicardLobo (no ali-neats). Soledad Balaguer (PSPC). Antoni Gutiérrez (PSUC). Heribert Barrera (ERC). Miquel Sellarés (CDC). Salvador Casanova (CSC), un representant de l Assemblea Democràtica d Osona, un del Partit Carií, un de Justícia Democrà-tica. un del Moviment Comunista de Ca-talunya. un del Front Nacional de Cata-lunya. un de i ORT Joan Coíomines (PPC). Joan Reventós (CSC). Francesc Frutos (CCOO). Àngel Peix (USO), Ferran Fullà. i Carles-Jordi Guardiola. El tema central del debat va ser el de Is representativitat davant les instàncies unitàries, i en canvi cap aspecte dels quatre punts de I Assemblea no fou po-sat en qüestió per Coordinació De-mocràtica. EL LLENGUATGE El cas del senyor Mas Una vegada, un marqués, ensu-perbrt amb et seu títoi nobiliari, es va excedir amb un funcionari que l'atenia, que es deia Mas, i aquest es va veure obligat a pa-rar-li ets peus i li va dir: «Si usted es marqués, yo soy Mas » igno-rem com escrivia el seu nom l'au-tor d'aquesta frase: Mas o bé Més El cas és que ben sovint, sense arriba* a identificar d'una manera tan oportuna aquest cog-nom amb l'adverbi de quantitat del castellà, n'hi ha que es deixen influir per l'ortografia d'aquesta forma gramaticai. ! supeditarrt-s'ht sense vacil·lar, ben convençuts del que fan, escriuen «Mas»: amb accent, i agut! Caldria que ets qui encara ho fan es desempalle-guessin d'aauesta rutina, que no té cap justificació. Es indubtable que ei cognom català Mas no te cap reíació amb l'adverbi castelia «mas», sinó que és la mateixa forma del nom comú mas, que sig-nifica masia o cassa de pagès, i •'••criu sense accent, com ta ma-joria cteis monomi.tabs Existeixen alguns altres cog-noms catalans que a vegades s accentuen indegudament, per-què s'hi apliquen tes normes d'ac-centuació del castellà. Habitual-ment, són ets acabats en ia, an i on: Badia, Uaveria, Trinxaria, Ginjoan Perejoan, Duran, Galce-ran, Ari mon, Argimon, Guilla mon, Perramon, Segimon, etc. Toís aquets noms s han d escriure sense accent, ta inscripció inde-guda dei qual no poden pas iusti-Hcar ni les raons imperatives de ie paperassa oficia» ni les que in-voquen la tradició familiar ALBERT JA NE Al terme de les reunions es van facili-tar els següents comunicats: «Avuit al matí s han reunit a Barcelona la comissió executiva de Coordinació Democràtica i el Consell de Forces Peli-tiques de Catalunya. Com a resum de les converses que han tingut han decidit de fer públic aquest comunicat: «Manifestar l'àmplia base de coin-cidència quant a la necessitat del resta-bliment de les llibertats polítiques i sin-dicals que només podran ésser aconse-guides a través dun procés de ruptura democràtica dins l'Estat espanyol. Al mateix temps, volan denunciar la situació d'inseguretat jurídica que patei-xen tots els ciutadans i especialment les forces democràtiques com a con-seqüència de la política reformista. Coordinació Democràtica es fa seus els plantejaments i reivindicacions de la nacionalitat catalana que es concreten en el restabliment dels principis i institu-cions configurats a I Estatut del 1932 i concretament restabliment d un govern provisional de la Generalitat de Cata-lunya des del moment mateix de la rup-tura democràtica. També han coincidit a considerar i a sostenir el dret al reconeixement de Itur personalitat i llurs corresponents drets polítics per a les altres nacionalitats i re-gions de i Estat espanyol. Fan palesa la voluntad de continuar el diàleg iniciat amb voluntat de fer-lo arribar ai conjunt d institucions unità-ries de totes les nacionalitats i regions de I Estat. La comissió executiva de Coordinació Democràtica i el Consell de Forces Polí-tiques han pres I acord de continuar les converses en una pròxima reunió, que es farà d'aquí pocs dies. per tal de con-cretar de manera operativa les bases de les relacions futures. Barcelona 21 de maig de 1976 Signat: Comissió executiva de Coordi-nació Democràtica i Consell de Forces Polítiques de Catalunya Nota: El Consell de Forces Polítiques de Catalunya declara que el seu diàleg amb Coordinació Democràtica es confi-gura en el marc dels acords del Consell amb ei president de la Generalitat pre-sos al més d abril dènguany.» CONDEMNA DEL CONTINUISME «Reunits a Barcelona la Comissió exe-cutiva de Coordinació Democràtica i el secretariat de la Comissió permanent de I Assemblea de Catalunya, acorden for públic en castellà! català el present comu-nicat. Ambdues delegacions remarquen ta importància d aquesta primera trobada, per la significació política de Coordi-nació Democràtica i de l'Assemblea de Catalunya i per I àmplia coincidència comprovada al llarg de la reunió Aquesta coincidència s expressa en els punts següents: 1 La condemna del continutsme i del reformisme del règim actual que in-tenta perpetuar-se impedint la creació d unes institucions veritablement de-mocràtiques. al mateix temps que des-menteix les seves pròpies promeses de-mocratitzadores amb una actuació re-pressiva creixent. Enfront d aquesta política del govern, ambdues delega-cions criden a intensificar ets esforços unitaris i a promoure l'acció solidària per i alliberament «nmediat de Nazario Aguado, Javter Alvarez Dorronsoro, Mar-celino Camacho. Antonio García Trevi-jano i els altres presos polítics. 