1976-06-19.AVUI.CALVO SERER EN LIBERTAD

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 19/6/1976. Pàgina 1

Any 1 — Número 50 Pren: 10 pessetes Schrfprfu d'l pesseta per transport urgent a Balears, Madrid. Saragossa i València Edita: Premsa Catalana S A. Barcelona. Director: Josep Faalí i Olivella. Redacció i Administració: Diputació. 284 Barcelona - 9 Telèfon 30100 54 (Barcelona 93) Tèlex: 54063 Tallers: Editorial Mencbeta S.A. Roger de Llúria, 35 Barcelona • 9 D.L.: B. 20.249 - 1976 5.000 milions de dòlars de crèdit L'ajuda podria dependre de! resultat de les eleccions Els cercles oficials han vist amb satisfacció les declara-cions del ministre alemany dé" Finances. Hans Apel. sobre la possibilitat que els principals països industrials es posin d a-cord en la pròxima conferència de Puerto Rico sobre la con-cesiò a Itàlia d una ajuda finan-cera extraordinària. Itàlia està invitada a aquesta conferència econòmica dei mon occidental, que se celebrarà a fmals d a-auest mes. per iniciativa del president nord-amencà Gerald Ford. CINC MIL MILIONS DE CRÈDIT El crèdit a italia seria col·lectiu i -tindria una dimensió notable, mes de cinc mil milions de dòlars, se-gons una font no oficial. Aquesta ajuda podria dependre del resultat de les eleccions, però un govern amb participació comunista no se-ria necessàriament un obstacle a aquest préstec: tot dependria de la seguretat que donaria el PCI sobre la continuacio d Italia en el món oc-cidental. EL LLENGUATGE Durant la guerra Frases com ara «Això va passar quan la guerra» o bé «Ens vam conèixer quan les vacances de l'any passat», són avui força usuals. Tan usuals com incorrectes. La in-correcció consisteix, simple-ment, en l ús de quan en lloc de durant. La redacció cor-recta d aquestes frases, doncs, seria: Aixo va passar durant la guerra i Ens vam conèixer durant les vacances de I any passat. Sempre hi pot haver, és clar, altres solu-cions: Això va passar al temps de la guerra i Ens vam conèixer en el transcurs de les vacan-ces.. Però el cas és que el mot quan és en tota ocasió un adverbi i això vol dir que sem-pre ha d'anar acompanyat — en el seu cas, preceònt lo S un verb- No se quan acóoaré. Üuan tu hi vas eli ja en torna. En cap cas, doncs no té la funció introductòria dels grups nominals —la guerra, les vaca-nes, etc.— pròpia de les pre-posicions. De fet, la preposició durant prové del verb durar Es la seva forma de gerundi que s'ha gramaticalizat. Durant la guerra vol dir, és clar, mentre durava la guerra. Alguns trac-tats gramaticals ometen aquest detall. D altres en par-len com d'un gerundi en funció de preposició o d'una preposició procedent d un ge-rundi. Tant és: són maneres de dir. El que ens importa, es-sencialment, és la funció efec-tiva de la forma durant d'ins-troducció dels grups nomi-nals. També hem topat, algun cop. amb una construcció com ara la següent: «Aquells ani-mals, quan vells, tenen el pèl més fosc». Encara què aquesta redacció sembla obeir a un propòsit de síntesi, no creiem pas que sigui ad-missible. L esmena adequada podria consistir en la simple in-troducció d una forma verbai: Aquells animals, quan'son vells, tenen el pel mes fosc. ALBERT JANE RUMOR DEMANA INTER ROGA-TORI PUBLIC El ministre italià d Afers Estran-gers Mariano Rumor, principal acu-sat en I escàndol Lockheed, de-mana ésser interrogat públicament. La premsa critica la comissió parla-mentària que investiga aquest cas de corrupcio. per la seva decisió de citar Rumor a declarar en sessió se-creta i sense concretar la data. Mentrestant, les últimes hores de la campanya electoral a Roma han coincidit amb una vaga de quinze minuts dels comerciants que així protestaven pel segrest de dos ma-joristes romans, un de viandes —ja alliberat sense conseqüències— i l altre, d ous i pollastres. SENSE NOTICIES DEL SEGRESTAT Res no se sap d aquest darrer. Re-nato Penteriani. segrestat fa dos dies per tres