1976-05-25.AVUI.CARABANCHEL

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 25/5/1976. Pàgina 1

Prem: 1» Sobreprew d'l pesseta per transport orgcnt a Balears. Madrid, Saragossa i València. Bdita: Premsa Catalana S.A. Barcelona. Director: Josep Faati i Olivella. AVUI Redacció i Administració: Diputació, 284. Barcelona—8 Teièf. 361W 54 (Barna.: 93.) Tèlex: 54863 ThBen: Ratortei Mencheta S.A. Boger ét Uúria, SS. Barcelona—» D.L.: B. 26.249—1978 Dimarts, 25 de maig del 1976 VIATGE AMERICA Areilza explica el programa reial Joaa Ccrles parlarà davant el Congrés dels Estats Units El ministre d Afers Estran-gers. José Maria de Areilza, ce-lebrà ahir al migdia una con-ferència de premsa al saló d ambaixadors del palau de Santa Cruz explicant els mo-tius i el programa del vtatge dels reis a la República Domi-nicana i als Estats Units el prò-xim dia 31. La primera etapa de dos dies a la República Dominicana té «unes motivacions gairebé òbvies», se-gons declarà e! ministre' «la vo-cació americana d'Espanya i la in-tenció de ta Mònaro.uía de subrat-llar aquesta vocació». En un sopar que el monarca oferirà al president dominicà Joaquín Balaguer, li ator-garà el Gran Collar d Isabel la Catò-lica. en resposta a les atencions que el govern dominicà té previstes per als monarques. PROGRAMA DEL VIATGE Dei programa que el ministre Areilza exposà soore la visita reial als Estats Units, cal destacar el dis-curs de, rei dirigit al Congrés nord-americà {uns quinze o vint mi-iHJts) que vindrà a ser un missatges EL LLENGUATGE La bena y la vena Una cosa és la bena i una altra la vena. La confusió, naturalment, només sol tenir Hoc en els dominis del llen-guatge escrit, però amb tot, val ia pena d'aclarir-la. La bena és la tira de fil amb què un s'embolica un membre del cos on té una ferida. N'hi ha que la tenen davant dels ulls, ta bena. Es tracta del sentit fi-gurat, és clar, però continua essent ta bena. La vena, en canvi, és et nom que donem a cadascun dets vasos sangui-nis de I organisme que porten ta sang at cor. Ni ha, també, les venes de les fulles dels ar-bres (els nervis), les venes d'aigua i les venes minerals. I, encara, la vena poètica, que és la inspiració. De tapar o embolicar una part del cos on tenim una fe-rida o una nafra amb una bena en diem embenar. De bena hem creat embenar se-gons un procediment normal de formació de nous mots, amb la intervenció d'un prefix. Algun cop sentim que en diuen «vendar», però és ben dar que és una forma del cas-tellà que cai rebutjar. Anàlo-gament. de l'acció d embenar i de la Higadura que en resulta en diem usualment emoenat o també emòenatge No « hauríem de dir —encara que aigu ho fa. i per això ho fem observar— «vendatge», que •8 una forma tan inadmissible com «vendar», de ta qual prové-Hi podríem afegir encara 1a veta, que és el teixit en forma de cinta que serveix per a lli-gar, per exemple, les espar-denyes. Hi ha també vetes mi-nerals, en el qual cas vena i veta són sinònims. Pel que fa a ia beta, s ha d acontentar designant ia segona Uetra de rattabet grec. ALBERT JANÉ a tot el poble riord-amencà en el se-gon centenari de la seva inde-pendència. També hi haurà parla-ments dels ministres Kissinger i Areilza. El rei pronunciarà un altre discurs, en castellà, dirigit a tots els pobles americans presents en l Or-ganització d'Estats Americans amb seu a Wasnington. L endemà, des-taquen una conferència de premsa i un dinar amb el president Ford L endemà passat, els monarques es dirigiran a Nova Yordk. En aquesta ciutat visitaran I ONU. i s'entrevista-ran. segurament, amb el secretari general Kurt Waldhenm. El dia següent et rei rebrà representants de tots els mitjans de comunicació dels Estats Units, amb eis quals conversarà, i dinarà amb I alcalde de Nova York. A la mateixa tarda, el rei rebrà la premsa espanyola que s hagi traslladat amb aquest motiu. El ministre Areilza insistí en la im-portància de les entrevistes dei rei amb Ford. Kissinger i Waldheim. i amo les altes figures de les finan-ces. la informació i la política nord-americanes. Cal asenyalar que el penúltim dia del seu sojorn als Estats Units es farà un dinar a l'Ins-titut Espanyol en el qüal hi haurà més de mil cinc-cents convidats. TRACTAT ESPANYA-EUA ~ Preguntat et rmmstre si el rei te-nia previst s gnar el Tractat Hispa-no-nord-amencà. respongué que no; que el Tractat ha estat aprovat pel comitè d Afers Estrangers del Senat, però que encara no ha estat present al ple del Senat, i que per tant: encara no hi ha la plena segu-retat que sigui ja aprovat quan el rei visiti Washington. Sobre les activi-tats de la reina. Areilza manifestà que tenia prevista una conferència de premsa amb periodistes de revis-tes femenines a Washington i que reor a un nomenament honorari a la Universitat de Colúmbia. Quant al discurs del rei davant del Congrés, el ministre declarà que no coneixia el seu contingut. «Però serà un discurs important, anàleg al recent del president francès Giscard d Estaign». «El discurs serà en anglès per una qüestió de facilitat de difusió. Un periodista preguntà sobre la possibilitat que el president Ford viatgés a Madrid «Això s ha pensat per a qualsevol moment, però de primer se li ha de preguntar al mateix president AVUI Ford». El rei no celebrarà entrevis-tes amb els diversos candidats a la presidència, car estan molt ocupats i repartits per tot el territori dels Es-tats Units. Tot i això. és molt possi-ble que arribi a saludar algunes de «s personalitats polítiques com el senador Humphrey o el governador Reaqan. però no és segur. VIATGE PER EUROPA A la pregunta de qui seria el cap d Estat espanyol durant el viatge del rei el ministre Areilza contestà" «El cap d'Estat continuarà essent el rei. No és una absència legal i, per tant, no és previst que entrin en vigor els mecanismes succes-soris. Això ve donat per la veloci-tat de les comunicacions i l'escàs nombres de dies del viatge.» Refe-rent a les repercussions polítiques del viatge, digué: «No crec que n'hi hagi, car és implement pre-sentar la nova imatge d'Espany als Estats Units.» Amb referència al viatge dels reis als Estats Units. I ambaixador d a-quest país a Espanya. Wells Sata-bler, va concedir una entrevista a «Ctfra» en la quai. entre d altres co-ses. digué que els Estats Units de-sitgen que Espanya tingui »un go-vern elegit popularment». L ambai-xador mencionà fins a onze vegades I esperança i I ajut nord-a-mericà al «nou rumb de desenvolu-pament polític i social» de la mo-narquia de Joan Carles. JOSEP M.a SANMARTI BARCELONA Tancades a 14 guarderies Reunions al govern civil i amb Font Altaba Tretze guarderies privades sense afany de lucre van tan-car-se ahir al matí en un darrer intent I obtenir I ajut econòmic que han demanat, fins ara ben debades a la delgació d acció social de I Ajuntament. Aquest tancament ha provocat ja dues conseqüencies importants: una comissió fou rebuda al govern civil i el regidor Font Altaba va visitar la guarderia Xiroi. L entrevista al govern civil va te-rar lloc. d antuvi, amb el subgover-nador Soldevila i, després, a pri-mera hora de la tarda, amb el go-vernador. Segons un dels qui van assitir-hi —un representant de ca-dascuna de tes guarderies— amb-dues reunions van celebrar-se en un clima de bona voluntat i tant el subgovernador com el governador van manifestar llur interès per re-soldre el problema. L un i i altre, però. van objectar el pressupost que presenta/a la comissió de les guarderies, car jutjaven —sempre segons les mateixes fonts— que «era massa elevat». Nogensmenys, /an declarar-se oberts a d altres ne-gociacions així que les guarderies hagin presentat una documentació completa i van oferir-se a secundar les gestions que emprengui la co-missió als diverses ministeris. El regidor Font Altaba: en la seva visita a la guarderia Xiroi. va mtere-sar-se també per la situació d a-questes guarderies. «Estic ací —va dir als pares que van rebre I—. per-què crec que teniu raó. El vostre problema no pot resoldre's amb draps calents i crec que el Minis-Camacho serà alliberat aquest migdia L'únic membre de Platajunta empresonat serà García Trevijano Ats voltants del migdia d a-vui. hom preveu que siguin po-sats en llibertat condicional tres dels quatre detinguts en relació amb I organització Coordinació Democràtica, re-sultant de la fusió de la Junta i Plataforma democràtiques, que romanen a la presó de Cara-banchel. Els alliberats seran Marcel i no Camacho Abad. Francisco Javier Alvarez Do-rronsoro i Nazario José Aguado Aguilar. En medis pròxims al Palau de Justícia es va indicar que I ordre de Bibertat condicional, amb fiança de 100.000 pessetes, podria haver estat signada ahir mateix Els advocats dels tres empresonats afectats per la mesura preveien d acudir aquest mati a primera hora a dipositar la fiança a la Caixa de Dipòsits depen-dent de Finances. Hom desconeix les raons segons informa I agència «Europa Press» per les quals no ha estat decretada la llibertat condicional per a José Antonio Garcia Trevijano car fou detingut per les mateixes raons que els anteriors i processat per idèntic delicte teri d'Educació i Ciència no té dret a ignorar els nens entre zero i qua-tre anys.» Tot i considerar que ta seva intervenció «podria no conduir a res», va ofenr-se a presentar un prec a I alcaldia, perquè —va afir-mar— «l'educació ha de pertànyer als estaments de Catalunya». La posició de Font Altaba va quedar concretada en una doble conside-ració: per una banda, és injust que e4 ciutadà pagui a I Estat i que després I Ajuntament s hagi de fer càrrec de les guarderies, d altra banda. però. I Ajuntament no pot defugir la seva responsabilitat. «En d'altres temps —va insinuar Font Altaba—. l'Ajuntament hauria sub-vencionat les guarderies i després hauria passat la factura a Madrid». Malgrat això. pares de la guarde-ria Xiroi van mostrar-se més con-fiats en la força de llur protesta que no pas en les gestions a la Casa de la Vila. Consideren que. la raó I han tinguda sempre i que no han estat escoltats fins que shan tan-cat «El fet decisiu —van dir després de la reunió amb Font Al-taba— és que som noranta-set educadors, tres-cents trenta-set i dos-cents vuitanta nens, i que no pensem pas sortir fins que hàgim tingut una resposta d'acord amb aquests dos criteris bàsics: una subvenció per a eixugar el dèficit i un concert d'ajut econòmic per a tirar endavant. A última hora de la tarda d ahir s ha afegit la guarderia Aífc» dei ba-rri del Guinardó a les altres tretze on hi ha pares, nens i educadors tancats. Amb aquesta ja són 378 eis pares que romanen esperant una solució. 291 nens i 112 educadors. Per una altra banda durant la tarda d ahir una comissió va portar al govern civil un escrit assenyalant que el dèf cit de les guarderies s e-levava a cinquanta-cinc milions de pessetes, escrit que ha estat recollit per un alt funcionari del govern o-vil. Tanmateix han ftiurat una carta a I alcaldia en què sol·liciten una en-trevista urgent amb Viola, t la Fede-ració d Associacions de Veïns ha promès de fer una gestió perquè avui al migdia el governador civil rebi a una comissió i els pugui res-pondre a les peticions que li van fer ahir En tots els barris s observen mos-tres de solidaritat amb els tancats per mitjà de cartells o d altres tipus d ajut. Al centre Social de Sants es va celebrar una assemblea per tal d estudiar la manera més eficaç d a-judar a solucionar el problema • 152 titote (article óe Pere Calders): p 3 • La torça, per a qw (article de Joan Fortuny): p 3 • Gómez Pica» porta de to Mi de bases (comentari d'Emili Piera}: D11 • Primera batatto reformista a tos Corts (crònica de la nostre re-dacció a Madrid, per Josep to' Saomartí): p 13 • Problemes toborato i pato (crònica del nostre correspon-sal a Andalusia Antoni Roig): p 13 • Pressions sobre de Costa Go-mes (crònica del corresponsal a Lis-boa, Manuel deSeabra): p 15 ••! • ii li i * * ' I·l miia n r i/i . improoaoie ta intervenció at Líban (crònica del nostre corres-ponsal a Paris, Ernesl Udina): p 15 ® La llengua, pmoipat reivindi-cació autonomista sarda (article d Alícia Fajardo). p 17 «5C posat t... oófw fDrets reservats. PfoMKtetereproduc&ó) Arxiu Municipal de Girona. Avui. 25/5/1976. Pàgina 2

— Ultima hora AVUI, dimarts, 25 maig 1976 Pàgina 2 FRANÇA íerradellas amb el Consell de Forces Polítiques Possible visita de rüssemblea de Catalunya al president de la Generalitat El president dè la Generalitat de Catalunya. Josep Tarradellas, va rebre dissabte proppassat l'Esbart Dansaire del Rosselló. Però, més que aquesta visita, és important la presència al seu costat del doctor Francesc Vila Abadal, representant a l'exterior de l'Assemblea de Catalunya, i de Romà Blanes, del Consell de Forces Polítiques de Catalunya. Aquesta presència dels dos "con-f Uers" de la Generalitat, ha enge-• t de bell nou els rumors, que ja rrien en cercles polítics catalans de aris des de fa un mes, sobre el pro-cés que, per iniciativa de Tarrade-llas, es podria dur a terme de cara a assolir una forma unitària de fun-cionament d'aquests dos organismes en un terme mitjà. La petició del Secretariat de la Comissió Permanent de l'Assemblea de Catalunya d'ésser rebut per Tarradellas. acord que de-cidí la XII Comissió Permanent Nde l'Assemblea, podria tenir resposta les setmanes vinents. Així, després de la visita del Consell, la de l'Assemblea tancaria un període d'intensos con-tactes del president de la Generali-tat amb totes les forces polítiques i organismes unitaris de Catalunya. Aleshores fora quan la unificació 'amnistia: "Una bandera molt important" anferència del ministre de Justícia al Club S. XXI "No hi ha cap ministre que hagi abjurat de res, ni hi ha mo-tiu perquè ho faci. La Constitu-ció espanyola fou definida com a oberta per Franco mateix, i conté la fórmula de la seva mo-dificació, el referèndum, esta-biert i emprat per Franco. El Govern s'atén en tot a la legali-tat vigent amb fidelitat plena", va dir el ministre de Justícia, Antonio Garrigues, en el col·lo-qui celebrat durant l'àpat que li fou ofert ahir pel Club Si-glo XXI. Referint-se als principis del Movi-.iento. digué que existeixen aquests • incipis fonamentals, definits com inalterables í immutables per llur pròpia naturalesa. Preguntat sobre la concessió d'am-'stia, el ministre de Justícia la qua-jcà de "bandera política molt im-p rtant", esgrimida legítimament per • guns i demagògicament per d'al-es. Recordà els indults generals i a tres gràcies concedides els darrers nys, així com la derogació del par— c al del Decret-Llei antiterrorisme i a tramitació del projecte de llei de forma del Codi Penal, mesures to-es que, per aplicació del principi de =troactivitat. beneficien o benefi-iaran bon nombre de delinqüents per convicció política. "El president del Govern —afir-mà— ha declarat ja que hi haurà amnistia quan el procés de democra-tització s'hagi ultimat, en la seva Jarrera fase. Estic plenament d'a-cord amb ell. L'amnistia, si es pro-dueix, tindrà un efecte de desapari-ció de tot antecedent penal, natural-ment, perquè l'amnistia és per a la reconciliació i reincorporació a la convivència, perquè l'amnistia és per a la reconciliació i reincorporació a la convivència de la gent que n'és exclosa." SI senyor Garrigues es mostrà bàsicament d'acord amb la idea de pacte nàcional suggerida pel senyor Areilza. Va significar-se niés propici a ia signatura d'acords parcials amb la Santa Seu que no un Concordat, per-què va considerar superada i poc di-nàmica aquesta fórmula jurídica. Opinà que, després d'aquests acords, el reconeixement de la personalitat de la Conferència Episcopal espanyo-la no oferiria cap entrebanc. "Des de la monarquia —va dir— penso que s'ha albirat un clima de disten-sió entre Església i Estat". En aquest ordre de coses, el ministre confes-sà: "No sóc cap fanàtic de la demo-cràcia, però penso que és l'única forma de govern compatible amb la monarquia". AUDIENCIES. — El rei Joan Car-les va rebre ahir al palau de La 2ar-zuela el president de les Corts i del Consell del Regne. Torcuato Fernàn-dez Miranda, i els ministres de l'E-xèrcit. tinent general Fèlix Alvarez, i de l'Habitatge. Francisco Lozano, segons informa Europa Press. ESCRIT. — Amb les signatures de la major part dels components del grup parlamentari Acció Institucio-nal, va ésser presentat el darrer dia 18. segons ha confirmat a Logos, Díaz Llanos portaveu del grup, un nou escrit de queixa al govern. L'es-crit, que va també signat per d'al-tres procuradors que no pertanyen al grup, instant el govern que com-pleixi la legalitat vigent mentre no sigui reformat pel camí institucio-nal previst. VILLA VERDIJ. — Després d'ha-ver-se retirat Carlos Pinilla de la terna dels "quaranta d'Ayete", el marquès de Villaverde —gendre de Franco i un dels altres dos candi-dats, amb Adolfo Suàrez— ha adre-çat un telegrama a la majoria dels consellers permanents, que diu tex-tualment: "En memòria del cabdill Franco m'he presentat a l'elecció. Compleix en consciència amb el teu deure, Mercèa, Cristóbal Martínez Bordiu." PREPOLITICA Els mots PER ventura, poètica i política han anat de bracet a Catalunya. Pei això és important el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que, més enllà de l'encert en la prelació a atorgar-lo, significa 1 essencia-litat que la llengua té dins de la nostra cultura, que es tant com dir de la nostra personalitat. , „ . , Efectivament, en els moments mes negres, la paraula ens ha sal-vat la personalitat col·lectiva. En una postguerra de repressió cultu-ral només ens van permetre els poetes. I ells ens van salvar el país. Ho deia, lúcidament, Salvador Espriu: Sols queden uns noms només fràgils mots de la meva llengua, arrel i llavor. Una llavor ja fructificada. Que començà en poesia, que continuà amb prosa i teatre, que es va posar a cantar, que va ressuscitar amb revistes mensuals, setmanaris, pàgines de diari i diaris. Una llavor que ha entrat a l'escola, que s'ha reunit en assemblea, que prepara un congrés, que ha pogut esclatar en un ventall de posicions politi-qUeNo oblidem l'arrel i la llavor, l'origen. Els poetes, sacerdots del verb, que el salven i el donen pur perquè la nostra subjectivitat el signifiqui i que, com en el cas del darrer Premi Carles Riba —Joan Argenté—, es troben escrivint (...) aquesta paraula que es, precisa-ment, la paraula paraula. JORDI MALUQUER dels dos grans organismes —es des-coneix la forma concreta que podria proposar el president Tarradellas— podria ser duta a terme. Francesc Vila Abadal, que ha estat present en diversos contactes del president de la Generalitat amb les forces catala-nes i que és conegut a París com a membre de la Convergència Socia-lista, digué ahir a la premsa, com a opinió seva particular, que la recent creació d'un Partit Socialista de Ca-talunya es trobava excesivament in-closa en la línia "d'acords per dalt. en comptes de brollar d'una pràcti-ca i d'una entesa des de la base". No hem pogut saber, però. quina és l'opinió de Josep Tarradellas. Premis de la Crítica "Serra d'Or" A la proclamació parlaren Maur Boix i Castellet CONFERENCIA DE PREMSA DE RIBERA ROVIRA Reunit posteriorment amb la premsa, ens digué qu econsidera que n'hi haurà prou amb cinc anys, com fou el cas de Gran Bretanya, perquè Espanya s'integri a la CEE. a partir del moment en què s'accepti oficial-ment una demanda d'admissió. Parlà també, amb els periodistes catalans de París, del règim especial d'auto-nomia. de la comissió del qual és membre. "El més important, digué, és que els barcelonins comprenguem que la importància de servir Catalu-nya, ja que altrament pot haver-hi molts ressentiments contra el centra-lisme barceloní, i això ens tornaria febles davant Madrid." Assegurà que l'Estatut del 32 té un gran valor his-tòric de referència política, però "econòmicament és ben superat". Parlà també de les implantacions in-dustrials catalanes al sud de França: "Es tracta sobretot d'una presència física que atraurà importacions, crea-rà nous llocs de treball, contra el que alguns han dit criticant-nos de-magògicament." Es referí també al problema de l'Ebre: "Jo voldria que tothom se'n preocupés més, perquè ffora un desastre per a Lleida si l'ai-gua de Barcelona s'ha d'anar a bus-car al Segre; Girona no pot aguantar de donar tota l'aigua del Ter a Bar-celona, perquè a la llarga li faria fal-ta per l'hoteleria, i tant Barcelona com Tarragona necessiten, en conse-qüència, de l'aigua del riu Ebre". Fi-nalment. un periodista li preguntà si és veritat que Samaranch aspirava a ser el primer president de la Ge-neralitat que sortiria de l'estatut d'autonomia. Entre somriures. Ribera i Rovira no ho negà. ERNEST UDINA En un simpàtic acte celebrat ahir al vespre a la llibreria ONA van ser proclamats els pre-mis de la crítica "Serra d'Or" 1976. Eren presents a l'acte molts dels autors guardonats, la majoria dels membres dels • jurats, editors, escriptors i d'al-tres personalitats de la nostra cultura. Entre aquests vam veu-re Jordi Mir. Teresa Pàmies, Joaquim Carbó. Martí Oiaya, Maria Antònia Oliver Guillem-Jordi Graells, Max Cahner, Bal-tasar Porcel i molts d'altres. El prior de Montserrat, i director de la publicació* pare Maur Boix, va obrir l'acte "amb el qual —va dir— 'Serra d'Or' fa una certa pre-sentació en públic, malgrat que aviat arribarà el seu número 200". Va re-cordar el naixement de la revista l'any 59, gràcies a l'empenta d'un grup d'intel·lectuals que van trobar el suport de l'abad Aureli. "Al llarg d'uns anys, la revista ha menat una vida catacumbaí i avui fa la seva primera aparició en públic amb la proclamació d'aquests premis de la PRADES Festa de la farigola Foren diversos els actes que se celebraren a la vila de Pra-des (Montsant) amb motiu de la Festa de la Farigola. Diver-ses pubilles feren ofrena a la Mare de Déu de l'Abellera del timó d'honor, informa Salvador Grau Mora. Després de l'ofrena, a la plaça, molt ben guarnida, es va fer una gran ballada per part de l'Esbart de Prada. A la sala d'actes de la Casa de la Vila s'atorgaren els premis sobre motius de la festa i, tot seguit, a la Societat va tenir lloc una con-ferència que fou pronunciada pel senyor Josep Gomis i Martí, batlle de Montblanc i procurador en Corts, el qual va fer-se ressò de tots els motius fonamentals que ens unei-xen. Després de dinar al Racó d'en Manelic, va tenir lloc la cloenda de les festes amb una conferència del senyor Antoni Boada, que parlà de diversos i diferents aspectes de la vida de mossèn Jacint Verdaguer. La festa, que va ésser molt lluïda, va comptar amb la presència de di-versos batlles de la rodalia i àd-huc de les comarques veïnes, crítica en la seva desena edició". Va remarcar que la tasca més im-GIRONA Judici contra dos presumptes ETA La sentència serà pública d'aquí pocs dies Fracisco Javier de Apodaca i Ana Curruchada, suposats membres d'ETA, van ser jut-jats a Girona, a la caserna Al-varez de Castro, acusats de de-sobediència a la força armada. Els detinguts van arribar emma-nillats al judici i fortament vigilats al llarc de tot el trajecte per nom-broses forces d'ordre públic El ju-dici va començar poc més tard de les nou, durà una mica més d'una hora i encara no es coneix la sen-tència que serà feta pública, segons sembla d'aquí pocs dies. Actuava de jutge auditor el comandant Muro. VUIT - CENTES SIGNATURES AL GOVERN CIVIL A darrera hora de vespre, foren lliurades ahir vuit-centes signatu-res al govern civil de Girona sol·li-citant la intercessió del governador a favor de José Felipe Ayala, obrer de la construcció, que va ser detin-gut ara fa un mes i que es troba a disposició dels tribunals militars. Va esser denegat el permís que s'havia demanat per a fer una manifestació pacífica des de la pla-ça de Catalunya fins a l'avinguda de Jaume I per tal d'acompanyar el lliurament de signatures i a. les vuit del vespre importants forces policíaques vigilaven la plaça. Hom ha intentat de concentrar-se, sen-se aconseguir-ho peró per causa de la presència de les forces de policia. Una comissió de personalitats ciu-tadanes ha anat fins a les portes del govern, civil i tres només han estat autoritzades a entrar-hi per fer a mans del secretari particular del governador les vuit-centes sig-natures. RAFAEL NADAL EL PRAT portant de la revista ha estat la de ser un lloc de trobament, un assaig de convivència de persones, d'idees i d'actituds molt diferents. CASTELLET:"CAL REFER I RENOVAR LA CULTURA" Dimissió de regidors Els tinents d'alcalde d'obres i de serveis de l'Ajuntament de Prat de Llobregat, Pere Baltà Llopart i Pau Vila Fabro, respectivament, van presentar ahir llur dimissió perquè no estan d'acord amb la política fiscal de la Municipalitat. Segons informa Europa Press, les desavinences entre l'alcalde i els dos tinents d'alcalde del Prat de Llobregat tenen per causa la políti-ca de fiscalització realitzada pels dos funcionaris dimissionaris pel que fa a allò que ells consideren "irre-gularitats". comeses per l'anterior consistori municipal i que, segons ells, no ha estat a bastament esbri-nades per l'Ajuntament actual. Entre les susdites irregularitats hi ha un desfalc de vuit milions de pessetes, comès per un funcionari municipal uns anys enrera. Jordi Sarsanedas. cap de redacció de "Serra d'Or", va llegir a continua-ció el veredicte dels premis i, tot seguit, Josep M. Castellet, en nom dels jurats, va pronunciar unes pa-raules en les que va manifestar que, de la relació d'obres premiades, se'n podia desprendre un to més aviat pessimista" "no per .a qualitat deis llibres, que són excel·lents, sinó per-què tinc por que una llista com aquesta pugui donar una certa idea de normalitat de la cultura catalana. Aquesta normalitat no existeix, i trigarem a assolir-la". "A la nostra cultura s'han fet mal-bé moltes coses que ara hem de re-construir", va dir després Castellet, tot remarcant que en aquesta tasca hem de refer la nostra cultura, però també renovar-la. "Ens pertoca, i especialment a la gent jove, de mirar els anys difícils que hem passat i respectar les persones que han lluitat en la vida subterrània; però hem de fer i bastir una cultura nova, a l'abast del temps." Finalment, Sarsanedas va llegir cartes d'agraïment de Joan Oliver i de Joan Vinyoli, absents de l'acte, així com un telegrama en el mateix sentit d'un altre autor premiat, Víc-tor Manuel Arbeloa. RELACIÓ D'OBRES PREMIADES LITERATURA I ASSAIG. — Jurat: Josep M. Castellet, Josep Faulí, Pere Gimferrer, Joaquim Molas i Joan Triadú. Obres premiades: poesia, Ara que és tard de Joan Vinyoli; novel·la, Cavalls cap a la fosca de Baltasar Porcel; prosa, Ressonàncies. Diari d'un escriptor de Joan Puig i Fer-reter: memòries, El vel de maia de Marià Manent; assaig, Aspectes del modernisme de Joan-Lluís Marfany; obra completa, Obra poètica de Pere Quart; i traducció, Vuitanta^ vuit poe-mes de Cavafis de Joan Ferraté. RECERCA. — Jurat: Josep Benet, Enric Casassas, Casimir Martí, Josep Massot i Jacint Ros i Hombravella. Obres premiades: Arxiu Vidal i Bar-raquer. Església i Estat durant la H República Espanyola (vol II), de Miquel Batllori i Víctor Manuel Ar-beloa, i Eivissa cartaginesa, de Mi-quel Tarradell i Matilde Font. TEATRE. — Jurat: Joan-Anton Be-nach, Hermann Bonnin, Joan Cas-tells, Xavier Fàbregas i Jaume Me-lehdres. Text dramàtic d'autor català. Teatre complet (vols. Ii II), de Joan Brossa; espectacle, La Setmana Trà-gica de l'Escola de Teatre de l'Orfeó de Sants; contribució a la vida del teatre català, Martí Olaya, per la di-recció del cicle "Cavall Fort". ROSA MARIA PISOL FUTBOL Santamaría, renova per a l'Espanyol Després de les converses tingudes amb el seu entrenador, José Emilio Santamaría, la junta directiva de l'Espanyol acordà, ahir, prorrogar el contracte amb el preparador per a la temporada 76-77. ESCACS. — Anatoli Karpov, cam-pió mundial d'escacs, arribà ahir, ai voltant de les set de la tarda, a Barcelona i rebé el IX Oscar Mun-dial dels Escacs, materialitzat en una figureta de plata de la Dama del Paraigua barcelonina. Larsen gua-nyà el primer Oscar, Spassky el gua-nyà dos cops, i Fisher, tres, com Karpov. EXPULSATS DEL TERRASSA — A conseqüència del partit Terrassa-Castelló, els jugadors Capó i Haehe-ro són baixa en el club i s'ha obert expedient a Aguado, perquè s'ha ne-gat a anar a la<concentarció de Cal-des on és l'equip fins al partit da diumenge contra el Càdiz. QU INI EL ES. — 12 encerts de ca» torze a 6.036.580 pessetes cadascun. 1.119 de tretze a 64.735 pessetes cadascun. 13.202 de dotze a 5.487 pesseíea cadascún. Arxiu Municipal de Girona. Avui. 25/5/1976. Pàgina 3

