1976-07-17.AVUI.BIENAL DE VENECIA

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 17/7/1976. Pàgina 13

-Espanya AVIU, díssetofca, f? H9P6-«MH PREMSA Nícolàs Sartorius, processat Baixen les vencies de publicacions no diàries El processament contra dos escriptors, la sentència en el mes d'octubre sobre la cancel·la-ció del diari "Madrid" i la baixa de les vendes de les publica-cions periòdiques formen l'en-torn de l'actualitat del món de la premsa i editorials. Nicolàs Sartorius Alvarez, perio-dista i dirigent obrer, va prestar ahir declaració en el Jutjat d'Or-dre Públic. La causa ha estat ober-ta arran de la publicació del seu lli-bre òQué son las Comisiones Obre-ras?, de l'editorial "Gaya-Ciencia" També el Jutjat d'Ordre Públic ha dictat ordre de processament contra l'escriptor Jesús Torbado per cau-sa de la seva novel·la Sobresalto es-panol, que va ésser segre: ada el passat mes de març. S'imputa a Tor-bado l'expressió de conceptes inju-riosos per l'actuació política i la mfe-mòria de Francisco Franco. La sala tercera del Tribunal Su-prem ha dictat una sentència per la qual assen3'ala per al 18 d'octubre vinent la vista per a la decisió dels recursos interposats contra la cancel-lació del diari "Madrid" en el regis-tre d'empreses periodístiques. Per últim, enguany el volumen de vendes de la premsa no diària ha tingut una evolució negativa, que s'ha situat ja, des de gener, per sota de la mitjana i que va arribar al mínim —un 20 per cent— el mes d'abril, segons dades del Ministeri d'Informació i Turisme. ACTIVITAT POLITOA El PSP demana la llibertat f'D Lute" Dimiteix Alfonso Fernàndez Torres, president dei PS0E sector històric El Partit Socialista Popular ha donat conèixer el text del telegrama que serà lliurat al rei Joan Carles i al ministre de Justícia, que diu: "Tenint en compte que actualment hi ha trenta presos comuns, entre els quals Eleuterio Sànchez Rodrí-guez "El Lute", acomplint condemna per commutació de pena de mort so-ta la llei de bandidatge i terrorisme. Considerant derogació aquesta llei del 1971 i principi de la retroactivi-tat de llei més favorable segons l'ar-ticle 19 del Fur dels Espanyols, 24 del Codi Penal i 208 de Justícia Mi-litar, sol·licitem estengui indult a aquests penats per sentit raonable clemència inspirada per principis GALÍCIA (5) "Rexurdimento" literari i polític del segle XIX Els dirigents gallecs a remolc dels programes nacionalistes catalans Després de reduïda la revo-lució gallega del 1846, sorgei-xen els continuadors del na-cionalisme en la dècada del 1850, per una banda amb l'ac-te • polític del "banquet de Conxo", en honor d'artesans i estudiants, i per l'altra amb les publicacions literàries dels poetes Anón, Pinto. Posada i García Mosquera, entre d'al-tres. "O Rexurdimento", tant el polític com el literari, tin-gué un caràcter "regionalis-ta", atès que al regionalisme gallec li mancava una cohe-rència política. "O Rexurdimento", nascut de diversos corrents intel·lectuals, va estar principalment relacionat amb la denúncia de la situació que pa-tia Golícia. Citem tres fronts emi-nentment socials: el realisme de Rosalia de Castro, que identifica un poble oprimit i reflecteixen els seus problemes la colonització que pateix Galícia. En un altre front hi ha Pondal. que glossa les glò-ries dels avantpasats celtes i, mitjançant una poesia simbolista, incita el poble gallec a la llibertat i a la revolta. La poesia civil és protagonitzada per Curros Enrí-quez, el qual enalteix amb el seu compromís anarquitzant la lliber-tat i el progrés. La seva justifica-da rebel·lia contra del carisme des-pòtic del clericat —igual com