desconeguts davant casa seva. La policia pensa que aquest segon segrest pot ser obra de delinqüents professionals, que ara esperen que s assosseguin les aigües per a posar-se en contacte amb la família i exi^ir-li un rescat. Les trucades telefòniques i els mis-satges de suposats grups revolucio-naris que reivindiquen el segrest de Penteriani. són fets, segons la poli-cia. per «provocadors» o per mitò-mans. Un d aquests missatges exi-geix que es posi a la venda a preus Apujaran les tarifes de Correus A 4.500 milions de pessetes I any s eleva el dèficit de Correus i Telè-grafs, segons va declarar el director genera! de Correus i Telecomuni-cació. Juan Echevarria Puig. El pressupost d aquest organisme és de 25 000 milions de pessetes anuals. L única forma de salvar el dèficit, segons va declara el direc-tor general, és I augment de tarifes, que al seu judici son molt baixes en comparacio als darrers increments del cost de >a vida i les altres països europeus. Echevama opina que la pujada de les tarifes serà pròxima «Amb això — va dir— podrem millo-rar les retribucions dels funciona-ris». • L estatut d autonomia, avui (Ar-ticle de Joan Colomines): p 3 • Sobre les patents de catalani-tat (Article de Jordi Solé-Tura): p 3 • Tres militars processats per un incident (Crònica de la nostra re-dacció a Madrid, per Josep M. Puigjaner): p 11 • L'autopista travessa la frontera (Crònica del nostre corresponsal al País Basc. Robert Petit): p 12 • Nou oferiment de Giscard per actuar en la guerra libanesa (Crò-nica del nostre corresponsal a Paris. Josep Dalmau): p 14 • Apropament entre el COME-CON i la CEE (Crònica del nostre corresponsal a Brussel·les. Fran-cesc Verdú): p 15 • Un mort en un comici d'Eanes Crònica del nostre corresponsal a Lisboa Manuel de Seabra): p 15 • Ha quedat closa oficialment la campanya electoral (Crònica del nostre corresponsal a Roma. Alícia Fajardo): p 15 • Folklore viu: p 22 • Televisió: programes de la set-mana: p 23 molt baixos una gran quantitat de pollastres i ous. Tota Itàlia està vigilada per un ser-vei extraordinari de policies i cara-biners. i per la secció especial de lluita contra el terrorisme, en apli-cació de les instruccions del minis-tre de l Interior. Francesco Cossiga. que aixi vol impedir els atemptats i les topades violentes entre les dife-rents faccions polítiques. Ultra I oficial de carabiners ferit en una d aquestes topades, al qual ens referim en una altra nota. les darreres hores de la vigília electoral semblen transcórrer en .relativa calma. A Nàpols, dos joves del MSI han rebut una pallissa per part d un grup esquerra. Les lesions son lleus. No hi ha més incidents. Calvo Serer, en llibertat Va sortir ahir, al matí, amb una fiança de 300.000 pessetes CALVO SERER Minuts abans de dos quarts de dues d ahir. a la tarda, va sortir de la presó de Caraban-chel Rafael Calvo Serer, la lli-bertat provisional del qual ha-via estat decretada de mati. sota fiança de tres-centes mil Calvo Serer sortí de la presó en companyia de García Trevijano, alli-berat també uns dies abans, que havia entrat a esperar-lo uns mo-ments abans. Al carrer va ser salu-dat per un nombros grup de perso-nes. entre les quals hi havia el seu advocat, José Joaquin Díaz, i el diri-gent de Comissions Obreres. Mar-celino Camacho. Com recordaran. CalVo Serer ha-via arribat a Madrid, procedent de Paris, el darrer dia 3 de juny, on fou detingut a I aeroport mateix i. pos-teriorment ingressà a la presó. • Conferència de premsa p 2 MONTSERRAT a l'altar Missatge sardanista d'afirmació nacional Dijous, diada de Corpus, va celebrar-se a Montserrat el XXV Aplec de Catalunya. Dos actes van ser els més rellevants. D una banda, la sardana ballada a l entorn de I altra major del monestir, com pot veure s en la fo-tografia. De I altra, el manifest subscrit pels sardanistes —després d un ampli debat— en el qual es posa en re-lleu la nova situació política del país i el paper que hi ha de jugar la sardana. Dos actes que son testimoni de .la sintonitzacio i el compromís que la sardana ha tin-gut. des de sempre, com a primera manifestació popu-lar de! país. amb la realitat de la qual neix, i del paper aglutinador que, també des de sempre, ha tingut. Manifest p. 21 ^vrEieu?. A r&i vio^A eï \ rcoWS>ClCMT Que VJW VIATGE £N AU-TOÒMN1BUS COSTA L A U/\JUNTAN)EWT ffcS>£T£S . (Drets reservats Prohibida la reproducció.) Dissabte, 19 de juny del 1976 MADRID ITALIA Arxiu Municipal de Girona. Avui. 19/6/1976. Pàgina 2