Diàleg -AVUI, cHmarts, 25 maig 1976 Pàgina 3-152 títols MMB motiu del recent Dia del Llibre, les nostres editorials van presentar ** cent cinquanta-dues obres en català Es un esforç encoratjador i uns resultats que permeten un cert grau d'orgull per la feina realitzada. Ja se sap —i així ha estat reconegut— que alguns d'aquests títols corresponen a reedicions o reimpressions, però fins i tot amb aquest descàrrec, el conjunt demostra que en el sentit de la "producció" (intel·lectual i tècnica) no hi ha hagut afebliment, sinó ben al contrari. Tanmateix, quan es manifesta una voluntat de servei tan decidida, s'hauria de poder parlar de "moviment literari". Existeix un propòsit que s'ha anat renovant constantment, a través de vicissituds diverses i molt sovint greus, una tenacitat que ens ha permès de tenir l'evidència que el relleu s'ha produït en cada etapa decisiva. Però és molt possible que amb aixo no n'hi hagi prou: un moviment literari, a part de! contingut espiritual que se li atribueixi, es basa en una atenció col·lectiva que ha de comprendre moltes facetes. No basten uns autors abnegats, ni uns editors amb una punta d'heroisme, ni un públic lector fidel. Cal, a més, l'estímul que es deriva del fet de saber que cap afany no caurà en el buit, que si s'aconsegueixen encerts o, fins i tot, es cometen errors lleiaïment advertits, en quedarà el registre, el comentari crític, la nota informativa. En una cultura com la nostra, on l'aparició d'un llibre rarament obeeix a càlculs de profit material, aquesta reconeixença és gairebé imprescindible. Es evident que per a fer-la efectiva cal una premsa que representi interessos i tendències diversos sense traves, tan nombrosa com el país dicti i vulgui; és evident, també que durant e!s darrers anys no l'hem tinguda ni la tenim encara, a desgrat de totes les portes obertes a l'esperança. Els diaris i revistes publicats en llengua castellana a Catalunya destinen espais a la literatura, on els llibres en caíala s'han de repartir l'atenció disponible amb els escrits en castellà i, sovint, els toca ia part del parent pobre. Les nostres publicacions passen per 1 enlluernament de començar a sortir —amb prou feines— d'una severissima veda i, de moment, se senten atretes per l'article i el reportatge per 1 eneuesía, pels treballs que tendeixen a satisfer la set política dels lectors. A part de l'acord tàcit de no publicar obra de creació (amb conse-quencies deplorables per a la narrativa i la poesia), resulta que el nombre de pagines que entre totes dediquen a les lletres catalanes és manifestament insuficient. L'existència d'alguna revista literària, sotmesa a la reducció d'àmbit que tota especialització comporta, no modifica el parorama d'una manera substancial; no n'hi ha prou, per molta qualitat que tresoregi. En calen més, fins que cada actitud tingui la seva i s'estableixi el joc d'opo-sicions o de coincidències que sol ésser tan útil. Per tot això, pel que necessitem i encara no tenim, hi ha la temença que una bona part d'aquest centenar i mig de títols apareguts el Dia del Llibre es quedarà sense l'atenció que autors i editors espequer i a la qual tenen un perfecte dret. Qualsevol lector qeu segueixi amb interès les nostres coses, pot fer el compte del temps que caldrà, amb els espais que hi dediquen diaris i revistes, per comentar cada una d'aquestes obres. El resultat aritmètic és descoratjador. Les frustracions que pot causar una situació així són desoladores. No tothom té la fermesa necessària per a superar la indiferència real o aparent dels altres. Més d'una vocació ha quedat truncada degut a l'amor propi ferit o a la tristesa de considerar sense objecte l'esforç dut a terme. I no són tan sols els joves els qui sofreixen les conseqüències negatives de sentir-se amb la veu perduda: per a un escriptor, la sensació d'aïllament és esteriïitzadora a qualsevol edat. En alguna ocasió, he escrit que no teníem crítics. M'adono de la injustícia d'aquesta afirmació presa al peu de la lletra. El que en realitat volia dir —i ara comença a ésser més vàlid que mai— és que ens en falten més, tot i l'extraordinària labor realitzada durant els anys més difícils pels qui s'han dedicat, amb un admirable esperit de servei, a aquesta branca tan compromesa de la literatura. Han faltat, sobretot, tribunes que hagin fet possible una més gran extensió en l'exercici de la crítica. Però ara en comencem a tenir, i convé aguditzar la preocupació de servir-se'n amb la maxima eficàcia. Hem d'esperar (l'esperança no paga drets) que cada vegada comptarem amb més òrgans de premsa. Per què, des d'ara les nostre§ publicacions no es fan el propòsit de dedicar més pàgines a la ressenya de lübres i als comentaris crítics? En el cas de Catalunya i de l'idioma català, això és tan important —o quasi— com la política. Qui sap, fins i tot, si no es tracta d'una qüestió d'alta política. Sigui com sigui, hi ha més de cent cinquanta llibres que esperen l'atenció del poble al qual s'adrecen. I en vindran d'altres, i altres, i altres. PERE CALDERS La força, per a què serveix? illQUESTA pregunta, en l'àmbit polític, és pa-'l ral·lela, bé que inversa per la seva intencio-nalitat, a la famosa i tan enormement revelado-ra pregunta de Lenin: "La llibertat, per a què? Cap dubte no hi ha que la força, la pura violència constrenyent, serveix per a fer una part de la història: les piràmides d'Egipte, la muralla de Xina o els gran complexos indus-trials dels Urals i de Sibèria —tots construïts, en gran part si més no, amb el treball d'esclaus 0 de forçats, encara que llur nom oficial hagi estat, a vegades, diferent. I també serveix per a assolir algunes rostes satisfaccions personals: diners, alt nivell de vida i, sobretot, el plaer immens d'"aixafar amb la bota un rostre humà", com defineix Orwell el poder polític. Dominar, sotmetre, esclavitzar el proïsme és una de les més velles i més seductores temptacions de l'ho-me, que molt pocs saben resistir: exerceixen llur dominació on poden, a casa sobre la dona 1 els infants, al treball sobre els companys i els subordinats, a l'administració estatal sobre els dissortats i sovint inermes ciutadans, arreu i sobre tots per mitjà dels diners, del carnet del partit o de l'aparell repressiu. Però avui sabefn que, la història, també la fa el lliure concurs dels homes enduts per un gran ideal comú. Els uns i els altres —tots!— sàbem que, avui, la més gran empresa històrica ja no és sotmetre la naturalesa i el món, sinó crear homes, fer-nos homes en la plenituef de totes les nostres dimensions, arribar a esdevenir més que homes. En el fons, aconseguir aquesta adhesió dels homes a un ideal comú és el més profund anhel de tots els totalitarismes. Volen —i volem— canviar els homes, volen —i vo-lem— fer un home nou, volen —i volem— crear de bell nou Adam en un nou paradís. Per a assolir-ho, però, la pura força brutal que detenen els totalitarismes esdevé una eina inútil en llurs mans. Ni tan sols els pogroms, els forns crema-toris i els camps de mort de Hitler —quin n'era el més esborronador?— no eliminaren el mal anomenat "problema jueu". I res no resta de l'orgull ari i del Reich dels mil anys: ni tan sols el record melangiós d'una epopeia passada. I és que la força, ni que sigui tan brutal com la dels nazis o la d'aquells • camps de concen-tració siberians on "les llàgrimes esdevenen de-gotalls de glaç", no canvia l'ésser dels homes. Només canvien per la pura força els qui no tenen ni una engruna de personalitat: els eterns caragirats de sempre. Però, aquests precisament, són els qui no fan història. Tot això, ho veiem ara a casa nostra. Han estat debades els trenta-nou anys de dura i implacable opressió. Res no han resolt. Van con-gelar certament els anhels que vivíem el 1936. Però aquests anhels, àdhuc congelats, han cres-cut encara i han esdevingut omnipresents. Els problemes polítics, socials i culturals d'aleshores, que haurien pogut madurar i ésser més o menys resolts, reneixen ara més vivents que mai, bé que encarcarats i esblaimats per llur vida sub-terrània de quaranta anys. El poble sencer, vells i joves, de tots els estaments i professions, clama el seu anhel de llibertat precisament per a crear-se i per a crear la història. El "régimen" no se'n sap avenir. El bunker encara té tota la força a les mans, però no gosa emprar-la. Ara està a la defensiva. Lliura un combat d'en-darreriment. Ben cert que el resultat de la guer-ra civil és irreversible: no ha servit de res, no ha aconseguit cap guany veritable. Ha estat un terrible malson, de què ara ens desvetllem per a continuar essent allò que mai no hem deixat d'ésser.' No hem esdevingut com "ells" volien, ni valorem aquesta "pau. de Varsòvia" que ens deien que havíem fruït durant vint-i-cinc, tren-ta, trenta-cinc anys. Hem tornat a sentir "Els segadors" al carrer. Hi ha hagut gent, i gent jove, que ha plorat —literalment plorat!— en veure el primer número d'AVUI. Conscientment, reflexivament, amb plena responsabilitat i no pas enduts per un sobtat sentimentalisme, tots els col·legis professionals, associacions culturals, àdhuc corporacions públiques com ajuntaments i diputacions, demanen insistentment partir al-menys de l'Estatut de Núria per a caminar de-vers un avenir de llibertat nacional. Això no obstant, un gran triomf ha aconse-guit el "régimen" i, paradoxalment, ni "ells" no en són conscients: traspassar llurs mateixos esquemes mentals de dominació a llurs enemics. Contra el bunker, fa anys que es dreça un anti-bunker, integrat per alguns elements de l'opo-sició. abans subterrània i ara tolerada. Bunker i antibunker: germans bessons de la mateixa nissaga. També a l'oposició hi ha els qui se senten inspirats pels Sant Esperit de la revo-lució. Volen exactament un "canvi de truita" que els permeti de fer als altres allò mateix que, durant quaranta anys, els altres els han fet, a ella. Enarboren el mateix menyspreu dels homes, la mateixa supèrbia, la mateixa freda determinació d'anihilar, de suprimir, d'abasse-gar tots els qui no són ells, encara que siguin llur propi pare o llurs mateixos germans. Tant o més totalitaris que el bunker, ja s'han cons-tituït bunker. Cal remarcar a favor d'ells, que no se n'amaguen: trist consol. Podem detectar-los arreu. Impotents per a estimar ningú, volen impo-sar si us plau per força l'immens amor col·lectiu que són les col·lectivitzacions, les autogestions 0 les "comunes" populars. Impotents per a can-viar-se ells mateixos, volen crear un home nou a cops de metralletes, de camps de concentració 1 d'espionatge policíac. Mai no ens en desem-pallegarem, doncs, del bunker o de l'antibun-Malgrat llurs reiterats fracassos, bunker i antibunker —bé que, en realitat, els bunkers no són de dreta ni d'esquerra: són bunkers— obliden que la cosa important no és l'estructura social i estatal, sinó els homes situats als punts clau de l'estructura, sigui la que sigui. Això no vol dir que hàgim de renunciar a canviar unes estructures dolentes. Només vol dir que totes les estructures són dolentes i que només uns homes nous ens les poden fer més tolerables. I tampoc no vol dir que hàgim de renunciar rucament als nostres anhels. Només vol dir que, per a realitzar-los, ens cal el concurs absolutament lliure del proïsme. Al capdavall, tots els partits més o menys revolucionaris només han crescut per l'adhesió fervorosa i espontània de nous militants. Aquest és l'únic camí realment crea-dor. Per què ho obliden tan de sobte així que s' emparen del poder? A Israel els "kibutgim" perduren i són puixant perquè cada dia els nom-bres llurs decideixen de continuar i apre-perduren i són pui.xants perquè cada dia els membres llurs decideixen de continuar i d'apre-gonar llur vida comunitària, car sempre i a tot moment tenen la total llibertat de sortir-se del kibbutz. Què restaria, en canvi, dels "kolkhoz" russos, bastits per Stalin sobre milions de morts de fam, si ara desapareixia la terrible opressió estatal que els obliga a viure? Qui és, doncs, el qui crea història: la llibertat israeliana o el totalitarisme soviètic? Ben pitjor encara: el recurs indiscriminat a la violència, que prac-tiquen els bunkers suposadament d'esquerra és un glavi de doble tall. car els converteix, des-trueix totes les Dossihjlitats immanents de crear allò que deien anhelar. Es molt difícil, certament, el camí de la lli-oertat ultrancera, tant en el camp polític com en l'àmbit molt més decisiu de la vida espiri-tual. Per a seguir-lo, cal abandonar tota mena de moralitat feta només de prohibicions i ins-taurar, en canvi, a les fondalades del nostre ésser, unes valors positives creadores de la ma-jor plenitud de vida. Cap bunker, ni polític ni espiritual, no dóna alegria. El goig mai no és suscitat per la total i aberrant submissió a unes, prohibicions, ni pel regnat de la por, l'odi, el rancor el menyspreu infinit dels homes, regnat que es el nervi de tots els bunkers. Car el goig és vida. I vida i goig són difícils. Però, com ieia Rïlke, que potser no hem de bregar sero pre per allò que és més difícil i l'únic fecund"' JOAN FORTUNY Qui mana aquí? Qui mana a l'Estat Espanyol? Qui dóna les ordres? Qui, en definitiva, té la paella pel mànec? Mai de la vida no havíem assistit a l'espectacle lamentable d'unes con-tradiccions més notòries entre el que es diu i el que es fa. Es cert que el senyor Fraga dia-loga amb membres de l'oposició i hi comparteix el pa i la sal. Es cert que alguns líders catalans bescanvien amb aquest ministre —que, segons es diu, és l'home fort del govern— mútues impressions. També el go-vernador civil de Barcelona declara estar en contacte i en bones relacions amb l'oposició de casa nostra. D'aquestes converses segur que n'han de sortir coses bones, segur que el futur serà bell, car Madrid i els seus representants no acostumen-a parlar del tema català més que amb l'apel·latiu de "rojo-separatis-mo". Tanmateix, si són així les co-ses, qui dóna les ordres? Qui o què ha fet possible els luctuosos fets de Montejurra? Qui o què fa possible les nafres —esgarrifoses, inhumanes nafres— d'Amparo Arangoa i tants d'altres detinguts? Qui o què fa pos-sible el que ara ja no és un secret per ningú: que ni en els pitjors mo-ments s'havien rebut pallisses tan grans? Qui o què? Perquè en uns mo-ments que és tan vital el judici d'Eu-ropa, qui o què pot permetre que un candidat al Nobel de la Pau sigui apallissat, humiliat i insultat? Xiri-nacs és un home ben conegut fora d'aquí, un possible Nobel, i a més a més, és un home indiscutiblement bo. Abans, fa ben poc, deien que era el "bunker", que no deixava fer res. L'energia i l'autoritarisme del senyor Fraga es veu que no eren prou per aturar un sector que, ni que sigui per inèrcia, conserva el Doder. Ara, després del desafortunat discurs del president del govern, senyor Arias, sembla que tothom, incloses les més altes instàncies, són per una ràpida europeïtzació: sols Arias la frena. Evi-dentment, hi ha dissensions dintre del govern. Possiblement molt greus, i segur que allò que els enfronta és el divers grau de conservadorisme. Possiblement no coincideixin en "ti-ming". Segur que el "bunker" exis-teix i que Arias la va pifiar al seu discurs. Tot això és ben cert. Però el cúmul de contradiccions és tan notori que hom arriba a pensar si, com deia un magnífic devantal del "Brusi" fa alguns dies, el secret de tot no estarà en un munt de comptes corrents inconfessables... Altrament, si de debò hi ha tan bona voluntat, a què vénen tants secrets de despatx o de restaurant? CCanieó", m -a-ï-m BÚSTIA TERESA PÀMIES I L'AUTOCRÍTICA "La militant que escriu" es queixa (AVUI, 15 maig) que, en alguns col·loquis, certs oients es dediquen a "regirar nafres" del passat. Penso que la prolífica e&-criptora-conferenciant hauria de reconèixer (autocrítica sense pressions externes) que és elia qui primer ha començat a "regi-rar la nafra" que s'anomena An-dreu Nin, i continua fent-ho quan encara es resisteix a ad-metre que el malaguanyat es-criptor-militant hagi estat assas-sinat, un fet admès avui per quasi tots els historiadors. Tam-poc no contribueix gens a "supe-rar les pugnes" del trist passat quan diu despectivament (Quan érem capitans) que l'escriptor Georges Orwell —que va lluitar i morir per defensar la llibertat i la causa dels treballadors de tot el món. fregant plats i amb les armes a la mà— era, només un senyoret britànic"... * J. PANE I ARGELICH (Juneda, Les Garrigues) CINC PEUS AL GAT El "Diàleg" signat pel senyor Josep Espar —AVUI de data 20-5-76—, el considero —amb perdó— fora de joc i amb ganes de cercar cinc peus al gat. JAUME BERTRANA I MIRET (Barcelona) CHARLOT Pojecten El Gran Dictador i volíem anar-lo a veure amb el meu fill de sis anys. Compràrem les localitats per a la primera sessió de la tarda. El porter, cor-rectament. preocupat i avergo-nyit, no ens va permetre l'entra-da a la sala per prohibició "go-vernativa". Només poden veure-la els majors de divuit anys o els majors de catorze acompa-nyats. Però no un nen de sis anys, per ordre de les nostres inefables autoritats. Prego Déu perquè ningú no s'hagi de trobar mai. en la situa-ció d'haver de consolar el deses-per del seu fill, perquè no li dei-xen veure una pel·lícula del seu amic Charlot. HOME DE PAL (Barcelona) FERNANDEZ DE LA MORA L'inefable senyor Fernàndez de la Mora va dir l'altre dia que la violència es justifica per la cul-tura, de la qual és inseparable. Es clar que ell es referia a ta violència dels escollits, suposo. Penso, però, que la violència dels altres deu obeir a la matei-xa raó, car la contra-cultura és cultura. Vegeu, doncs, per on l'inven-tor del crepuscle de les ideolo-gies (menys la Seva, evident-ment) se'ns apareix ara com a teòric del terrorisme. RAMON CANTO BERTRAN (Barcelona) PRONUNCIACIÓ Per què els locutors de ràdio —de la televisió, no en sabem res— no pronuncien com cal *t cognom Urgell? Sí, ja sabem que a Barcelona hi ha la incongraèt»-eia deis rètols dels carrers "U*w. gel" i Borrell, però a nivell ciu-tadà —no municipal, volem dí—, no ho podríem pronunciar bé? Imaginem-nos l'efecte que ens faria oir-los que diuen; Castelo, Vandelós, Castelvel. Vals, ElVen-drel. Calafel, Palafrugel, Saba-del i tants d'altres! —i per què no diuen Valadolid, Sevila, etc.? ANTÒNIA ABELLÓ (Reus, Baix Camp) Per ésser publicades, les car-tes ens han d'arribar amb totes les dades del seu autor, i han de ser breus. Si la seva extensió és excesiva. podran ésser reduïdes per la Redacció. I Arxiu Municipal de Girona. Avui. 25/5/1976. Pàgina 4

Països catalans--AVUI, dimarts, 25 maig 1976 -Pàgina 4-Pla per a estructurar les urgències sanitàries Elaborat per tres associacions de Veïns i l'Hospital de Sant Pau Una comissió formada per membres de les Associacions de Veïns de Joan Maragall, Sagra-da Família, Vila de Gràcia, Clot-Camp de l'Arpa i l'Hospi-tal de la Santa Creu i Sant Pau ha enviat al director de la Dele-gació Provincial de l'Institut Na-cional de Previsió un important document en el Qual, després d'analitzar els dèficits de Bar-celona en matèria sanitària, de-senvolupen un seguit de propos-tes "amb el fi de pal·liar, en la mesura de les possibilitats, els actuals problemes assistencials" i perquè es coordinin i raciona-litzin els centres que ja exis-teixen. LA SITUACIÓ HOSPITALARIA EN ATZUCAC Les Associacions que signen el do-cument posen en evidència la seva preocupació davant del greu proble-ma de la ciutat pel que fa a l'assis-tència medica d'urgències. L'insufi-ciència de centres provoca cada vega-da amb més freqüència la saturació d'aquests serveis. El mes passat, i en un espai de temps inferior a dues set-manes, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va haver de tancar el seu servei d'urgències dues vegades. "Sabem que el problema assistèn-cia! no podrà solucionar-se satisfac-tòriament mentre existeixi l'actua] dèficit de 20.000 llits d'Hospital a la província de Barcelona —diu el do-cument—-. Creiem que l'autèntica so-lució de l'assistència hospitalària hauria de basar-se en cobrir els dèfi-cits mitjançant la creació d'una xar-xa d'hospitals generals, a nivell co-marcal i de districte, coordinats en-tre si". Aquests hospitals haurien de ser, a l'ensems, centres assistencials i de prevenció, higiene i educació sa-nitària de la zona d'influència. Aquesta programació hauria d'anar lligada, per tal de garantir l'eficàcia, a una imprescindible autonomia ad-ministrativa i a una gestió democrà-tica. UNA ALTERNATIVA CONCRETA Però mentre això no sigui reali-tat, els signants del document pro-posen la següent alternativa: 1." — Que es divideixi en zones d'assistència pública de la ciutat de Barcelona entre els grans hospitals existents, inclosos els de la Seguretat Social, de tal manera que els usua-ris, en cas d'urgència o necessitat d'ingrés, sàpiguen a quin hospital visquin. Que la divisió de zones on s'han de dirigir, segons la zona es faci pública i sigui àmpliament difo-sa a través de tots els mitjans de co-municació. Que sigui suficientment coneguda pels metges de capçalera i especialistes que ordenen els ingres-sos als hospitals. El Mental, dividit en quatre centres El pla de reconversió del gerent de l'Institut Salvador Casas Güell, ge-rent de l'Institut mental de la Santa Creu, ens ha fet arribar el pla de reconversió d'aquest centre d'assistència psiquiàtrica que abandonarà les actuals ins-tal·lacions de Sant Andreu; el pla fou donat a conèixer ja fa temps, però ara el gerent ens l'ha fet arribar. Aquest pla, elaborat d'acord amb el màxim òrgan nacional coordina-dor de la psiquiatria, el PANAP. i seguint les recomanacions de l'Orga-nització mundial de la salut, preveu una subdivisió de l'actual centre en quatre nuclis especialitzats. A l'in-terior de l'actual hospital de Sant Pau serà construït un pavelló de sei-xanta llits per a malalts recupera-bles a curt termini; al mateix hos-pital hi haurà un ambulatori i un hospital de dia per als malalts que poden guarir-se sense deixar la vida familiar; a Sant Andreu, als ter-renys que ara ocupa l'actual Institut, serà creat un complex d'hospital de dia, centre cívic terapèutic, consul-tes ambulatòries, psicoteràpia indivi-dual i de grup, i un centre de coor-dinació per a activitats educatives, d'informació i d'investigació sobre la salut mental. Finalment, per a malalts de llarga evolució, s'empra-rà com a centre psicogeriàtric el pa-velló ja acabat en la finca de can Masdéu. En definitiva, segons aquest pla. la ciutat guanyarà un conjunt de centres coordinats per a exercir-hi una medicina de qualitat, i s'aban-donarà un centre obsolet que ha es-tat repetidament denunciat pel per-sonal que hi treballa i la inspecció sanitària. 0PERACI0 AMB GARANTIA BANCÀRIA Rendiment superior a la desvaloració de la moneda 1.000.000 mínim. Discreció absoluta Persones verdaderament interessades poden escriure al Apartat de Correus 2.031 de Barcelona COL·LEGI RESIDÈNCIA INTERNACIONAL SAN JORGE Admetem nens i nenes per a les vaeances d'estiu Disposem de piscina i tota mena d'esports També es contracten grups d'escoles, institu-cions, empresa, etc. Oberta la matrícula del proper curs 76-77 C.O.U., B.U.P., E.G B. i Preescolar Tels. 360-01-93 i 274-17-68 COLONIES D'ESTIU ROSA DELS VENTS A FRANÇA i CATALUNYA per a nens i nenes de 8 a 14 anys Circuits mixtes de 14 a 17 anys Demaneu-nos informació de 10.30 h. a 13.30 h. al telèfon 318 25 93 i amsb molt de gust us complaurem. Amb la col·laboració tècnica D'Aties Expreso A.V.G.A.-95. Avda. Porta Àngel, 7, 4.° T. Barcelona - 2 Z." — Per tal de no sobrecarregar els serveis d'urgència del gra^s hospital i per a facilitar l'assis-tència als usuaris evitant-los llargs desplaçaments que s'habilitin amb personal suficient els actuals ambu-latoris de la Seguretat Social per tal que puguin atendre urgències durant les 24 hores del dia. 3." — Que els actuals dispensaris municipals, reestructurats com cal i equipats per funcionar com a dispen-sari d'urgències, per a visita de met-ges de capçalera i de pediatria, pas-sin així a formar part del centre coor-dinador que es propugna. 4.° — Que es creï un Centre d'In-formació i de Coordinació dels Ser-veis d'urgència de la ciutat, el qual hauria d'ésser finançat i dirigit per la Seguretat Social i hauria de coor-dinar els serveis d'urgències què ens hem referit anteriorment. Hauria de conèixer també el grau de disponibi-litat d'aquest serveis així com el dels hospitals de la ciutat que hasjuesiin establert un concert amb la Institu-ció. Aquest centre podria proporcionar a través d'un número de telèfon co-negut, tota mena -d'informació sobre ambulàncies, centres d'urgències on dirigir-se segons la zona i el grau d'ocupació... El document acaba dient que aquestes mesures són fàcilment rea-litzables i que tendeixen a coordinar i racionalitzar els equipaments ja existents, para evitar la sobrecàrre-ga, i én, concentrar l'assistència pú-blica sota la direcció única de la Se-guretat Social, mesura que segueix la tendència de la reforma sanità-ria proposada pel Govern actual. Els signats del document, còpies del qual ha estat enviades a l'alcalde i al governador civil de Barcelona, esperen rebre resposta del director de la Delegació Provincial de l'Institut de Previsió en un termini breu. BREU HISTORIA DELS PAÏSOS CA-TALANS. — A "Can Lletres" nova llibreria a Barcelona, se celebrà la presentació del llibre de Jordi Mo-ners Síntesi d'història dels Països Catalans i d'Edicions de la Magra-na, també nova editorial, al servei dels Països Catalans. Davant d'un centenar d'assistents, Jordi Moners presentà la gènesi i el perquè del seu llibre. Tot seguit s'entaulà un diàleg amb l'autor per aclarir-ne i ampliar-ne alguns aspectes. A con-tinuació, Carles-Jordi Guardiola, en nom d'Edicions de la Magrana, pre-sentà les línies mestres de l'editorial, que amb aquest acte es presentava per primera vegada —i simultània-ment també ho feia a Ciutat de Ma-llorca. HAB1TAC IONS JOVENILS A MIDA DORMITORIS MÚLTIPLES , CAMBRES-ESTTJDIS PROJECTATS I DISSENYATS EN CADA CAS INFORMACIO T. 300 02 00. HORES TALLER El dia 1 s'obre la Fira El certamen serà inaugurat pel ministre de Comerç Ahir, en el curs d'una confe-rència de premsa, va ser pre-sentada als mitjans informatius la Fira Internacional de Barce-lona que se celebrarà, en la seva quaranta-quatrena edició, al re-recinte de Montjuïc entre els dies 1 i 10 de juny, i que inau-gurarà el ministre de Comerç, Leopoldo Calvo Sotelo. Josep Riba i Ortínez, president de la FIB, va assenyalar que, seguint la línia dels darrers, anys. la Fira serà enguany tècnica i es-pecialitzada. Cine grans sectors composen la mostra. El de Mobles i Làmpares, ja habi-tual, que aquest any presenta la no-vetat d'una secció de moble d'estil, d'art o reproducció. El sector de Me-tal-mecànica, que varia cada any, degut al ritme biennal de presenta-ció adoptada per sots-sectors. Un nou sector, l'Electro-Automat, omplirà enguany un buit important a la Fira, donnat entrada a l'apartat de l'electricitat i l'electrònica. Hi ':oncorren les més importants firmes espanyoles i una notab'e participació estrangera. El sector Construmat es presenta aquest any modernitzat i potencial, ocupant més espai que en anys anteriors. Dins aquest sector, es presenten dues exhibicions espe-cialitzades, "Expofuego" i "Sucurex. po", dedicades als equips i materials contra incendis i a la seguretat i prevenció contra tota mena de riscs. Finalment, el sector de Manutenció i Emmagatzematge, que té caràcter bíenal. VINT-I-SIS PAÏSOS AMB PAVELLÓ OFICIAL Riba Ortínez va fer referència a la participació estrangera en el cer-tamen. El nombre de països amb pa-velló oficial serà enguany de vint-i-sis, quan l'any passat eren solament dinou. Cal destacar l'augment de participació de països de l'àrea so-cialista. Concretament l'URSS serà present al certamen amb caràcter oficial i amb un pavelló de 4.500 me-tres quadrats. Les altres nacions par-tlcipans són: l'Alemanya Democrà-tica. l'Alemanya Federal, Argèlia, Bèlgica, Brasil, Camerun, Colòmbia, Cuba, Txecoslovàquia, Xile, França, Anglaterra, Hongria, índia, Iraq, Ità-lia, Japó, Líbia. Marroc, Pakistan, Polònia, Portugal, Puerto Rico, Ro-mania i Suïssa. Durant els dies que durarà la Fira se celebraran una sèrie de Jornades Tècniques: de Logística Industrial. d'Urbanisme Aplicat, d'Expof, d'Au-tomatització Industrial, etc. Francesc Sanvy, director tècnic del certamen, també present a l'acte, va posar en relleu que, malgrat la difícil conjuntura dels dos darrers anys, la Fira ha pogut mantenir-se. I el senyor Riba Ortínez va expressar el seu optimisme pel que fa a l'esde-venidor del certamen, a causa de la reactivació en l'activitat econò-mica que comença haver-hi, sobre-tot en el sector dels béns de consum. Van assenyalar, com a dada decisiva, TORRE Urb. 1* categoria, vora la platja, es ven. 200.000 ptes. entrada i 12.000 ptes. mes. tot inclòs. T. 334 20 69 BANCA I CAIXES Aprovat en temps rècord de 3 a 6 MESOS Acadèmies C. Català Comercial BARCELONA: Rbla. Catalunya, 3, ler. Tel. 302 22 38 HOSPITALET: Junt al Mereat La Florida. Tel. 333 20 35 SANTA COLOMA: Josep Antoni, 84 - 86. TeL 386 79 98 AVIS A TOTS ELS ESTIUEJANTS LA LLAR S.A. especialistes en CUINES I SALES DE BANY es posen al seu servei, mentre siguin fora. per fer els treballs. Restem al seu avís al T. 235 48 38 o passin al carrer TRINXANT. 130 — BARCELONA iiPARLEM-NEÜ la xifra de 128.000 professionals com-pradors enregistrada l'any passat, in-dicativa de l'interès que suscita la Pira. DIA 5: CONSELL ECONOMIC SINDICAL AMB MARTIN VILLA En el curs de la conferència de premsa el senyor Riba i Ortínez va apuntar la possibilitat que el sector Construmat, per la seva inportància, es converteixi, d'ací a dos o tres anys. en saló monogràfic. També Va fer referència als elevats costos, xi-frats en uns seixanta milions anuals, que suposa la construcció, ampliació i manteniment dels palaus i infraes-tructura general de la Fira. Hom li va plantejar si hi ha pers-pectives d'un lloc futur d'emplaça-ment per a la Fira. per tal de fer lloc a sectors que ara, per les dimen-sions que ocuparien, no poden ser-hi presents. Riba i Ortínez va dir que aquest tema els preocupa en una perspectiva de deu anys, i va expli-car una opció en la qual s'ha pensat a llarg termini. A través de la Cam-bra de Comerç, la Fira va sol·licitar el canvi de qualificació d'uns ter-renys situats prop del Prat de Llo-bregat. i que entren dins la revisió del Pla Comarcal. Si aquesta quali-ficació els és favorable i la Fira arriba a tenir aquesta opció, es po-drien estudiar a fons les possibilitats d'utilitzar aquests terrenys per a un nou emplaçament. Es va informar també que el dia 5, dins el tradicional "Dia de Ca-talunya". tindrà lloc una reunió del Consell Econòmic Sindical de Cata-lunya. presidida pel ministre de Re-lacions Sindicals, Rodolfo Martín Villa. GRAN PREMI DE LA FIB Finalment, es va fer conèixer el veredicte del Gran Premi de la Fira Internacional de Barcelona, que ha correspost enguany al Minis-teri de l'Aire, per la seva participa-ció en el certamen a través del sec-tor "Cosmos" i per la sèrie d'amplia-cions realitzades en els aeroports catalans. La mateixa distinció ha es-tat atorgada al Cos de Bombers de l'Ajuntament de Barcelona, per la seva presentació d'«Expofuego». I el mateix guardó es concedeix al Centre Excursionista de Catalu-nya. en l'acompliment del seu cente-nari i per la seva labor en pro de ,a defensa de la naturalesa. Els es-mentats guardons seran lliurats, en el curs de l'acte inaugural de la Fira, pel ministre de Comerç. R. M. P. VENC PIS PER ESTRENAR VILANOVA I LA GELTRÚ A 3 minuts platja. — Esta al núm. 12. Gran plassa ajardmada "Herois Armada", darrera Hotel César. — 3 dormitoris — Bany complert i aseo. — Menjador-Estar i terrassa cara al mar. Pagament a convenir. Tel. 253 32 77 - Barcelona QUIROMASSAGISTA Diplomada a l'Escola Ferrandis s'ofereix per a treballar en insti tució de recuperació o similar TELEFON 298 16 65 APARTAMENTS Amoblats en venda. Calefacció. 1 habitació, menjador, bany, cuina i terrassa. Màxima rendabilitat més plus valia. Visites cada dia de 9 a 13.30 hores. C/ Sant An-toni Abat, 45 ART - DIFUSIÓ NílCHELANGELO -PISTOLETTO originals i múltiples 25 maig-30 juny Balmes, 75, pl. TL 2156403 tots el dies, excepte els dissabtes Arxiu Municipal de Girona. Avui. 25/5/1976. Pàgina 5

Països catalans--AVUI, dimarts, 25 maig 1976 -Pàgina 5-ACTIVITAT POLÍTICA DSCC, lluny del compromís històric Van afirmar que no accepten pactes amb cap deis organismes unitaris "Libertas et iustitia. DSCC", quatre barres vermelles sobre ions groc i una gran sageta blava apuntant enlaire, gravats en els banderins que onejaven al vent d'un aire condicionat massa potent Afortunadament, van tancar-lo aviat, abans que tots ens congelessim. Eis repre-sentants de Democràcia Social Cristiana de Catalunya, després d'un dinar francament frugal, van presentar-nos el seu ideari. Fins ara, per a tots, DSCC havia es-tat el partit d'Anton i Pau Miserachs. Però, com que ens van demanar que no ho diguéssim mai més així, ens caldrà parlar d'un "col·lectiu po-lític" —aquesta és la denominació que es donen mentre no siguin le-galitzats— que, en els sèus indicis representà els irteressos de Gil Ro-bles a Catalunya però que ara s'ha ampilat amb d'altra gent que no és ben bé gilroblista. La qüestió de la legalitat és im-portant per a DSCC. Quan un perio-dista els preguntà llur opinió sobre la "Marxa de la Llibertat", Anton Miserachs va dir que no volien bar-rejar-se en una cosa que no era legal i, a més, promoguda per l'Assemblea de Catalunya, que tampoc no és le-gal. Quan el periodista va fer constar que DSCC estava actuant ja, de fet, com un partit, encara que els partits no siguin legalitzats, alguns dels as-sistents van tossir i Anton Miserachs va desviar la seva opinió sobre la marxa de la llibertat per un altre camí. "Es com uua pedra tirada en-laire que no saps on anirà a parar. I jo mai no esatria disposat a accep-tar la responsabilitat d'una cosa així". DSCC és un partit de dretes. De-mòcrata-cristià. en diuen ells. Però d'una democràcia cristiana que no vol saber res de totes les altres de-mocràcis cristianes de l'Estat espa-nyol. DSCC camina lliurement —lluny del Consell de l'Assemblea i de la Platajunta— perquè no accep-ta el compromís històric que han signat els demòcrata-cristianas del país. En aquest sentit, la seva prin-cipal definició és la de no acceptar tractes amb els comunistes. Matisem COMERÇ PUJOL D'OLIS Suministres amb interès PREUS Carbonell 0,4 93 Abaco 0.5 90 U.C.A. 0,5 88 Koipe 0.5 92 Sublime 0.5 90 Borges 0.5 88 Ibarra 0,5 94 C/ Aragó, 155 - Tel. 253 95 12 5 pessetes de descompte per litre. Més de 30 aipus d'olis diferents. Oliva, soja, cacauet, oinyola, gira-sol i pasús. però, que no són anticomunistes, que accepten l'existència del partit co-munista i que volen que sigui lega-litzat .A la pregunta de si accepta-rien una legalització de partits que exclogués el comunista, van contes-tar que sí, perquè aquesta era la manera més eficaç de continuar de-fensant la legalització dels comunis-tes. DSCC no creu en la ruptura, sinó en una reforma ràpida. Considera que la ruptura sempre comporta vio-lències. No eren vàlids els exemples de països com Grècia, Portugal o la mateixa segona República espanyo-la. Creu en una mena de determinis-me polític, que fa que els esdeveni-ments vagin venint per llurs propis passos, sense que necessitin cap me-na de pressió. Així, un ardorós mi-litant va dir que la situació a l'Estat espanyol està canviant, no perquè hi ha una pressió popular i de grups polítics i econòmics sinó perquè, mort Franco, lògicament havia de canviar. En aquest sentit, també creuen que els partits no han de pressionar per obtenir llur legalitza-ció, sinó a l'inrevés: han d'esperar pacientment que els legalitzin i ales-hores començar d'actuar, fer coali-cions i establir un pacte amb el go-vern que facilití una reforma ràpi-da. Vam preguntar-los llur opinió so-bre la qüestió nacional. Tenen, tam-bé en aquest terreny, ides originals. Creuen que l'idioma castellà és una riquesa per a Catalunya i. com que no volen que vingui un Lerroux i s'endugui els qui parlen castellà, són ells els qui s'adrecen, en castellà, a la gran massa obrera encara no in-tegrada. Per això el seu ideari ha estat imprès en les dues llengües. DENUNCIES PER MALTRACTAMENTS Josep Tomàs Estellé Masià, He-lene Augé Covillandeau i Xavier Oller Freixa, domiciliats a Barcelo-pr®sen.tat al jutjat número men?« glnSf dfnuncies Pel* maltracta-Simer? S en S€r haguts el primer de maig j menats a la Di-recció de Policia. També, segons fonts estudiantines, el 19 de maig arrel de la tancada d'estudiants als Caputxins de Sar-rià, fou traslladada al Clínic 2* no-res després i posteriorment a Pe-recamps on, segons el comunicat mèdic, li van ser observades: "crisi histeroide. hematomes, ero-sions i contusions en ambdues re-gions poplíties —darrera el genoll— i deltoides —espatlla— amb dolor selectiu a la presió en la regió su-pra púbica". Segons les mateixes fonts, Mana Dolores Benítez és actualment in-ternada a l'Institut Psiquiàtric d'Horta en qualitat de detinguda i sense haver passat encara pel jutjat de guàrdia. El rector Estapé n'hd estat informat. Maria Dolores Bení-tez. segons l'agència Logos, és ma-triculada a la Universitat de La l_,a-guna i assistia als cursos de primer de Filosofia i Lletres a la Univer-sitat de Barcelona, menetre trami-tava el trasllat de matrícula. CONTINUA EL PROCÉS CAP A UN PARTIT SOCIALISTA Continua endavant el procés ini-ciat temps enrera per Convergèn-cia Socialista de Catalunya per a la creació d'un gran partit socialista. El darrer cap de setmana, represen-tants de CSC —Joan Raventós, Nar-cís Serra i S. Coromina— van man-tenir sobre aquesta qüestió diverses converses amb una delegació del PSOE: el senyor Galeroto, de la co-misió executiva, i J. M. Triginer i J. Ramos de la federació catalana També aquest cap de setmana, un centenar de militants de CSC dels barris de Zona Franca i Esquerra de l'Eixample van reunir-se per par-lar d'aquesta qüestió. UNIVERSITAT Prenen possessió El sots-secretari marcà Els doctors Laporte i Fernàn-dez Ferrer van prendre ahir possessió dels càrrecs de rector de les Universitats Autònoma i Politècnica, respectivament, en un únic acte presidit pel sots-secretari del ministeri d'Educa-ció i Ciència amb les autori-tats provincials, locals i acadè-miques. Tot i tenir un caràcter eminent-ment protocol·lari, aquesta doble presa de possessió era condicionada per la personalitat dels nous rectors com a representants d'un moviment d'autonomia i democràcia. D'altra banda, la presència del sots-secretari Qlivencia permetia d'augurar una confrontació interessant amb els punts de vista de les autoritats cen-trals. I, en efecte, la confrontació va produir-se. Els doctors Laporte i Fernàndez no van amagar en llurs parlaments ni el fet que havien es-tat escollits democràticament ni llur TREBALL Hotéleria farà vaga 11 de juny Ho decidiren més de mil obrers del ram Uns mil emplegats d'hotelería reunits en assemblea al local de Sindicats, decidiren anar a la vaga, i això es farà els dies 1, 2 i 3 de juny que ve, en de-fensa de les seves reicindica-cions del conveni, i sobretot, després de la fallida del pacte sindical que va signar-se í re-vocar-se a finals d'abriL Durant les diverses intervencions dels assistents de l'assemblea es va dir que la vaga podria prorrogar-se després dels tres dies. També es va fer avinent que coincidiria amb 1a inauguració de la Fira de Mostres de Barcelona. Els assistents van ma-nifestar la seva decisió de fer vaga, independentment que abans assolei-xin el que reclamen perquè "ja ens han enganyat una vegada". També van acordar fer una ma-nifestació pacífica sortint de l'as-semblea. Efectivament, en regnles de tres van anar cap a la plaça de Sant Jaume, Rambles i plaça de Catalu-nya. Durant el trajecte llançaven crits referents a la seva lluita. No van in-terrompre el tràfic ni hi va haver incidents. DONES D'OBRERS DE MOTOR IBÉRICA, A LA PORTA DE LA FACTORIA Unes mil tres-centes mullers dels vaguistes de Motor Ibèrica protago-nitzaren ahir una acció davant la factoria del Poble Nou. Duien posa-des les granotes de treball de llurs marits. Després de trencar el cordó policial, s'assegueren davant la por-ta. A petició dels dirigents de em-presa, la policia intentà de disper-sar-les quan feia dues hores que hi eren. Com a mitjà de persuasió em-praren raigs d'aigua a pressió. Mol-tes dones anaven acompanyades deis fills. Dissabte a la tarda havien fet una marxa silenciosa unes mil cinc-centes d'aquestes mullers de vaguis-tes. Van anar de la Sagrada Famí-lia fins al Palau Episcopal amb la intenció de parlar amb l'arquebisbe. Aquest, però, no hi era i se'n van haver de tornar sense aconseguir el seu propòsit. Avui pensen tornar a la factoria del Poble Nou per de-manar que se'ls obri l'economat, que és tancat d'ençà que començà el con-flicte. "Jaume I", l'altre Premi d'Honor A la Festa de Maig de les Lletres Catalanes, celebrada dissabte al ves-pre al Palau de la Música, es va anunciar oficialment que es crearia el premi "Jaume I", instituït per la Fundació Carulla-Font per guardo-nar diferentes personalitats catala-nes per mèrits no literaris. El premi serà anual, també serà A vegades cal que les creacions... els invents... els distintius... siguin preparats i presentats al Registre de la Propietat Industrial, al cap de poques hores de llur comanda. Això, que exigeix una altra manera d'ésser, us ho ofereix, amb la garantia d'una tècnica acurada, l'Oficina de PATENTS I MARQUES J. TORTRAS Barcelona-6 - Avda. General Goded, 14 - Tels. 217 73 77- 227 66 70 Corresponsals a tots els països. Membre de l'Association Internationale pour la Protection de la Propriété Industrielle dotat amb mig milió de pessetes, i servirà per uardonar la tasca i la trajectòria dels homes que avui que-den al marge de les bases del premi d'honor. El senyor Carulla va deixar clar que no es tractava de compe-tències sinó de complementar el de les Lletres. L'organització del "Jau-me I" també serà duta per Omnium Cultural i el premiat es proclamarà el mateix dia que el d'honor. Les bases es faran públiques aviat. els nous rectors els límits de l'autonomia aspiració a una més àmplia autono-mia. No es van felicitar pel que s'ha-via aconseguit, sinó que van insistir en allò que restava per fer: "aques-ta Universitat fins ara mal anome-nada autònoma", va dir Laporte en parlar del centre de Bellaterra, tot afegint que l'acte que celebraven era "només un pròleg" d'una pro-funda transformació que consagra-rà "la col·laboració de les tres Uni-versitats catalanes al servei del po-ble". Ei doctor Fernàndez havia par-lat abans d'una "confederació d'uni-versitats democràtiques" i va anun-ciar que el seu primer acte com a rector seria "l'acceptació en nom de la Politècnica d'uns terrenys que han estat expropiats després d'una llarga lluita amb uns grups capita-listes". Aquest va acabar el seu par-lament, en català, pronunciant un "visca la Universitat", El sots-secretari Olivencia, en el parlament que va cloure la sessió, va oferir una altra imatge de l'au-tonomia. "L'autonomia —va dir— és el camí eap a una Universitat més perfecta", remarcant el mot "una" i jugant amb l'ambigüetat d'aquest article que és alhora un adjectiu numeral. I, adreçant-se al doctor La-porte, va precisar que "l'Autònoma no ha de distingir-se de les altres Universitats per aquest qualifica-tiu". Sembla, doncs, que les Uni-versitats catalanes no han d'esperar l'acceptació d'un règim especial que consagraria la reforma des de baix o des de dintre. L'autonomia "ben. entesa" que va propugnar el sots-secretari Olivencia serà concedida a totes les Universitats en general per tal de preservar la unitat d'a-questa institució estatal. El sots-se-cretari fou explícit al respecteí "parlaré —va dir d'antuvi— de la Univ«rsitat en singular", una Uni-versitat que "ha d'ésser càtedra d'i-dees. però no escenari de lluites ideològiques o palestra d'idees polí-tiques". llibertat per aels homes d empresa Llibertat per escollir cuansevol idioma: francès, anglès, ale-many, rus. Llibertat per escollir el curs que mes els hi interessi: Una lliçó particular, un Totat Immersión o un Crash Course. I llibertat per escollir l'hora mes convenient i poder variar-la sempre que els-hi convingui. Demanins informació. BARCELONA Paseig de 215 01 00 Gracia, 59 Servei de traductors i interprets. (Q) Motor Ibérica sa Per a les seves fàbriques de BARCELONA (Zona Franca» Lópei Varela) i Montcada-Reixach, demana: — TORNERS DE 1/ i 2/ — AJUSTADORS DE 1/ i SL* — FRESADORS DE L* I V — ELECTRICISTES — PLANXISTES Es requerirà formació a nivell d'Oficialia Industrial i experiència mínima de tres anys en l'especialitat. S'ofereixen àmplies possibilitats de promoció. Jornada laboral de 40 hores setmanals, de dilluns a divendres. La retribució es determinarà atenent la formació, aptituds i experiència professional dels candidats. Els interessats hauran d'enviar historial professional a la Direc-ció de Personal (Departament de Selecció i Promoció) de Motor Ibèrica, S.A., Avda. Capità López Valera, 149 - Barcelona-5. Es prega l'abstenció de les persones que no reuneixin les exigències professionals descrites. Arxiu Municipal de Girona. Avui. 25/5/1976. Pàgina 6