Guerra Junqueiro a Portugal— és clarament il·lustrada en la seva obra O Divino Sainete. La literatura social a finals del XIX tinarà com a marc, entre d'altres. O catecismo do 1 rego (catecisme del pagès), de Lamas Carvajal, que és una repulsa rei-terativa del caciquisme, el qual es ironitzat juntament amb d'altres capes socials vinculaaes a l'explo-tacio del poble. La literatura gallega, vinculada tota ella a la cieiensa de Galícia, es diversifica en mcits i uiveiòos matisos: "Os Xogos Froraes" ce-lebrats a La Coruna el 1ò61 i mo-delats en la intencionalitat amb els de Barcelona del 1859; la pu-blicació oe 1 Àlbum de la Clari-dad; el diccionari d'Arce; la im-premta popular' de Carré Aldao; la Biblioteca de Martínez Salazar; i l'intent de Murguía de fixar el ga-llec són mostres ae la trajectòria menaaa en la postrevolució del 1846. sava la intencionalitat d'anar cap a un règim federal espanyol. Les alteracions polítiques que es pa-tiren a Espanya, feren que tant el document com les aspiracions dels assembleistes fossin superades en la seva executòria. Deu anys més tard es constituí a Coruna el Consell Federal de Galícia, el qual presentà un projecte de Constitu-ció per al futur Estat gallec. L'evolució vers un regionalisme polític mancat ,de matisos fou su-cursaíista del nacionalisme català. Es indespensable remarcar que els polítics gallecs anaren sempre a remolc dels programes i els esque-mes catalans, els quals foren d'u-tilitat moral però no pràctica, atès que a Galícia es donaven d'altres contradiccions diferents de les de Catalunya. El primer document rigorós de "Projecte de Constitució per a l'Estat Gallec" (1887) té les seves arrels en el llibre dè Valentí Al-mirall Lo Catalanisme (1886). En aquests anys existeix a Galícia una gran expansió del regionalis-me. Apareixen el 1889 Los regio-nalistas de Branas i Murguía, lí-ders del moviment. El resionalis-mo de Branas, publicat a Barce-lona, és el primer tractat doctri-nal de l'autonomisme gallec. D'al-tra banda, fa una valoració estè-tica de Galícia i de Catalunya, amb 1 una anàlisi, però, més sentimental que objectiva. El regionalismo de Branas apunta un programa eco-nòmic bastant coherent a curts ter-mini •—malgrat ser en gran part corporativista—, que mai no s'ar-ribà a realitzar perquè no comp-tava amb organismes d'execució gallega. El regionalismo de Murguía és un pamflet en resposta al discurs de Sànchez Moguel, llegit en la Real Acadèmia de la Historia de Madrid el 1888, que va teni una intencionalitat centralista i va ser un atac contra els moviments re-gionaJistes. Murguía no solament ía una rèplica a l'autor, sinó que analitza la decadència del centra-lisme i la vitalitat apoteòsica del regionalisme. Malgrat l'apoliticis-me del regionalisme gallec, Mur-guía —al meu parer —ía una anà-lisi més rigorosa que Branas tot predint certs fenòmens que més tard s'esdevindran a Galícia. LLIGAMS ENTRE GALÍCIA I CATALUNYA Murguía féu també una conferèn-cia davant la Lliga de Catalunya i hi remarcà les reivindicacions de tots dos pobles. Amb íes redaccions del Regla-mento de la Liga Gallega (1897) i de la Liga. Gallega del 1899 es clarificaren les idees i esdevingue-ren més «.clares les intencions dels líders gallecs influïts pel procés liberalitzador d'Irlanda. Un any després de crear-se la Solidaritat Catalana, nasqué Solidaridade Ga-lega (1907). L'slogan d'aquest or-ganisme era: "Fer una croada a favor de la sembra de la ciutada-nia a Galícia". El 6 d'octubre ce-lebrà a Betanzos un míting a càr-rec dels dirigents Lugrís Freire i Nicolàs Salmerón (fou la primera vegada en què el gallec es féu servir en un acte de