Món AVUI, dissabte, 19 juny 1976 Ultlma hora CONSELL MINISTRES Ei procés reformista continua ei seu curs normai No hi va haver cap resposta a l'expectació pels últims esdeveniments Pàgina 2 Amb la imperturbabilitat gai-rebé estoica que el caracteritza, i malgrat els rumors escampats aquests darrers dies —que ana-ven des de la dimissió "motu proprio" fins a la cessió del càrrec per voluntat aliena—, el ministre d'Informació ha anat responent a les preguntes dels periodistes. El gel de la sala ha estat trencat per Pedró Calvo Hernando, el qual, en lloc de preguntar, s'ha adreçat al mi-nistre donant-li les gràcàes per l'acti-tud oberta i favorable a la llibertat de premsa sostinguda per Martín Ga-mero en els transcurs dels últims dies amb motiu de l'afer "Cambio 16". El ministre ha rebut modestament l'elogi i, després d'agrair-lo ha afe-git que des del dia que va seure per primera vegada a la taula del seu despatx ha estat conseqüent amb el que creia que havia de fer. "No he fet altra cosa —ha dit— que inter-pretar la política del govern". EL CONSELL NO HA TRACTAT DELS EX-MINISTRES LÓPEZ A la pregunta de si el govcyrn s'havia ocupat dels "esculls" amb què la política reformista ha ensope-gat darrerament, el ministre ha res-post que el govern havia examinat ERC: sopar d'homenatge a Sauret L'assemblea, no autoritzada a primers de juliol -I.-T-1 J »TTT-> /""» íaci mAmPnt Sa Una quarentena d'homes d'Esquer ta Republicana de Catalunya (ERC) van reunir-se ahir al vespre en un sopar per acomiadar J. Sauret, se-cretari general d'ERC, que després d'estar-se quinze dies a Catalunya tornava a França. L'Esquerra de l'in-terior va retre així un homenatge a un home que durant molts anys ha estat a l'alta direcció del partit; com a record, li fou lliurat un quadre amb la fotografia del president Lluís Compaoys. Presidien la taula, junt amb Sa,uret,. Heribert Barrera,, secre-tari d'ERC a l'interior, i un dels mi-litants més ancians del partit. En la conversa que vam poder te-nir els periodistes amb els dos homes clau d'ERC en aquest moment —Sau-ret i Barrera— van plantejar-se les qüestions d'interès actual: la recent separació del grup d'Andreu Abelló, la posició de l'Esquerra en les actuals circumstàncies i la recent no auto-rització .de la seva assemblea a Bar-celona. Al final del sopar, i despres de parlar amb els periodistes, els mili-tants d'ERC reunits van iniciar una petita assemblea per decidir l'actitud a adoptar davant la convocatòria i no autorització de l'assemblea del partit. Pel que van dir-nos, tenen ganes que aquesta assemblea pugui cel·lebrar-se el primer diumenge de juliol. -LÍBAN Nombrosos evacuats cap a Damasc La mort de l'ambaixador nord-americà a Beirut ha ac-tuat com a element detonador de l'èxode, cada vegada mes gran', dels civils europeus » nord-amçricans cap a Síria. Mentre el president sirià, As-sad. es troba a París, les eva-cuacions de nord - americans, britànics i francesos cap a Da-masc es van succeint sense in-terrupció. El president Ford ordenà ahir l'evacuació dels nord-americans re-sidents al Líban. Després d'una re-unió amb els seus principals conse-llers —Kissinger, Rockefeller, el cap de l'Estat Major, el sots-seeretari de Defensa, el director de la CIA i l'ex-enviat especial a Beirut— Ford tra-meté a l'ambaixada nord-americana a Beirut l'ordre de la "immediata i