Països catalans--AVUI, dimarts, 25 maig 1976= -Pàgina 6-SANTAMARÍA S'atorga avui a la nit Maurici Ssrrahiftia presidirà el sopar literari Com cada any en la seva da-ta tradicional del 25 de maig, aquesta nit serà concedit, en el transcurs del sopar literari que se celebrarà en els salons de l'Hotel Tàber. el Premi Joan Santamaría, que acompleix, amb aquest, el seu vint-i-e ani-versari. El premi, que es dóna alternativa-ment per anys a una obra teatral o narrativa, correspon enguany a una obra de teatre, en un o més aetes. Amb això se satisfà el proposit que va animar els fundadors del premi, escriptors, periodistes i professio-nals. gairebé tots ells ateneistes, de mantenir i fomentar el culte a la llengua i a la literatura catalanes, bo i posant-lo sota l'advocació d'un gran escriptor, el novel·lista i narra-dor Joan Santamaría, a la memòria del qual reten també així homenat-ge els qui van és*er els seus com-panys de professió i de tertúlia. Acomplerts per part del jurat els respectius torns de lectura de les vínt-i-dues obres teatrals rebudes dels quatre punts cardinals de l'àrea lingüística catalana, només cal espe-rar la tria definitiva del premi, que haurà estat atorgat aquesta Vegada per Maria Aurèlia Capmany. Josep M. Benet, Ventura Pons. Guillem-Jordi Graells* i Jaume Planas. La clàssica nit literària serà presi-cida per Maurici Serrahima. En fi-nalitzar el sopar es descobrirà »la peça que vindrà a allargar la ja co-piosa llista de títols i valors que el Premi Joan Santamaría ha patroci-nat al llarg de vint-i-un anys. Jornades Catalanes de la Dona Grups d'ANCHE en Gontra de les votacions Alguns dels grups de dones que s'acullen al voltant d-'AN-CHE han fet públic un comuni-cat que especifica la seva po-sició davant les "Jornades Ca-talanes de la Donà" que se ce-lebraran a Barcelona del 27 ' al 30 d'aquest mes. Diuen que aquestes Jornades po-den ser el començament d'una dis-PREMSA No al jurat d'Etïca Profesional Informe fet per la Comissió de Defensa Després de la suspensió per quatre mesos de les revistes •'Papillón". "El Papus" i "Ma-tarratos", els seus directors —Josep Antoni Eoharri. Xavier Echarri i Eduard Arcs— hau-ran de presentar-se davant el jurat d ètica professional. Tam-bé haurà de fer-ho Ramon Bar-nils, director d"'Ajoblanco". La comissió de. defensa professio-nal de l'Associació de la Premsa de Barcelona ha emès un informe sobre aquesta qüestió. El jurat d'ètica professional fou Per què no donar-se una volta en cotxe finsa Menorca o Eïvissa? L'embarcament tindrà lloc en un temps rècord, doncs conduirà vostè mateix el cotxe fins el nostre aparcament del ferrv. Gaudirà del plaer de navegar emprant tots els Serveis que posarem a la seva disposició, i una vegada desembarcat, podrà recórrer amb el seu automòbil totes les illes i admirar els seus bells paisatges. línies BARCELONA • EIVISSA BARCELONA* MENORCA (Mahó) Viatgi amb el seu cotxe en els ferrys Altres línies. VALÈNCIA - PALMA- FRANÇA • VALÈNCIA - EIVISSA ALGESIRES-CELTA V creat al 1964 amb ia finalitat d'"en-judiciar les infraccions de les nor-mes i principis generals continguts a l'Estatut dc la Professió Periodísti-ca". Es format per un president i quatre vocals. El president ha de ser un membre de la carrera judicial, amb categoria de magistrat, propo-sat pel ministeri de Justícia al d'In-formació i designat per aquest. Els vocals són dos membres de la Fede-ració, periodistes en actiu proposats pel consell directiu, i dos funciona-ris del ministeri d'Informació i Tu-risme. El veredicte condemnatori del ju-rat pot contenir les següents san-cions: repte privat; repte públic; sus-pensió temporal de l'exercici de la professió; inhabilitació definitiva per a l'esmentat exercici. Hom pot re-córrer contra el veredicte davant d'un Tribunal d'Apel·lació, que tam-bé és designat pel ministeri d'Infor-mació. El jurat d'ètica, per les seves ca-racterístiques, no correspon gens ni mica als tribunals d'honor existents en d'altrés professions, que tenen un caràcter intern i actuen en casos ex-cepcionals. Després d'aquest informe, l'esmen-tada comissió de defensa arriba a di-verses conclusions: l'existència del jurat d'ètica professional suposa una ingerència en l'exercici de la profes-sió periodística, sotmesa ja a altres quatre jurisdiccions. La solució que propugna és la de-saparició dels tribunals especials i la implantació de la unitat de juridic-cions. La junta general de socis de l'As-sociació d« la Premsa de Barcelona ja es va pronunciar al proppassat dia 18 de desembre en aquest mateix sentit sobre aquesta qüestió, «Amics dels Castells» es reuneixen a la Diputació A la Diputació Provincial van tenir lloc una reunió de treball dels grups locals integrants de l'Associa-ció Espanyola d'Amics dels Castells. Van assistir-hi una cinquantena de representants de catorze grups lo-cals i va dirigir les deliberacions el president de l'Associació, Lluís Mon-real. L'arquitecte provincial de Mo-numents, Camil Pallàs va parlar so-bre les restauracions de castells rea-litzades per la Diputació. Després els grups locals van informar dels treballs que han dut a terme dar-rerament. També es va informar de la recent i completa restauració del Castell de Cardona. En canvi, es va lamentar l'abandonament en què ha caigut el castell de Palafolls. Es va concedir un premi de 10.000 pesse-tes com ajuda al grup local de Sant Esteve de Palautordera. En acabar la sessió, els Amics dels Castells van ser rebuts pel president de la Diputació, senyor Samarancfr, qui els va oferir l'ajut de la Corporació en les seves tasques. La reunió va | continuar amb un dinar i. a la tar-da. amb una visita al castell d" Montjuïc. cussió oberta i prt»£unda sobre tots els temes que fan referència a l'ex-plotació de la dona. Els grups autors del comunicat, que són els del Po-ble Sec, Esquerra de l'Eixample, Horta, Sants. Sant Andreu-Poble Nou. Sagrada Família i la Floresta, consideren les Jornades fruit del treball acomplert fins ara pels dis-tints aplecs feministes organitzats de Barcelona confien Que sigui l'i-nici d'un moviment molt més ampli. Les dones d'ANCHE, davant les "Jornades", fixen com a més impor-tants els objectius següents: A) Un debat obert, ampli, sobre la base de les ponències presentades on poden i han d'intervenir totes les dones interessades en la lluita pel seu alliberament. Considerem "Les Jornades" com uns dies d'estudi i discussió, no pas com un Congrés definori, ja que un moviment ampli i en gran part no estructurat no pot donar-se. Es per això que no considerem necessari sotmetre a vo-tació les conclusions finals de cada ponència, les quals, a més a més, per la seva amplitud i la maduresa del debat, no poden ésser unitàries a tot el moviment. Per aquesta raó nosaltres no utilitzarem el vot que ens correspon per a la votació de les ponències. B) Assegurar la coordinació dels grups actualment existents a Bar-celona. que representin parcialment distints corrents del feminisme ba-sant-se en uns punts mínims unita-ris. Assegurar l'autonomia d'aquest moviment respecte als homes i a les organitzacions polítiques i es-tructurar-lo com un Moviment obert unitari i democràtic en el seu fun-cionament. Alhora, establir la coor-dinació amb el Moviment de la res-ta de t'Estat espanyol. Totes les decisions hauran de ser preses després de la discussió dels diferents grups que formen ei Movi-ment organitzat. En aquest sentit, ens sap greu haver de criticar l'ad-hesió del secretariat tècnic d'aques-tes jornades a l'Assemblea de Cata-unya, perquè l'esmentada adhesió s'ha fet sense consultar la base, i no és, per tant, representativa, sinó que té només un caràcter formal. Creiem que una decisió d'aquesta mena ha d'ésser presa per tots els grups coordinats en el Moviment d'una manera democràtica i tenint en compte sempre les limitacions que una definició de principis d'aquest tipus pot tenir quant a ca-ràcter unitari obert del moviment. C) Creiem que, si bé totes les do-nes poden pronunciar-se sobre les bases mínimes unitàries del movi-ment, el caràcter de la coordinació i la seva estructura organitzadora ha d'ésser decidida només pels grups que estiguin coordinats o que pre-tenguin coordinar-se a partir d'a-questes jornades i que tinguin una entitat pròpia; en aquesta votació creiem que s'ha de votar com a grup i no pas d'una manera indi-vidual. PORTES BASCULANTS txistsncte -V-kís ^otmmiJtQks(ittansvj) DISTRIBUÏDES A TOTA ESPANYA Ofe-*»•. AwUf. fcamr de fe*. 04C&2H LA BttjttAL tiwrar*» BREU CARTELL. — S'ha reunit a la Fundació Joan Miró el jurat del Premi de Cartells per escollir el car-tell de la XV convocatòria del Premi Internacional de Dibuix Joan Miró. El jurat, compost per Alexandre Ci-rici, Amèlia Riera. Joan Pedragosa, Joaquim Nolla i Josep M. Mir i Bor-rull, va escollir, entre els 22 selec-cionats. el cartell realitzat pels gra-fistes Santiago Ferrando i Miquel Àngel Pazos. CREU ROJA. — Amb motiu del Dia Mundiai de la Creu Roja, la Ins-titució ha fet públiques les convoca-tòries de tres concursos, en els quals poden participar els joves que ho desitgin. El termini de lliurament de treballs per a cadascun dels tres certàmens (de fotografia, cartells i redacció, respectivament) acabarà diumenge vinent, dia 30. Els qui de-sitgin participar-hi es poden dirigir a l'Assamblea Provincial de la Creu Roja Espanyola (Secció de la Joven-tut), carrer de Tuset, 19. CONGRES TÈXTIL. — Ahir van iniciar-se a Barcelona les sessions de l'AITIT (Association Internatio-nale de la Teinture et de l'Impres-sion Textiles). corresponents a l'As-semblea General de 1976. Aquesta organització agrupa els industrials d'Alemanya. Àustria. França. Holan-da, Bèlgica, Suïssa. Itàlia. Pont.'':;1. Anglaterra i Espanya dedicats à l'ennóbliment tèxtil (tintorers. Pica-dors i estampadors), i és presidida per Josep Vilà i Marsans. Les ses-sions tindran lloc a l'hotel "Princesa Sofia" i. dins el programa d'actes, destaquen les conferències que hi pronunciaran eis senyors M. Lebem-bre i M. Quenedey. DIBUIX. — S'ha reunit al Palau de la Virreina el jurat del III Premi de Dibuix Sant Jordi, organitzat pel Cercle Artístic de Sant Lluc i patro-cinat per la Diputació; el jurat, for-mat per Joan Ainaud de Lasarte, Antoni M. Sadurní. Josep Pratmar-só i Parera, Francesc Miralles i Jo-sep Costa i Salanova. actuant de secretari, sense vot. Lluís Bosch i Cruanyas, després de considerar les 152 obrés presentades, va atorgar el primer premi a Jesús Iraizoz i Mit-xelena, i tres accèssists a Pilar Per-dices. Octavi Samsó i Jordi Andreu. Igualment ha éstat fet coneixedor el verediste del II Premi de Dibuix In-fantil Sant Jordi, al qual concursa-ven 42 obres, pel jurat format per Consol Naranjo. Elisenda Barrera, Màrius Fàbregas. Jordi Senties. Jo-sep Sandoval. Armand Lluent i Lluís Bosch i Cruanyas, aquest darrer sen-se vot. En la primera secció fou pre-miada Roser Pedemonte, i en la se-gona. Rudolf Tur i Font. FILATÈLIA. — Promogut per la firma de subhastes Carles Ensenyat, s'ha insituït el Premi "Ensenyat" de Filatèlia, que serà concedit anual-ment i és dotat amb 250.000 pesse-tes. La presentació del premi ha tingut lloc a l'Hotel Diplomàtic de Barcelona. Formen el jurat qualifi-cador Francesc Graus i Fon tova, Antoni Gasull Mestre, Enric Ma-grinyà Mir, Natali S. Nathan, Joan Baptista Subirana. Manuel Tizón Duclaud i Andreu Valldeperas Ros, El premi es farà coneixedor el dia de la darrera subhasta de la tempo-rada, que tindrà lloc el juny entrant. LLENGUA ITALIANA. —L insti-tut de Cultura recorda que són els últims dies de matricula per als cur-sos intensius de llengua italiana per a principiants, que començaran el proper 3 de juny. Per a més infor-mació, els interessats es poden diri-gir a l'esmentat Institut Passatge Méndez Vigo, 5, telèfon 317 31 74. La mateixa entitat recorda també la convocatòria de diversos concur-sos: el IV Concurs Intenacional de Cant Melodramàtic Setè-Vuitcentesc, el XV Concurs Internacional de Composició Simfònica, el IV Concurs Internacional de Piano "Rina Sala Callo", i el XIV Concurs Internacio-nal F. P. Neglia. que tindran lloc properament a diverses ciutats ita-lianes. SANTANDER SOUTIIAMPTON (Ançrlatcrra) Consulti a la seva Agencia Jc.\ i.itgis , t>5 i N. iòj\ • Jesús Garcia Castillo y Cia. Marqués del Duero, I7y 19 Telèfon 3293100 Tèlex 54744 JEGAR-E. Barcelona 7 Comprem tota classe de partides, restes de sèrie i antiguitats Sr. MASIP Tel. 258-19-68 ENS HA SORTIT UN PIS BONIC I AMB UN SISTEMA DE PAGAMENT ORIGINAUSSiM BENEFICIÍ'S DE TOT A!XO VISITANT L'EDIFICI "ALFA" SITUAT A SANT ANDREU. 477, ON L'ESPERA LA SEVA PRO-PERA LLAR, AMB 3 CAMBRES, MENJADOR. CUINA AMB AR-MARIS COMPLERTA, BANY, ACABATS DE MAXIMA QUALITAT, AMB FUESTES NOBLES, ETC.. A PARTIR D'UNA ENTRADA DE 200.000 PTES. O 300.000 PTES. HIPOTECA CAIXA DE PENSIONS DE 600.000 PTES. A 11 ANYS. LA RESTE A PLAÇ CURT AMB INTERESSANTS DESCOMPTES O A PLAÇ LLARG. INF. AL MA-TEIX EDIFICI DE 10 A 1 l'pÉ 4 A 7 T An T FESTIUS PROCER, S. A. Avda. Meridiana, 580. Tel. 345-92-96 Arxiu Municipal de Girona. Avui. 25/5/1976. Pàgina 7

Des del 12 de Juny, i només amb TWÀ, podeu volar de Barcelona a Nova Yorh en un747, Cada dimarts, dimecres i dissabtes, TWA us ofereix l'única possibilitat de volar a Nova York en un 747. Sortides de Barcelona a les 11,10 De Madrid a les 13,40 Arribada a Noya York a les 15,15 TWY N21 travessant l'Atlàntic Demaneu-ho. a io vostra Agència de Viatges. O bé, truqueu a TWA: Tel. 318 oo 31 - Barcelona Arxiu Municipal de Girona. Avui. 25/5/1976. Pàgina 8

Països catalans--AVUI, dimarts, 25 maig 1976 -Pàgina 8-L'Assemblea de Catalunya, organisme de lluita popular Taula rodona amb independents: Benet, Casanovas, Lobo i de Semir Hem parlat de l'Assemblea de Cata-lunya amb independents que siguin vin-culats ais seus organismes. Josep Benet, Jordi Carbonell, Salvador Casanova, Ri-card Lobo i Agustí deSemirs'han reunit al volant del nostre magnetòfon, tot adver-tint prèviament que no s'havien d'inter-pretar ies seves paraules com la veu oficial de l'Assemblea, perquè no tenien la co-missió concreta de fer-ho, sinó con la veu d'uns homes que, sense pertànyer a cap partit polític, participen activament en les tasques de l'Assemblea «i que quedi clar —diu Jordi Carbonell—que no acceptem el qualificatiu de «partit dels indepen-dents» que algú ens ha donat. L'uníca cosa que ens uneix, a partir de la nostra independència, és la defensa de la con-cepció de i'Assemblea com a organisme de lluita popular» Hem volgut parlar, sobretot, del mo-ment actual de l'Assemblea. La seva ges-tació i els primers passos comencen a ser ja prou coneguts, per sort. PARTITS IASEMBLEA Jordi Carbonell: Tots els partits que són al Consell, excepte Esquerra De-mocràtica, i gairebé tots els altres partits que a Catalunya lluiten per la democràcia són a l'Assemblea. Però és que a més, en un moment en què la lluita per la de-mocràcia és un fet tan amplament popular con ho és actualment a Catalunya, això sobrepassa "estricta organització dels partís, i lasobrepasade la mateixa manera que durant la guerra mundial a França, oa Itàlia o a qualsevol país ocupat, la re-sistència va sobrepassar l'organització dels partits. Hi ha a tot arreu un gran nom-bre de persones que, sentint-se profunda-Ment demòcrates i defensant fonamental-ment els drets nacionals, han estat dis-possats a lluitar per la democràcia i els drets nacionals, sense pertànyer a cap partit polític. En el futur democràtic pot ser que aquesta gent pertanyin a algun partit polític i pot ser que no. Als partits, hi pertany un tant per cent limitat de perso-nes, als pífsos democràtics Ricard Lobo: Els partits són la punta de llança de l'oposició i, sense, Catalunya es-taria molt endarrera en la seva lluita, però el poble desborda el quadres organitza-tius i s'organitza com vol, d'acord amb les necesitats, sobretot en una situació pre-democràtica o no democràtica en la qual encara no hem passat pel foc de les elec-cions. Agustí de Semir: En una situació de de-mocràcia formal normal, a més dels mili-tants de les diferents organitzacions polí-tiques, hi ha el ciutadà corrent que no pertany a cap militància i l'activitat polí-tica del qual es manifesta formant l'opinió pública, és a dir expressant les seves opi-nions polítiques pels mitjans normals de les entitats, dels ateneus, de les manifes-tacions, de les eleccions... Ara bé, en un moment que encara s'ha de construir la democràcia, aquest ciutadà no militant té també una funció política, que és la lluita per la creació de la democràcia. I a Cata-lunya el ciutadà té per a fer-ho un instru-ment que és l'Assemblea de Catalunya. Cal no oblidar que és un invent dels partits organitzats en la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, laqual, en lloc de crear un organisme superestructural, crida una comissió preparatòria oberta, en laqual hi ha independents, i crea ies re-presentacions funcionals per als sectors als quals era posible una representació orgànica, però on eran clars els corrents de lluita democràtica. Ricard Lobo: L'Assemblea no és expor-table, malgrat que s'hagi intentat. La ca-pacitat associativa de Catalunya ha fet possible que s'hi poguessin integrar no Una nova etapa comença el 20 de novembre — Quips fenòmens nous han apare-gut a r Assemblea de Catalunya a partir de la mort del general Franco? Josep Benet: L Assemblea que fins aleshores ara només coneguda per les persecucions que sofria —jo matèix vaig ser el primer detingut de l'Assemblea, i en van seguir molts més— surt al carrer, acaba amb r etapa de clandestinitat, i això comporta un extraordinari eixam-plament de la base popular. Jordi Carbonell: L'Assemblea. que fins aleshores havia estat clandestina, surt a la llum. No de seguida, doncs la dotzena permanent, celebrada el desem-bre del setanta-cinc, encara és clandes-tina, i encara no se'n dóna la data exacta de celebració, i encara no surt ningú a parlar oficialment en nom de l Assemblea. Però a partir de la tertzena permanent, tot i que encara no s anun-cia prèviament, ja surten unes persones comissionades perquè facin una con-ferència de premsa i donin els seus noms. Això es repeteix a la catorzena i a la quinzena. Agustí de Semir: Això facilit molt la mo-bi litzacíó a nivell popuiar de la gent no en-quadrada políticament. Ricard Lobo: També és important la primera permanent celebrada després de la mort de.Franco perquè es decideix de portar a la base els quatre punts de l 'As-^ semblea, no com a simple enunciat: abstracte, sinó com a quelcom que cal explicitar i elaborar per formular una ye-ritable alternativa democràtica Aquest és ja el treball previ cap a una segona sessió plenària. Això políticament em sembla una qüestió més important que no pas la desclandestinització acordada a la permanent següent Salvador Casanova: Referint-me al tema que ja heu tocat de la desclandes-tinització, vull significar, perquè és moltt important, que la representació funció--nal d entitats a l'Assemblea, característica de l'época anterior, es-devé cada vegada més formal a partir de novembre de 1975. Concretament cal ci-tar el cas del Col·legi de Llicenciats que fou la institució legal que en una assem-blea absolutament autoritzada decideix per vuitanta i tants vots a favor i dues abstencions d integrar-se a l'Assemblea. Després va fer-ho l'Associació de Veïns del Turó de la Peira i al darrera una La dreta i la classe obrera —Es comparable l'Assemblea a movi-ments com Solidaritat Cataiana? Josep Benet: El moviment de Solida-ritat Catalana va ser molt important en aquella època, però era evident un mo-viment molt més reduït. Només era de partits politics, i encara no hi eren tots. No hi havia la classe ohnwa i ner això es va crear la Solidaritat Obrera que era una mena de rèplica indirecta a Solidari-tat Catalana. No hi havia tampoc tota una séríe de moviments populars, que si que són representats a l'Assemblea JorcK Carbonell: Professionals, oo-Grups integrats Més d un centenar de grups són integrats a I Assemblea de Cata-lunya. Per a resumir, diguem que hi ha 24 representacions de barris cte Barcelona (Associacions de VeTns o Assemblees Democràtiques) i 46 de comarques. Els partits politics són COC, PSAN. CSC, PSAN (p), ERC, PPC. FNC RSOC, PSOE, PTE, PCC. PSUC OCE-BR. MCC, ORT. UOC I POUM. Les organitzacions de mas-ses i professionals són: Comissions Obreres Nacionals da Catalunya, Unió Sindical Obrera, Solidaritat Obrera de Catalunya UGT Treballa-dors d'Administració Pública Unió de Pagesos, Grup de Periodistes De-mocràtics, Assemblea Permanent d Intel·lectuals, Professors no Nume-raris. Batxillers Moviment de Dones, grup de No Alineats. Justícia De-mocràtica i Advocats Democràtics. De grups legalment constituís. hi són; Agermanament, Rosa Sensat, Amics de la Ciutat, Comissió Xiri-nachs, Pax Christi, Justícia i Pau i el Col·legi de Llicenciats. Cal afegir a aquesta relació les en-titats i grups adherits però no inte-grats * les representacions no o#> ciate i ete observadors. quinzena d associacions més, Es una mostra de com la base de I Assemblea de Catalunya es va eixamplant. A l'úl-tima permanent el nombre de partits eren setze o disset, el de delegacions comarcals eren 26 i el d'associacions de veïns, quinze. Jordi Carbonell: Hi ha algunes di-ferències més que jo voidria destacar entre els orígens de l'Assemblea i el mo-ment actuat. Una és la conscienciació pel que fa al fet nacional. Al principi el punt tercer trobava algunes reticències entre alguns grups, i ara ès unànime-ment assumit. Ricard Lobo: Cal destacar, també la importància del reconeixement del pre-sident Terradellas per part de l'Assem-biea i l'acord, a la dotzena permanent, d'establír-hi un contacte formal. Jordi Carbonell: Una altra diferència important és que la gent a après a dialo-gar. a comportar-se públicament en les reunions de la permanent de la mateixa manera que s hi hauran de comportar el dia de demà en un parlament. L'Assem-blea ha estat una escola parlamentària de primer ordre, amb la diferència que en un Parlament hom parla amb molta tranquil·litat, i a les reunions pe les perma-nents de i'Assemblea fins a'ia dotzena in-closa s'ha parlat sempre en una situació detensió. Agustí de Semir I d aprofitar molt el tempsl Ricard Lobo: Voldria destacar en aquest sentit que malgrat les discussions, a vegades aspres, que han sorgit al si de les permanents, algunes vegades que s'ha parlat de temes roents, maig una perma-nent no s'ha clos sense un comunicat aprovat unàniment. Això suposa una ca-pacitat de diàleg i de negociació. marques .. L'Assemblea és un moviment d'una amplitud social extraordinària. Josep Benet: I avui podem dir ja que d'una amplitud superior a la de Solidari-tat Catlana. La Solidaritat comença el mil nou-cents sis, dura el set i el vuit, i el nou ja és cap per avall. La Setmana Trà-gica va acabar amb ella. El que sí pot dir-se és que l'Assemblea crea un espe-rit solidari, ampli i popular, com va ser la Solidaritat, després les campanyes per la Mancomunitat, per I estatut del di-nou, i per I estatut de Núria L'Assem-blea és, però, un moviment més impor-tant, ara, per l'amplitud de la base. Ma-ragall deia que els catalans s'uneixen quan els ataquen molt fort. El cas Galin-soga n es una mostra prou clara. Però I Assemblea és una unitat aconseguida després de reflexionar i de negociar, i no una reacció espontània. Rica (d Lobo: Es important la incorpo-ració a l'Assemblea de les quatre sindi-cals ex-Comissions Obreres, UGT, USO i SOC. Això marca una fita bàsica. Però manquen encara a l'Assemblea noves formacions polítiques que han aparegut darrerament i que en comparteixen bàsi-cament els quatre punts. Per aixo hem de fer una crida ala grups polítics apare-guts a finals del 75 i principis del 76 per a la seva unió a la lluita del poble de Ca-talunya Agustí de Semir El centre, la dreta shan d incorporar a I Assemblea Seria un gran bé per a Catalunya que ho fes-sin Els homes d esquerra independents creiem que I Assemblea és mancada de la dreta Ricard Lobo: La meva opinió és que els partits de dreta que són a favor de les llibertats democràtiques i nacionals, cal que s'hi incorporin. Agustí de Semir: I no solament els partits, sinó també els qrups ambientals de dreta, que a Catalunya són molt im-portants, Els que siguin demòcrates, es — Es dedueix, del que heu dit fins ara, que I Assemblea pot sebreviure al trencament democràtic, car és evident que continuarà havent-hi gent que no militi políticameent, però que vulgui portar a terme alguna activitat política.. Heu dit que ara aquesta activitat pot ca-nalitzar-se en l'Assemblea. Continuarà esset així un cop assolida la democrà-cia? Salvador Casanova: L Assemblea de Catalunya no s'ha pronunciat mai en aquest sentit, ni s'ho ha plantejat. Ara, versemblantment, si s'aconsegui la tota-litat del que representen els quatre punts, és evident que l'Assemblea tal com l'entenem ara deixaria de tenir sentit. Agustí de Semir: A títol personalíssim puc dir que crec que en el moment que s'hagi aconseguit una situació democrà-tica estabilitzada, l'Assemblea deixarà d existir per raons sociològiques. Però crec també que l'experiència del tipus de lluita de l'Assemblea portarà a fer que el poble continúi la seva lluita utilit-zant procediment anàlegs, perquè és evident que, establerta la democràcia, no s'ha acabat la lluita Per a una sèrie de reivindiacions específiques, secto-rials, el règim d'Assemblea quedarà com un situació normal per al ciutadà del nostre poble. I això, alguns, ho temen. Josep Benet: L'hàbit de diàleg, de col·laboració que ha creat l'Assemblea serà important per al futur de Catalunya. Pot dir-se que l'Assemblea ha fet una missió similar al dels moviments de re-sistència a França i a Itàlia. Gràcies a l'Assemblea la gent sap treballar con-juntament sense arribar a enfronta-ments, sap fins on pot arribar perquè la unitat no es trenqui. En la lluita de-mocràtica de demà, que serà dura. agressiva haver estat junts aquests anys serà un factor determinat. Agustí de Semir: El respecte de la gent ha estat sempre molt gran: quan vaig ser cridat a la Comissió Preparatò-ria, per raons molt clares vaig discrepar radicalment d'homes com Cornudella i Colomines, per citar dos casos que re-cordo en aquest moment. Ara bé, el res-pecte que aquestes persones van tenir pel meu punt de vista prolongant la sessió fins que vam arribar a un «con-sensus» absolut, és una cosa que jo no puc oblidar, perquè no es feia en funció de la meva persona sinó en funció que Ricard Lobo: Efectivament, ta de-mocràcia formal no garanteix l'accés efectiu del poble al poder econòmic i polític. Agustí de Semir: I fins que no l'acon-segueixi, el poble de Catalunya no es desmobilitzarà. Salvador Casanova: Es impensable que el trencament democràtic s'aconse-gueixi sense la mobilització popular, sense el protagonisme del poble del qual parlen tants i tants documents de l'Assemblea. Jordi Carbonell: L Assemblea no és només mobilització. No pot ser que uns decideixin i els altres es mobilitzin. L'As-semblea éa també plataforma de pensa-ment polític. Ricard Lobo: I això és perfectament ortodox al si de l'Assemblea, perquè els «documents diuen que és una plataforma de convergència política, i la política no és només la mobilització, sinó també la presa de decisions amb la màxima parti-cipació per part de la base. solament estaments i classes socials di-verses, sinó un cúmuld'institucionsdetot tipus. Salvador Casanova: L'Assemblea ha estat una experiència absolutament única i original, com singular ha estat la cir-cumstancia històrica que lava originar. Jordi Carbonell: Però, així com tot l'Es-tat Espanyol vivia la mateixa circumstàn-cia històrica, solament a Catalunya es possible l'Assemblea precisament per aquesta carecterística diferencial que as-senyalava en Ricard: la riquesa associa-tiva Una existència basada en quatre punts aquests homes volien que tots els sec-tors de Catalunya ens trobéssim dintre l'Assemblea I detalls com aquest han imprès un caràcter a l'Assemblea en tot el procés posterior. Josep Benet: Es difícil de preveure, quan desapareixerà l'Assemblea Depèn de tantes coses! Jo crec que ès quelcom que hauria de ser objecte d'una sessió plenària- La meva opinió és que, en el moment que hi hagi democràcia a Cata-lunya, l'Assemblea desapareixerà com a tal. Però insíteixo que jo crec que l'As-semblea és prou seriosa per a decidir ella mateixa quan ha de desaparèixer, an una sessió formal. Agustí de Semir: Jo, aquesta sessió de clausura, no la veig. El segon punt paria no solament de l'exercici d'unes llibertats i drets fonamentals, sinó que aquestes garanteixin l'accés efectiu del poble al poder econòmic i polític. Això pot obligar a prolongar la presència en lluita del poble de Catalunya al si de l'Assemblea perquè aquest mínim de contingut acordat pels reunits el set de novembre s'asseguri en el moment d'es-tablir-se la democràcia formal. Parlar de l'accés del poble al poder econòmic su-posa, crec, una certa prolongació de la lluita. Cronologia 1370.— La Comtsió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, creada el 1969, llença l'idea de i'As-semblea de Catalunya i crida una co-missió preparatòria on participin, a més de representants de partis políti-cis, representants d'ambients cris-tians, independents í d'estaments di-versos de Catalunya. 1971.— Febrer: Primer document de la Comissió Preparatòria. 25 Maig: Intent frustrat de celebració de la sessió de l'Assemblea de Cata-lunya per haver arribat a coneixe-ment de la policia previament. 7 de novembre: Sessió constituent de l'A. de C. on saproven els quatre punts. 1972.— Gener: Primera reunió de la comissió permanent. Febrer: Se-gona permanent. Maig: Tercera Per-manent. Octubre: Quarta Permanent. 12 de novembre: Tres mii persones es concentren a Ripoll per celebrar el primer aniversari de l'A. de C. Po-den manifestar-s'hi silenciosament i pacífica, si bé al final hi ha algunes detencions. Per primera vegada els diaris hi fan referència. Durant aquest mateix any l'Assem-blea va llençar algunes campanyes i va propiciar l'aparició d'un butlletí i el funcionaríem, durant tres mesos, d'una emissió radiofònica d'un quart de durada tres cops lasetmana. 1973.— Abril: Cinquena Perma-nent. 1 de Maig: Vuit mil persones es concentren a Sant Cugat, seguint una crida de l'A. de C. 28 d'octubre: Durant la celebració de la Sisena Permanent a la parròquia de Maria Mitjancera de Barcelona són detin-gudes 113 persones que romandran dos mesos tancades a la Model. 11 de novembre: Millers de persones acuden a Vic responent a una nova crida de l'A. de C. La força pública bloqueja les entrades a la ciutat i una part dels assistents —unes 15.000 persones— es dirigeixen ales-hores a Granollers, on poden mani-festar-se. Entre Novembre de 1973 i maig de 1974 se celebren tres Per-manents. 1974.— Maig: Desena permanent. 8 setembre: 67 persones són detin-gudes a Sabadell mentre celebraven una reunió de l'A. de C. Dessembre: Onzena Permanent. 1975.— La creació de la Junta De-mocràtica crea un cert cul-de-sac en el funcionament de l'assemblea. La celebració del cicle de conferències, anomenat «Terceres Vies», a la pri-mavera i la consegüent creació del Consell de Forces Polítiques de Ca-talunya centren l'activitat política de l'any. El 20 de novembre mor el ge-neral Franco. 27 de desembre: Se ce-lebra la dotzena permanent, que es pronuncia per la ruptura. Els diaris en publiquen un comunicat. Aquest mateix mes se celebra una concen-tració de 3.000 persones a Montse-rrat responent a una crida de l'A. de C. 1976.— 1 febrer Tretzena Perma-nent. 8 de febrer: 50.000 persones es manifesten pels carrers de Barcelona a favor de les llibertats nacionals, responent a una crida de l'A. de C. 28 de febrer: Catorzena Permanent. 21 de març: Quinzena Permanent Josep Terradellas i el Consell —iCom veieu l'existència simultània de I Assemblea de Catalunya i del Con-sell de Forces Polítiques de Catalunya? Ricard Lobo: Per necessitat històrica estem abocats a l'entesa, si realment treballem en funció del poble de Cata-lunya. Aquesta entesa, objectiu número u de i Assemblea i no cai dubtar que tamoé del Consell, només podria tener problemes si algun partit perdés de vista que no hem assolit encara ta democrà-cia í no hem arribat a l'etapa electoral. Salvador Casanova: Si diguéssim que tots eis organismes de l'Assemblea han rebut amb palmes i llorers la creació del Consell, faltaríem a la veri-tat Es públic i notori que les reaccions han estat de tota mena amb una ampka gamma oe matisos, des dels qui s han alegrat profundament fins als qui no s han estat de manifestar una certa preocupació. Això és un fet cert Ara bé: allò que demostra el grau enorme de maduresa a què ha arribat l'Assemblea de Catalunya és que en la dotzena Per-manent, totes les forces presents a I As-semblea van saludar la presència del Consell, tant si els havia fet feliços com si no els n'havia fet gens. Això vol dir que per a totes les organitzacions és una realitat i que hauria estat un error adoptar una actitud d enfrontament o d'hostilitat. Josep Benet: D acord. Agustí de Semir: Ha estat un gran avenç pofitic que els partits arribessin a seure at voltant d'una taula i a construir una aliança Crec també que no podem establir la relació Assemblea-Consetl d una manera formal, sinó que la vida política ens abocarà a una solució que potser nosaltres, homes d Assemblea, i els homes de partit, encara no sabem d on sortirà perquè ens la imposarà et poble. Existeix un home que és el dipo-sitari dels principis i de les institucions: el president Terradellas. Ell pot facilitar molt la interpretació de la voluntat del poble perquè ens aboqui à una solució. Jordi Carbonell: Estic convençut que, de ies negociacions entre Consell i As-semblea, en sortirà la veu única de Cata-lunya pactant amb la resta de I estat es-panyol JAUME FABRE Arxiu Municipal de Girona. Avui. 25/5/1976. Pàgina 9