propaganda política). Publicà "Catecismo So-lidario" i uns quants periòdics pro-pagandístics. Solidaridades Galega va ésser de curta durada, en man-car-li un treball entre les masses, desembocà en les Asambleas Agra-ruas de Monforte (1908, 1909 i 1911), que guadiren d'una gran in-cidència arreu de Galícia, i s'in-tegrà més tard en Acció Gallega (1911), organització político-social fundada pel capellà Basilio Alva-rez, encaminada i dirigida a de-nunciar el caciquisme imperant. El regionalisme ajudà a crear el 1916 "As ïrmandades da Fala", fundades per Villar Ponte, i de les quals serien protagonistes desta-cats Castelao i el poeta Cabani-llas. Les esmentades ïrmandades confluïren en l'Assemblea de Lugo (1918) amb el nacionalisme gallec. LLUITES CAMPEROLES CAMINS DISPARS La Galícia política de la sego-na meitat del segie XIX intenta vencent contradiccions i analit-zant camins, algunes vegades molt dispars i d'altres infantils per manca de models i iniciatives ade-quades. certs polítits com Pi i Mar gall recomanaren als gallecs que estudiessin un pacte federal i republicà astur-galaic, alhora que es fundava el Partit Republicà Fe-deral. A l'Assemblea Popular Federal de Santiago, celebrada el 1873 011 s'estudià el "Dret ae Iniciati'va '. hi assistiren 545 assembleistes què signaren un manifest on s "expres-si 1890, es creà FAsociaetó Re-gionalista Gallega, presidida per Murguía. Aquesta associació eon-solidà el moviment regionalista cap a una descentralització, tot es-tablint relacions amb catalans i bascos, agrupats en la revista bar-celonina "La Espana Regional", al mateix temps que a Galícia es fundava "La Patria Gallega", òr-gan de l'associació. A partir d'a-leshores es feren més estrets els lligams entre Galícia i Catalunya. Pi i Margall visità Galícia i més tard Branas concretà els 9etze punts de programa, paral·lels a les "Bases de Manresa", pronuncià també una conferència a la Uni-versitat ae Bsrcelona i fou man-tenedor dels Jocs Florals del 1893. En aquest període (1916), el sector camperol supera contradic-cions i s'aferma en la seva negati-va a pagar els "foros": les seves reivindicacions salten a la palestra de l'acció; de vegades s'enfronten i d'altres resisteixen, com ho de-mostra la negativa de pagar els impostos als ajuntaments, que menà al metrallament de campe-rols per la força pública a Sofàn, Nebra i Porto do Són. En aquesta lluita, molts intel·lectuals com Castelao i Cabanillas adoptaren posicions a favor de les classes po-pulars. Partint d'aquests esdeveniments, es creà la generació "Nós" (Nos-altres). Els seus components néi-xen en la dècada del 1880, són contemporanis de la generació d'Ortega, majoritatímaent petií-btirgesos, i posseeixen una rigo-rosa preparació universitària. La generació "Nós" obre una etapa d'estudis i recerques en el camp literari, arqueològic, econòmic; à nivell ideològic, oscil·la entre el nacionalisme de Risco, extrema-dament racista, més tard evolucio-nat cap el feixisme, i el progressis-me burgès de Xohàn Vicente Vt-queira, deixeble de Giner de los Ríos. Castelao és l'home amb més vitalitat i dinamisme que ofereix la generació "Nós", un home que s'identifica amb les masses popu-lars i les reivindicacions patriòti-ques d'esquerrà. XOSE LOIS GARCIA exposats a SM respecte a la neces-sitat que tota causa sigui atesa amb justícia. Stop. Signat Juan Maria Bandrés, José Bono, Miguel Castells, Tierno Gal van. Gonzàlez Encinar, Pedró Ibarra, Raül Morodo, Murillo Carrasco, Alejandro Otero, Ruiz Gi-ménez, Rodríguez Pardo i Rafael Sparza." ACTUALMENT HI HA 353 PRESOS POLÍTICS "Es difícil de calcular quants in-ternats podrien deixar