urgent" evacuació dels seus com-patriotes. En aquest sentit, ahir aquesta ca-ravana de ciutadans britànics i nord-americans sortí de Beirut la situació, que la considerava nor-mal, que el procés reformista conti-nua el seu curs. D'acord amb una al-tra intervenció de Martín Gamero, el Consell de Ministres no s'ha refe-rit al tema d'una possible presència d'ex-ministres amb el cognom de Ló-pez a les files del govern; aquest te-ma no ha estat objecte de cap co-mentari. Pel que fa al segon processament de tres militars —condemnats el mes de març en Consell de Guerra i ara a sis anys—, Martín Gamero ha precisat que el motiu del proces-sament és el següent: Dos d'aquests militars són acusats de no obeir un sentinella; i l'altre, d'haver insultat el sentinella amb motiu de la ma-teixa qüestió. El lector de l'AVül trobarà aquesta informació més de-tallada a la crònica de Madrid. AJUT A LA SECADA DE CASTELLA El Consell fou àmpliament infor-mat dels greus problemes causats per la gran secada en una àmplia zona de les dues Cast elles i que ha causat més de setze mil milions de pesse-tes en pèrdues. El govern ha indicat que ultimarà propostes concretes per a resoldre o ajudar la greu situació. ELS PREUS D'HOSTELERIA L'activitat turística, que ha estat motiu d'un informe de cojuntura en el Consell de Ministres, ha provocat una pregunta en relació a un Reial Decret sobre aplicació del règim de preus de vigilància especial a deter-minades categories d'allotjaments tu-rístics. Aquesta vigilància especial té com a objectiu que no s'ultrapassi un 20% d'augment dels preus que fins ara regien. REFORMA DEL CALENDARI DE FESTES El calendari de festes oficials que-da modificat de la manera següent: la festa del primer d'abril se supri-meix; el 18 de juliol i el 12 d'octu-bre són festes a efectes laborals i oficials; el dia 1 de maig ho es úni-cament a efectes laborals, i el 24 de juny, festa oficial, no té efectes la-borals. El futur depèn de les posicions que adopti CD Calvo Serer i Garcia Trevijano cap al partit dels demòcrates independents • i» cAn nartil·lí Dues hores després de la seva sortida de la presó de Cara-banchel, Rafael Calvo Serer tin-gué una conferència de prem-sa que durà una hora i mitja i en la qual estigueren pre-sents Antonio García Trevijano Marcelino Camacho, José Joa-quín Díaz de Aguilar, José Zu-bia, Juan Ferrando, Nazano Aguado i José Vidal Beneyto. Va afirmar que la detenció dels geus companys de Coordmacio De-mocràtica havia fet que es decidís a venir a Madrid per tal de mostrar-los la seva solidaritat. A més de les informacions rebudes a través de persones de Coordinacio Democràtica, el senyor Calvo Serer digué que la situació política actual havia pogut veure-la per mitjà dels diaris: , Aiegí que a Espanya pot passar de tot en cosa de setmanes: "La situaCio Quant a l'interès dels Estats Lmts en bona part, de la posició que adop-ti Coordinació Democràtica. Si Joan Carles ha resolt d'establir la demo-cràcia, no se la pot fer pas sense I'oposieió. „ . „ .. Quan ta l'interès dels Estats Units sobre Espanya, el senyor Calvo Se-rer va dir que mai no hi havia ha-gut una amistat tan sincera entre els dos països, ELS DEMÒCRATES INDEPENDENTS crates independents, són partidaris de la democràcia i de la independen-cia, sense cap condicionament his-tòric, social o econòmic. García Tre-vijano va afegir-hi que, a l'Estat es-panyol, hi ha avui centenars de mi-lers de ciutadans que estan compro-mesos amb el partit de la democracia i que, a aquests se'ls procurarà ofe-rir una fórmula original, semblant-ment al que les Comissions Obreres han fet en el món del treball. Va con-tinuar dient que seria convoeat un Congrés perquè hi participin els de-mòcrates independents Quant a les relacions del Rei amb el seu pare, el senyor Calvo Serer va dir que són de respecte profund, i que responia el mateix que don Juan: "no comment", Clamorós èxit de la TEMPORADA