Països catalans--AVU1, dimarts, 25 maig 1976--Pàgina 9 AGENDA ACTIVITAT POLÍTICA BADALONA. — 16,15: Josep M. Figueres, cap de promoció de Premsa Catalana, parlarà, al car-rer Arnús 62, baixos, sobre "La premsa en català: ahir i avui", fent referència al llarg de l'ex-posició al naixement del AVUI. BARCELONA. — 19: A l'audi-tori de la Biblioteca dè Catalu-nya, acte de recordança i home-natge a Çlementina Arderiu, pre-sentat per Roser Matheu. — 19,15: A l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, taula rodo-na sobre "La incidència per a l'a-gricultura catalana de la possible entrada en el Mercat Comú", amb els senyors Bonmatí, Dalmau, Sa-batés, Pagès i Seró. — 19,30: A l'Institut d'Estudis Professionals Superiors, Avingu da Pearson 9, taula rodona sobre "Criteris polítics" amb Ramon Trias Fargas com a ponent i, d la taula, Llibertat Cuatrecases, Antoni Miserachs, J. M. Poal, Salvador Paniker i Agustí de Se-— 19,30: A la Facultat d'Eco-nmiques, Manuel Azcàrate i Ri-cardo Lovelace parlaran dins el cicle "Programes econòmics en l'alternativa democràtica". — 19,30: Fernando García Aga-dín, Rafael Pillado i Arturo Re-guera parlaran, a l'Ateneu, sobre •'Alternativa política a Galícia". — 20: A l'Hotel Barceiona, Casp 7, Josep Antoni Alcover do narà una conferència sobre "Pro-blemes ecològics de les Illes". — 20: Tercera i darrera sessió del Curs d'Introducció Polemoló-gica que dóna el professor Josep Monràs Sender, a l'ICESB. Enric Granados 2. sobre el tema "Ine-vitabilitat de la pau". El curs se-rà clausurat per Frederic Roda. — 20: A la Fundació Miró. sota el nom de "Màgia de prop", ae mostració de tècniques actuals de manipulació d'objectés en pres-tidigitació, per Tony Cachadinà. — 20: A l'espai 10 de la Fun-dació Miró, inauguració de i'ex posició "Objecte. Primera anto-logia catalana de l'art i l'objec-te". Oberta fins al 13 de juny. — 22: Conferència del doctor Antoni Puigvert, president de la Junta Provincial d'UNICEF de Barcelona, sobre "L'atenció i edu-cació del nen a Cuba", amb pro-jecció d'un documental sobre eis programes que realitza UNÍCEF. L'acte tindrà lloc a La Casa dels Italians. Passatge Méndez Vigo, 8 CASTELLÓ DE LA PLANA. — 19,30: A Garbell Llibres col·loqui sobre "Els altres 75 anys de pin-tura valenciana". Hi prendran part els pintors Armengol. Heras, Dolz i Llorens. GIRONA. — 20: Xerrada-Col-loqui a la Casa de Cultura sobre "La problemàtica de la dona a ia societat actual"; per A. Mercader. CIUTAT DE MALLORCA. — 20: A l'Estudi General Lul·lià, Elisa Lamas parlarà sobre "La dona i la política". — 20,30: Al Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lle-tres, conferència d'Antoni Serra "Marxisme i qüestió nacional". MARTORELL. — 22: I Cicle d'orientació dedicat a l'ensenya-ment primari. "El llenguatge a l'escola". SABADELL. — 20: A la Unio Excursionista de Sabadell, confe-rència sobre "L'excursionisme i fels homes". — 22.15: A l'auditori Cambra de Comerç, debat "La Cultura ' VALÈNCIA. — 19,30: Saló So-folla de l'Ateneu Mercantil. Cicle de conferències en commemora-ció del 7è centenari de Jaume I. Conferència d'Elías de Tejada sobre "La herencia de don Jau-me: el "furs" de València y el jurista Pere Belluga". Constituïda l'Assemblea de "les tres comarques" Acull reprensentants dels pobles de Ribera d'Ebre, Priorat i Terra Alta Les comarques de Ribera d'Ebre, Priorat i Terra Alta han organitzat llur Assemblea de Catalunya sota el nom ae "Les tres comarques". A la re-u n i ó assistiren representants d'Ascó, Miravet. Falset, la Fa-tarella, Gandesa, Vilalba dels Arcs. Bot, els Guiamets, Flix, el Masroig. Riba-roja d'Ebre; Ginestar d'Ebre, Móra la No-va i Móra d'Ebre. Fou elegida la comissió permanent, i també el secretariat, segons informa Gonell-Roglan. Donades les característiquíp d'aquestes comarques, es va decidir formar l'Assemblea unitària de to-tes tres i es va adoptar el sistema de representació per pobles, tot i deixar oberta la possibilitat de re-presentació per entitats. Ultra els quatre punts programàtics de l'As-semblea de Catalunya. l'Assemblea de les "tres comarques" es compro-met a assolir els següents objectius: ajuntaments democràtics, amb la di-missió dels actuals consistoris; rei-vindicacions a nivell sòcio - econò-mic; exigència d'un ensenyament de-mocràtic. català gratiiit i popular; lluitar per a assolir una organitza-ció unitària pagesa, de caràcter sin-dical i regulada democràticament, i reivindicació d'un sindicat obrer de classe. MOSSÈN CARRERA PARLA DELS PARTITS A Móra la Nova —segons infor-ma també Gonell-Roglan— mossèn Carrera, vicari episcopal de pasto-ral seglar de Barcelona, va parlar sobre "Moviments polítics a Cata-lunya". El col·loqui posterior va re-sultat molt animat, puix és el pri-mer cop. en molts anys. que a Mora la Nova es plantegen, públicament, qüestions d'aquesta mena. LA IDENTIFICACIÓ DE PUJOL La delegació gironina de la Con-vergència Democràtica de Catalunya ha fet pública una nota de protesta per la suspensió de la conferència de Jordi Pujol a Anglès, de la qual ja vàrem donar compte. Les Forces d'Ordre Públic de Santa Coloma úe Farners van invitar els assistents a l'acte a lliurar els programes que se'ls havien facilitat; van instar Jor-di Pujol que lliurés diversos docu-ments i que s'identifiqués, cosa que el polític català va fer. Poc desorés era autoritzat à abandonar el local. La delegació gironina de la Conver-gència Democràtica considera que aquests fets "atempten contra eis drets de la persona humana". LA CSC CONTRA L'EX-REAGRUPAMENT De Vilanova i la Geltrú, el Baix Penedès i Sabadell ens han arribat notes de la Convergència Socialista de Catalunya que contenen opinions contràries al canvi de nom que ha decidit el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, ara Partit Socialista Català. Es demana que rectifiqui la decisió i els de Vilano-va acusen el partit de Pallach de "practicar i emparar una política de relacions internacionals idènuca a la que proposa la dreta europea". UNÏO DEMOCRATICA A NAVARCLES Albert Vila va fer la presentació d'Unió Democràtica a Navarcles (Bages) segons ens informa Jordi Novell. Va exposar la història del partit i el seu programa sòcio-eco-nòmic. MONTBLANC: PER A UNA GESTIÓ DEMOCRATICA El senyor Manuel Vallejo va par-lar a Montblanc dels elements per a una gestió democràtica, segons ens informa Antoni Serrano. Es va fer un pétit resum històric de la gestió dels municipis catalans, i varen con-cretar-se els elements necessaris per a una futura gestió democràtica: consistori elegit- totalment per su-fragi universal; règim de llibertats polítiques sense restriccions: autono-mia municipal en el marc de i Es-tatut del 32; descentralització de les gestions; control Ciutadà; elaboració dels programes municipals per part dels diversos grups polítics. Durant el col·loqui posterior va parlar-se de problemes de finançament; de la participació dels joves; i del paper a jugar per consistoris provisionals, en el trànsit d'una situació pre-democràticà a una altra plenament democràtica. SANTA COLOMA Els pares de deficients amb el governador Quinzena de l'ensenyament a tots el barris Representants de les Associa-ciacions de Pares de Deficients Mentals de tota la província van entrevistar-se amb el go-vernador, senyor Sànchez Te-ràn, i li van presentar les cent mil signatures que avalen la carta adreçada al rei on expo-sen els problemes i les alterna-tives que presenten els defi-cients mentals. D'aquestes sig-natures, dotze són de Santa Co-loma. Davant l'interès lògic de les esmentades entitats a fer arribar llur veu amb la major eficàcia a les instàncies supre-mes de l'Estat, Sànchez Teràn va suggerir-lso demanin una audiència al rei i s'oferí en-capçalar-la el mateix. RIPOLL Esclat popular en el recital de LlacK Exactament un any després de la prohibició de l'anterior recital, en Llach ha pogut can-tar a Ripoll, al mateix local de "L'INEM", però amb un públic molt més llançat que el que s'hauria pogut esperar en aque-lles ja llunyanes dates. El recital fou una festa, la Festa Major del Poble, segons informa J. M. Ferrer. El dia abans del reci-tal s'havien venut més de mil lo-calitats, fàcilthent doblades en fina-litzar les dues sessions que tingue-ren 11 t>c dissabte a la nit i diumen-ge a la tarda. A l'entrada del re-cinte, parades de clavells vermells. Poc abans de començar, els aplau-diments del públic aclamaren senye-res de quatre barres que llençaven al oati de butaques i des de les ba-ranes de'= pisos i també algun exem-plar de l'AVUI alçat com a símbol popular. El recital fou el recital de tots. En Llach va sortir a l'escenari entre clams i aplaudiments. Totes les can-çons eren rebudes amb calorosa ben-vinguda. Les frases subratllades, les tonades corejades. En dir allò de "Cal que neixin flors a cada ins-tant" pluja de clavells a l'escehari. "L'estaca" fou un veritable foc de eamp: la gent dreta, els braços en-creuats per sobre l'esquena, dansant a dreta i esquerra al compàs del rit-me. Crits d'amnistia i llibertat, al-gun "Visca l'Assemblea Democràti-ca de Ripoll" i Catalunya com a teló de fons permanent. Amb visible joia, el president d'ASPANIDE (Associació de Pares de Nens Deficients) ens digué que la campanya de conscienciació ciu-tadana i reivindicativa a nivell ofi-cial comença a donar fruits, sobre-tot arran del "Dia del Subnormal". Més de dos mil metres quadrats ha donat per fi l'Ajuntament per a la construcció d'una escola. El SEREM, pel seu costat, aporta sis milions de pessetes dels vuit que demanava ASPINIDE per a l'adquisició d'una torre en venda al carrer de la Pla-ta, que serà destinada a taller. QUINZENA DE L'ENSENYAMENT S'ha iniciat la Quinzena de l'En-senyament a nivell de tota la pobla-ció, i durarà fins al dia 3 de juny. La iniciativa ha estat de les Asso-ciacions i Comissions Gestores de Pares entitats que han desarrollat una gran activitat sobre el proble-ma de l'ensenyament. Per a la realització de la quinze-na s'han afegit a la comissió els vo-cals culturals de Singuerlín, Fons. Centre i Can Mariné. Les qüestions concretes que hi seran debatudes són reivindicacions a curt termini (escoles per a tots els nens, ense-nyament gratuït, prou places d'en-senyament professional, construc-ció de guarderies i parvularis, man-teniment adequat de les escoles es-tatals i desaparició de les perma-nències) com a pas previ a d'altres més àmplies com l'escola pública i la participació en llur gestió de pa-res mestres i alumnes. AURORA AGUSTÍ "les CORTS" carrer Galileu, 281-285 (Can Bruixa), a 25 m. de la Travessera de les Corts. A 50 m. del Metro i del mercat de les Corts • Pisos de 4 habitacions amb armari, cambra de bany, lavabo amb dutxa, menjador-sala d'estar amb armari buffet incorporat, cuina ben pensada, amb ventilació per als fums, tres piques d'aigua, dues de cuina i una de treball (per a galledes), armari de fusta (baixos i alts), taula petita, connexions preparades per a instal·lar màcuines automàtiques (renta-plats i renta-roba) i equipada àmb una maqui-na d'eixugar roba (eixugament total). $ Entresolat al passadís i al distribuïdor, i armari per a roba # Aigua calenta per gas i cale-facció elèctrica. • Aïllament acústic. • Armari de malendreços per a cada pis. # Porteria molt àmplia, amb escala doble i amb dos as-censors. Terrasa-solàrium amb ping pong. • PREU TOTAL: a partir de 2.150.000 ptes. inclosa hipoteca, a pagar en 14 anys. Al mateix edifici, venda de despatxos i de places d'aparcament Visites del pis de mostra moblat: A l'edifici mateix, els dies feiners de 10'30 a 2 i de 4 a 8 (diumenges, de 10 a 2). Immobiliària Jordi, S.A. Burdeus, 22, baixos, t. 3219793 FARMACIES BARCELONA GUARDIA NOCTURNA de 10 nit a 9.30 matí ALMIRALL. — Girona, 72 (Consell de Cent) ALTIMIRA. — Joan de Garay, 58 (Fres-ser) ARASANZ. — Agustí i Milà, 38 (Sant Andreu) BOADA. — Numància, 169 (Avinguda Ge-neralíssim) BOSCH. — Cantàbria, 58 (Menorca-Pt. Trabajo) CERVERA. — Muntaner, 254 (Avinguda Generalíssim) ESQUERRA. — Àngel Marqués, Bloc t (Grup Montbau) FABREGAS. — Diputació, 157 (Villar-roel) FORES. — Lisboa, 9 (junt Mercat d'Hor-ta) GENIS. — Carretas, 35 (Plaça Reina Amàlia) HERRERO. — Tamarit, 89 (Entença) MESTRES. — Amilcar, 156 (Plaça Cata-lana) PACHECO. — Provença, 536 (Dos de Maig) POCH. — Bac de Roda, 98 (junt Pere IV» PUJOL. — Septimània, 17 (Gral. Mitre-Plaça Lesseps) RUEDA. — Mina de la Ciutat, 20 ÇLe* Torres) SALAS. — Còrsega. 369 (Roger de Llúria» SALSAS. — Espaderla, 1 Santa Maria del Mar) SANS. — Granadella, 16 (Bon Pastor) TORRES. — Vergós, 5 (Escoles Pies) ZALACAIN. — Alcúdia, 46 i 48 (Formen-tor) (NOMÉS AMB RECEPTA MEDICA) GUARDIA DIÜRNA de 9.30 matí a 10 nit FARMACIA CENTRE D'ESPECIFICS GALUP Casp, 23 i Via Laietana, 83. T. 317-72-83 CENTRE D'ESPECIFICS. Pg. GRACIA FARMACIA M. SEGURA Passeig de Gràcia, 90. Tel. 215-34-Ï7 FARMACIA J. VILADOT Rambla de Catalunya, 36. Tel. • 301-41-» FARMACIA PI FIGUERAS Avda. J. Antonio, 748. Tel. 226-10-18 FARMACIA M. ALMIRALL FUSTÉ Girona, 72. Tel. 225-21-81 FARMACIA DR. F. CASANOVAS PUIG Avinyó, 32. Tel. 317-91-98 FARMACIA E. VILA PITARCH Passeig Gral. Mola. 1: Tel. 257-51-78 FARM. J. PUJOL BOADA. Tel. 217-98-9» Septimània, 17 (Mitre-Lesseps) FARMACIA A. ALBERT SANCHIS Aribau. 180. Tel. 218-25-60 FARMACIA SANCHO VALLS Passeig Maragall. 177. Tel. 235-81-74 FARM. J. CHACON. Tel. 235-92-93 Indústria, 128 (entre Lepant-Padillal FARMACIA MANSO. Tels. 251-31-51 l 251-95-98. Mallorca, 621 (junt Meridianal FARMACIA LLUBIA Aragó, 207 (Aribau). Tel. 253-26-95 FARMACIA SIMÓN DURAN. T. 249-01-» Collblanc, 66 (cant. Travessera Les Corts) FARMACIA GASTO. Tel. 236-51-80 San Quintí, 20 (entre Indústria 1 Còr-sega) FARMACIA DEL PINO Plaça del Pi, 6. Tel. 318-29-41 FARMACIA J. A. TURELL CABRIVETT Pasteur. 1 (cant. Carr. Carmelo) Tel. 229-66-56 FARM. MARQUES FERRER. Tel. 349-12-40 Olesa, 65 (junt Avinguda Meridiana, entre Garcilaso i Cardenal Tedeschini) FARM. FABREGAS. Tel. 253-70-23 Diputació, 157 (eant. Villarroel) FARMACIA R. ALTIMIRA JANE Joan de Garay, 59. Tel. 349-93-69 FARMACIA RAMBLAS J. MIQUEL Rambles. 44. Tel. 302-03-91 FARMACIA BALSELLS. Tel. 219-79-94 Secretari Coloma, 92 i 94 (junt camp àm l'Europa) FARMACIA BUSQUETS Blasco de Garay. 10. Tel. 241-52-64 FARMACIA F. GALI MONSALVATJE Passatge Herzegovino, 4. Tel. 348-17-TJ FARM. I. GIRALT VDA. SAC. T. 224-31-S» Diputació, 12 (junt PI, d'Espanya) FARMACIA M. COMAS. Tel. 227-26-81 Rosselló. 2l5 (Balmes-E. Granados) FARMÀCIA J. BOADA CALVET Numància. 169 (Avinguda Generalíssim») FARMACIA MERCEDES BARRAQUER Floridablanca, 119. Tel. 223-17-57 FARMACIA R BRUGUERA TRABAl Avinguda Inïanta Carlota, 153 (Calvo Sotelo). Tel. 239-26-84 FARMACIA CENTRO D'ESPECIFICI G OBIOLS GONZALEZ. Tel. 236-77-S4 Cerdenya, 334 (Rossriló-Sgda. Família» CENTRE D'ESPECIFICS DR. ANDREU Rambla de Catalunya, 66. Tel. 215-44-5S (Aragó-València) FARMACIA MATHEU. Escorial, 23. Te-lefono 213-20-75 SERVEI D'URGENCfA METGES D'URGÈNCIA Centre Av. Sarrià, 30 Ambulàncies METGES D'URGEKCIA AMBULÀNCIES 321-M-tl 321-21-21 321-21-* »V86-» Arxiu Municipal de Girona. Avui. 25/5/1976. Pàgina 10

Països catalans--AVUI, dimarts, 25 maig 1976 -Pàgina 10-BREU ARBÚCIES. — Per a demanar que el nom d'Arbúcies sigui reconegut i escrit oficialment en lloc d'Arbucias, s'ha adreçat a l'Ajuntament un do-cument avalat amb unes sis-centes signatures, gràcies a la gestió del grup local d'Omnium Cultuíal. Re-sulta paradoxal que mentre l'ajun-tament ha acollit de bon grat aques-ta ir^iativa ha estat ell l'autor de l'exorbitant error gramatical que fi-gura a les papereres públiques que sostenen un rètol que diu: "Vila d'Arbucias, jardí del Montseny", la qual cosa, com assenyala Quirze Montsoliu, produeix molt mala im-pressió tant a l'arbucienc com al vi-sitant". CASTELLAR DEL VALLÈS. — Han començat les Jornades de Cul-tura Popular, organitzades per les entitats culturals, escoles, associa-cions de pares i que compten amb la subvenció i coordinació de l'ajun-tament. Els actes previstos i els que ja s'han celebrat, inclouen exposi-cions, conferències, recitals, etcète-ra. Informa Enriqueta Hernàndez que per avui dimarts és prevista una conferència sobre "Present i fu-tur polític de Catalunya" a càrrec d'Agustí de Semir, Salvador Casa-nova i Manuel Pagès. GANDESA — El governador ci-vil de Tarragona arribà a Coll del Moro per a celebrar els sis mesos de la mort de Franco. En dipotitar dues corones de llorer feu referència a les paraules del discurs del pre-sident Arias: "No al comunisme, no al separatisme i no a la ruptura de-mocràtica", informa Joaquim Pe-drola i Garde. SANT PERE DE RIBES. — L'As-sociació de Veïns de les Roquetes de Sant Pere de Ribes ha fet públic el pesar i l'indignació de tot el veï-nat com a conseqüència de la trà-gica mort de l'obrer Fermí Díaz, electrocutat en tocar el volquet del camió que conduïa amb els cables d'alta tensió instal·lats a la barria-da, informa Cifra. La perillositat que oferia l'esmentat cable havia estat feta saber tant a l'ajuntament de Sant Pere de Ribes com a la direc-ció de FECSA, al govern civil i a la Delegació d'Indústria, precisa-ment amb el desig d'evitar accidents. SANT COLOMA DE GRAMANET. — El proppassat cap de setmana els alumnes ^ de COU de l'Institut Puig Castellar van organitzar un happe-ning en el qual van representar l'ensenyament. Disfressats i portant l'ensenyament. Disfressat i portant pancartes amb les frases com "No a la selectivitat", i d'altres fent re-ferència al tema, tot parodiant di-versos programes televisius. La marxa fúnebre finí a la Plaça de la Vila on va celebrar-se l'enterra-ment. Aquell mateix matí els alumnes havien acabat la pintada de la tanca que envolta l'INEM i que ha estat decorada amb temes com la natura, la ciutat, la repressió, etc., realit-zats lliurement. Aquesta activitat plàstica ha estat la primera a gran nivell de tota la ciutat i els seus resultats són realment atractius. Al mateix temps, el pintor Cuspinera ex-posava a l'interior del centre obres sobre poemes de Miquel Hernàndez. MATARÓ Exposició sobre el Pla d'Ordenament S'afavoreixen alts nivells d'especulació L'advocat M. Roca i Junyent i l'arquitecte J. A. Solans van fer una exposició, al Foment Mataroní, del Pla d'Ordenació Urbana-75, que han revisat i adaptat. Aquesta revisió va sorgir de la necessitat de donar respostes a una infinitat d'impugnacions que s'havien presentat al Pla-74, i l'adaptació es va fer per a estructurar el Pla segons la nova llei del sòl de maig del 75. Posterior al Pla-74, assenyalà Roca i Junyent, va sortir la nova llei del sòl del 75. que invalidava tots els plans que no haguessin estat fets sota aquesta llei i que va fer plan-tejar algunes qüestions noves que aquell no havia previst. 75 VIVENDES PER HECTAREA Aquesta adaptació, bàsicament, es va adreçar a una nova classificació del sòl, dividint-lo en: sòl urbà, ur-banitzable i no urbanitzable; uns nous standards d'urbanització, ja que la nova llei estableix una proporció entre l'edificabilitat i els equipa-ments; la densitat, des d'ara, no po-drà passar de 75 vivendes per hec-tàrea; i introdueix un coeficient d'aprofitament mig, ja que tot ter-reny té un aprofitament mig equiva-lent. dins del sòl urbanitzable. Quant a la revisió, va invalidar moltes de les impugnacions, explica-va J.A. Solans, que, per a procedir a la seva resolució tenint en compte aspectes formals i jurídics, van ser qualificades per temes. Pel que fa als interiors de les illes de cases, no es podia fer taula rasa d'una situació històrica que les va crear, i calia tenir-los en compte, quant a les alçades reguladores, se-gons ens deia Solans, que "hi ha a Mataró molts carrers amb evident desproporció entre l'amplada del car-rer i l'alçada dels edificis", la po-lítica de legalització del Pla-74 va tolerar sectors organitzats anàrqui-cament; per això. amb aquesta adap-tació s'han de revisar, perquè que-din dintre la norma. EQUILIBRI D'EQUIPAMENTS En els sectors de remodelació s'han de crear nous edificis comercials que donguin ampliació als actuals cen-tres, perseguint un equilibri sòcio-econòmic. Aquesta operació, aclarí Solans, és important en aquesta re-visió, per aportar al teixit històric zones verdes, guarderies, etc... Escandinavia Disfruti l'encís dels països nòrdics Privilegiada í meravellosa -natura; bells fiords, llacs, muntanyes, inmensos boscos, ràpids rius de cristal·lines aigües' el Sol de Mitjanit... Ciutats antigues, de tradicions ancestrals, al costat de la més avançada civilització. VISITI ESCANDINAVIA a tres hores de vol de Barcelona Ventatjoses TARIFES D'EXCURSIO PLA DE TARIFA FAMILIAR i a crfedit si ho prefereix ExsmiSf· ds iarSa d anada i tornada des de Barcelona; COPENHAQUE TARIFA FAMILIAR 20.300 (muller i fills) Ptes 10.150 p»es. I l'oportunitat d'allargar el seu viatge visitant HÈLSINKI, LENINGRAD i MOSCU Consulti el seu agent da viatges S4S fC4l/J/+4 V/S*ff Tel. 215 39 00 - Barcelona Un altre dels problemes que plan-tejava el Pla —i que l'arquitecte Solans pensa que no s'ha resolt per culpa de les presses— era la regulació de les illes de cases que han estat ocupades per indústries. Moltes d'aquestes han quedat fora d'ordenació. En relació amb els equipaments, aquest punt és un dels més difícüs a resoldre, "cal controlar la seva pèr-dua, ja que no interessa que es pu-gui entrar en un circuit especulatiu" —digué Solans. Cal, doncs, que la ciutat no perdi aquestes infrastruc-tures que són bàsiques per a fer ciutadans. Cal evitar que es tornin a produir casos d'especulació com el que es va produir a Valldemià. Pel que fa al sòl urbanitzable, la quantitat destinada a futures deman-des era excessiva, segons va ser re-considerat pel Col·legi d'Arquitectes i diverses Associacions de Veïns. El Pla d'Ordenació que està ara a informació pública, no esgota cap possibilitat que puguin haver-hi to-tes les modificacions que calguin. Sense la capacitat de control urba-nístic que dóna un Pla, s'afavoreix en gran mesura els alts nivells d'es-peculació, a què ja ens han fet ave-sar. S'han de crear organismes admi-nistratius competents, que des de l'Ajuntament, puguin portar a terme el Pla. ja que per més ben fet que sigui, si aquests organismes no fun-cionen .queda palesa la seva invia-bilitat. TERESA CARRERAS LLEGA Contesta a un advocat favorable a Rialb Els batlles del Mig Segre justifiquen la negativa Els alcaldes de Tiurana i Bas-sella —poblacions en els límits entre la Noguera i l'Alt Urgell que, de fer-se el pantà de Rialb, quedarien colgades per l'aigua— han manifestat, en un informe de resposta a l'advocat senyor Lígros —que defensà el projecte del pantà durant la taula rodo-na celebrada a Lleida—, llur justificació a la negativa a la construcció de l'esmentada obra. Entre altres coses diuen: "No és cert que la nostra oposició sigui mancada de fonament, perquè amb la construcció del pantà de Riaib s'arrasaria una preciosa i fecunda superfície que ara produeix el cent per u d'una extensió no gens menys-preable. No és mancada de fonament, perquè amb la construcció del pantà de Tres Ponts podria portar-se l'ai-gua llisquent a terres per a les quals amb el de Rialb, caldria que fos ele-vada; i sí per una banda hem de pro-duir energia elèctrica al Pirineu per-què després hagi de consumir-se en l'elevació d'aigua per regar la Segar-ra i les Garrigues, poc profit en trau-rem per al bé,comú. No és mancada de fonament, perquè la població a desplaçar amb el pantà de Rialb és molt superior, més del doble, a la que podria quedar afectada pel de Tres Ponts. Tampoc no és mancada de fonament perquè aquest pantà és inclòs en el Pla d'Aprofitament in-tegral del Segre, aprovat per llei del desembre del 1963, la temporalitat del qual seria molt discutible. I no és mancada de fonament quan la Comunitat de Regants del Canal de les Garrigues —en l'última taula ro-dona sobre el tema a Lleida— s'opo-SABADELL Paralitzen les obras de la Gran Via Des de les set del matí fins a les 3 de la tarde del diumenge, uns dos-cents veïns paralitzaren les obres de la Gran Via de Sa-badell en el seu pas pel barri d« la Concòrdia. Els motius d'aquesta acció eren que els veïns no estaven d'acord amb la rasant que la nova avinguda tenia en passar per aquest barri. D'altra banda, la Gran Via col·lapsava l'ac-cés des del barri a l'estació de la Renfe de Sabadell-Nord, a més que les voravies qudaven molt reduïdes. Al migdia, una eomissió de veïns es presentà a l'Ajuntament i dialo-gà amb els senyors Royo i Oliveras. Finalment arribaren a l'acord de dei-•xar la rasant en el mateix nivell ac-tual. Pel que fa a les voravies, que-daran igual, i s'habilitarà un pas ele-vat provisional per facilitar l'accés a l'estació Sabadell-Nord. A les 3 de la tarda, la comissió co-municà als veïns el resultat de la se-va gestió prop de l'Ajuntament, i s'a-cordà deixar continuar les obres, tot vigilant que es compleixin les prome-ses que els van fer a l'Ajuntament. Des de la vaga general de Sabadell, produïda —entre altres coses— per la mala gestió municipal que des de fa temps afecta d'una forma molt di-recta els barris, estem assistint a una mobilització popular davant les irre-gularitats urbanístiques i manca d'a-tenció als sectors perifèrics de la ciutat. JOAN BRUNET sà rotundament a la construcció del pantà de Rialb. en aquesta taula rodona, represen-tants de la Segarra, comarca a la qual no interessen les aigües eleva-des. I per últim, no és mancada de fonament, perquè la tramitació de l'expedient del projecte de construc-ció de l'embassament de Rialb, en-tenem que té greus defectes de pro-cediment que l'invaliden." L'anomenat "canal de l'Alt Ur-gell", el traçat del qual recorre una part del contrafort oriental de l'ex-tensa plana de l'Urgell, s'alimenta de les aigües, una vegada elevades, del canal d'Urgell. Solament, però, de l'I d'octubre al 30 de març, Els primers dos anys d'iniciades les obres d'aquest canal secundari, van fer-se els treballs d'infrastruc-tura: estació de bombeig, el pavi-ment del llit del canal, part de les sèquies secundàries i la conducció de la línia elèctrica, les quals van ésser finançades en un 70 % amb un crèdit de l'Institut de Colonitza-ció, i el 30 % restant amb aporta-cions dels propietaris de les terres. Més endavant, i arran d'una visita del senyor Munoz Duran, aleshores president nacional de l'ÍRYDA, va declarar-se "d'interès nacional" la zona, circumstància que afavoria els propietaris de les terres ja que l'IRYDA es feia càrrec del projecte i realització de la xarxa de sèquie» i d'unes basses de regulació d'aigua, i el 30 % d'aportació corresponent als propietaris passava a fons perdut a càrrec de l'IRYDA. No obstant això, la realitat és què encara hi man-quen un 80 % de sèquies per pavi-mentar i també les basses de regu-lació, i de quatre anys ençà no s'hi fa res, donant-se el fet que, les di-tes obres van restar paralitzades després que prengués possessió l'ac-tual delegat provincial de l'IRYDA, senyor Gregorio Gàlvez Pasos. EL PAPER DE L'IRYDA La setmana passada, aprofitant l'avinentesa que l'actual president nacional de l'IRYDA, Juan Manuel Juste Trullén donava una conferèn-cia a Cervera, va aturar-se dues ho-res a Tàrrega, i la Junta del Canal va aprofitar per mostrar-li les cons-truccions realitzades, i li va mani-festar la necessitat de reemprendre les obres, estranyament interrompu-des, tot mostrant-li la diferència existent entre un camp de cereals regat i un altre que no ho era, calcu-lant que el primer representava de 10.000 a 15.000 pessetes de millor rendabilitat per Ha. "Esperem que el nostre prec doni resultat", ha manifestat el senyor Coma, interventor del Grup Sindical de Colonització 1.448 de Tàrrega. EUGENI NADAL Aixequem la veu. CEL » •PTÍMU5 SÀ 42 anys d'experiència en megafonia i sonorització CTRA. DE BARCELONA,101 APART. N'77 TEL.(972) 20 33 00 GIRONA AVDA.DE ROMA,84 TEL.224 02 08 BARCELONA Arxiu Municipal de Girona. Avui. 25/5/1976. Pàgina 11

Països catalans--AVUI, dimarts, 25 maig 1976 -Pàgina 11-Incidents en l'homenatge a Miguel Hernàndez Forts contingents de policia vigilaven els voltants d'Altabix i la ciutat Malgrat la suspensió de l'acte de diumenge que hi havia pro-. gramat dins l'homenatge a Mi-. guel Hernàndez, l'estadi d'Al-tabix, a la ciutat d'Elx, nom-brosos grups de persones vingu-des de tota la comarca i d'altres indrets del País Valencià es reu-niren intentant en algun mo-ment de manifestar-se, la qual cosa fou impossible pels forts contingents de la força pública que dissolgué qualsevol agrupa-ment cosa que provocà així al-gunes corregudes i unes quan-tes detencions. Els problemes de l'homenatge al poeta d'Oriola continuen, informen Pere Mi-quel Campos i Emili Piera. D'altra banda, diversos autobusos i cotxes particulars traslladaren diu-menge al matí alguns centenars de valencians de la capital i comarques dels voltants (l'Horta, Ribera Bai-xa, etc.) a Elx per assistir, malgrat ia prohibició expressa del govern civil d'Alacant a l'Homenatge a Mi-guel Hernàndez, el poeta militant d'Oriola. Devers les 2.30 de la vesprada, l'expedició s'aturà a Alacant per dinar en un parc que hi ha molt a prop dels ascensors dels castell de santa Bàrbara. La concentració era presidida per una senyera que duia escrit el nom del poeta i una pan-carta al·lusiva a l'homenatge. Quan la gent tornava als autobusos per continuar la marxa cap a Elx, un grup de persones va ser detingut per agents de la policia municipal que els demanà que s'identificaren i explicaren el significat de la con-centració i de les pancartes. Final-ment, aquest grup va poder conti-nuar el viatge sense més problemes. A unos quatre quilòmetres de l'en-trada a aquesta ciutat, hi havia ins-tal·lat un control de carretera de la guàrdia civil que obligava als auto-busos a desviar-se cap a d'altres llocs. Un autobús que venia de Múr-cia va haber de dirigir-se a la platja ALMASSORA L'Institut vol elegir-se el director Els ensenyants envien una carta a Robles Piquer En elecció secreta entre tots els professors de l'Institut d'En-senyament d'Almassora decidi-ren enviar una carta el ministre de l'Ensenyament en la qual es refusen les normes ministerials sobre l'elecció de director d'ins-titut, considerant-les discrimina-tòries. antidemocràtiques i clas-sistes. En el seu escrit exigeixen que puga ser elegit director qualsevol dels ensenyants, no tan sols els ca-tedràtics; que siguen tots els esta-ments responsables de l'ensenyament els qui tinguen la possibilitat de po-der elegir el director. Entre aquests estaments també assenyalen els alumnes que puguen també votar les ternes. Al mateix temps refusen en l'es-crit l'elecció final per part del mi-nisteri de la terna presentada i vo-len que sigui elegit director el qui tingui un major nombre de vots. També demanen en la carta adre-çada al ministre senyor Robles Pi-quer que tots els càrrecs que formen part del consell de direcció siguert elegits pel claustre de professors, compost per catedràtics, tant nume-raris com no numeraris. ERNEST NABAS EL GRAU Exposició cívica dels veïns Es va mostrar com agradaria que fóra el barri Un grup de veïns del districte ma-rítim el Grau va organitzar una fes-ta cívica amb el títol de "iCom veus el teu barri i com t'agradaria que fóra?". Els xiquets de les escoles^ del districte muntaren una exposició de dibuixos en un ermot del carrer "Rodrigo de Pertegaz". Els mateixos veïns netejaren i prepararen durant els darrers dies "La sala d'art". El barri és un dels més conflictius de la ciutat de València pels greus pro-blemes de contaminació ambiental de les indústries del voltant i per la manca d'equipament i serveis. Tot això es tractà d'explicar amb la ima-ginació dels xicots i la col·laboració dels veïns que exposaran els proble-mes i solucions. VICENT ALEIXANDRE Obrim matrícula només pels nivells de Preescolar i 1.er d'Educació General Bàsica. Preescolar • E. G. B. Batxillerat Homologat. Serveis de menjador i autocar. Francès i Anglès. Iradier, 15-19-21-28 (BONANOVA) (Aquest estiu comencem la nova Escola a l'Avingud» Dr. Andreu) m. 211 81 54 ** 211 89 54 CONCERTAR ENTREVISTA dL atenta Pola. Els ocupants dels autobusos que havien eixit a prime-res hores del matí de València, s'atu-raren un parell de quilòmetres abans del lloc on es trobava el control A peq, unes dos-centes persones es dirigiren per carreteres secun-dàries i camins veïnals a Elx, on arribaren després de recórrer més de set quilòmetres. A les 5.30 de la vesprada, un grup d'unes tres-centes persones es con-centraren al barri obrer de Sant Anton, on es manifestaren cridant: •"Miguel Hernàndez, poeta popular!". A continuació s'adreçaren a un erm, on la policia no va trigar a presen-tar-se. Forces de la policia armada i de la guàrdia civil, s'acostaren als manifestants, exigint la identificació dels membres de la "comissió orga-nitzadora". La força pública que començà fent la impressió de tenir una actitud conciliadora, actuà de forma contundent dispersant els ma-nifestants. Un d'ells agafà un roc i el llançà al cap d'un agent que duia un megàfon i semblava dirigir aquest destacament. Els manifestants tornaren a rea-grupar-se en petits grups al voltant d'Altabix, lloc previst per à l'ho-menatge, on es podien veure forts contingents de policia, guàrdia civil i policia municipal. Es produïren algunes colles de poca importància. Els manifestants foren dispersats fins i tot pels guàrdies urbans. Al vespre, uns centenars de ma-nifestants van recórrer el centre de la ciutat cridant el nom de "Miguel Hernàndez". Sembla que la policia practicà algunes detencions. D'altra banda, a les 10.30 del ves-pre un nombrós grup de persones, que s'ignora d'on venien, foren de-tinguts per la guàrdia civil que va prendre nota de les seues filiacions, i als quals posteriorment deixaren seguir el seu camí. Un jove que, pa-reix, duia propaganda il·legal fou retingut per la força pública. VALÈNCIA Primera eixida pública de la Taula k Econòmiques es lliuraren els premis de rACED En un sopar celebrat a la Fa-cultat d'Econòmiques de Valèn-cia es va fer entrega dels pre-mis als treballs sobre temes re-lacionats amb qualsevol aspecte de la problemàtica del País Va-lencià, guanyadors del concurs convocat per l'Associació Cul-tural d'Estudiants de Dret. Van ser premiades ies següents obres: "El fet teatral dins la socie-tat valenciana" de Josep Lluís Ci-rera; "Aigües del país" de Vicent Franch i Ferrer, i "Proceso i de-sarrollo de la economia del país va-lenciano entre 1920 i 1936". Un moment abans es penjaren una pancarta amb l'inscripció "Lli-bertat, amnistia i estatut d'autono-mia" i una senyera amb franja blava que provocà la protesta dels assistents que cridaren: "País Va-lencià" i "Ombuena" amb to irò-nic. Finalment, fou arrancada la franja blava per dos membres de la Taula, entre els aplaudiments del públic. A continuació va prendre la paraula un dels guanyadors, Vicent Franch i Ferrer, que va explicar que el seu treball feia referència a l'agressió de les multinacionsl con-tra el medi ambient del País Valen-cià i va indicar que les forces po-lítiques no s'havien oposat prou enèrgicament a aquest fet. Vicent Alvàrez parlà des d'una posició d'esquerrà dient que les lli-bertats democràtiques havien de ser instrumentalitzades per la classe treballadora cap a la revolució so-cialista i que calia donar un contin-gut de classe al govern provisional. Després de la intervenció de Laura Pastor del Partit Carií Valencià es va fer un minut de silenci amb el públic dempeus per les víctimes de Montejurra. El parlament del se-nyor Conca, president de l'Associació d'ex-pressos polítics, va ser molt aplaudit. Un alumne de Medicina demanà un aplaudiment en memòria de Joan Pesset i parlà de la propera cele-bració del Congrés de Metges i Biò-legs dels Països Catalans. Les asso-ciacions universitàries "Canyes i Fang" i "Gaiileo Galilei" també van fer sentir la seua veu. Eliseu Cli-ment explicà els diversos àmbits d'actuació del Congrés de Cultura Catalana. Un dels dirigents del CCOO del País Valencià va llegir un comunicat d'aquesta organitza-ció sindical i va advertir del pe-rill que passava el militant del CCOO, Salvador Boix, de ser con-demnat quan siga processat el pro-per 1 de juny. Seguiren altres inter-vencions del Moviment Democràtic de Dones i la Unió Democràtica del País Valencià. El professor Ernest Lluch va tenir un record per als partits PT, MC, UC que no podien prendre la paraula per raons de clandestinitat. A continuació va fer llum sobre l'incident de la franja blava dient que aquesta era patri-moni de la ciutat de València men-tre que les quatre barrés ho són de tots els territoris de l'antiga coro-na d'Aragó. Parlà també un jove de l'Associació Borrianenca de Cul-tura, Carles Dolç, i un artista del col·lectiu d'Arts Plàstiques del País Valencià. Les últimes intervencions van ser les del catedràtic Brosseta (grup de Demòcrates Independents), militants del PSP, membres de la comissió negociadora dels PNN i Jaime Mi-llas, corresponsal de "Triunfo" i "El País" i membre del jurat que va concedir els premis. Va insistir en la importància de la premsa en una situació pre-democràtica. E. P. VALÈNCIA Gómez Picazo parla de la Llei de Bases Afirma que permet la institució de la regió com a entitat jurídica El senyor Gómez Picazo, di-rector general d'Administració Local, va mantenir amb els pe-riodistes valencians una confe-rència de premsa en el Palau de la Generalitat, on va expli-car els estudis sobre àrees re-gionals que vint-i-cinc presidents de Diputació de diverses pro-víncies de l'Estat espanyol han fet. El senyor Gómez Picazo va dir que la llei de bases va incidir en un te-ma que ocupa el primer pla de l'ac-tualitat política. La llei de bases fou aprovada un dia abans de la mort de Franco, i és el producte de quatre anys d'es-tudi. Estem encetant una nova eta-pa política i en una època de tran-sició com aquesta, i després de plan-tejar-nos la qüestió de si serveix o no la llei de bases, jo crec que aques-ta llei té la virtualitat suficient per a ser articulada i desenvolupada. Per altra banda, els òrgans legislatius de la nació han estat conscients de la necessària agilitat amb qué cal man-tenir les reformes en aquest terreny, ja que el pla previst per a desenrot-llar l'articulació de la llei de bases és d'un any, mentre que l'anterior Llei de Bases, encara vigent, que data del 1945. no es va acabar d'ar-ticular fins cinc anys després. Aques-ta és la primera vegada que d'una manera seriosa i col·lectiva les dipu-tacions s'enfronten amb el tema re-gional. El concert econòmic i administra-tiu de que gaudeix Navarra va ser adquirit el 1841 i ha durat fins aia sense que els Succesius reajustaments hagin suposat la reaprovació per part de les Corts d'una nova llei. Ei que no es pot pensar de cap mane-ra és que avui puguin atorgar-se a d'altres províncies règims semblants als que disfruten Navarra o Alaba, va dir el senyor Gómez Picazo. Vostès m'han dit que les provin» cies que han sol·licitat un règim es-pecial són les que gaudeixen d'un renda per càpita més elevada, però nosaltres ens hem plantejat de re-butjar qualsevol tipus de privilegi. La implantació d'un règim especial a les províncies basques i catalanes, ens servirà com d'una mena de ro-datge, d'assaig per a conèixer el fun-cionament d'aquesta nova institució. D'altra banda, catalans i bascos van ser els primers espanyols que sol·li-citaren el règim especial. Les Ba-lears i les Canàries seran les altres regions que en un primer moment tin-dran un règim especial per raons tan evidents i de tan pes —al marge de la qüestió de la peculiaritat— com ia seua situació "d'isolament" de llu-nyania en el cas de les illes Cana-ries. A Catalunya —que és el cas que vostès han esmentat— hi ha partits de l'oposició que s'estimarien mes que se'ls reconegués la seua singu-laritat lingüística i cultural que no pas privilegis aranzelaris de qualse-vol tipus. Més encara, estarien dis-posats a sacrificar el segon per con-querir ei primer. No caldrà que di-guem noms. Aquestes persones i par-tits arriben a proposar una ordena-ció federativa de l'Estat espanyol, jo diria que quasi confederal. Un periodista contestà: "Sense el quasi, senyor Gómez Picazo". Una llei molt flexible. La Llei de Bases de Règim Local és molt flexible i per al desenvolu-pament de totes les riques possibili-tats que té, caldria esperar que se'n faça la corresponent articulació. La llei permet l'establiment de cartes municipals, mancomunitats comar-cals, povincials, i n t e r provincials, —va dir el director general d'Ad-ministració Local. —La Llei de Bases preveu la ins-titució de la regió com a entitat amb personalitat jurídica pròpia. En aquest sentit és molt simptomàtic que és parle de règim especial "para las provincias catalanas" i no pas de règim especial per a Catalunya. Efectivament, la Llei de Basés tan sols reconeix la Mancomunitat com a entitat supraprovinciàl. No con-templa la figura de la regió, però sí que ens permet de caminar cap al seu reconeixement i dotació d'uns organismes que tinguen amples, am-plíssimes, competències. La volun-tat descentralitzadora del Govern, de vegades no és assumida per les cor-poracions locals i provincials, per manca de costum, .serveis tècnics, etcètera...: volen que els ho facen tot des de Madrid. Alguns ajunta-ments van saber com fer front a ia recaptació d'impost de circulació. EMILI PIERA BONET e! vostre camiser Boutique pera l'home Aribau, 1 T.254 52 52 V Ü/J Aribau; 9 J Arxiu Municipal de Girona. Avui. 25/5/1976. Pàgina 12