la presó com a conseqüència de la reforma del co-di penal", han declarat a Logos fonts properes al ministeri de Justícia. Se-gons aquestes fonts, actualment no-més hi hauria a les presons 209 pre-sos per terrorisme i 144 per delictes de convicció política. GIL ROBLES FILL, A PRESIDENCIA DEL GOVERN José Maria Gil Robles, fill, va anar divendres, per segona vegada, a la presidencia dèl govern, per tal d'entrevistar-se amb el vice-presi-dent segon i ministre de la Presidèn-cia, Alfonso Osorio. Acabada l'entrevista, Gil Robles es va traslladar a la seu del partit Fe-deració Popular Democràtica, per donar compte al comitè federal del contingut de la conversació, i de la que va mantenir el dia 12. Per la seva banda, Gil Robles, a preguntes d'un redactor d'Europa Press, va manifestar que la conver-sa de divendres va ser la continua-ció de la celebrada fa dies. "Es tracta —va afegir— d'uns primers contac-tes exploratoris"-Amb aquest plantejament es po-dria assumir amb d'altres grups de l'oposició la tasca de fer possible la democratització. Gil Robles va puntualitzar que la posició del seu partit és molt flexi-ble en la forma i molt ferma en el fons. BIENAL DE VENECIÀ: L'OPOSICIO REPRESENTA L'ESTAT ESPANYOL La Bienal de Venècia, que co-mençarà avui, ha clausurat engua-el pavelló de l'Estat espanyol i, dins el recinte corresponent a Ità-lia, ha construït un pavelló en el qual es fa una gran exposició d'art i cultura democràtics corresponents als darrers quaranta anys. Ia responsabilitat artística d'aques-ta operació és exclusiva de la Bienal de Vanècia, sense que hi hagi parti-cipat cap organització política. Coordinació Democràtica i les ins-tàncies unitàries de les nacions i re-gions de l'Estat espanyol, convidats pel Comitè Itaíoespanyol, són avui presents a la Bienal per a presidir l'acte d'inauguració. Ha estat convi-dada, a més, una comissió de dotze artistes i intel·lectuals que també hi assistiran en nom de la comissió d'art i cultura de Coordinació De-mocràtica. En total la representació serà d'unes quaranta persones. En aquest sentit s'ha anunciat que San-tiago Carrillo no assistirà a la sessió. D'altra banda el batlle de Venècia i el president de la Bienal han dirigit una invitació, personal a Antonio García Trevijano, alhora que han es-tat lliurats sengles telegrames a la presidència del govern per tal que li sigui tornat el passaport, del qual fou privat el març del 1975. Ahir al migdia García Trevijano no havia rebut encara el passaport, per la qual cosa és probable que no pugui assistir-hi. DIMISSIÓ DEL PRESIDENT DEL P S O E HISTÒRIC El president del sector històric del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), Alfonso Fernàndez Torres, va presentar la dimissió del seu càr-rec. Un fill del dirigent ha confir-mat la dimissió i ha dit que el "nus gordià" de les raons de-la dimissió "és la tremenda incompatibilitat existent entre els membres del par-tit a l'interior i a l'estranger, prin-cipalment a Mèxic". El president, Víctor Salazar, ha declarat en aquest sentit, després de produir-se la di-missió dels directius Amorós, Tur-rión i Zarrias, que s'estan fent ges-tions per tal d'aclarir la qüestió i, ' pel que fa a Fernàndez' Torres, se li havia fet una moció per part de la comissió executiva del partit per unes cartes que havia fet en les quals feia Inculpacions falses. EL SEU FRIGORÍFIC DE DUES PORTES AMB EL CONGELADOR FARCIT DE PRODUCTES FRIORITZATS Visiti'ns i demani'ns preus, l'atendrà un expert Consell de Cent, 383 - Passeig de Maragall, 74 - Muntaner, ttO Barcelona AVUI I SEMPRE i TEELAK r UN BON DENTIFRIC! Synthol Cientiíical, S. A. BARCELONA