POPULAR DE BALLET Patrocinada per l'Excma. Diputació Provincial i l'Excm. Ajuntament de Barcelona SALO DEL TINELL (Plaça del Rei) "BALLET CONTEMPORANI DE BARCELONA" Dues darreres representacions: avui dissabte dia 19, nit, 10.30, i demà diumenge, tarda, 6.30 Venda de localitats a les taquilles de * Plaça Catalunya L una hora abans de l'espectacle, A de C: No al reformisme Ahir es va fer públic un manifest de ruptura En el transcurs d'una conferència de premsa calebrada anit al nou lo-cal del PSC (ex RSDC), va ser pre-sentat el comunicat oficial de la XVII Permanent de l'Assemblea de Catalunya, junt amb el "Manifest per la ruptura" que hi fou elaborat i una nota de solidaritat amb els tre-balladors de Motor Ibérica. El motiu que la conferència de premsa s'ha-gués ajornat des de la celebració de la Permanent, diumenge, fins ahir divendres va ser justificat en el fet que dues delegacions —les de CDC i PSC (ex RSDC)— van plantejar la insistir-se a la conferència de prem-necessitat —"'estrictament formal" va sa— de consultar els seus col·lectius. De manera excepcional —també so-bre aquesta excepcionalitat se'ns va fusió del document fins ahir tot dei-insistir molt— va suspendre's la di-xant ben clar que el manifest es con-siderava ja aprovat i que el secreta-riat —reunit ahir abans de la confe-rència de premsa— no era autorit-zat a derogar-lo. En cas de plante-jar-se la "situació d'extrema grave-tat" per a la política unitària que els col·lectius de CDC i PSC (es RSDC) no aprovessin el manifest, al secre-tariat hauria hagut de convi car una nova permanent.. Com ja vem avançar en la nostra edició de dimarts, l'orig;en del mani-fest roman en la necessitat de comp-tar amb un document base per a la campanya de mítings aprovada a la Permanent a proposta del PSUC. Quant al document sobre el refor-misme presentat per Justícia Demo-cràtica a la Permanent i unànime-ment assumit per l'Assemblea, va dir-se'ns que, per qüestions tècni-ques, no ens podia ser lliurat ahir El text íntegre del "Manifest per la ruptura" és el següent: "L'Assemblea de Catalunya, ins-tància unitària representativa àe les forces polítiques, sindicals i socials de Catalunya, davant la situació po-lítica actual, manifesta: 1. La política reformista del go-vern s'adreça a l'establiment d'unes lleis i institucions que volen amagar la supervivència dels interessos dels sectors polítics de quaranta anys ençà. El poble, malgrat els intents de marginació, eixampla la seva llui-ta, conscient que solament el rebuig del continuïsme i la derogació de les lleis i institucions del franquisme que intenten de perpetuar-lo, és a dir, solament la ruptura implica el retorn de la sobirania popular, i exi-geix l'amnistia i el restabliment de les llibertats polítiques i nacionals. 2. El reformisme, creant un clima de falsa democràcia i aplicant arbi-tràriament una tolerància i insegu-SABADELL Els forners acaben la tancada El conflicte dels forners de Sabadell s'ha acabat després de les negociacions que, ahir a la tarda, van tenir lloc entre els representants dels obrers tan-cats a l'església de la Purísima la Patronal. A les cinc de la tarda s'iniciaven les negociacions a la delegació co-marcal de Sindicats. A les vuit de la tarda era prevista una concentració popular a la plaça de l'Ajuntament. Però les forçes públiques —amb casc pero sense material antidisturbig— van impedir-ho. Cinc minuts després es formava una manifestació, que va començar amb unes cinc-centes per-sones i va acabar amb un miler, al passeig General Primo de Rivera. Els punts més importants d'aquest acord assenyalen que no hi haurà sancions ni represàlies per als tre-balladors en vaga; que, a partir de dilluns vinent, començaran a fer-se gestions per tal de trobar un lloc de treball adient per als quatre treba-lladors acomiadats, JOAN BRUNET Conferència no autoritzada La conferència-col·loqui que havia de tenir lloc ahir