Països catalans--AVUI, dimarts, 25 maig 1976 -Pàgina 12-MENORCA Debat sobre el moment de Ulla Hi prendran part figures significatives El cicle de conferències que «Tib el títol genèric de "Menor-ca davant el problema regional" ha organitzat l'Ateneu de Maó en col·laboració amb les Joven-tuts Musicals i el Centre Cul-tural "17 de gener" de Ciuta-della ha arribat al seu termini. Fins avui les conferències havien estat pronunciades per especialistes en les diferents matèries. Hi han in-tervingut Joan Prats, Isidre Molas. Andreu Murillo i qui subscriu aques-ta crònica. La cloenda no podia ésser, però, una lliçó ex-catbedra, sinó, molt altrament, un diàleg en-tre homes de diferents tendències que miraran entre tots de fer llum damunt un tema que tant d'interès té per a nosaltres. L'acte se celebra-rà el pròxim dimecres dia vint-i-sis a les nou de la nit i aplegarà entorn d'una mateixa taula Antoni Casasno-vas, batle de la ciutat i membre de la comissió per a l'estudi del règim especial; Rafael Timoner, ex-batle de Maó, ex-procurador a Corts i di-rigent d'ADEME; Mateu Seguí, pe-riodista, ex-director de "Menorca"; Ramon Caballer, vice-president del foment de turisme de Menorca; Joan Casals, hoteler, dirigent d'Esquerra Democràtica; Andreu Murillo, histo-riador; Ferran Gomila, advocat la-boralista, i Ignasi Mascaró, estu-diant. VARIADA GAMMA D'OPCIONS La diferent procedència dels col·lo-íjuiants, així com la variada gamma d'opcions ideològiques que represen-ten —tot i que cadascú hi serà a títol individual—, és un incentiu mé* que suficient per a omplir la sala d'actes de l'entitat ciutadellenca. El tema de la xerrada serà Menorca i l'autonomia i s'hi haurà de presentar i discutir ben segur l'esborrany dels tècnics sobre el règim especial. La qüestió que més omple avui les tertúlies polítiques de Menorca és quina postura prendrà l'oposició davant el projecte que redacti de-finitivament la comissió nomenada pel governador civil, tot i que tam-bé preocupa —no ens enganyem— la discussió encetada sobre l'emplaça-ment del futur consell insular que ha enfrontat dialècticament els bat-ies de Maó i Ciutadella El problema de la bipolaritat és entre nosaltres un problema real. La geografia l'ha creat. Menorca és una illa llarga i estreta que té dos grans nuclis de població a cada extrem. Maó, del segle XVIII ençà, s'ha em-portat la millor tallada, i Ciutadella, l'antiga capital, no creu convenient que tota l'administració insular esti-gui situada en aquella ciutat. El problema, per tant, hi és i els menorquins tenim l'oDÜ^ació de so-lucionar-lo. La llàstima és que sem pre s'hagi hagut de plantejar a nivell de grups de pressió que tot defen-sant llurs propis interessos han ma-nipulat les masses populars i les han encervellades amb planteja-ments potser no gaire sòlids. Els grups polítics democràtics que avui estan cuellant entre nosaltres veuen les coses des d'una altra perspectiva i ,si bé són conscients que. aquest és un afer delicat, opinen, però, que la democratització real del país po-dria aportar noves maneres de veu-re la qüestió que podrien ajudar al bon enteniment entre tots els illencs. JOSEP M. QUINTANA Gala dubta dels polítics espanyols El censor a Espanya és tota una societat "Em podeu impedir el plaer de fer conèixer la meva obra però el plaer d'haver-la creat, no", diu Antoni Gala a les auto-ritats ministerials que impedi-ren que fos estrenada la seva obra Suçrte campeón sobre tren-ta anys de vida nacional, segons ell mateix recorda en unes de-claracions al diari "Menorca", extractades per Logos.i A l'autor, que te dues obres sen-•e representar, li han retirat una sè-rie de televisió i estic en el banquet dels suplents per dos articles pe-riodístics, considera que la censura ha estat extremadament dura a Es-panya. I no és una censura que sor-geixi únicament de l'administració: a Espanya existeix una societat es-pectadora de censura. Opina Gala, pel que fa a la po-lítica, que Potser es podria presumir de la bona fe dels polítics, però no es pot presumir d'ells. Un bon polí-tic és aquell que ocupa un lloc en el poder perquè creu que val per a ell i perquè creu que fà un servei i que arribant el moment que ja no ser-veix, deixa la seva situació a un al-tre. SABENA Línies Aèries de Bèlgica, dóna la benvinguda a AVUI T 5 APARICIO d'Avui, primer diari d'àmplia difusió en ïíengua catalana, suposa un pas més en Ja potenciació de Catalu -nya dins el concert de les regions espanyoles. I així havia d'ésser.. L'idioma català, llengua de cultura amb una riquíssima tradi-ció literària i que ea l'actualitat agermana socialment i espiritual a més de set milions de persones, reclamava expresar-se àmpliament en els òrgans de l'opinió. Sabena no pot fer menys que congratular-se de que això sigui Ja un fet en l'existència d'AVUI. Des de les seves mateixes pàgines, la com-panyia belga li dóna la més cor-dial benvinguda i li desitja un afressat camí. Línies Aèries Internationals de Bèlgica MALLORCA El Parc de la Mar serà com el vol la gent Forta oposició de l'empresa beneficiària de l'antic projecte urbanístic A la fi s han produït certes la possibilitat de continuar explotant quaranta més com a indemnització, A la fi shan produït certes filtracions des de la comissió municipal que redacta les no-ves reformes del parc de la mar. Reformes, segons sembla, a ia totalitat, que gairebé res del que s'havia projectat serviria, exceptuats els aparcaments subterranis que. com se sap, ja estan en funcionament. El problema actual és, per tant. de tipus econòmic. No n'hi ha d'altre, ja que l'Ajuntament s'ha decantat, fent-se la seva, cap a la campanya popular de mesos enrera. "Voic-m parc, no pàrking", deien els slò-gans. Idò bé això és el que ara es pensa fer: fora pàrking de superfí-cie deixant en tot el solar únicament una gran explanada, amb vegetació adequada a l'entorn i amb possibili-tats que puguin hi ésser instal·lats distints grups escultòrics que ofres-quin la desitjada contribució de ia Ciutat de Mallorca d'avui al seu pro-pi patrimoni cultural. La comissió de la reforma vol su-primir el llac, el pont, el joc gegant d'escacs, el vas i tot el que pares-qui fer nosa, de manera que el paic quedi reduït arquitectònicament a no gaire res, tal com pertoca si ha de servir d'escenari per a la con-templació de les murades i tot ei conjunt monumental de la ciutat vella de Mallorca amb la Seu i el palau de l'Almudaina. Aquest era el projecte que desitjava la ciutat per substituir el que seria aprovat en uns moments on encara no lligava bé el concepte de monumentalitat amb la conservació de l'entorn. La batalla ha estat guanyada definiti-vament per l'opinió pública, però aia queda per veure la sortida econòmi-ca de l'assumpte. 200 MILIONS RECLAMEN A L'AJUNTAMENT Si l'Ajuntament i la ciutat han de fer les paus i teòricament han de jugar plegats, manca encara guanyar la voluntat de l'empresa concessio-nària de les obres Park-Mar, que segons sembla es resisteix a cedir davant les pressions municipals. Se creu saber que per rescindir el con-tracte demana més de dos-cents mi-lions de pessetes, a la qual cosa es nega l'Ajuntament, que li ofereix en canvi uns vuitanta, juntament amb la possibilitat de continuar explotant els aparcaments subterranis. ParK-Mar s'aferra al concepte legal per poder obtenir un màxim guany. Així, assenyala, per exemple, els plans d'inversió perduts. Per això, un acord no serà gens fàcil. Des de ía setmanes l'estira i amolla han es-tat l'ordre del dia, i és degut a aquesta situació tal com ho deixà-vem entendre en una passada cro-nicaq ue hom pot pensar que l'Ajun-tament vol coaccionar els concessio-nàris tant pel que fa al parc de ia mar com pel que fa als aparcaments de la plaça major, indirectament re-lacionats amb l'empresa, a la-.qual cosa aquesta contesta entaulant re-cursos i traslladant-se al camp judi-cial. LES POSICIONS ARA SON DEFINIDES Almenys ara sabem allò que suc-ceeix. El pressupost municipal per al parc era de cent-vint milions de pessetes. Park - Mar, durant l'execu-ció de les obres rebé ja quaranta milions, ara si accepta arribar a l'acord li serien pagats uns altres quaranta més com a indemnització, arribant així als vuitanta promesos a part de la concessió dels esmen-tats aparcament subterranis. Així es podrien utilitzar els altres quaranta a acabar el projecte segons el nou disseny que, com hem dit, suposa una gran senzillesa. Aquesta és l'ofer-ta de la ciutat. Quina serà la con-testa del capital de Park-Mar? Si ha d'ésser positiva per al bé públic, els responsables de l'empresa haurien d'humanitzar el seu plantejament i reconèixer que els pertoca una part de la culpa col·lectiva del problema i que per tant no els és permès de continuar emmurats exclusivament dalt de la qüestió monetària. SEBASTIA VERD ACLARIMENT A la crònica publicada dissabta passat, dia vint-i-dos, es deia r<ue Gabriel Alomar. nét del polític i as-sagista Gabriel Alomar, pertanyia al PSOE. Podem informar que aquesta informació no s'ajustava a la veri-tat, car al marge dels sentiments de simpatia que pugui tenir envers l'es-mentat partit, no hi és afiliat. Sense avinença en la querella Pinar-Pla "Premsa i Ràdio del Movimiento i el diari «Balerares» no posseeixen personalitat jurídica pròpia, el pe-riòdic essent propietat del Movimien-to Nacional, o sigui que hi ha falta de legitimació passiva, per la qual cosa la demanda hauria d'haver-se formalitzat contra el Movimento Na-cional." Això és el que féu constar el director del diari "Baleares", senyor Antoni Pizà. en el curs del preven-tiu del judici de conciliació per la querella que el senyor Blas Pinar vol posar contra el redactor de l'es-mentat diari, Joan Pla. l'esmentat Antoni Pizà i subsidiàriament Prem-sa del Movimiento, propietària de l'esmentat periòdic, informa Logos. Finalment, no hi hagué reconcilia-ció. EIVISSA Elmir d'Hory, novament acusat d'estafa Davant el jutge d'instrucció d Ei-vissa, el pintor apàtrida Elmir d'Ho-ry ha estat acusat pel seu antic soci i marxant francès Fernand Legros. L'acusació afirma que el pintor ha estat l'autor d'una estafa i d'una falsificació de documentes, informa Europa Press. GRUES La gamma més complerta de grues hidràuliques. Amb 12 models bàsics en 52 versions diferents,-No ho dubti. Si pot pagar un xic més vegi una ATLAS. Hi sortirà guanyant sempre Distribuïdor exclusiu: UnpL·mcnttt, -a.a. Madrid General Pardifta», 112-bls (Madrid-6) Tels. 262 38 98 262 38 99 y 262 48 96 Barcelona Verge dels Dolors. 12 Sant Just Desvern íBarcelona) Tel. 371 51 33 ' Com tothom recordarà, els jutges francesos han reclamat per dues ve-gades l'extradició d'Elmir d'H o r y, acusat de falsificar diverses pintu-res. En ambdues ocasions, l'Audièn-cia de Ciutat de Mallorca fallà a fa-vor del pintor. Aquesta última cau-sa es veurà a Eivissa el pròxim ju-liol. No hi ha boicot salarial als hotels Thompson La cadena anglesa Thompson ha desmentit una recent informació pu-blicada pel diari "Baleares", el qual havia dit que cinc hotels de la zona de Calvià propietat de Thompson no pagarien als treballadors la quanti-tat que fou acordada abonar pels industrials hotelers. Alts directius de l'esmentat Tourt Operator varen afirman que no s'ha boicotejat cap acord salarial. GALLART girona,71 NEKS I 3SENES (petit» i grans) terf JVcprip Testin del nmer fins a 14 anvs Arxiu Municipal de Girona. Avui. 25/5/1976. Pàgina 13

—Espanya AVUI, dimarts, 25 maig 1976 Pàgina 13 MADRID Primera batalla reformista a les Corts Fernàndez iiranda: Contactes previs amb Fraga i amb diversos procuradors Tot és a punt perquè avui comenci a les Corts la primera batalla reformista. Es cert que aquesta primera confrontació go-vern-Corts no sera a l'entorn d'un dels temes considerats com transcendentals perles forces polítiques ara al poder. La dis-cussió parlamentaria sobre el projecte de llei pertocant al dret de reunió i manifestació tindrà més aviat el caire d'un sondatge que, segurament, aclarirà mol-tes posicions en l'actual joc po-lític. El procediment d'urgència també serà sotmès a prova i hom veurà si és prou flexible i, alhora, prou taxa-tiu per a desempallegar ràpidament de les Corts els futurs projectes, es-pecialment, els qualificats d'urgents. Hom creu que el debat també ser-virà per a conèixer altres aspectes complementaris dels projectes refor-mistes, que encara no han estat fets públics i que. directament o indirec-tament, afecten el futur polític de tot l'Estat. La cambra ha presentat dues-centes quaranta-cinc esmenes i vuit observacions generals, així com alguns retocs de la ponència, que és presidida per l'ex-ministre Gregorio López Bravo i en la qual figura To-màs Garicano Goíïi, ex-governador de Barcelona i ex-ministre. Però el defensor autèntic i visible del text presentat serà el mateix Fraga Iri-barne. que es presentarà a les Corts com l'home puntal del reformisme. Darrera, tindrà l'ajut decisiu del pre-sident de les Corts, Torçuato Fernàn-dez Miranda, un polític que s'ha mostrat, a més de brillant, del tot lleial al reformisme. Corren rumors de tota mena, la majoria dels quals són totalment inadmissibles, segurament a causa de l'interès que suscita el tema. Però es pot dir que la impressió general "avant - match" és que les Corts no veuen amb mals ulls els projectes del govern i que, per tant, no els po-saran grans dificultats. Ens referim, és clar. a la cambra en conjunt. Mostra de l'interès la ^preocupació que suscita l'actitud de les Corts po-dria ser la visita que ahir al mati va fer el ministre de la Governació i vice-president del govern, Fraga Iribarne. al president de les Corts i del Consell, del Regne, Torcuato Fernàndez Miranda, en el seu des-patx oficial. Posteriorment Fernàn-dez Miranda va rebre cinc dels pro-curadors que van presentar esmenes al text del projecte de llei. La po-nència té el criteri que, atès el fet que no contenen observacions a les línies generals del projecte de llei sinó esmenes a l'articulat, no poden ser exposades davant d'un ple amb caràcter de tramitació urgent. Al migdia, Fernàndez Miranda va re-bre uns altres tres procuradors, que C.A.I). aitdoiTci PAPERS PINTATS D'IMPORTACIO FRANCESOS 1 SUÏSSOS OFERTA DE PROMOCIO COL·LECCIONS «SALUBRA» I «A.M.T.» CAP DEL CARRER, 3 TEL 20293-ANDORRA LA VELLA diumenges obert de lOa 13 h. seran els qui intervindran en el ple d'avui. Posteriorment, es reuní amb els procuradors de la ponència que faran la presentació i defensa del projecte de llei. També avui s'acara el govern amb una segona batalla política: l'elec-ció d'un conseller nacional del grup dels quaranta vitalicis. El nomena-ment, se'l disputen a darrera hora el ministre secretari general del Mo-vimiento, Adolfo Suàrez, i el gendre del general Franco, doctor Cristóbal Martínez - B odiu home considerat partidari dels sectors més conserva-dors. el tercer candidat. Carlos Pini-11a, es retirà a l'últim moment. Diuen que la presentació del ministre Suà-rez ha estat un error, car calia re-servar-lo per a d'altres tasques i que, en canvi, arrisca moltíssim en aquesta votació que, si li és desfa-vorable. el podrà desqualificar per al futur. Sens dubte, el govern in-tenta col·locar en aquest organisme un home important dels seus per a afrontar millor la propera reforma constitucional. oèdRàcinBààjectedeint?i'dga UN OBSTACLE: LA FEBLESA GOVERNAMENTAL Potser el pitjor obstacle amb què topa el govern Arias un cop i un al-tre COD és la seva pròpia feblesa po-lítica, malgrat haver guanyat alguns punts aquests darrers dies. Tant el primer ministre com el titular de l'Interior, són considerats com uns dirigents -'cremats". Precisament en relació amb el viatge del rei als Es-tats Units, es'manté insistentment el vell rumor que el cap de govern di-mitirà abans de la partença del mo-narca. Els observadors, això no obs-tant, neguen aquesta possibilitat i ajornen unes setmanes més aquest esdeveniment. Vegeu l'opinió d'un d'aquests observadors, Ricardo de la Cierva: "L'actual president del go-vern es manté en la seva posició re-Uevant per un contingut equilibri d'incompatibilitats i per la seva co-neguda habilitat a fer un bon ús po-lític dels moments d'inèrcia; en el sentit mecànic, no cronològic de la metàfora. Però si, jurídicament, Car-los Arias és un president del govern en el ple sentit de la paraula, his-tòricament és ja un successor pre-cari d'ell mateix, i políticament més el podem considerar un president en funcions. Als nivells polítics previst a les decisions màximes, la succes-sió presidencial fa diverses setma-nes que és oberta". I acaba el seu comentari avançant els noms de qua-tre possibles substituts del president Arias: José Maria de Areilza, Ma-nuel Fraga Iribarne, Torcuato Fer-nàndez Miranda i Adolfo Suàrez. LA NOVA LLEI ELECTORAL L'agència Europa Press ha divul-gat un possible esborrany de la pro-pera llei electoral que és discutit a les altes esferes del país. Amb les reserves naturals, car el projecte pot ser encara modificat, l'agència dóna comercial ba!mes Baimes, 254-Barcelona {6) Tels. 2281976-2282818-2282373 CBÍDRE8SI LLUMS DE TAULA SQUBP3 D-ftJUMNAOO D-EMBaGÈNOA RJEAPS UNA AGENCIA CATALANA AL SERVEI DE CATALUNYA VIAdES CAIALOJUiA, S.L. G.AX117 LMUDAAVMUM Vís UyttaM.1tt-tal.3f72? 7* València,437 Tak.2*S»77-24&H les dades següents. Els districtes electorals es. faran segons el nombre d'habitants i d'acord amb el mòdul de 175.000 habitants; els seus límits no hauran de coincidir per força amb els de les províncies i cada dis-tricte elegirà un sol diputat. Seran electors tots els espanyols majors d'edat, i els candidats hauran de po-der ser electors i no estar sotmesos a les incapacitats civils habituals. Els candidats seran presentats pels grups polítics legalitzats i, si són in-dependents, hauran d'anar avalats per un determinat nombre de signa-tures o per la de certes "personali-tats". Es molt probable que els can-didats hagin de dipositar una quan-titat de cinc mil pessetes que per-dran si no assoleixen el cinc per cent dels vots: els qui perdin aquest dipòsit no es podran tomar a pre-sentar almenys a les eleccions se-güents. D'aquesta manera es vol su-primir els candidats que no dispo-sin d'unes garanties mínimes d'èxit i es tendeix a afavorir les grans coa-licions que evitin la fragmentació dels grups electorals. En cas que cap dels candidats d'un districte assolei-xi més del cinquanta per cent de vots, se celebrarà una segona volta electoral en la qual només partici-paran els candidats que, o bé hagin obtingut un nombre mínim de vots. o bé hagin quedat entre els tres pri-mers. Els procediments suplementaris, com publicitat i propaganda, seran regulats oportunament. I, finalment, afirma Europa Press, si haurà una disposició addicional que estendrà aquestes mateixes normes a l'elecció dels senadors que hagin d'ésser-ho per sufragi universal. JOSEP M. SANMARIT Nicoiàs Redondo, readmès al treball El secretari de la UGT tarna a Astilleros Espansles Segons informen fonts prope-res a la UGT (sindicat del Par-tit Socialista Obrer Espanyol), l'actual secretari general de la citada Unió General de Treba-lladors. Nïcolàs Redondo, ha es-tat readmès en el seu lloc de treball en la factoria d'"Astille-ros Espanoles" de Sestao. Re-dondo havia estat acomiadat el juny de 1973, després de sortir de la presó. A l'octubre de 1973. l'advocat don Felipe Gonzàlez, actual secretari ge-neral del P S O E, defensà Redondo davant la Magistratura del Treball sol·licitant la readmissió: la resolu-ció fou favorable als seus interessos. El Tribunal central de Treball, no obstant això, revocà la sentència posteriorment, acceptant el recurs presentat per l'empresa. DIRIGENTS OBRERS EN LLIBERTAT Després d'haver complert l'arres-tame.it substitutori d'un mes,' foren posats en llibertat ahir els quatre dirigents de la CECO (Coordinado-ra d'Euzkadi de Comissions Obre-res) que foren detinguts el 25 d'a-bril proppassat. Els quatre dirigents, Joseba Luis Torres. Amalio García, Yon Karlos López Etxebarria i Jesús San Mar-tín. van presidir aquell dia una re-unió de la CECO a Durango (Bis-caia ), a què assistien unes 2.000 persones. representants d'aquest grup sindical, quan fou dissolta per la guàrdia civil. ANDALUSIA Problemes laborals i municipals A Màlaga els bombers volen plus de perillositat Les alcaldies de les diferents províncies andaluses protago-nitzen la major part de les no-tícies. mentre la resta és con-posada per diferentes activitats de signe cultural. Els bombers de Màlaga es van tras-lladar a l'ajuntament en comissió per a reclamar a l'alcalde que els pagui els pluses le perillositat que tenen els empleats de cementiri, obrs pú-bliques i policia, plus que reclamen des de 1965. PAIS BASC Exit dels llibres bascs Els de més venda són els que parlan del país Ahir, dilluns, s'acomplia la euarta jornada de la Fira del Llibre a Bilbao, que havia es-tat inaugurada per l'ex-director general Ricardo de la Cierva. Als quatre dies de venda, els lli-bres més demanats pels compradors són els que tracten temes del País Basc. Els títols més venuts són Sen-saciones en Bilbao d'Unamuno, El dia que murió Guernika, Música vasca i El nacionalismo vasco. Cal destacar que tots aquests llibres són escrits en castellà. HOMENATGE A UNAMUNO A propòsit d'Unamuno, l'Associa-ció del "Casco Viejo" de Bilbao, i el Gremi de Llibreters de Biscaia han organitzat un homenatge a l'escriptor i pensador basc. L'homenatge que se-rà un sopar literari, serà presidit pel filòsof Juliàn Marías. APLEC D'INFANTS Cinc mil infants del País Basc, tots ells euskera, acudiran a l'aplec organitzat a l'Ajuntament de Mun-guía, poble de Biscaia, diumenge vi-nent. Aquesta concentració serà una oportunitat per a l'actuació de qua-tre-cents "txistularis" infantils, diver-sos grups de dansaires i per a acti-vitats esportives autòctones com "So-ka-Tira", alçacment de pedres i al-tres jocs populars. LA VAGA DE MICHELIN Després de la nota de l'empresa Michelin on s'anunciava l'anul·lació dels contractes de treball dels 2.390 obrers de la factoria de Lasarte (Gui-púscoa), ahir dilluns un nombre in-determinat de treballadors havien de-manat la readmissió. L'empresa ha decidit, al respecte, d'establir unes notes determinades per presentar aquestes sol·licituds de readmissió per ordre de lloes de treball i de de-partaments. ROBERT PETIT També demanen reposició del ma-terial mòbil que es va donar de baixa fa un parell d'anys. Passant a la província de Sevilla cal ressenyar que per causa d'incom-patibilitat, han demanat la destitució de l'alcalde, i diuen que. si no se'ls fa cas. presentaran la dimissió irre-vocable. I en aquesta mateixa província, al col·legi d'advocats de Sevilla, avui donarà una conferència Cantarero del Castillo i el dia 3, n'hi haurà una altra, a càrrec de Gil Robles, a aquestes seguiran altres de polítics de diferents partits. A Màlaga se celebrant un cicle de vuit pel·lícules dels Circuits Alterna-tius, obra dels directors catalans Pere Portabella, Anton Padrós i Ja-cint Esteve, i d'altres. HOMENATGE MUNDIAL A GARCIA LORCA Per acabar, ens podem referir a l'homenatge Internacional a García Lorca que se celebrarà el dia 5 de juny a Fuentevaqueros, prop de Gra-nada, amb motiu del 40è aniversari de la seva mort. L'ajuntament del poble, d'acord amb la Diputació ha decidit col·locar una placa a la casa on va néixer, i un rètol al car-rer Trinidad, actes que se celebraran el dia 27. Els famiilars del poeta con-sideren que aquest acte del dia 27 és com una compensació "oficial", i per això neguen completament l'au-torització perquè se celebrin. Altra-ment, han autoritzat tot el que et prepari per al dia 5 de juny. ANTONIO ROIG ARENYS DE MAR VENC APARTAMENT enfront «i Part, amb garatge. Tel. 293-18-48 i 392-13-75 Comerç Pujol d'OHs Preui Carbonell 0,4 93 Abaco 0.5 90 U.C.A. 88 Koípe 0.5 92 Sublim* OJS 9G Borses 05 86 C/ Avaga 166. TüL SàSü&H Val 5 pessetes <ie 'descompte per litre INTRODUCCIO A L'ASTROLOGIA DEL PROFESSOR LESTER (d conegut professor de Ràdio i Televisió) Conferència - col·loqui sobre Astrologia. Cosmograma, Bio-rítme (Astrobiocosmograma) DIMARTS, DIA 25, A LES 20 HORES en eis locals de l'Imperial Club Places limitades. Reserva de tiquets: Srm. Gómez. Telis. «18 97 48 1 218 98 48 Una altra Iniciativa de: IMPERIAL CLUB Diagoael. 4T4. 9é. BeasMtona Arxiu Municipal de Girona. Avui. 25/5/1976. Pàgina 14

AVUI, dimarts, 25 maig 1976 Pàgina 14 URQUtOLA les mesures, inadequades" Manifestà el segon oficia! del vaixell ma mès "Les mesures no han estat les adequades", ha manifestat Arturo Penas Díaz, que és a Vitòria, passant unes jornades re. El segon oficial de l'"Ur-quíola", és un jove de 28 anys i amb títol de primer oficial de Marina de l'Escola Nàutica de Bilbao. En unes manifestacions fetes als medis informatius, Pena va explicar com s'havia produït l'accident de l'"Urquiola" i com pel que a ell fa, J'avisaren a tres quarts de vuit d'aquell dia per tal que es fes cà-rrec de les maniobres. Però quan es disposava a fer-ho, el vaixell ja havia xocat amb el fons i veié com s'havia produït una pèr-dua de fuel de consum i de petroli. Va ser avisat el pràctic i després de les consultes fétes a la Comandància de Marina de la Corunya, es va de-cidir de virar en rodó el vaixell i tornar a sortir a alta mar moment en què el vaixell va tornar a xocar. TOT ANAVA BE "Tot anava bé —va dir Pena als informadors— i segons les cartes de 1' Institut Hidrogràfic del Ministeri de Marina, en el lloc del xoc, les da-des assenyalaven una profunditat de 22 metges, mentre que el calat dei vaixell era de 15,30 metres. Però, això no obstant, abans de sortir del primer xoc, vàrem quedar emba-rrancats. Devem la vida ai capità que, a partir del segon xoc, va comp endre que la situació era molt perillosa i va ordenar a tota la tripulació que abordés el remolcador "Fontenaya" Em sembla que la decisió de sortir de la "ria" va ser presa precipitada-ment. I el que no és explicable, és que dés de les deu del mati quan es va comptovar que no era possible de desembarrancar el vaixell no es va fer res de positiu fins que es va produir la primera çxp'osió a les dues de la ta da D'altra banda ca] dir que a La Corunya no existeixen els medis adeqüats per a fer front a una emergència d'aquesta enverga-dura" Preguntat sobre les pèrdues, el se-gon oficial de T'UrquioIa" digué que a "grosso modo". calculava que el vaixell devia valer uns 1.200 milions de pessetes, la càrrega uns 650 i els danys i perjudicis uns 2.000 milions. Pel que fa a les responsabilitats, a la platja de Miera —digué— hi ha-via uns 30 centímetres d'espessor de petroli. Les mesures no han estat les més adequades, perquè s'havia d'ha-ver rodejat tot amb un cordó de suro per tal d'impedir la sortida del petroli, que en ser menys dens que l'aigua sura. Hi ha una mena de bombes que xopen el petroli i des-prés es poden escórrer, però aquí no hi ha tècnics i s'han hagut de cri-dar els anglesos i holandesos. A la qüestió de per què es va sal-var el pràctic i en canvi no el ca-pità, respongué que el pràctic era un atleta i practicava el submarinis-me. EL MINISTRE DE COMERÇ VISITA LA ZONA Segons l'agència Logos, el Minis-teri de l'Aire ha muntat un servei aeri amb la missió de detectar pos-sibles taques de carburant a les cos-tes gallegues. Mentrestant el tras-vasament del cru segueix el seu rit-me després d'haver-se suspès mo-mentàniament per l'estat de la mar. En un altre sentit, informa Cifra que el ministre de Comerç Leopol-do Calvo Sotelo va arribar ahir al matí a La Corunya procedent de Santiago. Després de recórrer la zo-na afectada per la catàstrofe de l'"Urquiola" hi ha previst que ce-lebri una reunió amb les autoritats ie Marina TREBALL Hi haurà llibertat d'organització sindical Martín Villa presentà a Las Palmas el projecte de llei corresponent El ministre de Relacions Sin-dicals, acompanyat de Sancho Roí, director central d'Adminis-tració i Finances de l'Organit-zació Sindical, arribà ahir a Las Palmas, on informà del projecte de llei de Reforma Sindical, inclòs dins el projec-te de reforma política. El ministre n'esbossà els principis bàsics: possibilitat de creació de les organitzacions i associacions de pa-trons i de treballadors a constituir lliurement i segons diferents cor-rents d'opinió sindical. Autonomia de les organitzacions entre elles, res-pecte al Govern i a les associacions i partits polítics. Creació d'organis-mes independents per a la consulta, com el "Consejo Eoonómico y So-cial", format per representants de tots els nivells. SANTANDER: VAGA TOTAL A LA CONSTRUCCIO Ahir s'inicià una vaga total al sec-tor de la construcció de Santander, que afectà la totalitat de les empre-ses de la capital, on la inactivitat la-boral és màxima. A la província, la vaga fou considerable en les mil cinc-centes deu empreses que consti-tueixen el cens de la construcció' i que engloben dotze mil sis-cents quatre treballadors. La vaga ha estat el resultat de les dificultoses negociacions del conve-ni de la construcció. Durant tot ahir al matí grups de treballadors es van manifestar per colles diverses, que foren enèrgicament dispersades per la policia, que va detenir unes quan-tes persones. La situació fou espe-cialment tensa quan es va prohibir als treballadors de congregar-se da-vant la Casa Sindical. Per altra banda, continuen tancats els vuitanta estudiants en protesta de les detencions a Madrid dels seus representants. A partir de la mitja nit d'ahir, catorze dels estudiants van encetar la vaga de fam. MADRID: TANCA LA "VERS" La fàbrica "Vers" companyia au-xiliar de ferrocarrils, tancà ahir amb permís de l'autoritat laboral, després d'uns dies en què els treba-lladors feien vaga, demanat un aug-ment lineal de cinc mil pessetes. L'empresa al·lega una crítica situa-ció econòmica, encara que els treba-lladors informen d'un encàrrec a "Vers" per més de cinc-cents milions de pessetes. Vint-i-set membres de la junta sindical han estat expedien-tats i seixanta set treballadors —dels cinc-cents que formen la plantilla— acomiadats. Mentrestant, i també a Madrid es retarda la negociació del conveni de l'ensenyament privat, perquè el pre-sentat per la UTT del sindicat era Martín Gamero en la reunió del Consell Nacional de Premsa Vivim un període de trànsit cap a un sitema de legitimitat democràtica" L'entorn de les notícies de premsa gira sobre la reunió del Consell Nacional de Premsa, els premis "Francisco Franco" i el segrest d'una de les revistes d'humor. Ahir a migdia, en el Palau de Con-gressos i Exposicions de Madrid es va reunir el ple del Consell Nacional de Premsa en la cinquena sessió. Pre-sidí l'acte el ministre d'Informació i Turisme, Adolfo Martín Gaméro. Després de la lectura de l'ordre mi-nisterial de constitució del Consell, va prendre la paraula el president SOPI AQUESTA NUA PORTUGAL PER600 PESSETES Als salons de l'Hotel Sarrià vostè pot conèixer "Portugal sense fronteres". Vingui a visitar-lo. I quedi's a dinar oa sopar. Amb "ranchos"i "fadistas" Amb guitarra i "cançSes'.' Portugal l'invita a aSsaborir els seus "vinhos" més famosos:"verdes''j, "maduros','de Madeira i de Porto, de la Costa Verda, regada pel Miflo o del Algarve. À fi de que vostè guardi bon gust de la seva visita, només pagarà el sopar.Un bon menú pot eostar-li al voltant de 600 pessetes. Sense anar, més llunv. de l'al·ludit Consell, Juan Beneyto Pérez, que va llegir un informe so-bre les activitats de l'entitat. Va po-sar de manifest que l'orientacíó re-formista començada sota l'etapa més recent centrava els treballs del Con-sell cap a una reconsideració de la Llei de premsa i impremta i en es-pecial sobre l'aplicació del polèmic article segon. PRIMER NUMERO DUNA NOVA REVISTA L'associació política "Reforma So-cial Espanyola", que presideix Ma-nuel Cantarero del Castillo, ha iniciat la publicació d'un òrgan d'expressió propi que porta el nom de "RS". Té periodicitat mensual, dedicada a in-formació general política i particu-larment fa referència a les activitats pròpies de l'esmentada associació. Per altre banda, ha estat segrestat l'últim número de la revista "La Co-dorniz", per la qual cosa ahir al matí va anar a declarar al jutjat d'ordre públic número u el director del set-manari, Alvaro dè Laiglesia. El mo-tiu sembla ser el contingut dels ver-sos d'un sonet. El número s'havia posat a Is venda dilluns passat i es trobava ja distribuït en quasi la seva totalitat. PREMI "FRANCISCO FRANCO" "Vivim un període de trànsit cap a un sistema de poder basat en la legitimitat democràtica. El govern de la Monarquia ha estat i és conscient que la societat espanyola, majorità-riament. es partidària d'una evolució que porti a la plena participació dels citadans en els afers públics", va dir el ministre d'Informació i Turisme, en el seu discurs, després del lliura-ment del premi nacional de periodis-me "Francisco Franco", que aquest any ha estat atorgat a l'agència "Europa Press". REALITATS ENTORN DE "REALIDADES" PORTUGAL, ARA MESAPROR Horari de Restaurant; de 12 a 15 i de 21 a 24. Reserva de taules :Telefons: 239 1109-250 7008 Vins oferts per l'Oficina Comercial de Portugal de fa dos anys, i els empresaris al·leguen que no seria acceptat per la comissió deliberadora del conveni, elegida pels treballadors d'ensenya-ment. La UTT ha donat un termini fins a començaments de juny. SARAGOSSA: 500 TREBALLADORS SANCIONATS A set dies de suspensió de sou i feina han estat sancionats cinc-cents treballadors de "Taca-Grau" i "Taca-Hidro", que tenen una plantilla to-tal de set-cents treballadors. Els obrers feia un dies que treballaven a baix rendiment, tot demanant un augment lineal de cinc mil pessetes. A Biscaia, la conflictivitat laboral afectava ahir mil sis-cents treballa-dors de set empreses. A El Ferrol, la UTT del metall es pronuncià per un sindicalisme unitari, democràtic i independent. Timidesa i oli La timidesa és indecisió. Timidesa per desconeixament i timidesa per fluixedat mental. Decideixi's 1 conegui l'oli "Especial 65" de COMERÇ PUJOL D'OLIS . trempi's higiènicament. Altament dietètic. Indic'adlssim per els intel·lectuals i esportistes. Per auministres: C/ Aragó, 155 - Tel. 353 9512 Preparat» sobre encàrrec Davant el cúmul de notícies con-tradictòries, en part difoses por Pu-blicaciones Controladas, SA, sobre la situació de la revista "Realidades", els qui fins fa uns quants dies eren el director i el sots-director de l'al·lu-dida revista aclareixen una sèrie de punts. El passat dia 10 de maig, el senyor Martín Ferrand, en qualitat de vice-president de l'empresa, va comunicar al director, sots-director i redactor en cap la intenció de reduir la revista de 32 a 18 planes i el pres-supost de redacció al 85 per cent. Dràstica mesura segons un suposat compte d'explotació negativa de la qual no es presenta cap testimoni escrit. Des del mes de gener, el director va contractar el personal de redac-ció, que per Imposició de l'empresa no es và donar d'alta en plantilla, encara que, com és natural, n'estava assabentada. Aquest reatnst que es proposava, el director va fer avinent que representava acomiadar tot el personal de redacció menys el direc-tor, el sdts-director i el redactor en cap. El senyor Martín Ferrand va dir que ell ignorava l'existència d'a-quest personal de redacció. El director comunicà a la seva re-dacció la decisió, i aquesta, col·lecti-vament, va decidir cursar una de-núncia a la Delegació Provincial del TrebalL Fer tal motiu, un inspector va anar a les oficines de la revista. Com s conseqüència de l'expedient d'infracció incoat pel referit inspec-tor, l'empresa es va veure obligada a incloure en plantilla nou persones que integraven la redacció. Quasi si-multàniament, el director i el sots-director de "Realidades" rebien ca-dascú, una carta de comiat. VESPA GÜELL, S. L. Agència Oficial Vespas - Vespinos - Gilera Últims models (Comprem i canviem) Mallorca, S4 - Tel, 33138 98 BREU CARRILLO. — Nicolae Ceauses-cu, president de Romania i secreta-ri general del partit, i Santiago Car-rillo, dirigent del Partit Comunista Espanyol varen sostenir una nova tanda de converses al Palau de Scna-gov i tractaren del desenvolupament de les relacions entre ambdós partits. GALVAN. — El professor Tierno Galvàn, líder del Partit Socialista Popular (PSP) ha estat sotmès nova-ment a una intervenció quirúrgica a la vista, que es dugué a terme dis-sabte passat a la Clínica "San Ca-milo", en què està internat. Segons han manifestat els mem-bres de la família, l'operació ha es-tat completament satisfactòria i Tierno es recupera amb normalitat. GISCARD D'ESTAING. — Fran-çois Giscard d'Estaing, president del Banc de Comerç Exterior de França i cosí del president de la República, en unes declaracions a un diari de Màlaga diu que el president francès considera l'èxit del nou règim de l'Estat espanyol com a fonamental, no solament per a França, sinó fins i tot per a Europa. Valéry Giscard, és, segons el seu cosí, molt informat de les activitats polítiques d'aquesta banda del Pirineu i pensa que és l'experiència política més interessant de l'Europa Occidental. PISAR. — "Fuerza Nueva", no és un grup protegit oficialment per a la defensa del capitalisme, ni dedi-cat a la "caça de bruixes". Som un grup independent que a pit obert de-fensa els ideals de T'Alzamiento Nacional" i la revolució nacional sindicalista", va dir el conseller del "Movimiento" Blas Pinar en un acte d'afirmació espanyolista celebrat a Sevilla. THOMAS. — Entre 15 i 20 milions de persones, es poden calcular la xi-fra potencial d'emigrats i refugiats que hi ha en el món actualment, se-gons ho manifestà el director del Co-mitè Internacional de les Migracions Europees, John Thomas. El senyor Thomas, durant la seva estada de tres dies a l'Estat espanyol mantindrà converses amb els minis-tres d'Afers Estrangers i Treball, així com amb d'altres càrrecs del» esmentats departaments. El CIME, fou creat el 1952 com una agència d'ajup per als refugiats que existien després de la segona guerra mun-dial. Taules, prestatges, tüts i cadires a bon preu. Arxiu Municipal de Girona. Avui. 25/5/1976. Pàgina 15