2. Coordinació Democràtica mani-festa que assumeix els plantejaments i reivindicacions de la nacionalitat cata-lana que es concreten en el restabliment provisional dels principis i institucions configurats en l Estatut d'Autonomia del 1932. i en la constitució d un govern provisional de la Generalitat de Cata-lunya des del moment que es produeixi la ruptura democràtica. Per part seva. el secretariat de I Assemblea de Catalunya considera aquesta declaració com un fet de gran importància política per als po-ble de Catalunya, en la perspectiva del ple exercici de tots els seus drets nacio-nals, 3. Ambdues delegacions coincidei-xen que la ruptura democràtica, que ha de conduir al restabliment de les lliber-tats polítiques i nacionals, només és po-si oie a nivell de tot l'Estat i amb et pro-tagonisme del poble. La ruptura de-mocràtica implica. de manera conseqüent, el reconeixement i I exer-cici deis drets i llibertats de tots els po-bles de I Estat espanyol. Un avenç efec-tiu en aquesta direcció exigeix la con-creció d'una estratègia global de ruptura i la consegüent coordinació d accions. Per això. cal establir pròxi-mament les relacions que facin possible aquesta coordinació. Barcelona. 21 de maig del 1976 Comissió executiva de Coordinació Democràtica, secretariat de l Assemblea deCatalunya.» AVUI • El senyor governador i l'opo-sició democràtica (article de Jordi Solé Tura): p 3 • Ni carn ni peix (article de Ama-deu Fabregat): p 3 • Debat sobre el paper de la Mo-narquia (crònica de la nostra re-dacció a Madrid per Josep M San-marti): p 12 • Nou atac del terrorisme de dretes (crònica del nostre corres-ponsal al País Basc Robert Petit): p 14 • Sardenya, regió autònoma subdesenvolupada (reportatge d Alícia Fajardo): p 15 • Vaga de periodistes a (crònica del nostre corresponsal a París. Ernest Udirta): p 15 • Eta cendktets ja són vuit (crò-nica del nostre corresponsal a Lis-boa. Manuel de Seabr^p 15 EDITORIAL Mig any de regnat Durant mig any hem viscut et període més esperançat que la majoria dets ac-tuals ciutadans recordem: mig any de regnat de Joan Cartes, al bell co-mençament d'una etapa indefugtblement nova. Encara no és l'hora de fer balanç, però, avui, a les nostres pàgines, un nom-bre considerable de personalitats de tendències dilererrts assenyaren els camm per on pot anar aquesta possible revisió vatoraíTva Malgrat tot, malgrat que encara resten portes obertes a l'esperança, hi ha una veritat ben clara: com que el que caba rectificar era tan i tan gran, la recuperació resta encara Uurry de les fites desitjades. El camí ha estat massa farcit de giragonses i, amb tants de revolts, el viatger, sovint, no pot tenir noció clara de progrés. Entre les paraules del rei en català i la prohibició de molts actes polítics no gens extremistes, -hi ha una manca de sinto-nia mott clara; entre la decisió d'instaurar el sufragi universal i la perpetuació dels -Quaranta d'Ayete», hi ha un dissonància invencible, fruit de voler coordinar co-mes contradictòries... Mig any d'esperança ha estat, en part, mig any de progrés, però el progrés he estat condicionat i poc clar, sinuós i poc convincent, només parcialment positiu. • Enquesta: p 13 ZARZUELA Llarga conversa del rei amb don Joan Moments abans de les set de ta tarda d'ahir va arribar a la zona de serveis de I aeroport de Madrid Baratas un helicòp-ter que procedia de) Palau de la Zar-zuela, i en et qual viatjaven el rei d Es-panya i el seu pare. comte de Barcelona. Després de conversar uns moments a I aeroport, don Joan de Borbó. va pujar en un avió «Mystere» de ta sub-secreta-ria d aviació civil, que va alçar el vol un quart de vuit en direcció a Lisboa, per tal de retornar a la seva residència d Es-torrt el comte de Barcelona. Un cop de-saparegut l avió. el rei Joan Carles tomà amb helicòpter al palau de la Zarzueia La mare del ret, comtesa de Barce-lona, ha romàs al palau de la Zarzuela, ja que té la intenció de passar uns dies en companyia dels seus fills. Els com-tes de Barcelona havian arribat a Madrid a les dotze del migdia d'ahir i van ser re-buts a Barajas pel seu fill et rei Joan Carles. LLEIDA El dia 25, manifestació pagesa Ha estat confirmada als pagesos llei-datans la data del dia 25 vinent perquè puguin dur a terme la manifestació sol-licitada Ahir. divendres, van reunir-se els presidents de les Germandats i de la Unió d Empresaris per parlar de tots els detalls de la manifestació, informa Antò-nia Mallo Aquesta sortirà del Mercat de FVuites i Verdures a les dotze del migdia Després s adreçarà al govern civil, on es lliuraran a les autoritats les peticions dels pagesos «Els motius que ens han portat a arribar a aquests extrems —diu la comissió permanent de la Unió d'Em-presaris de la COSA— és que creiem ha-ver esgotat tots els recursos per la via del diàleg amb els diferents estaments de l Administració. Volem una manifes-tació pacifica que exposi a l'opinió pública els nostres problemes No volem ingerències estranyes ni volem fer polí-tica Els pagesos i ramaders volem fer sentir la nostra veu perquè està carre-gada de raó» {Orets roewals Prohibida la reproducció.)