a la tarda a la sala d'actes del Col·legi d'Advocats de Girona i en la qual, sota el títol d'"Aspectes jurídics i polítics de l'Estatut d'Autonomia", parlava el professor Isidre Molas, no va ser autoritzada. retat jurídica, intenta dividir les for-ces de l'oposició. Davant això cal reforçar la unitat de totes les forces a l'entorn de l'objectiu fonamental de la ruptura democràtica. En aquests moments de lluità per la democràcia cal mantenir el pro-grama unitari per sobre de qualsevol particularitat, opció partidista o es-forç disgregador que vagi en contra dels quatre punts de l'Assemblea de Catalunya. La unitat ha de ser eixamplada fins a incloure tots els sectors democràtics de la societat per constituir així una sòlida ga-rantia d'assolir la democràcia. 3. La reivindicació de les lliber-tats polítiques i nacionals de Cata-lunya —a les quals no poï acnar satisfacció el "Régimen Especial para las cuatro provincias catalanas"— requereix una estratègia global de ruptura democràtica al conjunt de l'Estat. L'Assemblea de Catalunya, dins el seu 4t punt, crida a treballar per aconseguir una estreta coordina-ció en les lluites de totes les ins-tàncies unitàries i les forces políti-ques de l'Estat espanyol. 4. L'Assemblea de Catalunya en-tén que les llibertats no ens seran atorgades sinó que les hem de con-querir mitjançant la mobilització unitària, coordinada i pacífica de to-tes i cada una de les nacions i regions de l'Estat espanyol. Aquest és l'únic marc que pot garantir que la ruptura es realitzi dins el necessari procés de negociació unitària, condemnant al fracàs els esforços reformistes de fraccionar la unitat a través de pos-sibles negociacions excloents. Qualsevol negociació per la ruptu-ra ha de comportar explícitament l'exigència d'un període constituent garantit mitjançant la formació d'un govern provisional a nivell de l'Estat que permeti, per la sobirania popu-lar, la lliure configuració de les seves institucions. Per a Catalunya aquestes exigèn-cies es concreten en el restabliment provisional de les institucions i dels principis configurats en l'Estatut del 1932 com a via per arribar al ple exercici del dret d'autodetermi-nació i en l'existència d'un govern provisional de la Generalitat en el mateix moment de la ruptura demo-cràtica. LLIBERTATS! AMNISTIA! ;ESTA-TÜT D'AUTONOMIA! Catalunya, 13 de juny 1976." EL COMUNICAT En el comunicat oficial —que no podem reproduir per l'hora ja tar-dana en què ens fou lliurat i la seva extensió— s'insisteix en el refús al reformisme; es parla de l'informe de Justícia Democràtica; es denuncia la pràctica de la tortura, "que és una de, les formes més inhumanes de la violència institucionalitzada"; s'anuncia la campanya de mítings que difondrà el manifest per la rup-tura, i també una altra campanya que sota el lema "Salvem Catalunya per a la democràcia", propiciarà la lluita per tal "que no es puguin con-tinuar prenent decisions que condi-cionin el nostre futur com a poble o hipotequin la seva qualitat de vida" NECROLÒGIQUES Excm. Sr. | En ANDREU OLIVA I LACOMA Enginyer Industrial Vidu d'Esperança Feliu i Berenguer es va morir confortat amb els Sants Sagraments i la Benedicció apostò-lica, el dia 18 de juny de 1976 A C S Els seus afligits: fills, Rosa. An dreu i Mercè; filla política, Lucia de la Esperança Parera, néts, germana política Trinitat Feliu, nebots, co-sins, família tota i les raons socials "TALLERES OLIVA-ARTÉS, S.A." i "HILATURAS AUXILIARES, S-A." n'assabenten els amics i coneguts i els preguen de voler-lo tenir present en les oracions. L'enterrament serà avui, dia 19, a les 3.30 de la tarda, a l'Església Parroquial de Sant Pere de les Puelles, Plaça sant Pere s/n°, on s"oferirà una missa exeqvjial per al bé de la seva ànima. Casa mortuòria: Carrer Trafal-gar, 25, 1-2. NO S'HI ADMETEN FLORS NO S'HI INVITA PARTI-CULARMENT Seguidament el cadàver serà tras-lladat al Cementiri de Vic.