Món AVUI, dimarts, 25 maig 1976 Pàgina 15 FRANÇA Improbable la intervenció al Líban Mestrestant es registra un nou increment de la violència en aquell país La capital francesa ja està només a quatre hores i quaran-ta-cinc minuts de Washington. L'avió monstre í'ranco-britànic "Concorde" realitzà ahir per pri-mera vegada el viatge comer-cial, des de París i des de Lon-dres, amb l'admiració dels nord-americans que —segons diu la premsa francesa —són incrè-duls davant la capacitat aèria europea. Però més que aquesta performan-ça europea, l'actualitat francesa, és centrada en dues declaracions que féu Giscard d'Estaing abans de tor-nar diumenge a París del seu viat-ge a Estats Units. L'oferta del president francès d'en-viar soldats francesos al Líban per tal d'assegurar un respecte total a una hipotètica pau, ha caigut ma-lament a tot arreu. Fora dels cris-tians de dreta libanesos, tots els altres grups d'aquell país han reac-cionat en contra. Aquí a França, s'ha creat una polèmica nacional, en què la mateixa dreta està divi-dida. Uns. com el gaullista Debré i el centralista Lecanuet han apro-vat la iniciativa de Giscard. Però d'altres gaullistes i centristes pen-sen que el president hauria d'ha-ver temptejat millor quines serien les reaccions en els països àrabs, abans de llançar aquesta atrevida iniciativa. L'esquerra francesa ha trobat un nou terreny per posar-se radical-ment en contra de Giscard. El dia-ri comunista "L'Humanité" deia ahir que Giscard vol substituir Ford en el paper de policia mundial. Mit-terrand digué que aquesta fou una proposta improvisada, i que se sen-tia totalment solidari de l'actitud de l'esquerra libanesa, que no vol aquesta anada d'una força d'inter-venció francesa al Líban. Però hi ha 21.000 soldats francesos prepa-rats per anar-hi, com una expedi-ció aue la dreta francesa qualifica d'ajut a la pau i l'esquerra de res-sonàncies colonials. Al final, aquests soldats no s'hauran de moure, per-què es ben difícil que el Líban ho demani. De tota manera, la inicia-tiva sorprenent de Giscard podria acabar essent, com deia "Le Mon-de" d'ahir, un error de càlcul. No solament perquè llençant la propos-ta en el seu viatge a Estats Units, sembla ben bé que la idea li hagi estat donada per Kissinger, smo també perquè el batibull de reac-cions contràries pot encara perju-dicar més els esforços que volia fer França, a través de Giscard. per tal de portar la pau a aquell país àrab esqueixat. DE CARA A LES ELECCIONS DE 1978 L'altra declaració de Giscard es refereix a la seguretat que va mos-trar quan digué que si el 1978 gua-Avui el seny català aconsella introduir el con-fort dintre mateix de casa. Us instal·larem prooà al vostre pis, a la vostra torre o a la vostra indústria. BH1SA Calàbria 94 Tet 37507 OC BARCELONA HOSTAL L'ESPLAI ORSAV1NYA «PARATGE DE PAU I REPÒS» AL MIG DEL MONTNEGRE A 12 Km. DE CALELLA VACANCES - NOCES FINALS DE SETMANA Tel. 862-33-48 nya l'esquerra, ell continuarà ocu-pant la presidència fins al 1931. Els seus es feliciten de la seva de-terminació, mentre que l'esquerra diu que si bé constitucionalment acceptarà que ei president continuï es negarà que sigui nomenat un pri-mer ministre que no sigui dels seus. Amb aquest debat, i encara- que íal-tin dos anys per a les eleccions, França es troba de bell ple com si visqués en campanya electoral. Els centristes de Lecauet s'han posat el nom nou de "social-demòcrales". però no es que hagin creat un par-tit del no-res. sino que han conso-• lidad un llarg procés d'unió de grups centristes, que han declarat que vo-lien una col·laboració privilegiada amb els republicans independents —partit que fundà Giscard—. mar-ginant així de pas els gaullistes, i sempre amb la perspectiva de crear un eix reformista que aconseguei-xi a la llarga separar molts socia-listes de l'aliança amb els comu-nistes. Però això. segons l'informe de l'embaixada nord-americana que circuia entre els polítics, és. almenys a curt termini, quelcom d'irrealit-zable, ja que segons l'informe és ben segur que la Unió de l'Esquer-ra no s'esquinçarà almenys fins a les eleccions polítiques del març del 78. França dividida en dos grups polítics, continua essent una reali-tat cada dia més paiesa, com demos-tren totes les polèmiques típiques de temps electorals que s'estan des-envolupant des de les darreres eleccions cantonals del mes de març. Després d'un parell de jornades relativament tranquil·les, viscudes el darrer cap de setmana al Líban, en el qual no shavien enregistrat sinó que alguns petits aldarulls de poca importància enels barris perifèrics de la capital, Beirut, arriben notícies d'una nova radicalització de la crisi. Durant la jornada d'ahir, diversos fets bèl·lics de variada importància CHAMUN CONTRA SADAT El ministre de l'interior del Lí-ban. Carpille Chamun. va acusar ei president d'Egipte, Anwar Al-Sadat d'"haver liquidat la causa palesti-nenca en signar el tractat del Sinaí, amb Israel",, i per altra part, reve-là que la facció de la dreta cristiana libanesa rep armes de suministra-dors egipcis. Camille Chamun, cap del Partit Liberal Nacional (de dreta modera-da), formulà aquestes acusacions, en contestar a una declaració del go-vern del Caire, en què s'acusava la dreta libanesa de conspirar, junta-ment amb els sirians, per la parti-cipació del Líban i per destruir ei moviment de la resistència palesti-nenca. Sadat deia també en aques-ta declaració que Israel proveeix d'armes els falangistes cristians de la dreta libanesa. LA MEDIACIÓ DE KUWAIT NO REÏX Els ministres d'Afers Estrangers de Kuwait i de l'Aràbia Saudita, tor-naren ahir a llurs respectius països després de les converses mantingu-des amb el president sirià Hafez Al-Assad. en un darrer intent de resol-dre les diferències aparegudes en-tre Egipte i Síria. Els funcionaris sirians s'han negat a fer comentaris sobre les negociacions, tot dient oue "continuen els esforços de mediació i els intercanvis de punts de vista". ERNEST UDINA PORTUGAL Pressions sobre Costa Gomes Perquè es decideixi a prasentar candidatura Portugal està vivint uns dies d'autèntica suspens entorn de l'elecció del nou president. L'he-roi de la situació és l'actual prè* sid^nt, general Costa Gomes, que no acaba de decidir-se a donar el seu "sí" a la comissió nacio-nal de suport a la seva candida-tura. Diumenge passat aquesta comissió, de la qual formen part prestigiosos intelectuals d'esquerra va lliurar a Costa Gomes un manifest insis-tint en la seva candidatura, i des-prés de la reunió va declarar: "El general continua dient que no, con-tinua reservant la seva decisió, pe-rò fins divendres podrà dir que sí". De fet. encara que dia el vint-i-vuit es tanca el termini per a la presen-tació dels processos, diuen que el del general Costa Gomes és completat, amb totes les signatures exigides per la llei. De ser així. Costa Gomes po-drà realment mantenir el país en suspens fins al darrer minut. ÜLSTER Nova ona d'atacs contra la policia Sis morts a la província el passat cap de setmana Dos individus armats de pis-toles van disparar la nit del diumenge contra dos policies, un home i una dona. a London-derry. Els dos pistolers eren amagats en un portal quan va passar la parella de policies i des de l'ombra van fer els treis a boca de canó. La dona policia, de dinou anys, va ser ferida al cap i fou hospitalitza-da; el seu estat és considerat molt greu. El seu company va ser ferit a l'esquena i en una cama i també les ferides es consideren de grave-tat; té divuit anys. Durant la setma-na passada van ésser morts sis po-licies a Irlanda del Nord. AL SEC PARE L'HAVIEN MORT DOS ANYS ABANS El soldat britànic femení pertany al "Royal Ulster Constabulary" i dels atacants no es coneixen més de-talls que la suposició que es tracia d'un comando activista dels que ac-tuen per Londonderry. L'identitat de la noia no ha estat facilitada, però fonts de l'exèrcit bri-tànic han declarat que el seu pare, un militar anglès destacat a l'Ulster, havia estat mort per pistolers el ge-ner de 1974. Senyala Efe que l'a-temptat en què l'esmentat militar anglès va perdre la seva vida ei 1974 es va produir en un lloc molt aprop d'on acaben de ferir greument la seva filla. MERLYN REES DEMANA AJUDA "Mentre aquest govern estigui en el poder no abandonarem la provín-cia" va dir ahir el ministre per a l'Uster. Merlyn Rees, sortint en de-fensa dels rumors sobre una possi-ble deserció del govern de Londres "Cap govern britànic no pot retirar les seves tropes d'Irlanda del Nord. sense que es produeixin resultats catastròfics entre la població "afeg,. El ministre per a l'Uster ha enviat un missatge radiofònic en què invi-ta la població a allistar-se en el cos de policies de l'Uster i. si no els es possible que procurin ajudar la po-licia, facilitant-li la informació que creguin que pot tenir "interès. El manifest presentat pel futur possible candidat posa en relleu les tasques fonamentals que cauen so-bre ei futur president: "Defensa dels interessos nacionals, per damunt de partidismes, que puguin assegurar la convergència de les forces democrà-tiques, establint un clima de con-fiança de manera que sigui possible la via cap al socialisme i la solució dels problemes urgents del poble portuguès amb la consegüent indis-pensabilitat d'un projecte econòmie que garanteixi l'adhesió de les mas-ses treballadores; defensa de la in-dependència nacional i del desenvo-lupament de relacions amistoses amb tots els pobles i particularment amb els nous estats d'Àfrica nascuts de la descolonització portuguesa; unitat de les Forces Armades que en la se-va posició garanteixin la democrà-cia i la pau". UN KOME AMB EXPERIENCIA POLÍTICA El punt principal que fa que mol-ta gent desitgi la candidatura de l'ac-tual president, és, per damunt de tot, la seva experiència política. El general Costa Gomes, però, és president de la República des del vint-i-vuit de setembre del setanta-quatre i ha demostrat una enorme capacitat de maniobra durant alguns dels moments més greus de la histò-ria portuguesa d'aquest segle. Alguns l'acusen de poc ferm perquè la seva posició era coneguda sempre a dar-rera hora i acabava sempre per do-nar el seu suport al grup que gua-nyés. Però, en opinió de molta gent «1 general Costa Gomes ha demostrat durant els seus vint mesos de presi-dent una habilitat política a tots els títols admirable, amb una gran sen-sibilitat per a sentir el pols polític del país. I ara mateix, envers la co-missió nacional que promou la seva candidatura, pren la mateixa posi-ció. LA POSTURA DEL PC Alguns comentadors polítics tan-mateix presenten el seu recel que el Partit Comunista pugui desistir del seu mandidat i llançar tot el seu pes darrera Costa Gomes. Però ho pot fer igualment amb el general Eanes. Ni un ni l'altre són comunistes. MANUEL DE SEABRA UNA NOVA DE CAIRE PUBLICACIÓ EUROPEU Esdeveniment Editorial d'Antoni Rovira I Virgili. Pròleg de Jaume Sobrequés i Callicó. Reproducció facsfmil de la primera edició publicada entre 1922 11934 i completada per persona! especialitzat Amb uns 4.000 gravats en blanc i negre i làmines a iot oo'or, fora de text Volum» d'aparició trimestral d'unes 700 pàgines. Format 25x16 ema. Luxo-sament relligats en pell 1 cap daurat amb or fi. Acaba d'aparèixer el primer volum Demaneu sense compromís el prospecte a tot color, gratuït ja tÍQui personalment a la Llibreria o bé enviant o copiant el pau d'aquest anunci a CASA DEI. LLIBRE - CATALÒNIA Renda Sent Pere, 3 Bareelona-10 EISr. adreça . població , desitja rebre informació de la Història de Catalunya. La parella en el món actual tractat de manera revolucionària i pràctica per destacats experts Amb pàgines obertes a la consulta del lector CADA SETMANA, 30 pessetes Arxiu Municipal de Girona. Avui. 25/5/1976. Pàgina 16

Món AVUI, dimarts, 25 maig 1976 — — Pàgina 16-FILIPIHES El segrestament acaba amb 13 morts L'avió explotà en ser assaltat per ta policia Tot i la pèrduda de tretze vi-des humanes i de l'avió, les au-toritats militars filipines van dir ahir que l'operació contra els segrestadors de l'avió de la companyia filipina Pal ha estat un èxit. Un general afirmà que potser seria aquest el darrer se-grestament. Els segrestadors, sis nacionalistes musulmans deí Moviment Naciona-lista d'Alliberament Filipí (MNAF), amb la complicitat —sembla— d'una dona, volaren l'aparell, un "Bac-111" amb una granada de mà a l'aeroport de Zamboanga, a uns vuit-cents qui-lòmetres al sud de Manila, tot lliu-rant una batalla amb les forces de l'exèrcit que assaltaren l'avió abans de produir-se la primera explosió a l'interior de l'aparell. "UN ÈXIT" Segons la nota oficial, tretze perso-nes resultaren mortes, entre elles tres dels segrestadors i una dona, sospitosa d'èsser còmplice. També moriren dintre de l'avió nou passat-gers. Un dels segrestadors mort era el cap de l'escamot. Vint-i-dues per-sones més foren ferides de diversa consideració com a conseqüència de l'explosió i de l'intercanvi de trets entre policies i segrestadors. Segons dades subministrades per la com-panyia aèria sobrevisqueren a la tra-gèdia setanta-quatre passatgers. Tot i el tràgic final del segrestament. el contraalmirall Rómulo Espaldon, co-mandant militar del sud de Filipines va dir que l'operació de rescat dels ostatges fou un "autèntic èxit". Per la seva banda, el general Mariano Castaneda, cap de la brigada antise-grestaments va dir "potser aquest serà l'últim segrestament". Abans de l'explosió de l'avió fili-pí, segrestat divendres passat, i se-gons fonts de les línies aèries, es produí un intercanvi de trets a l'in-terior de l'aparell —hom suposa en-tre l'escamot i la policia— i seguida-ment s'incendià. En aquest moment hi havia a bord viutanta-dos passat-gers i cinc tripulants, així com els sis nacionalistes musulmans. Un por-taveu de la companyia digué que la tripulació s'havia salvat. BRUSEL.LES Dificultoses negociacions amb la CEE Mentre no hi hagi una Espanya democràtica, continuarà l'acord del 1970 Per tal de posar en solfa les xifres i dades del comerç hispa-no-europeu que seran a la base de la pròxima reunió plenària de negociació es reuniren ahir a Brussel·les, en aplegada tècnica, funcionaris especialitzats de les delegacions espanyola i europea que estant configurant el rea jus-tament de l'acord preferencial de 1970. El que hi ha en joc avui no és, però, res de l'altre món, càr el marc que continuarà guiant les relacions econòmiques i l'apropament polític hispano-europeu serà el vell acord preferencial signat fa sis anys. Es tracta actualment de posar-hi alguns pedaços que li permetin d'aguantar fins al moment que una futura Es-panya democràtica podrà integrar-se plenament en la comunitat europea. MERCAT COMl , PERO A MITGES Després de dues aplegades plenà-ries de negociació que no dóna gaire marge d'àcció a la delegació de la SENSE FRONTERES. Portugal s'acosta a Europa, Amb parada i fonda a Barcelona. Durant quatre dies en els salons de l'Hotel Sarrià es podrà visitar Portugal, sense fronteres. Una mostra del seu art, les seves costums i la gràcia de llurs terres i llurs gents. Un avanç del que pot oferir al visitant el vell Portugal, tan nou! La seva música de sempre i les seves "novas cançoes'.' El gust del seu "jantar"i dels seus 'vinhos'' Amb sorteig de regals i ,viatges entre tots els assistents. Sense visats ni duanes. Sense demanar res a canvi. Només "o prazer da sya visita? t^-t../ PORTUGAL, ARA MESA PROP Des del 24 (20 hores) fins al 27 de Maig. Mati í tarda, al Hotel Sarrià, "Poftügal sènsé fronteres", organitzat per l'Oficina de Turisme de Portugal a Espanya, amb la col. labo-ració de l'Hotel Algarve, l'Oficina Comercial de Portugal i la companyia aèria portu-guesa TAP. Més informació: Delegació de l'Oficina de Turisme de Portugal a Barcelona. Jlonda de Sant Pere, 7, telèfon: 317 79 99. Comissió europea que du les dis-cussions amb els representants es-panyols. En el terreny agrícola (que és de moment el més polèmic) Gran Bre-tanya s'oposa a uniformitzar total-ment els seus drets duaners sobre els productes agrícoles espanyols amb el nivell de drets duaners vigents als altres països de la Comunitat Europea, a la qual s'ha integrat pos-teriorment a la signatura de l'acord hispano-europeu de 1970. La unifor-mització automàtica d'aquests aran-zels anglesos provocaria un encari-ment dels productes agrícoles es-panyols en els mercants britànics i eixò implicaria immeditament un alça del cost de vida que el Govern de Londres vol evitar sigui com si-gui. Mantenint aquesta posició. Lon-s'enfronta un cop més als'seus asso-ciats del Mercat Comú. A més, Fran-ça i Itàlia, que prou problemes agrí-coles tenen als seus propis territoris, no volen volen cap condescendència comercial envers els interlocutors exteriors del Mercat Comú, com és Espanya. Sobretot tenint en compte cue les principals exportacions agrí-coles espanyoles (cítrics, vins, deter-minats fruits i llegums) competeixen Directament en idèntiques produc-' ions dels països igualment mediter-ranis com França i Itàlia. EL COMERÇ INDUSTRIAL Pel que fa al terreny del comerç industrial, les coses són més plane-res. Espanya ha anunciat des del pri-mer moment que en el sector indus-trial s'avindrà a tot. i una mica més, si els europeus accepten de deixar en peu a l'statú quo agrícola de 1970 i de millorar-lo lleugerament. Aques-ta posició espanyola vol aplicar da-vant l'adversari europeu el clàssic i comprovat principi "divideix i ven-ceràs". Car Alemanya, que és el membre més potent de la CEE i el que té més interessos en les expor-tacions industrials envers Espanya, pressionarà probablement sobre els yltres perquè condescendeixin en el terreny agrícola, que és el que Es-panya persegueix. Si no hi cap giravolt espectacular (tot és possible i ja no ens estranya res) les posicions de combat seran er. grans línies aquestes. Però cal no oblidar que serà ün combat minia-tura. Les grans opcions i les línies mestres de les relacions hispano-európees continuaran sent les matei-xes que les de 1970. El que marcarà el ritme d'aquest apropament no se-ran, però. les ganes sinó la instau-ració a Espanya d'una democràcia menys orgànica i més normal. El íet que "tant l'Eüropa del Mercant Comú com Espanya volen donar a l'acord actualitzat avui dia en discussió una vigència de cinc o sis anys, demos-tra la poca confiança d'uns i altres en l'eficàcia democratitzadora a curt termini dels vents reformistes que corren ara del Pirineu en avall. FRANCESC VERDÚ BREU ALEMANYA. — Amb un repte electoral a govern social-demòcrata i liberal del canceller Schmidt, el president de la Unió Cristiano-De-mòcrata Alemanya (CDU), Helmut Kohl, va inaugurar ahir a Hannover el congrés federal del seu partit. Segons Kohl, aspirant de l'oposició a la cancelleria a les eleccions del 3 d'octubre, el seu partit i el social-cristià bavarès (CSU) compten amb possibilitats d'aconseguir la majoria parlamentària als pròxims comicis generals. ARGENTINA. — Un tribunal d'ho-nor de la policia federal argentina jutj ara la conducta dels qui van proposar l'ascens al grau de comis-sari general de policia, màxim es-calafó d'oficials, del caporal de pri-mera retirat José López Rega. El comissari general fou ministre i se-cretari presidencial durant l'ender-rocat govern peronista actualment és reclamat pels tribunals que l'acu-sen de malversament de fons i al-tres delictes. FILIPINES. — El tifó Olga avan-çava cap a les planures centrals dè l'illa de Luzón, la més gían de Fi-lipines. on hi ha els principals arros-sars de tot l'arxipèlag, després d'ha-ver sacsejat les; àrees septentrionals de l'illa, haver-se endut quaranta-dues vides humanes i haver deixat milers de persones sense llar. RHODESIA. — Un tren de la lí-nia que uneix Rhodèsia amb Sud-àfrica, fou volat pels nacionalistes durant la nit d'abans-d'ahir, segons anunciaren ahir les forces rodhesia-nes. La policia va admetre que tota la línia fèrria que uneix ambdós països així com les carreteres, és ara vulnerable als atacs dels nacio-nalistes. El tràfic de carretera es fa de dia i en combois escortats per soldats. «IUVENTUS Oberta la matrícula pels nivells Preescolars i E.G.B. Continuitat de B.U.P i C.O.U. Concertar entrevista de 9 a1 i de 4 a 6 menys dissabtes POMARET, 23 Teléfonos: 247 9146 / 247 30 05 BARCELONA* 17 Arxiu Municipal de Girona. Avui. 25/5/1976. Pàgina 17

Món -AVUI, dimarts, 25 maig 1976. Pàgina 17 SARDENYA La llengua, principal reivindicació sarda L'ensenyament de i'italià ha estat una forma de negació de ia cultura ESTATS UNITS Ford es col.loca davant Reagan Avui, eleccions primàries a sis nous Estats Els moviments autonomistes sards es basen en una situació objetiva que és el revés de la de Catalunya Sardenya és po-bra té una economia d'origen pastorivol Catalunya és rica, la seva economia és industrial i comercial. Però , en el progra-ma de la llengua les coses són semblants. La professora Antonietta Dettori, de la càtedra de lingüística sarda de la Facultat de Lletres de la Univer-eitat de Cagliari, comença amb una cita de Gramsci l'entrevista que li fem en el seu despaix: "El nen sard coneix dos argots i cap idioma". "Això és el que volem corregir Immediatament a Sardenya", ens diu. A l'entrevista intervé el profes-sor Antonio Sanna titular de la cà-tedra i especialista en filologia ro-mànica. Nosaltres, que som un grup d'intel·lectuals i estudiosos sards, de-sitgem el reconeixement del poble sard com una minoria lingüística". Per aquest motiu ens esforcem per-què a l'escolar, se li permeti de par-lar sard, i quan pren lliçcons, si pot expressar millor un concepte en llengua sarda que no en italià, que tingui llibertat per a expressar-se. En aquest sentit ja hem guanyat al-gunes batalles i unes escoles, que encara són poques, ja apliquen aquests mètodes". EL SEPARATISME SARD "El separatisme sard no té cap pos-sibilitat de desenvolupament, diu el professor Sanna, ni tampoc n'ha tin-gut anys enrera, potser perquè li han faltat grans personalitats". A la primera postguerra va sortir el "Partido Sardo d'Azione", que plan-tejà reivindicacions específiques per a Sardenya, però la seva posició in-ter-classista (terratinents i pagesos units per a l'alliberació de Sarde-nya), el va portar a una crisi pro-funda. Una ala dreta coquetejà amb el feixisme en els últims anys 20, i un sector molt important dels" sar-distes" va abandonar el partit aquell mateix any i es passà ai Partit So-cialista. L'any 1921 el "Partito Sardo d'Azione" obtingué el trenta-sis per cent dels vots de l'illa. Avui en té el quatre per cent i es presenta a les eleccions formant un front únic amb el Partit Comunista. Els altres grups sards que presen-ten reivindicacions federalistes són dos: el que publica la revista "Su Populu Sardu" (El Poble Sard) que s'edita a la ciutat de Nuoro i té un eert públic camperol; i el segon és "Città e campagna" (Ciutat i camp), amb una relativa influència al sud de l'illa. Aquests dos periòdics de-fensen la llengua vernacla perquè GRAN BRETANYA 6a*—a" p*· ' 1 i————saa— El "Concorde" arriba als Estats Units Un trajecte cobert en menys de quatre hores L'avió anglo-francès '-Concor-de" ha inaugurat oficialment el primer servei regular supersò-nic entre Europa i els Estats Units. Dos aparells, un de la "British Airways" i l'altre de l'"Air France" han sortit res-pectivament de Londres i Pa-rís, amb pocs minuts de dife-rència, per arribar quasi si-multàniament a Washington. A la una de la tarda, un bon nom-bre de curiosos han presenciat a l'aeroport de Londres la sortida del vol "B A-579", un vol que pot ésser històric per més d'un concepte. El "Concorde" ja fa uns mesos que vo-la en les línies regulars al Golf Pèr-sic i al Brasil, però en els vols als Estats Units que s'acaben d'inaugu-rar és en joc poc menys que la con-tinuïtat d'aquest avió supersònic, perquè la ruta d'Amèrica del Nord és l'única que pot permetre amortit-zar el cost fabulós d'aquest aparell, que constitueix l'última paraula en la tecnologia de l'aviació civil. GB-EUA EN QUATRE HORES Avui" el trajecte Londres-Washing-toft en què els avions corrents tar-den unes vuit hores, ha estat cobert pel "Concorde" en tres hores i cin-quanta minuts. Durant tres qui mi-lles del seu recorregut, l'avió super-sònic ha volat a una velocitat doble de la velocitat del so. En apropar-se a la costa dels Estats Units, ha dis-minuït la velocitat perauè el "Con-corde" procedent de París pogués aterrar dos minuts després d'ell, i aparcar junts a la terminal de l'ae-roport de Washington. Allí els espe-raven uns quants milers de perso-nes i entre elles una colla d'opo-nents de l'avió supersònic, que amb tota mena d'aparells han estat me-surant el soroll dels potents motors del "Concorde" amb ànim de pros-seguir la seva campanya de prohi-bició. El fet que l'oposició es deixi sen-tir també en estaments que no t-nen res a veure amb la defensa del medi ambient dóna dret a creure que l'amor propi nacional s'ha sen-tit una mica tocat en veure que dos països europeus han avantatjat els Estats Units en un terreny tecnolò-gic en què amb raó els nord-ameri-cans se senten molt orgullosos. No és estrany, doncs, que l'americà mit-jà que és molt localista i té un des-coneixement profund sobre els al-tres pobles senti avui una mica d'envegeta d'aquests europeus que li han guanyat una partida sobre el seu propi terreny. JOSEP MANYE MOTOR IBÉRICA: La solució a la desocupació a Corrales de Buelna Seguint els programes establerts en el seu dia, i on cap signats els contractes de treball amb 1.200 dels operaris afectats per l'expe-dient de regulació d'ocupació instat per Authi a Corrales de Buelna (Santander), les empreses Mecobusa i Fundimotor S.A. van a iniciar immediatament les seves activitats a l'esmentada localitat. Com és conegut, la firma barcelonesa Motor Ibèrica S.A., patro-cinà davant l'administració l'establiment a Corrales de Buelna, de ^endibèrica, Fundimotor i Mecobusa. Entre els acords de col·laboració subscrits en el seu moment per les quatre esmentades societats, figurava la cessió a Mecobusa per part de Motor Ibèrica, de determinats equiPs industrials de mecanit-zació. procedents de la seva factoria de l'Av. Capitàn López Varela, de Barcelona. Part de l'esmentada maquinària, incloïnt alguna línea completa de mecanització, ha sortit ja cap a Corrales de Buelna. "I'italià és l'idioma del patró" i sos-tenen que "la lluita per la llengua és una lluita de classes". El separatisme sard no té ni pers-pectives ni pes a la vida de la pobla-ció. diuen els professors Sanna J Dettori. Per al professor Sanna, "la qüestió de la llengua és la més im-portant i l'aftordem sols com a pro-blema cientí5c. per a millorar l'en-senyament escolar. Fins ara, el curs d'italià a les escoles de l'illa ha es-tat una forma de negació de la cul-tura." "Cal tenir en compte la llengua materna diu la professora Dettori, com un problema social. El govern de Roma ha fet en aquest sentit a més d'altres qüestions que no trac-tarem aquí. una política centralit-zadora de la cultura, la qual dóna per suposat que la llengua de Sar-denya és l'italià, i que el sard és un dialecte, símbol de retard i d'in-cultura vergonyant". LA DIGLÒSSIA DE SEMPRE Per això s'observa a Sardenya un fenomen similar al que es dóna a Catalunya: els burgesos eduquen llurs fills en el desconeixement de la llengua materna. Però el nen, espe-cialment a l'ambient camperol i dels pobles i ciutats fora de la caDitni. Càller, va a l'escola parlant la llengua nadiua: allí es veu obligat a parlar i a escriure una llengua que li resulta estranya, i a més, el mes-tre té instruccions d'impedir-li que s'expressi durant la lliçó en sard. Per això l'infant de l'illa continua en la mateixa situació a la qual es refereix Gramsci (que va néixer a Sardenya), quan parla que eoueix dos argots i cap idioma", En aquesta situació, els pobladors de l'illa es troben en inferioritat de condicions respecte als de la resta d'Itàlia: s'han desprès de llur cultura originària i sols han rebut unes poques nocions de la cultura italiana. "Els catalans, diu el professor Sanna, estan en millor situació que nosaltres perquè tenen una litera-tura tan rica, tenen les seves prò-pies editorials, les seves revistes, i ara el seu diari. Tenen novel·lis-tes, historiadors, assagistes i poetes. Nosaltres tenim molt poc de tot això", reflexiona el professor Sanna que així demostra conèixer la lite-ratura de Catalunya i recorda el curs sobre Ramon Llull que es va fer l'any passat a la càtedra de Filo-logia Romànica de la seva universi-tat. ALÍCIA FAJARDO Aquest fi de setmana, sense que comportés una jornada elec-toral, el president Ford aconse-guí més de dos-cents delegats de la convenció nacional del Partit Republicà, posant-se al capdavant en la carrera per la candidatura presidencial del seu partit. La delegació republicana de Penn-Filvània decidí abonar Ford amb vuitanta-vuit delegats. A Vermont n'aconseguí divuit, mentre que Rea-gan n'aconseguia quinze a Vuginia, i l'estat de Kansas en proporcionava dinou al president i cap a Reagan. Així. doncs, per primera vegada en unes quantes setmanes, Ford se si-tua davant Reagan. el qual, en el cas d'haver obtingut aquests dele-gats en. votació electoral normal, s'hauria col·locat al cap de la candi-datura republicana, sense cap pos-sibilitat per a Ford. Curiosament, tots els estats on Ford ha aconseguit el delegats són estats del nord, men-tre que els estats del "Deep South" (Sud profund) els han donats a Reagan. L'avantatge, però, no és gaire gran respecte al seu contrincant ultracon-servador. Ara bé. aquesta decisió de la convenció nacional republicana té un relleu especial, per tal com. en uitima instància, si les candidatures són molt igualades, és ella qui pot decidir el candidat que es presenta a les eleccions presidencials. En el Partit Demòcrata. Jimmy Carter aconseguí vint-i-sis delegats a Virgínia i Vermont, Morris Udall quinze i Edmund Brown dos. Carter esperava aconseguir-ne niés, a Vir-gínia, fet que confirma la crisi de popularitat per què travessa l'encara favorit per a candidat demòcrata a la presidència. LES D'AVUI Avui, les eleccions primàries que se celebren al sud, als estats de Ten-nessee, Kentucky i Arkansas, i al nord-oest, a als d'Oregon. Nevada i Idaho, són molt discutides, ja que s'hi disputen cent setanta-sis dele-gats republicans i cent setanta-pou demòcrates. Especialment. l'estat d'Oregon pot marcar decisivament la candidatura de Ford davant la convenció i pot donar al president la possibilitat de trencar definitiva-ment la brillant carrera electoral de Carter. En aquest sentit, Ford va demanar als delegats de Nova York i Penr.sil-vama que lí donessin' llur suport a l'estat d'Oregon, mentre s'espera que Reagan guanyi les orimàries a tots els altres estats, del sud. Al nord-oest i a Arkansas pot tenir majoria Ford, mentre que a Kentucky i a Tennessee és bastant probable el triomf de Reagan. Semnre segons Jes enquestes, a Idaho la competició re-publicana pot ser difícil, mentre que a Nevada tot és molt incert. Oregon, doncs, pot ser la pedra de toc El pròxim 8 de juny s'han de ce-lebrar les primàries als estats de Califòrnia. Nova Jersey i Ohio. i aquesta jornada pot ser completa-ment decisiva ja que d'aquests es-tats surt la tercera part dels delegats —tant republicans com demòcrates— que han de formar les convencions nacionals respectives. Califòrnia se-rà un estat especialment disputat, ja que és el més poblat dels Estats Units seguit a poca distància pel de Nova York. Kissinger no es ben rebut a Suècia Quinze mil manifestants contra ia seva presència La política de distensió entre els blocs Est-Oest i. la soUciyri-tat europea van ser tractades ahir pel secretari d'Estat nord-americà Henry Kissinger i els seus interlocutors suecs, el pre-sident Oiof Palme i el ministre d'Afers Exteriors, Sven Ander-son. Kissinger, que arribà a Estocolm procedent de Bonn, on s'havia en-trevistat amb els ministres d'Afers Exteriors, d'Economia i de Desenvo-lupament de la República Federal Alemanya, passarà dos dies en aquest país. Procurarà millorar les relacions del seu país amb Suècia, bastant deteriorades després del» debats sobre la guerra del Vietnam. L'estada de Kissinger a Suècia és acompanyada per extraordinàries mesures de seguretat i per manifes-tacions hostils en les que es ooden llegir pancartes que diuen "Kissin-ger assassí" i "Kissinger criminal de guerra". Unes quinze mil persones es van congregar la nit de l'arribada de Kissinger davant l'ambaixada d'Es-tats Units per protestar contra la visita. La manifestació, de caràcter pacífic i molt vigilada per forces de policia, és la més gran des de la del 72, quan s'organitzà per protestar pels bombardeigs d'Hanoi pels EUA. ïim cavall de cartró Organitza pels teus nanos el 2 on. concurs de construccions Peranensde4i5de6a8ide9a12anys ^^ Els teus fills poden participar-hi inventant i construinuln? maqueta amb LEGO i portant-la a qualsevol de les nostres __ botigues durant la setmana del 24 al 31 de Maig. />H1U»1I süí Un Jurat compost per: wWl/WBB-Sr. J. Ma Martorell (Arquitecta) Sr. J. Ma Serra (Ingenier) Sra. Ma Favà (Periodista) Sr. C. Rexach (Futbolista) Sra. A. Rius (Especialista en joguines) Sr. A. Muntés (Dissenyador de joguines ï mestre) Sr. Vaccaro (Profesor i artista) Sr. R. Muntaner (Cantant) Srta.!. Pla (Estudiant) donarà els premis. I El nom dels guanyadors sortirà ,GexneJal Mitre' ! el Diumenge dia 6 de Juny al diari 'nf- £ari°rta» W « ' Ari» Rfliirií 7K aniré • AVUI Ada. Gaudí, 75 Rbla Catalunya, 131 SS39 < sg Porta'ns la teva construcció, l'exposarem als nostres aparadors —i Premis per a tots. Per a més informació a quaísevol de les nostres adreces Arxiu Municipal de Girona. Avui. 25/5/1976. Pàgina 18

Religió AVUI, dimarts, 25 maig 1976 Pàgina 18 Es prepara un conclave més universal Pau VI revelà un dels cardenals «in pecfore»: l'arquebisbe d'Hanoi BREU Seguit el solemne cerimonial establert, Pau VI va presidir ahir el seu cinquè consistori se-cret. En presència dels antics membres del col·legi cardenalici, el Papa anuncià oficialment els noms dels nous cardenals: els di-nou ja anunciats el passat 27 d'abril i un dels dos que Pau VI s'havia reservat "in pectore". Es l'arquebisbe d'Hanoi, Josep M. Trin-Nhu-Hue. de setanta-sis anys, nascut a la diòcesi que re-geix des del 1960. L'ancià bisbe vietnamita era pre-sent a la cerimònia pública del con-sistori i, en ser anunciat el seu nom com un dels nous cardenals, va es-clatar un aplaudiment unànime. Sembla que Pau VI s'havia reservat de fer públic el seu nom perquè no eren ultimades les negociacions amb el govern dle Viet-Nam per tal de permetre la seva presència a Roma (el nou cardenal no havia pogut viat-jar a Roma en ocasions anteriors). Aquesta manifestació d'un dels car-denals fins ara "in pectore'' confir-ma les impressions que l'altre sigui també un bisbe d'algun país comu-nista i molt probablement l'adminis-trador apostòlic de Praga, Frantisek Tomasek. ja que Txecoslovàquia és l'Estat amb el qual l'ostpalitik vati-cana troba més dificultats. ELS NOUS CARDENALS Els altres divuit nous cardenals ja prèviament anunciats són: Juan Car-los Aramburu (Buenos Aires), Octa-vio A. Beras Rojas (Santo Domin-go), Aloisio Lorscheider (brasiler, president de la Conferència Episco-pal Llatino-americana). Eduardo Pi-ronio (Argentí, prefecte de la Con-gregació Vaticana de Religiosos), Opilio Rossi (italià, fins ara nunci a Austràlia). Giuseppe M. Sensi (ita-lià, que era nunci a Portugal), Cor-rado Bafile (italià, prefecte de la Congregació de Canonització dels Sants), Hyacinthe Thiandoum (Da-kar), Emmanuel Nsubuga (Kampa-la), Joseph Schoeffer (alemany, que era secretari de la Congregació per a l'Ensenyament). Lawrence Trevor Picachy (Calcuta), Jaime L. Sin (Manila), William Wakefield Baum (Washington), Reginald J. Delargey (Wellington), Laszlo Leka; (Buda-pest), Basil Hurrie (Westminster), Dominic Ekandem (Nigèria), Boles-lal Filipiak (polonès, degà de la Ro-ta romana). En el mateix Consistori, Pau VI ha demanat el vot favorable per a la canonització de tres nous sants: l'es-panyola Beatriz de Silva Meneses, religiosa del segle XV, fundadora de l'ordre de la Santíssima Concep-ció, el jesuïta escocès, John Ogilvie, màrtir a Glasgov l'any 1612. i el monjo maronita libanès, Charles Makïouf, mort el 1899. També fou anunciat el nomena-ment del cardenal brasiler Angelo Rossi, que fou arquebisbe de Sau Paulo i actualment presideix la Con-gregació per l'evengelització, com a nou camarlenc del Col·legi Cardena-lici. Aquest càrrec té una importàn-cia especial durant els períodes de "seu vacant" en els quals assumeix el Govern de l'Estat vaticà. UNIVERSALITAT DEL FUTUR CONCLAVE En el seu parlament, Pau VI ha insistit especialmente en la univer-salitat del Col·legi Cardenalici. Uni-versalitat que és la característica més significativa de la nova forma-da de cardenals (dels 20 coneguts, 12 pertanyen al Tercer Mon i tam-bé augmenten els de països socialis-tes). Universalitat que és especial-ment important si hom pensa en el futur Conclave que haurà d'elegir el nou Papa. Perquè és gairebé segur —fins i tot prescindit de la possibili-tat d'una no llunyana dimissió de Pau VI— que ja és definida la for-mació apostòlica Romano Pontifici Eligendo, promulgada el passat pri-mer d'actubre, que la xifra màxima de cardenals que intervindran en l'elecció serà de 120 ja que divuit tenen una edat superior als setanta-cinc anys. Però fins al 1980, només quatre nous cardenals passaran aquesta frontera. Per això —per més que es puguin preveure algunes defun-cions— el senat elector serà molt probablement l'actual. I en aquest, per primera vegada en la història, els cardenals no europeus superen en nombre els europeus (63 i 54 respec-tivament ). Això té algunes conseqüències im-portants. La primera és la decisiva disminució del pes de les preocupa-cions intalianes a l'hora d'elegir un nou Papa. La situació actual de la península italiana i les implicacions polítiques del Vaticà, difícilment dei-xarien d'influir en un cos electoral que mantingués el predomini italià que tenia en les anteriors eleccions. La segona conseqüència és que la majoria no europea pot facilitar una elecció renovadora. No precisament perquè els cardenals no europeus si-guin* d'una línia més avançada —so-vint és al contrari—, però sí que són més lliures davant dels planteja-ments d'Esglésies joves, apostaven més decididament per un camí de re-novació. iVol dir això que seria probable l'elecció d'un Papa no europeu? La resposta és dubtosa. En tot cas, entre els cardenals que tenen una expe-riència de treball a la Cúria romana. Però sí que vol dir que l'elecció res-tarà menys hipotecada per les preocupacions europees —decisives en els últims conclaves— i més de-terminada per la situació universal de l'Esslésis PAX ROMANA. — S'ha celebrat al País Basc, durant el passat fi de setmana, una reunió ibèrica de l'as-sociació internacional d'intel·lectuals cristians Pax Romana. El tema de les converses fou "Església i canvi so-cial". Hi assistiren diversos represen-tants de la delegació catalana amb el seu president Pere Lluís Font. Mossèn Casimir Martí presentà una de les ponències. S'espera una prò-xima comunicació sobre aquesta reu-nió. ESCOLES. — L'arquebisbe de Va-lència Josep M. Garcia Lahiguera ha publicat una exhortació pastoral so-bre la necessitat d'intensificar la formació religiosa. Parla especial-ment de les institucions d'ensenya-ment de religiosos i religioses. L'Es-tat —diu— té el deure de dedicar per un igual els diners que rep de tots els contribuents als centres es-tatals i no estatals. Si complia aquest deure, vosaltres us evitaríeu la ver-gonya de deixar de rebre alumnes per motius econòmics. Però, encara que les coses continuen així d'injus-tes, vosaltres no deixeu de fer el bé que us sigui factible."-PAUSA Pax Christi HI ha organitzacions que saben enderocar fronteres. Hi ha crides que saben d'unir més que de separar. Hi ha persones que han triat, conscientment, el camí de la pau. I s'han posat en mar-xa. Pax Christi és d'aquestes orga-nitzacions. Les crides de Pax Christi són d'aquesta mena. La gent de Pax Christi és gent de pau, segons demostra una histò-ria ja llarga. Tot això passa perquè són or-ganitzacions, crides i gent de pau i de Crist. malgrat que, no fa gaire, en un paper ultra d'esquer-ra se'ls anomenava només "Pax". R, S. VENEM Preciosa finca a la millor zona de la Costa Brava 200 Ha. amb molt arbrat de surera, alzina i pins. així com d'arboceda i planes. Costes i cales INFORMACIO: D. Germà Palomino i Rodríguez Avda. Generalíssim, 8. lr. La Bisbal (Girona) TELEVISIÓ REPARACIONS URGENTS Tel. 359-93-54 VENC FINCA Per 200.000 pessetes amb facilitats a 48 mesos finca a 10 minuts de la platja Costa Brava. Tel. 317 92 96 ESTUDIS SALLA B.U.P. - C.O.U. Graduat escolar Cursos intensius d'estiu Oberta matrícula 76-77 Major de Gràcia, 227-229 T. 218-47-64 : a Breda (GIRONA), s'adhereix a la icïó del diari AVUI de la forma més circumstància, amb !a publicitat. qual, creu poder sincerament • • • ER, és fa Cervesa d'ahir, d'avui i de » .' _ • „ 1 f í* .t t 'ks.-'f·y** \ * - r " 4 • O&aliinvi. Arxiu Municipal de Girona. Avui. 25/5/1976. Pàgina 19

Economia AVUI, dimarts, 25 de maig 1976 Pàgina 19 CONTINUÍ ESTALVIANT ^^HPLICACIONS A la primaris d'any, el BANC INDUSTRIAL DE CATALUNYA va presentar per primera vegada la fórmula de L'ESTALVI SENSE COMPLICACIONS. La bona acollida qi*e ha tingut aquest sistema d'estalvi clar i simple, ens porta a presentar, ara, una nova oferta, per tal que s'en puguin beneficiar moltes més persones. Estalvi í, vostè també, amb nosaltres. I deixi's dels sistemes complicats! El BANC INDUSTRIAL DE CATALUNYA li fa una oferta que no pot desaprofitar: 9,75%de rendabilitat mitjana anual, abans d'impostos, {en bons de caixa al 9,50% d'interès anual, més la part corresponent a la prima d'amortitzactó arriba al 9,75%.) Rendabilitat i solidesa Atxò és el que a vostè lt cal Continuí estalviant sense complicactoos amb el BANC INDUSTRIAL DE CATALUNYA. REFORMES ! DEC0R4CI0 DE PUOS.MNH.CUIIMX Garantia 20 mesos Màxima rnpidessa JE| servei mes complet de-. Mestres d obres Electricitat Lampisteria Fusteria Presiiposi i Proyeçtes àl m«mefit LOCAL INDUSTRIAL (Cl. Potosi-Assumpció-Sant Andreu) EDIFICI INDUSTRIAL COMERCIAL Venda de locals des de 211 a S 000 m.a. Preu interessant i condicions de paga ment semblants a un lloguer Per veurel's c/ Ciutat d Assumpció xafrà Potosí Tel. 346 23 12. 0 SÏYL 2335490 i\OU BERUN.77 TELF. 241 88 49 MANSO, 62 Darreres suspensions de pagaments Noticiari econòmic internacional Les sis-centes noticies més significatives a 1975 Al jutjat de I Hospitalet ha pre-sentat suspensió de pagaments la societat Kavema Konservem. A l'ac-tiu figuren 135 milions, i 58 al pas-siu. Entre els creditors amb més d un milió s inclouen a la relació: Banc de la Bascónia. 29.9 milions: Caja Rural Pro-vincial (Muro de la Mat-Logronyo). sis FORPPA. 6 6; Caixa d Estalvis de Navarra cinc; Giralt i Laporta (Madrid). 4.6; Vem. SA(Barcelona. 4 8; Diputació Fora! de Na-varra. 2.6: Joham Kabel Muller, 2. — Glass d Art SA també ba presentat suspensió, a Barcelona, amb 42 milions a r actiu i 27 al passiu. En la relació d'a-creedors figuren com a principals Dimo-vial, de València 18.4; Vicent Estivalis Cases de València, 1.9; Domingo Ro-meu Bautista, també de València. 1.3. i SA Hornos Automàticos. de Barcelona un milió. Dedicada a la fabricació de llums de vidre i cristall, la contracció del sector i les restriccions crediticies i de des-compte de lletres han provocat la insufi-ciència de tresoreria que ha desembocat en la suspensió de pagaments. — Josep Estruch Pallarols, a I Hospi-talet. a 8 milions a l'actiu i quatre ai pas-siu. Principals acreedors Platisor. de Gi-rona. 984.322 pessetes; Caixa de Pen-sions per a la Vellesa i l'Estalvi (Girona! 800.000- Manufactures ViciCas (Figures). 757.006 i Eximo (Barcelona). 326.363 pessetes — Salex S A. a Barcelona 15 8 mi-lions d actiu i 7,5 de pessiu. EXECUTIUS Banc Central demanda a Carme Fe-rrando Bertran dos milions (procedi-ment sumari hipotecari): Banc Mercan-til i Industrial a Xavier Porres Tomàs. 3.124.549 (procediment sum. hipot ); Co-mercial de Laminados a Indústrias Fe-rro. 913.231: Banc Espanyol de Crèdit a «La inversió borsària a nivell públic té importància com un mitjà de política econòmica, a nivell d empressa com a mitjà de finançament del qual no es pot prescindir donat ei baix autofinança-ment de l'empresa espanyola i a nivell d'inversió de l'estalvi, com una cosa que interessa uns tres milions d'espanyols i, per tant. quas> una tercera part dels ha-bitants del país», va assenyalar Xavier Garçon Torró durant la conferència que va pronunciar, a l Escoia Universitària d Estudis Empresarials, sobre el tema «La inversió borsària», un dels actes que es van organitzar amo motiu del jura-ment déls membres ingressats de nou a l lnstitut del Censors Jurats de Comp-tes d'Espanya ELS «MERCATS PARAL·LELS» Més endavant es referir detinguda-ment als problemes dels «mercats pa-ral·lels» els quals estimà distorsionants. i a I existència del two tier marker o mercat a dos nivells, el de la major part de títols i el dels títols vedettes per als quals s'acceptan multiplicadors molt Mercè Salans Coromines. 5.453.549; Sindicat de Banquers de Barcelona a Joan Marti Prats, dos milions. Banc de Bilbao a Tomàs Casanovas (Comercia! Ayenida) 3.253,983: Banca López Que-sada a Noroert Quiles Martínez. 588.732 Viguetas Ferroland a LUCIO iturgoyen Candeal 662.500 pessetes: Droductes Pirelli a Tyresoíes Espanya, 1.570.712: Bantí industrial de Catalunya a Miquel Ibran Artigas 1.710.683; Acció Inmobi-liaria Fmanciera. S.A.. a Joan Bonet In-glada. 2.083.338 pessetes. CONSTITUCIONS I MODIFICACIONS S ha constituit Badalona Confort (Ba-dalona) dedicada a la venda d'aparells electrodomèstics. Capital; un milió de pesséfés. — Construcciones Padró ha augmen-tat el capital social en 70 milions de ces-setes. passant a 150 milions. més elevats. Als excessos de nivell de les cotizacions va contestar amb la con-sideració específica dels anomenats va-lors de creixement, de le? seves carac-terístiques i del funcionament del seu mercat. Va acabar destacant que tots els mer-cats borsàris estan tornant a l'ortodòxia,, en el sentit de fonamentar els càlculs de rendabilitat i valor real dels mateixos. Banca Catalana acaba de publicar ttn calendari d esdeveniments econòmics internacionals resultat, en aquest cas. d una selecció i sistematització de les noticies que. al llarg de tot lany 1975. han estat recollides setmanalment en una publicació interna del servei d Estu-dis. A la publicació s inclouen les sis-cen-tes notícies més significatives, distribuï-des per ordre de dates en els capítols següents; Món bancari, tipus d interès i Durant els quatre primers mesos d enguany la balança comercial agrària mostrava un dèficit de 11,624 milions de pessetes, fins as-solir una taxa de cobertura del 80 per cent, tant, que en el primer quatrimestre de l'any 1975 es re-gistrà un dèficit de 25.813 i una taxa de cobertuia tan sols del 61,1 per cent En els quatre primers mesos d en-guany Espanya va adquirir productes agraris per un total de 58.193 milions de pessetes, mentre que fes vendes suma-ren 47 568 milions redescompte mercat de canvis i de l'or. sistema monetari internacional, movi-ments internacionals de capitals, co-merç internacional conjuntura de pai'-sos i polítiques conjumurais i productes bàsics. En resum, una publicació que posa a I abast una síntesi econòmica de l any 1975, interessant i d utilitat com a consulta, cosa que resultaria redoblada si es publicava abans, ja que acostuma a ser en els primers mesos de I any , quan cal recordar més dades de I ante-rior. Quan, al mes d abril passat, tes com-pres de productes agraris arribaren a 11.524 milions de pessetes i tes exporta-cions a 7.595 milions DELEGACIÓ FRANCESA A BARCE LONA Una delegació econòmica francesa in-tegrada per M. Abadie encarregat de missió de la Datar (Delegació per a l'or-denació del territori i i Acció Regional) prop de les Cambres de Comerç d Aquitània, Midi-Pirineus i Llenguadoc M. Maudale. president del Comitè d fcx-pansió Econòmica de la regió Midi-Pm-neus i M. Runel. president de la Asso-ciació per ai Desenvolupament (naus trial de la Regió Aloi-Carmaux han efectuat diverses visites a empreses bar-celonines dels sectors de l electrònica electrodomèstics, materials de cons-trucció i alimentació Els representants francesos van cele-brar també reunions amb els represen-tants de Cadesbank i Exbank. El dia 20 d aquest mes de maig ia de-legació es va reunir a València amb una missió interregional francesa dirigida per M. Bertrand Cuny. director de Datar Marcat de divises Canvis del 24-5-75 COM. VEN Dòlar USA 67,699 67 899 Dòlàr CAN. 68.998 69.270 F. francès 14.296 14.353 Lliura ester. 120.504 121.131 Fr. Suis 27,215 27.351 Fr. Belgues 171,433 172,376 M. Alem. 26,176 26,304 L. Italianes 8.073 8.107 FI. Hol. 24,680 24,798 C. Sueca 15.242 15.321 C. Danesa 11,140 11 191 C Noruega 12.215 12.273 M. Fm. 17.367 17.463 Xic. austr. 365.151 368,215 Es. port 221.891 224.015 Yens Jap 22.582 22.687 (Informació facilitada per Banca Mas Sardà) El març dels «set grans» bancs DIPÒSITS (Milions) 29/2/76 31/3/76 variació Espanyol de Crèdit 404.612 409.498 1.2 Central 372.140 373.726 0,4 Hispano-Americà 340.636 350.217 2.8 Biibao 305.139 310.016 1,6 Biscaia 217.649 214 357 - 1.6 Santander 206.223 207.714 0.7 Popular Espanyol 139.718 139.288 - 0,3 La inversió borsària Millora de la balança agrària La taxa de cobertura assoleix ja ei 80 per cent L'ESTALVI SENSE COMPLICACIONS •BANC INDUSTRIAL DE CATALUNYA B gran industrial de Catalunya BARCELONA? (0 PI Passeig ae Gaca 45 Tel 21588 00 BARCELONA 14 Sucuirt OueoMi AvgdL GtfwMóM* 66*.Tu 203MM jfeittttM (0>J AaCWI*. fUM* CéntoM. broti* Frenat». Ufcfe lapm MMrts Mut Ui Ptimt« Mtfloret to Swíüs. Tarragoní Vritndi. Vlttfi*. Itaten de! paviment.fi ceràmica. ~~pavicerarriic EXPLOSIO DE FANTASIA models exclusius pressupostos sense compromís P Valldaura, 199 cantonada Artesania. 2 y 4 tef. 35032 04-3503700-Barcetorw 16 ¥ • LLIBRERIA • PAPERERIA • ESCRIPTOR! • OBJECTES DE REGALS • I ARTICLES • Pf R A FESTES Arxiu Municipal de Girona. Avui. 25/5/1976. Pàgina 20

— Esports AVUI, dimarts, 25 maig 1976 Pàgina 20 La mort de Bonavena, un ater de faldilles Detenció del vigilant del bordell on el boxador argentí fou assassinat Encara que la policia de Nevada Bo ha avançat fins ara cap raó que pugui explicar els mòbils del assas-sinat d'Oscar "Ringo" Bonavena, el sheriff del comtat ae Reno, Robert De Cario, ha suggerit que podria tractar-se d'un afer de faldilles En aquest sentit s'ha sabut que Bonavena va obtenir, ja fa uns me-sos una llicència per a contraure matrimoni amb una de les prostitu-tes del bordell on va ésser assassinat. A més a més, De Cario ha revelat també que "Ringo" havia tingut una baralla amb el guardià del bordell, Willard R. Brymer, encara que no especificà els motius. S\ fet és que Brymer es troba de-tingut per la policia com a sospitós d'haver comès l'assassinat. Això pot tenir una forta relació amb la denún-cia que la setmana passada Bonave-na presentà per assait de la "roulot-te" on vivia i en què foren destruïts efectes personals, el passaport entre altres. La policia ha revelat que l'au-tor de l'assalt era Brymer. que vivia BREU ALPINISME. — Els components del Centre Excursionista de la co-marca del Bages han instal·lat el penúltim campament, el que fa cinc, a una altura ae 7.420 metres molt a prop ja del cim del Makalú. de 8.481 metres. CICLISME. — La clàssica Bur-deus-Paris, de 577 quilòmetres, ha estat guanyada pel belga Walter Go-defroot, en un temps de 13 hores, 27 minuts i 34 segons, a un promig de 42.210 Kms/h. establint un nou rècord de la prova. Després d'ell, entraren Van Springel, a 4.14, Cha-mel, a 8.27, Verbeeck, a 9.28 etc. ESCACS. — Ahir va arribar a Barcelona el campió mundial, el so-viètic Anatoli Kàrpov, per celebrar unes exhibicions de simultànies a la nostra ciutat (Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat, Diagonal 530, avui a les 17 hores), a Tortosa, Sabadell, Manresa, Centelles i Mataró. El cam-pió aprofità per recollir, ahir, 1'" Os-car Mundial" instituït per l'Associa-tion Internationale de la Piesse Echiquienne i enguany patrocint per "El Corte Inglés". TAEKWONDO. — Espanya va guanyar el primer lloc dels I Cam-pionats d'Europa celebrat la fi de la setmana passada a Barcelona mer-cès a la victòria d'Izquierdo (pe-sants), el segon lloc de Vicent (sú-per lleugers) i els tercers de Mar-tín i Martínez (minimosques) Mar-chan (mosques), Casas (galls), Villamir (plomes) i Secorum (mit-jans). TENNIS. — 5—0 és el resultat de-finitiu de l'eliminatòria de Copa Davis entre Itàlia i Iugoslàvia. Pa-natta guanyà el quart punt en ba-tre Franulovic per 6—1, 1—6 i 6—3 i Barazzutti vencé Pilic per 0—6, g—4 i e—4 i conquerí el cinquè punt italia. — Orantes. amb 145 punts, en-capçala la classificació general indi-vidual del Grand Prix malgrat ha-ver perdut la final individual dels campionats d'Itàlia davant d'Eddie Dibbs. Kary, Edmondson, Fibak i Jauffret ocupen els llocs següents en un altra 'roulotte" prop de ia del boxador argentí. Per altra banda, el sheriff del com-tat ha informat també que li havien arribat rumors de que Bonavena ha-via causat probiemes al bordell "Ran-cho Mustang" (a 35 milles de Reno) però que no havia rebut cap denún-cia per part cel propietari. I l'assump-te torna a complicar-se perquè el propietari, Joe Coniorte, és el pro-motor del darrer combat que l'argen-tí disputà a Reno, per acabar-ho de arrodonir, l'arma del crim —un fusell del calibre 30.06, una espècie de ma-ta-elefants— pertany igualment a Conforte. Finalment, de passada, podem dir que Brymer havia estat condemnat altres vegades per tenència de dro-gues i per assalt. DORA BONAVENA, ACUSA La dona de "Ringo" Bonavena, Dora informà diumenge a Buenos Aires que el seu marit li havia co-municat per telèfon que havia rebut recentment amenaces de mort, i que-es trobava amb molts problemes. Dora afegí: "Únicament jo conec els noms dels que han causat problemas - "Ringo" i els faré saber en el mo-constítuït un problema seriós a la seva vida esportiva. Setè en el ranking dels pesats, Bo-navena era. dins la seva categoria, el boxador argentí més destacat des de l'inoblidable Firpo. Campió sud-americà d'aficionats el 1962, passà al professionalisme el 1964 i disputà 68 combats; en guanyà 58, en va per-dre 9 i en féu un nul. Recordarem que aguantà els 15 assalts per al títol mundial davant Alí. Rifé i Torres, nous tècnics L'estada de Michels dóna els primers fruits ALI-DUNN Aquesta matinada passada Muham. mad Alí (ex-Cassius Clay) i el bri-tànic Richard Dunn s'hauran enfron-tat per al títol mundial dels pesos pesats a Múnic. Un combat que no ha despertat gaire expectació si no és per l'accident sofert pel campió en el moment del pesatge. Es va enfonsar la tarima on hi havia ins-tal·lada la bàscula sense que, afor-tunadament, passés res d'irreparable L'àrbitre principal ha estat l'alemany Thomser i els auxiliars l'espanyol Perotti i el francès Baldeyrou. ment oportú" UN HOME POPULAR Oscar "Ringo" Bonavena era un home popular a tot arreu. Com passa amb Muhammad Alí, encara que sen-se les motivacions polítiques o ra-cials del nord-americà, l'argentí no podia callar. Únicament hi havia un tema que preferia no tocar: la cir-cumstància de no poder amagar que tenia els peus plans i que això havia QÜ:NIELA Alemanya - Espanya Calvo Sotelo - Valladolid Coruna - Múrcia Rayo - Ensidesa Sant Andreu - Màlaga Alavés - Càdiz Terrassa - Castelló Tarragona - Barcelona At Córdoba - Osasuna Tenerife - Celta Burgos - Huelva Sestao - Leonesa Vila-real - Llevant Orihuela - Linares BÀSQUET El Joventut, també campió de júnior El Joventut de Badalona s'ha proclamat campió d'Espanya de bàsquet júnior en guanyar la fi-nal a La Salle de Barcelona (77-76) en un partit jugat a Vi-naròs. La igualtat ha estat la nota dominant d'un partit emo-cionant fins al darrer moment. El primer temps també acabà amb mínima victòria del Joventut per 38-37. El tercer Hoc ha estat per al Bar-ça, que guanyà el San Viator per 94-74. El torneig ha estat un èxit per als equips catalans, que han aconseguit totes les primeres classi-ficacions, mentre el gran derrotat ha estat el Real Madrid. EUROBASQUET FEMENÍ DERROTA Espanya, en perdre amb Txecos-lovàquia per 69-34, ha quedat elimi-nada de la fase final de l'Eurobàs-quet femení que es disputa a Fran-ça. Ahir s'inicià la fase final en la qual participen: Polònia. Txecoslovà-quia. URSS. Bulgària. França. Ità-lia i Iugoslàvia. També ha començat la fase de consolació per als llocs octau i tretze. Com que valen els resultats obtinguts a la fase prèvia, Espanya compta ja amb dos punts per haver-hi triomfat d'Holanda. Ahir s'enfrontà amb Alemanya Fe-deral, equip que ja havia vençut a la fase de classificació i va per-dre per 50-40. tot i que guanyava a la mitja part per 26-23. Avui Es-panya jugarà contra Bèlgica i des-cansarà dimecres i dijous. Diven-dres jugarà contra Hongria i dis-sabte contra Romania. Michels ha aprofitat la seva es-tada a Barcelona ja que despres d'entrevistar-se amb ambdós juga-dors, Rifé i Torres varen firmar ahir cam a tècnics del club i adjudants de l'holandès per a la propera tem-porada. Tant Torres com Rifé són il·lusio-nats amb aquesta nova tasca que els permet de seguir lligats al Bar-ça. Tots dos reconeixen que podrien canviar d'opinió al final de la pro-pera temporada, si les coses no sur-ten segons llurs desitjós però creuen que el fitxatge de Michels ha estat un encert de cara al futur immediat del Barcelona. SEGONA DIV;S:O El Terrassa, malament La Segona Divisió, quan manquen solament dues jornades per acabar la Lliga, sembla aclarir-se en els llocs punters: Celta i Burgos poden ser dos segurs primeres. Quant als llocs darrers, el Terrassa va de mal en pitjor i pot ser que finalment acompanyi el Gimnàstic a Tercera. Resultats: Calvo Sotelo - Valladolid 1—0 Coruna - Múrcia 2—3 Rayo - Ensidesa 5—1 Sant Andreu - Màlaga 0—2 Alavés - Càdiz 2—1 Terrassa - Castelló 2—4 Tarragona - Barcelona At. 3—1 Córdoba - Osasuna 3—0 Tenerife - Celta 0—1 Burgos - Huelva 1—1 Classificació Celta 36 19 10 7 40 19 48 Burgos 36 18 11 7 50 30 47 Màlaga 36 20 5 11 68 33 45 Valladolid 36 15 11 10 42 24 41 Tenerife 36 14 11 11 49 42 39 Barna. At. 36 13 13 10 43 43 39 Coruna 36 16 6 14 41 33 38 Córdoba 36 16 5 15 44 42 37 Rayo 36 16 4 16 46 46 36 C. Sotelo 36 13 9 14 40 48 35 Huelva 36 13 8 15 33 40 34 Càdiz 36 12 9 15 44 41 33 S. Andreu 36 13 7 16 34 44 33 Castelló 36 10 12 14 38 45 32 Alavés 36 11 10 15 31 40 32 Múrcia 36 13 5 18 43 56 31 Ensidesa 36 10 11 15 30 45 31 Osasuna 36 13 5 18 45 55 31 Terrassa 36 10 10 16 29 43 30 Tarragona 36 10 8 18 29 50 28 TERCERA DIVISIÓ Un ex-primera, a Segona També falten dues jornades _ Tercera Divisió per a finalitzar la Lliga i entre els tres primers equips de la classificació general ni ha el futur campió, malgrat que els altres dos tinguin serioses opsions de dis-putar la promoció. RESULTATS Classificació (Grup III): Huesca-Girona: Eivissa-Ontinyent: Calella-Gandia: Vinaròs-Mallorca: Mestalla-Sabadell: Vila-real-Lle v an t: At. Balears-Masnou: Olimpic-Manresa: Villena-Constança: Lleida-Endesa: 2—1 2—0 1—2 2—1 0—1 1—0 5—0 2—0 0—1 2—0 Llevant 36 20 6 10 59 32 46 Huesca 36 18 9 9 60 33 45 Olímpic 36 16 12 8 43 28 44 Lleida 36 17 8 11 52 36 42 Girona 36 18 6 12 51 38 42 Mallorca 36 15 10 11 46 41 40 Gandia 36 17 6 13 42 40 40 Sabadell 36 16 8 12 49 32 40 Constança 36 15 7 14 43 37 37 Villena 35 13 11 11 38 32 37 Oijtinyent 36 14 7 15 36 31 35 Vila-real 36 13 9 14 42 45 3o Vinaròs 36 15 5 16 41 51 35 Endesa 35 13 8 14 32 34 34 At. Balears 36 11 12 13 41 42 34 Eivissa 36 13 7 16 47 56 33 Manresa 36 13 4 19 44 61 33 Mestalla 36 10 10 16 38 37 30 Masnou 36 9 8 19 44 74 26 Calella 36 4 5 27 19 88 13 XALETS Amb 80.000 pams2 de terreny amb moltíssims pins Fantàstiques panoràmiques, aigua i llum Prop de Montserrat per 790.000 pessetes Des de 75.000 ptes. ENTRADA i 11 ANYS DE FACILITATS ENTREGA IMMEDIATA informes tel. 246-37-39 (de 4.30 a 8JO) Roger de Vlaeminck torna a ser líder Protestes generalitzades en el "Giro" degudes a la manca de seguretats r-li , • i 1 • • T7< „ 1 1 „ „ ntrini-nív Qn í»GVO tamòbils de la mmitiva nn naren El coredor italià Francesco Moser va ser el vencedor de la quarta etapa del "Giro", corre-guda ahir entre Cefalu i Mes-sina, de 192 quilòmetres, amb un temps de 4 hores, 57 minuts i 26 segons. Moser va batre en l'esprint un grup de corredors molt nodrit en què hi havia tots els asos. L'italià s'imposà a Roger De Vlaeminck. Lasa, J- B. Baronchelli, Gimondi, etc. Un altre grup, dirigit pel bel-ga Sereu, entrà amb quasi dos mi-nuts de rettird. D'aquesta manera, De Vlaeminck recupera la "maglia" rosa que Ser-eu va tornar a portar diumenge PROTESTES Els ciclistes participants en la ron-da italiana han protestat per la multiplicació de caigudes i puntxa-des que han tingut de suportar en el transcurs d'aquestes quatre pri-meres etapes. Si afegim a tot això que, en primer lloc existeix encara la psicosi lògica deguda a la mort de Santiesteban, que les carreteres són massa estretes i tortuoses, amb pisos en mal estat i que produeixen relliscades continues, els corredors acusen l'organització que s'estan ju-gant la vida a cada moment i aques-ta no fa res per evitar-ho perquè continua veient-se els espectadors arran dels ciclistes mentre els au-tamòbils de la comitiva no paren de destorbar-los. En la tercera etapa Caltanisseta-Palermo es van registrar 45 punxa-des. Quasi res. Els accidents conti-nuen ensenyorint-se de les carrete-res i en l'etapa de diumenge va ser Galdós qui, degut precisament a un accident d'aquesta classe, va ar-ribar amb un minut i onze segons de retard. M0T0RISME G. P. de Iugoslàvia: Nieto ja és tercer LLET D'AMETLLES ...és bona i d'aliment Gran Premi de Iugoslavia de motorisme de la categoria de 350 cc i tercer de les classes de 50 125 i 250. Escenari: circuit d'Òpatija, al nord-est de la pe-nínsula d'Istria, a la república Federal Eslovènica. Les curses de diumenge passat d'aquest gran premi puntuable per al campionat mundial representaven un fracàs total dels pronosticadors que havien gosat assenyalar els més qualificats pilots com a vence-dors de cada una de les categories i s'equivocaren én totes, excepte pel que fa a la de 125 cc. en què triom-fà Bianchi i hi restà tercer Pileri, de tal manera que els dos pilots italians duen una bona aventatge als seus seguidors pel campionat. A la classe de 50 cc fou el suís Graff el guanyador, per sobre d« Rittberger, Nieto, Dorflinger i Kunz —segons, tercer, quart i cinquè— cosa que permet una classificació del mundial molt disputada ja qu« hi ha K u n z en primer lloc, amb 28 punts, Rittberger en té 27, Nieto arriba als 25 i Dorflinger es troba a un punt del madrileny. A les categories de 250 cc i de 350 es van registrar, també, unes bones sorpreses, marcant els quin-ze punts el primer classificat, l'ale-many Dieter Braun, a la classe in-ferior, i el francès Olivier Cheva-lier a la de 350 cc. Arxiu Municipal de Girona. Avui. 25/5/1976. Pàgina 21

— Esports AVUI, dimarts, 25 maig 1976 Pàgina 21 HANDBOL Espanya, més que bé L'empat amb Polònia, un èxit de la selecció Espanya empatà amb Polònia (19-19) en el darrer partit del Torneig Internacional d'Handbol disputat aquest fi de setmana al Pavelló Municipal d'Esports de Barcelona en presència de bastant de públic. El resultat és francament bo per a l'equip espanyol, tot i que la vic-tòria no fou a l'abast de la selecció de Roncero fins als darrer minuts, quan l'equip guanyava per . 19-16. Els errors d'última hora impediren de triomfar, i l'empat val de tercer lloc per als polonesos, mentre que Espa-nya, amb la mateixa puntuació, que-dà quarta per pitjor coeficient. Després d'uns inicis favorables als visitans. Espanya aconseguí d'arri-bar al descans amb un empat a nou. A mitjan segona part, Espanya ana-va endavant per quatre gols (16-12) fins que al final els polonesos acon-seguiren empatar. L'equip espanyol era format per: Perramon (Pagoaga); Manrique, No-vales (3), Novoa (1), De Andrés (1), Uría (6) (5 de penal), López Bal-cells (1), Albizu (5) (2 de penal), HOQUEI Campanada del Vilanova El Vilanova aconseguí vèncer el Barcelona al "Palau''. Aquest és el resultat més destacat dels partits d'anada dels quarts de final de Copa d'hoquei patins. Si el Vilanova afina una mica podria qualificar-se per a la pròxima Copa d'Europa, mentre que el Barça quasi hi ha dit adéu, a menys que guanyi l'edició d'engua-ny. El Vilanova remuntà el partit a la segona part, després de perdre per 3-1. Val a dir que el Barça jugà sense quasi seguidors. Arenys de Munt-Caldes 9-5 Sentmenat-Reus 4-7 Vic-Voltregà 4-7 Barcelona-Vilanova 4-5 Pel que fa a la promoció a la Di-visió d'Honor, Terrassa s'hi manté en haver guanyat Calafell 6-2 (0-3) i també la Cibeles derrotà el Pilaris-ristas de Madrid 4-2 (1-2). Això vol dir que la capital estarà una altra temporada, pel cap baix, sense re-presentant a la Divisió d'Honor. Hernàndez (1), Morante (1), De la Fuente. MES QUE BE L'actuaeió d'Espanya en el torneig ha estat francament positiva. De pri-mer plantà cara a Romania perdent només per un gol immerescudament. Contra l'URSS fou diferent. Però també cal tenir present que Espanya estava cansada del primer dia. Con-tra Suïssa (17-12) jugà un bon par-tit i enfront de Polònia Espanya ha respost com cal. Realment no es po-dia esperar més d'aquest torneig, on hi havia presents la flor i nata de l'handbol mundial. Espanya ha demostrat que també podia ser present a Montréal. Però els errors d'uns i d'altres ho impe-diren. Ara caldrà treballar bastant de cara a Moscou. Els joves Manri-que. Uría. Novoa, Albizu Movales, Mario Hernàndez, Morante i De la Puente ho han fet bé. Ells són l'es-perança de la selecció que, a mans de Roncero, com a mínim pot espe-rar una renovació. CLASSIFICACIÓ Els resultats de la darrera jorna-da foren: URSS. 16; Romania, 16 i Espanya, 19; Polònia, 19 Classificació final: URSS, 7 punts Polònia-ó; (campió); 2on) Romania, 7, 3er) Polònia, 3; 4rt) Espanya, 3 i 5è) Suïssa, 0. El francès Pignard guanya al Montseny Mauro Nesti, segon classificat, continua líder de l'europeu de muntanya XIII Cursa de pujada al tenim que diumenge, per exemple, Gr 6, 9'15"38; 5. — Ketterer (TOJ-i. -I .. /-*! ,3.. CTTil', r·y C fi"ïfi»!;i • « ÍT n-XIII Cursa de pujada al Montseny, tercera prova pun-tuable pel campionat d'Europa de muntanya d'enguany. Itine-rari de 16,3 Kms des de Sant Celoni a Santa Fe. Temps sec i assolellat. Nombrós públic re-partit al llarg de l'itinerari, es-pecialment a les fites de sorti-da i arribada i entre els quilò-metres 10 i 14 de la carretera. Disputada segons el sistema de contra rellotge, totes les clàssiques d'aquesta modalitat, la cursa que tingué lloc abans d'ahir al Mont-seny una vegada més palesà el pro-grés d'un dia per l'altre augmentat de la mecànica i de la preparació automobilística europea, malgrat les modificacions cada dia més se-riosament restrictives, en batre's el rècord de l'itinerari, entre altres. Per raó de la forma de disputar-se la prova, tal vegada no podem parlar aquí d'una cursa emocionant, si és que no ens dirigim sobretot als lectors especialistes capaços d'apreciar aquesta emoció, no en les avançades d'un automòbil a l'altre, sinó en les condicions de què es va-len els millors conductors per a treure el millor partit de la màquina. En aquest sentit val a dir que les màquines més potents, quasi sem-pre conduïdes pels xofers més ap-tes, acostumen a imposar-se sobre les de menor cilindrada, en general. Però les excepcions eompten i, com diumenge, més d'un afeccionat s'a-legra que un dels seus favorits de les cilindrades petites arribi a asso-lir un lloc d'honor en fer el recorre-gut amb menys temps que ne un cotxe de categoria superior, així Un altre fracàs de Pérez de Tudela Fou ferit per un allau al penyal de Gibraltar La contradicció, el confusio-nisme i, al final, el fracàs, son quasi bé sempre constants en l'historial de Pérez de Tudela. Ara, al penyal de Gibraltar, aquesta constant s'ha confirmat una vegada més. En síntesi, el showman-escalador no ha asso-lit la fita que s'havia propo-sat. Es clar, però. que tot no ha estat tan senzill seguint ia tradició marcada pel nostre ho-me. ATLETISME Vallehermoso guanya la lliga de clubs Diumenge, a les pistes de la ciutat universitària de Barcelona es va disputar la final de Prime-ra Catagoria de la Lliga Nacio-nal de Clubs. Els pronòstics "avant-match" es van complir i el Vallehermoso, de Ma-drid. va ser el vencedor, imposant-se als seus rivals de la ciutat comtal, C.N. Barcelona, club organitzador, i F.C. Barcelona. No hi va haver grans marques, però sí una forta lluita èn quasi totes —Cambrer! Fe-liciti a la direcció pel regal fet a la meva esposa... No és una simple bagatel·la! —Per això no-més ho reben les dames, i única-ment a la nit. —Encara que .sigui així... Com els poden sortir els números? —Això mateix vaig preguntar jo a la Direcció... però no sé si dir-ho perquè tampoc í'ho ere*-rà... . .. . —Perquè no? Digui, digui, no ho divulgaré. Què li van dir? —Que els ho havien portat els Reis Mags. EL FOC NO TE SECRETS PEL NIU GUERRER RESTAURANT NIU GUERRER 4 forquilles Plaça Tetuan, 16 - T. S2§ 41 to Pàrking: pl. Tetuan, 40 lès proves, demostrant-se que el bloc del Vallehermoso és realment molt compacte perquè, salvant l'especiali-tat de perxa, classificar els seus at-letes en les tres primeres posicions. Quant a les marques, les més des-tacades foren els 78,678 de Tallón (F.C.B.) en javelina, els 64,50 d'Al-càntara (V.), en martell, el 14,2 de Lloveras (F.C.B.), en els 110 metres barreres, els 1.49,9 de Ballvé (F.C.B.) i Fernandez Ortiz (V.) en els 800 me-tres, els 3,52,4 de Martínez Bayo (C.N.B.) en els 1.500 metres i els 2,13 metres que superà el flamant recordman espanyol de salt d'altu-ra, J. Carrasco (V.). El seus poste-riors intents amb el llistó a 2,20, van fracassar. QUARRIE IGUALA EL RECORD DE WILLIAMS Els 9 segons, 9 dècimes que ja ha-via establert l'atleta Steve William» enguany, han tornat a ser igualalts per eq mateix a Atlanta (Geòrgia) i per quinta vegada en el seu palma-rès personal. Unes hores després, a Modesto (Califòrnia) Donald Qua-rrie va igualar la marca del seu company. Amb Quarrie són nou els atletes que comparteixen el rècord del món A darrera hora del diumenge Ms comunicats provinents de Gibraltar afirmaven que l'expedició havia as-solit el seu objectiu segons els ob-servadors que, des de la ciutat i ies platges properes, havien seguit l'as-censió dels mUntanyencs per la pa-ret Nord de penyal. El que preocu-pava en aquell moment era que no es pogués saber res de cert pel fet que l'emissora "Radio Gibraltar" no emet diumenges. Però els comunicats asseguraven que s'havia assolit la fita i que els tres escaladors es traslladarien de Gibraltar al Marroc per tornar a Espanya des de allà. CRUEL DESPERTAR Diumenge, doncs, hom podia anai a dormir tranquil. Però el desper-tar d'ahir ens va tornar a la reali-tat: Pérez de Tudela, Herreros i Fis-her no pogueren assolir l'objectiu a conseqüència d'un accident que naa-ria pogut tenir greus derivacions Segons notícies procedents de Gi-braltar. quan els tres homes eren a punt d'arribar al cim va produir-se un allau de pedres que arrossegà Pe-ez de Tudela uns metres més avall. Afortunadament, les cordes que el lligaven als seus companys impedi-ren la mort certa de l'escalador Els muntanyencs sol·licitaren per ràdio auxili a fi de salvar el cap ue colla; en aquell moment se sabia que tenia una ferida a una cama. Un helicòpter de les Forces Brità-niques destacades a Gibraltar salva-ria els tres homes i traslladaria Pé-rez de Tudela a l'hospital de l'aclau, on els metges li observaren fortes contusions. Segons aqueste* notícies, els ues escaladors hagueren de lluitar cen-tra un fort llevant quan havien co-bert tres quartes parts del penyal i atacaven un sector completamen' llis. Una informació de darrer moment assegura que Herreros i Fisher no van sofrir cap ferida i es troben perfectament i amb el desig de tor-nar a intentar una "gesta" qualJi-cada de "show" en els medis serio-sos de l'alpinisme. HERNIAT L'aparell "ODRAP" és suau i de màxima comoditat Perquè és sense ferros ni ressorts; només pesa 95 grams; amb banyador es porta sense notar-se. Es pot dormir portant-le i banyar-se per sor rentadís. Amb "ODRAP" l'hèrnia va reduïda i millorant. Es fabrica a mida, sota prescripció facultativa. "ODRAP", Travessera de Gràcia, 10 pral. (al costat Pl. Calvo Sotele). BARCELONA - 6. Autorització D. G. Sanitat 580. Consulteu al vostre metge. Horari 10 a 1 i de 4 a 7. tenim que diumenge, per exemple, el suís Jean Claude Béring. amb un Porsche Carrera del grup 3 —molt bé, en general tots els Porsche— as-solí una velocitat mitjana molt su-perior a la de diversos conductors dels grups 4, 5. 6 i 8, tots ells. en teoria, més potents. Els vint primers classificats van fer uns temps entre els 10'58"69 i els 8'44"14, cosa que significa unes velocitats compreses entre 89.086 Kms/h i 111.955 Kms/h. El rècord de la prova fou àmpliament batut pel cotxe de fórmula del francès Pignard que va superar els 109.545 Kms/h que assolí Jimmy Mieusset l'any 1973 amb la velocitat mitjana citada de 111.955 Kms/h. En gene-ral, els cotxes de fórmula van fracas-sar malgrat aquest èxit de Pignard i el tercer lloc assolit per Baturone. La classificació general quedà es-tablerta com segueix: 1 — Pignard (March 762), Gr 8 8'44"14; 2. —Nes-ti (Lola), Gr 6, 9'03"06; 3. — Ba-turone (Brabham BT 40), Gr 8. 9'12"67: 4. — Boeris (Osella PA-4), Gr 6, 9'15"38; 5. — Ketterer (TOJ-SC03). Gr 6, 9'25"51; 6. — Bos (Lo-la T-390), 9'26"83; 7. — Fernandez (Osella-BMW-PA-4), Gr 6, 9'32"24; 8. — Puigdellivol (Lola-T-294) Gr 6, 9'32"25; 9. — Greger (Porsche 910/ 3), Gr 6. 9'50"01; 10. — Schmid (SK-BMW Turbo) Gr 6. 10W36; 11. — Brunells (Lola T-290), Gr 6, 10'06"75; 12. — Bartels (Porsche Carrera RSR), primer del Gr 5, 10'14"11; 13. — Maner (Opel Ka-dett), Gr 5, 10'16"52; 14. — Bering (Porsche Carrera), primer del Gr 3, 10'17"82; 15. — Trabal (Porsche Carrera RSR), primer del grup 4, 10'23"84; 16. — Ortelli (Renault Al-pine). Gr 5, 10'27"95; 17. — Gòring (Porsche Carrera), Gr 3, 10'33"88; 18. — Bonnemaison (Porsche Carre-ra) Gr 3, 10'43"76; 19. — Porino (Osella) Gr 6, lü'46"27; 20. — Xavi (Simca-Rallye 2), primer del Gr 2, 10'58"69. Claudio Cabé (Alfa Romeo 2000 GTV) fou el primer classifi-cat del Grup 1. Jimmy Mieusset, després d'una gran sortida, es des-pistà i no arribà a classificar-se. STUC* BECATS Mòduls resistents de formigó Rècord de temps en la cons-aratat. tracció. Acabats del tot. Resistència al foc. m XALETS PRÀCTIC Més barats, perquè són fabri- Diversitat de models, cats en sèrie. Sol ·liciteu informació sense compromís: hormipreta FACTORIA I ADMINISTRACIÓ: Cra.d'lgualada·S'nTéls.í977)880124i88Q224 Nom HHH STA COIOMA D€QUERAlXr?»nagooaï Adreça. Població. Tel EXPOSICIO I VENDES: C<Mandrí,62 Tete.2T!9310 212 4146 (contest automàtic) BARCELONA-6 i C.E.M.S. FIVALLER CENTRE HOMOLOGAT (RECONEGUT SUPERIOR) GRADUAT ESCOLAR - COU BATXILLERAT 5è i 6è - FARMACIA BUP OBERTA MATRICULA CURS 1976-77 I CURSOS D'ESTIU *VBA. JOSEP ANTONI, 580 (JUNT MUNTANER) TEL. 254 28 85 ARIBAU, 1 (JUNT UNIVERSITAT) TEL. 254 5442 UNA NOVETAT LLARGAMENT ESPERADA MISSAL DE DIUMENGES 1 EESTES textos dels tres cicles dominicals i de les principals festes de l'any, amb excel·lents introduccions i comentaris a les lectures. Editorial Balmes Publicacions de I Abadia de >lontserrat de venda a totes les llibreries Arxiu Municipal de Girona. Avui. 25/5/1976. Pàgina 22

Espectacles AVUI, dimarts, 25 maig 1976 Pàgina 22 CINEMA "Al otro lado del espejo" S'ha estrenat al cinema Petit Pelayo la pel·lícula de Jesús Franco Al otro lado del espejo. Exercici veloç de terror psico-lògic amb Emma Cohen i Ra-miro Oliveros. Jesús Franco és l'home-orquestra del cinema castellà. En les seves pel·lícules ho ía quasi tot i de pres-sa. Fa els films d'avui per a demà. Sap que són obsolets i s'afanya a reproduir-los. Es capaç de rodar quatre pel·lícules alhora i de fabri-car un "porno" (una "Justine" que no té res' a veure amb Sade) pel santíssim barri de la Catedral bar-celonina. Realment sempre complau veure un senyor fent pam i pipa a la censura que tot ho aguaita, peiò això no vol dir que, d'una entrema-liadura, hagi de sortir-ne un bona pel·lícula.- Això és el que passa amb Jesús Franco. Al otro lado del espejo és la his-tòria d'una noia controlada parapsi-pare mort. La xicota, amb un edip cològicament (es diu així?) pel seu per a caure-hi d'esquena, assassina tots els seus pretendents. L'únic company que pot tenir és el seu pa-re... difunt. Espiritisme, un Freud casolà i el mirall són els elements fonamentals del film. Els trets am-bientals (l'ensopiment de la burgue-sia refistolada, els dubtosos perso-natges del teatre...) són accessoris dels personatges, són afegits per mo-tivar l'atenció i perquè no et fati-gui el sol mecanisme que perpetua l'acció del film: la fixació eròtica amb el pare. El mirall és el mitjà de contacte entre noia-viva i pare-mort. Els mi-ralls ja han fet molt de servei a la fabulació. Són un test (la madras-tra de Blancaneu, els vampirs que no s'hi veuen), però sobretot un agent mortal. Narcís va morir-hi, la Maria Casares de Cocteau els tras-passa i coneix l'ordre de la mori, Welles rebentant els espills de La dama de Shangai castiga el mite ae Rita Hayworth-Gilda i Emma Cohen mor quan el seu mirall s'esmicola. Aquesta mítica de l'espill ve —se-gurament— de fet que la cara és el mirall de l'ànima, però nosaltres ens hem d'emmirallar en alguna banaa per saber quina cara-ànima fem o, si més no, què fa el gra de la galta. Potser ja ho han fet, però cal un estudi a fons del mirall. Ara per ara, és evident que té un misieri (tant com literatura i metafísica; molt a la mida de les pel·lícules de fer por. Es quotidià i sospitós, per-fecte per la intriga. Per aquesta raó l'agafa Jesús Franco. Ell posa el mi-rall i tots plegats hi posem l'angoi-xa. Si patiu amb Al otro lado del espejo, doncs, serà ben bé per cui-pa vostre. Es clar que, potser, aquest surrealisme sense envelat culturalis-ta és més honest, paorós. TOMÀS DELCLOS OPERA "Lohengrin" al Teatre Principal Enguany, per sisena tempora-da consecutiva, l'Associació Va-lenciana d'Amics d e l'Opera (A.V.A.O) ha muntat el festival anual que, amb representacions de categoria internacional, ha tornat a València la facultat de tenir contacte directe amb aquest gènere tan peculiar i fas-cinant que és l'òpera, espectable que, des de fa molts anys, era en aquesta ciutat un fenomen meteòric de predicció difícil i d'estabilitat precària. I, encara que és cert que queden molts problemes per resoldre, entre ells el de fer possible una difusió popular de l'espectacle, ara exces-sivament car per a butxaques mo-destes, almenys s'ha fet arrelar no-vament a València un gènere que semblava definitivament inabastable quan s'estroncà, cap a la fi dels anys 1920, el costum d'organitzar temporades fixes al Teatre Princi-pal. Ara, doncs, gràcies a l'AVAO. (prop de 1.300 socis que financen les representacions, ja que, com és na-tural —a casa nostra—. l'estat no presenta: SISA presentació del seu nou disc iii GALETA GALACTICA dimarts a dissabte11,30 nit dijous 27:7,30 i 11,30 diumenge 30:7,30 tarda diSCOS: •Z&&&EDM3SA TOROS Bernadó, el millor Diumenge (23 de maig) a la plaça Monumental amb menys de mitja entrada es van torejar sis toros dels ramaders fills de Bernardino Jiménez Indarte, de Linares. El geni d'aquests toros va cristal-litzar de la següent manera: Al pri-mer, li calia una pica més, tenia nervi i arribà molt descompost a la "muleta"; el segon era molt bleda; el tercer noblàs, el quart millorà durant el torejament, el cinquè en-vestia caminant dè costat, i el sisè fou també molt suau. El primer, el segon i el quart van escometre el cavall una vegada, el quart féu caure el cavall; el tercer va suportar tres piques i el cinquè i sisè una pica i una altra de molt fluixa, el darrer encara féu cau-re el cavall. Hi reapareixia en Joaquim Ber-nardó, el torero de la terra, després de l'última greu enganxada que va tenir a la nostra plaça. Molt valent amb el seu primer. Va treure el toro del cavall amb unes i "chicuelinas" que Chicuelo mateix hauria signat. Brindà al doctor Olsina, començant la feina assegut a l'estrep de la ba-rrera. I féu un treball decidit, ma-Només fins al 7 de juny LA TRINCA AL "PARALELO" Set anys i un dia... de cançons TEATRE APDLÜ tant d'una punxada i una estocada. Tomb a la plaça. El quart, el va to-rejar amb la "muleta", citant de cara. No va trigar el públic a obrir uns ulls com unes taronges en veu-re el moment més artístic, ordenat, de més seny i polit de la tarda. Sen-se cap mena de dubte això és l'art de torejar. Pla voldrien tenir a Se-villa o Madrid un torero com aquest. Va matar de quatre punxades, amb "descabello" al setè intent. Un avís. Així i tot, diem que fou d'allò millor. Francisco Ruiz Miguel va fer una bona feina amb el seu primer. El to-rero es va bellugar alegre i vistós, però sense manar ni una vegada. Em permeto de dir que tot fou ràpid, sense estili. Va deixar menys de mit-ja estocada. Una orella. El cinquè no el va poder tenir i el torejà sense ofici. Va matar de dues punxades i més de mitja estocada. Antonio José Galàn va ser molt poruc amb el seu primer, que matà de dues punxades i un "descabello". Al sisè ens va donar gat per llebre, va fer molt teatre, i com que el pú-blic es deixà prendre el pèl, després d'una estocada i tres intents de "des-cabello" li van donar una orella. El pes dels toros en viu era de: 475, 514, 527, 549, 548 i 529 quilos, respectivament i per ordre de tore-jament. A. SANTAINES CIRES PRIMERES COMUNIONS FESTES INFANTILS LUIS CORTINA ABANS SALA MOZART Passeig de Gràcia, 89, Atic. 5è Telf. 215 39 10 A L'ESCOLA THAMAR NOMÉS HI HA PLACES DE PREES COLAR I 1r D'EDUCACIO GENERAL BASICA, JARDINS PLENS DE SOL I VEGETACIÓ, CUINA PRÒPIA SERVEI DE COTXE Preguem demanar entrevista amb antelació 212-06-96 AUTO FARPER Més de 100 cotxes d'oca-sió, semi-nous, molts de menys de 2 anys, GA-RANTITZATS, gran asor-tit de models, venem a tota la província de Bar-celona, escrigui'ns o tele-foni assenyalant el mo-del que li interessi, pas-sarà un agent nostre a visitar-lo, sense compro-mís, amb el cotxe indical per a vostè Tels. 257-32-79, 245-37-94 i 256-81-05 AUTO FARPER C/ Còrsega, 374 C/ Castillejos, 329-331 C/ Mallorca.532-495 hi aporta cap subvenció real, per tal que no el confonguin amb un estat culte europeu), València se si-tua immediatament darrera el Liceu barceloní i davant les altres ciutats de l'estat espanyol en posseir un tea-tre d'òpera en actiu de manera re-gular, amb una sèrie de títols repre-sentats cadascun dues vegades, per a les dues sèries d'abonament. Aquesta temporada començà el dia 12 de maig amb La Favorita, de Do-nizetti. L'empresa procura d'ésser tan eclèctica com les circumstàncies li permeten i ha obert, doncs, la tem-porada amb una peça del darrer pe-ríode del bel canto que interpretaren Umberto Grilli. Adriana Smetanova, Vicent Sardinero i Antonio Zerbini en els principals papers. La companyia del Teatre de l'Ope-ra de Magúncia ha intervingut en el segon programa d'aquesta tempo-rada, que ha consistit en Lohengrin, anticipada als dies 17 i 18, puix que havia d'ésser la tercera òpera del cicle. La representació resultà veritable-ment esplèndida, amb una posada en escena summament atractiva, diri-gida per Wolf-Dieter Ludwig i amb la intervenció d'un compatriota nos-tre. Germinal Cassadó (l'autor de l'escenografia curiosament decaden-tista de La Clemenza di Tito mozar-tiana de la temporada passada del Liceu). Dietfried Bernet assolí un magnífic rendiment d e l'orquestra (que és la Municipal de València), especialment a partir del segon acte. Els intèrprets oscil·laren entre les lleugeres inseguretats de V o j i = lav Vujacic (Lohengrin), que anà supe-rant a mesura que avançava la re-presentació, i la positiva i rotunda tasca de Rolf Kühne (Telramund), Inge Paustian (Ortrud) i Hermann Patzalt Herald), Catherine Du val (Elsa) i Manfred Schenk (el rei) es mantingueren en un nivell interme-di, força estimable. Les decoracions, amb efectes lluminosos en els mo-ments culminants, eren suggestives i encertades. En resum: Un espectacle atractiu. ROGER ALIER BUTLLETÍ de subscripció (Es prega que els posseïdors de titol de comptepartícip no utilitzin aquest butlletí sino la carta que —si no l'han rebut— rebran en el seu moment.) Nom Cognoms Carrer N.° Pis Població Província Telèfon. Els prego que a partir del dia 1er. del més vi-nent (sempre que el butlletí de subscripció arribi a Premsa Catalana S.A. abans del dia 20) em subscri-guin al diari ««AVUI»» El pagament el faré de la forma següent: H Rebut per Banc o Caixa d'Estalvis (1) • Rebut presentat a domicili (2) C Xec adjunt C Gir postal n.° C Transferència Per als residents fora de Barcelona-ciutat: Vull rebre el diari per: Ï2 Correu • Correu aeri (3) G Per mitjà del Corresponsal Sr. Periodicitat: d • • Trimestral 840 Semestral 1.680 Anual 3.360 NOTES: (1)—Havent triat la modalitat de Banc o Caixa, desitjo que els rebuts siguin domiciliats en el Banc (Caixa) _ Agència núm Compte corrent (o Llibreta) núm Signatura El Subscriptor (2)—Reservat només als qui rebin el diari per repartidor o Corresponsal (3)—La subscripció té un sobrepreu d una pesseta diària dintre de l'Estat espanyol IMPORTANT: M interessa també adquirir TítoIsdeComptepartícipdel 000 pessetes (Mínim un màxim cent) \ Arxiu Municipal de Girona. Avui. 25/5/1976. Pàgina 23

Ultima pagina 1 AVUI, dimarts, 25 de maig 1976 Pàgina 24 TELEVISIÓ Testimoni - denúncia L ofegament momentani que m en-vaeix. quan provinent de fora arribo al meu nínxol de Barcelona —I anomenat astutament pis pels comerciants de ca-ses— és molt semblant al que sento en encetar aquesta crònica. Són tantes les notes acumulades i tan poc I espai del qual disposo per a desenrotllar-les! Faré avinent d antuvi que la crònica de diu-menge, era d'urgència. Una primera impressió només dels es-pais visionats. Al seu moment, en difon-dre s per antena, com serà el cas aquesta tarda d Un lloc entre els morts, me n'ocuparé amb més deteniment. Diumenge a la tarda, com és habitual, foren emesos per segona vegada i UHF els programes en català de la setmana: El Giravolt programat per a dimarts i que la primacia dels estudis centrals aplacà per a l'endemà dimecres i dime-cres, per idèntica raó, retardat una hora i acomiadat a la francesa per l'entrada de I avenç informatiu de Prado del Rey, i el Taller de Comèdies de divendres. D aquest Giravolt, en podríem dir mol-tes coses, de les quals la desaparició de 213 peces del Museu de Mataró. 213!, LA VERGONYA DEL PASSAT IMME-DIAT per boca d un interviuat, no se-rien pas les menys sucoses (a propòsit: <-,han pensat en les caixes fortes de Suïssa els mataronins?) Amb tot. molt més m impressionà, després de la con-versa amb Marta Mata i el tort fet a l es-cola catalana —en definitiva, a I escola sense adjectius— que evidencià, sentir parlar els veVns de I Escorxador Munici-pal. Quin català. Déu meu, I emprat per la gent jove! Quina diferència, quan el preguntat o la preguntada eren gent ma-dura. gran. Penso que una manera més plàstica i directa de palesar el mal que han fet aquests 37 anys d afrontosa dis-criminació cultural —i no som encara al final— no és possible. I que vagin dient els detractors de la televisió! A TRET — Amic Sergi Schaff, perdó pel Shaft que et vaig engaltar diumenge i del qual el linotipista és del tot aliè. No tant, potser, el detectiu de color. Perquè vegis que ací ningú se salva de la picota quan és meres-cuda. — A Fondo de diumenge a la nit aco-miadà la parella d invesgadors amb la qual hom havia conversat amb certa dis-creció. massa ditirambicament. Que ja han passat els temps de donar peixet, sen-yor Soler Serrano. Penso que d'ésser I e-missió en color hauríem vist aparèixer les roses a les galtes de la simpàtica parella de savis. JOSEP DESUMBILA PROGRAMA PRIMERA CADENA 14.00 (Només Miramar. Informatiu. Principat i Illes). «Aquí, ahora». (Color.) Telediari: 1.a edició. (Color.) «Salto mortal»: «Nàpoles». (Co-lor.) 16.30 Danses romaneses, de Bela Bartok Lletres catalanes: Un lloc entre els morts, de Maria Aurèlia Cap-14 30 15.00 15.30 16.40 MOT A LA FI Preus Aquest mes s'ha anunciat la puja del pa i dels cotxes. La primera noticia ha afectat molta gent. Fins i tot en diferents in-drets s'han organitzat manifesta-cions protestant per l'elevació del preu del pa. En canvi, l'augment del preu dels cotxes ha passat més desapercebut, sols afecta a la gent del ram i els qui en aquest moment s'havien plantejat la pos-sibilitat d'adquirir o de canviar el vehicle. Però els dos productes han experimentat un augment de preu i els dos nous preus es re-flectiran indefectiblement en el cost de ta vida. Són morts els treballadors que, en el seu conveni, han negociat que a mig any es reajusti d'acord amb l'augment dels productes; per això viuen pendents del per-centatge que ens dóna mensual-ment l'Institut Nacional d'Estadís-tica Ara bé. molts treballadors te-nen por que l'augment del preu dels cotxes —que només en com-pren un molt de tant en tant— si-gui equiparat a l'augment del preu del pa, que per sort o per desgràcia, l'hem de comprar cada dia. JOSEP M. ORTA many. Adaptació. Terenci Moix Realització: Sergi Schaaff Intèr-prets: Enric Majó, Àngels Moll. Rosa Maria Sardà, Montserrat Carulla. Jordi Serrat, etc. 1830 Programa infantil. (Color, par-cialment.) 20.00 Novel·la: «El collar de la reina», de Dumas, pare. Cap. VII 20.30 «Revista de toros». 21.00 Telediari: 2.a edició. (Color.) '21.25 «El final de la noche». Film ro-dat el 1942 per John Cronwell. Intèrprets: Fredirch March, Gleen Ford, Margaret Sullivan, Francés Deel. 23.15 Telediari: 3.d edició. (Color.) PROGRAMA SEGONA CADENA 2000 Polideportivo. 2130 Noticies al segon programa. (Color.) 22.00 Visita als museus. (Color)-22.30 «Maestros y estilos». 23.00 Música per a guitarra. (Color.) ALA VORA DE... La pistola que paralitza Es un invent nord-americà. Un invent temible. La «Taser AF1» és una arma que dispara dos projectils que po-den deixar qualsevol persona en un estat de descontrol muscular absolut, mitjançant una descàrrega elèctrica. L'afectat queda inconscient durant alguns minuts. L'inventor, californià, l'ha creat com una arma defensiva, útil per a lliurar-se d'assaltants i atracadors. El nombre d'a-gressions que segons sembla es produeix als Estats Units, en una progressiva escalada, justifica la idea. El preu de l'arma equival a unes tretze mil pessetes. Ja són prop de tres mil els nord-americans que han com-prat la «Taser AF 1». Balanç de la seva eficàcia: la pistola ha estat utilitzada dues vegades, a Nova York, amb èxit defensiu. I moitissi-mes vegades per a atacar! Una colla d'assaltants han cor-regut a comprar l'arma, han disparat contra les víctimes, les han deixades paralitzades i han pogut robar-les amb una comoditat i una impunitat sense precedents. Com diu l'expressió popular, que Déu hi faci més que no-saltres. S'ha demostrat, una vegada més, que no hi ha ar-mes defensives, que això de les armes defensives és tan fals com el pernil dolç dels nostres «snacks». Tota arma és fonamentalment ofensiva. Hi ha una excef>ció, natural-ment: la del ciutadà que utilitza una arma en legítima de-fensa. Però la humanitat ja és massa gran per a engan-yar-se, i el senyor John H. Cover, de Palos Verdes, Califòr-nia, ho havia de saber. La Gran Enciclopèdia Catalana dedica tres ratlles a les armes defensives, i en canvi alguns centenars de ratlles a les ofensives. Es una proporció ab-solutament justa, exigida per la realitat. La pistola que paralitza, doncs, és una nova arma hipotè-ticament defensiva i comprovadament ofensiva, que té l'a-vantatge físic que no mata i l'inconvenient psicològic que no mata. O sigui que permet d'assaltar sense el risc—per allò dels nervis— de ferir greument ningú, i em temo que aquesta impossibilitat d'assassinat farà que una certa gent es deslliuri de la por i dels escrúpols i es dediqui amb una tranquil·litat més gran a la violència. L'invent suggereix unes escenes de política-ficció: la pa-ralització de tots els ciutadans incòmodes, que es mouen massa, i la implantació de la «pau universal Taser AF 1». O potser no tanta ficció com sembla. De fa segles que els grups dominants tenen l'ideal de la paralització col·lectiva, i en alguns moments històrics els resultats han estat esti-mables, sense necessitat de la «Taser AF 1». Si alguna arma cal inventar no és pas la paralitzadora, sinó l'estimulant; no la que afluixa la musculatura física, sinó la que enforteix la musculatura ètica i mental de tota la societat. —Es una arma que ja està inventada —em diuen—. Es la democràcia. El que passa és que costa d'obtenir-ne la llicència. I em donen la raó: qualsevol arma és sempre ofensiva per aalgú. JOSEP M.ESPINAS RETALLS La paradoxa regional Per culpa de fixar-se només en raons purament econòmiques han fracassat fins ara els intents de reactívació de la vida regional. Per tal que una política re-gional pugui aconseguir unes fites im-prescindibles d eficàcia, cal no perdre de vista la prioritat absoluta dels plante-jaments socials de les regions. El gran problema encara és I excés d oferta de treball, que deixa tants i tants habitants del país en una situació datur forçós sorneguer, d infracol.lo-cació i fomenta alhora un atur senzill i pur. Una situació que contradiu, per al-tra banda, aquest dret solemnement proclamat per les lleis i que és potser el més fonamental de tots, el dret de guan-yar-se les garrofes. Si a les zones desenvolupades l atur crea tensions gravíssimes, a les subde-senvolupades genera quelcom que pot ser encara pitjor: una angoixa difosa, un retraiment. una desesperança sense cap altra sortida que lemigració interior o a lestranger. En definitiva, potser aniria bé de resu-mir tot això en poques paraules: mentre no s intenti seriosament: sincera abor-dar la qüestió regional des d un punt de vista predominantment social, tot el que es vulgui fer serà una tasca condem-nada al fracàs i continuarà dempeus aquesta paradoxa desconcertant que és el fet d ésser més difícil sortir dels sub-desenvolupament regional que del na-cional. La paradoxa d un país teòricament —econòmicament— pròsper i progres-siu. però ple de «bosses» de misèria o. pel cap baix de penes... (Joaquim Aranda, «Heraldo de Aragón» / 23-V-76) SENTIS I L'ACTUALITAT DEL PAIS «Si no hi ha partits, no hi ha organit-zació electoral, i si no hi ha eleccions, no hi ha Parlament.» «Sembla que, a alguns, el nom de par-tits polítics els preocupa i prefereixen emprar el terme «associacions». El nom no fa la cosa. S anomenin com s anome-nin venen a ser el mateix.» «Des de fa quatre mesos, en els periò-EL TEMPS Més nebulositat i tempestes aïllades Les altes pressions sallunyen dels PSfeos Catalans i fan oas a les baixes que portaran un augment de la inestabi-litat i, per tant, de la nebulositat, que ocasionalment formarà nuclis tempes-tuosos. Els vents bufaran de diverses di-reccions i possiblement amb menys in-tensitat. Les temperatures quedaran un xic retallades en comparació als dies an-teriors. AHIR: NEBULOSITAT ABUNDANT AL PAIS VALÈNCIA La nebulositat més abundant, amb cel cobert, s observà a les comarques cos-teres de València i Castelló, si bé sense precipitacions importants. A Tarragona i Barcelona, lennuvolament anà augmen-tant durant el curs de la jornada, fins a cobrir-se el cel a la tarda A la resta dels Palfeos Catalans la nebulositat fou varia-ble. però amb predomini de cels poc en nuvolats. Els vents dominants foren les brises, que arribaren als 50 quilòme-tres. Les temperatures pujaren aprecia-blement al País Valencià i a les Illes, mantenint-se quelcom altes a la resta. TEMPERATURES EXTREMES Alacant: 27 i 14 graus Barcelona: 22 i 15 Castelló: 25 i 15. Ciutat de Mallorca: 26 i 11. Girona: 23 i 10 Lleida: 28 i 14. Lleida: 28 i 14 Perpinyà: 23 i 10 Tarragona: 22 i 13 València 24 i 16 LLEBEIG dics es pot dir pràcticament ei que es vol. entenent per això una norma de convivència i no d'agressivitat excessiva envers els altres espanyols. En quatre mesos no s ha segrestat ni un sol diari.» «Les lleis canviaran; primer, cal can-viar les lleis fonamentals. Si no es modi-fica el Codi Penal, no poden canviar d altres lleis, i així successivament. Es possible que, en una futura situació no molt llunyana, la llei de premsa no tin-gui raó d'existir.» «La premsa ha anat al davant, com un explorador de l'exèrcit: per això passa riscs, perquè està desmarcada. Però algú ha d anar a I avantguarda. I això ho ha fet la premsa i ho ha fet bé.» «A Espanya li convé tenir una configu-ració per regions; totes les que posseei-xin una personalitat i una existència pròpia han de tenir una fórmula d auto-nomia.» «El nom no fa la cosa. L Estatut va unir a la República, i alguns creuen que aquesta paraula significa allò.. No és així. La paraula és amplia i pot incloure moltes coses.» (Carles Sentis a «La Voz de Galícia» i 23-V-76) CUPÓ PRO CECS Premiat en el sorteig d anit passada Alcoi 041 Barcelona 860 Castelló 081 1 Girona 860 p Illes 961 t Lleida 225 r Tarragona 225 1 València 081 Alacant 502 Desarrugador i J HBM Ml BM9È NEl·L ENCREUATS 1 234 5678910 HORITZONTALS: 1. Lloc o objecte lliscós. — 2. Nombre de persones aplegades deliberadament per a un fi (plu.). — 3. Article. Clos, tan-cat. Cent u. — 4. Prefix grec que signi-fica «contra». Al revés, inútil. Er. — 5. Completament molls. Figuradament, maquinar. — 6. Anàtids. El qui com-ponia poesies i les cantava en els pri-mers temps de Grècia. — 7. Meitat. An-tiga llengua provençal. Fill d'un fill. — 8. Pronom. Ombrívol. Pronom. — 9. Que té cirrus. — 10. Causava una pena moral. VERTICALS: t. Relaxació. — 2. Que no té nom d autor. — 3. Al revés, cent cinquanta. Al revés, gep. Símbol del crom. — 4. Al revés, hortalissa. Símbol de l'escandi. Sentim. — 5. Porció de terra voltada d'aigua de tots costats. Damunt. — 6. Al revés, i plural, producte de l'ovari. Ali-ment. —7. Nom de lletra (plural). Símbol del radi. Inclinat avall. — 8. Arsènic. Pa-radís terrestre. No fet malbé. — 9. Fem sentir un clam. —10. Llibrera. SOLUCIONS: ej8}ajqin oi- — A wapiJO "1 6 — es 'u?P3 sv 8 — 1°0 BU SO i — UJEQ OAnis 9 — ajqos eill 9 — uiJO os ooi > — jo oi*1® oi e — n -wiuquv •3 z — jueuiexeiay i :SlV0liy3A BAeiuaiu-inj. 01- — y SÇUJIO N 6 — aw oeqo uig '8 — 30 6<YN L — apay soauv '9 — -MP-iO sdox S — Q-G AE euv * — 10 SNL0 <H E — 1 S8||00 3 Z — lieosinaa l. :S"IVlNOZlltíOH EL BON JAN