1976-05-26.AVUI.BEN POCA ANIMACIO A LA SESSIO

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 26/5/1976. Pàgina 12

-Espanya--ÀVUI, dimecres, 26 maig 1976--Pàgfna 12 Fraga distingeix entre reunió i manifestació "Les restriccions són necessàries en defensa de la mateixa llibertat" "El dret de reunió afecta el dret ciutadà de deliberar, per establir punts de vista comuns, el dret de manifestació corres-pon a la possibilitat cie prtvcla-mar, és dir, d'expresar col·lecti-vament aquests mateixos punts de vista col·lectius'', van dir el vice-president del govern per a Afers de l'Interior i ministre de la Governació, Manuel Fraga Iribarne, en el discurs de pre-sentació del projecte de llei de reunió davant el ple de les Corts espanyoles. "El problema d'una encertada i Justa regulació dels drets de les persones i dels grups socials conti-nua essent una qüestió important i difícil en l'organització constitucio-nal de cada país". Més endavant, el ministre es va dir que "en un es-tudi seriós dels drets humans i de les llibertats publiques, hauríem d'analitzar aspectes històrics, que ens revelarien com han sorgit en la consciència social la idea dels drets humans i les seves garanties consti-tucionals". Passà després a fer un estudi breu de les diferents posi-cions i cultures dels diversos països d'Occident i a la vegada en el seu conjunt, davant els "països de l'Est europeu, pel fet diferencial que aquells gaudeixen d'uns marges de llibertats públiques que en els paï-sos totalitaris no existeixen. Parlem amb claredat: tai condició és a la vegada un privilegi i un risc. Tam-bé els atenesos sabien que el siste-ma espartà era més eficient per a fer la guerra. Tanmateix no van re-nunciar a un sistema que, amb tots els riscs, van produir un Partenon, un Sófocles i un Aristòtil. mentre que, d'Esparta, tan sols en queda el nom". Passà el ministre a analitzar la responsabilitat del legislador en aquest sentit, i la transformació cons-tant que la regulació jurídica de les llibertats públiques ha sofert amb els anys. Aquí va fer una exposició històrica de l'evolució a partir del Renaixement fins als canvis revolu-cionaris del segle XVIII, i l'aparició del problema dels drets socials en el món industrial del segle XIX. TENDENCIES DESFAVORABLES "Una teoria actual dels drets hu-mans ha de mirar: a la vegada to-tes aquestes qüestions, va dir refe-rint-se a aquests fets històrics, i per això ha d'utilitzar també la tècnica de llibertat (límits als poders que poden oprimir aquests drets) i a la tècnica de la intervenció (garantia d'uns mínims econòmics, socials, cul-turals, etc.), però amb la legitima representació o participació de tots. Desgraciadament, les tendències ge-nerals del món actual no són favora-bles a aquest plantejament, perquè la sensació d'inseguretat tandeix a fer predominar, enmig d'una t-poca de magnicidis, de moviments terro-ristes, de l'alteració de "l'staíu quo" en moltes parts del món, la preocu-pació de la seguretat a qualsevol preu i al mateix temps molts dels plantejaments radicals d'avui (a di-ferència del que passava fa temps) es fan també amb menyspreu de la llibertat i la tolerància." Més endavant va dir com en aquests moments de transició, tenen especial vigència les paraules del ju-rista i Premi Nobel de la Pau Rene Cassin pronunciades al 68, "cap país, ni el mes desenvolupat, no pot enor-fullir-se de ser capaç de satisfer to-tes les exigències de la declaració del drets humans". Arribat a aquest punt es va referir als principis més bàsics i profunds d'aquest drets, com és el de la llibertat. "La llibertat s'oposa dons no a qualsevol limita-ció, va afegir, sinó a les limitacions immorals, anormals. Il·legítimes o dis-criminatòries. No existeixen, ni po-den existir en cap lloc, llibertats il·li-mitades i absolutes. Els límits poden 1 deuen establir-se en nom de) bé comú, i de l'ordre públic, però han de ser límits raonables, justificables PORTES BASCULANTS i controlables. Així mateix, aquestes restriccions són necessàries en de-fensa de la mateixa llibertat. En de-finitiva. com que l'home no viu sol. sinó en comunitat, ha d'acceptar que tota llibertat imposa responsabili-tats: si porta un cotxe, no puc beu-re mentre estic al volant. L'ordre ins-titucional ha de ser liberal, però no pot ser llibertari Tenim una respon-sabilitat social, o si es vol. hi ha una dimensió social de la llibertat per-sonal". REÜMO I MANIFESTACIÓ En expresar-se directament pel que fa al dret de reunir-se i de ma-nifestar-se. va dir entre altres coses que "a primera vista s'observa la di-ferència bàsica entre les reunions en llocs tancats i les manifestacions, que sols poden tenir lloc en la via públi-ca. en la qual ha de prevaler la lli-bertat més general d'anar i venir, per a tots els ciutadans". Aquí el ministre indicà com les di-ferents legislacions preveuen aques-ta qüestió i es va detenir en espe-cial en el cas britànic. "Tots som d'acord, alegi, que l'ordre públic és un valor capital de la convivència ciutadana. Doncs né, no serà sobrer recordar que l'ordre públic no con-sisteix tan sols en el «manteniment de la pau interior», sinó també i molt especialment en «el lliure i pa-cífic exercici dels drets individuals, polítics i socials reconeguts per les lleis». Són paraules textuals, com molt bé saben ses senyories, de la vi-gent llei d'ordre públic de 1959, sà-vies paraules d'una vella consciència jurídica que hem de recordar, recu-perar i revitalitzar". "El reconeixement del dret de reu-nió. va dir més endavant, no por plantejar-se com un mal menor, com l'endegament resignat d'una força social ans be al contrari. El dret de reunió no compleix sols una funció alliberadora de desigs que en si ma-teixa és negativa, d'expressió col·lec-tiva. No és, per se, la vàlvula de l'o-lla a pressió, encara que en alguns casos pugui fer aquest paper." A la fi de les consideracions va dir que són aquestes les que han pesat en l'esperit del Govern en remetre a les Corts aquest projecte de llei, que pretén donar resposta satisfactòria a totes les exigències apuntades. Ex-posa com el projecte pretén portar a terme simplement la redefinició o una nova fixació de límits en quatre àmbits diferents: una correcció de lí-mits entre els àmbits' d'allò que és lliure i d'allò que és reglamentat; una redefinició dels límits entre allò lícit i allò il·lícit; restabliment d'un nou criteri en repartir els po-ders de control sobre l'exercici con-cret del dret de reunió; i una redefi-cinió dels límits en l'àmbit de les ga-ranties que en el projecte excedeixen sensiblement allò purament jurisdic-cional. NO ES UN PROJECTE AÏLLAT "Aquest no és un projecte aïllat, nas-cut d'una iniciativa particular d'un ministre o d'un grup de funcionaris. Es la primera d'una sèrie de refor-mes que, per una banda, confirmen i reforcen el nostre Estat. Per altra banda el posen al dia, n'eixamplen la base, l'acorden més a la realitat de la societat espanyola dels anys 70 i en definitiva l'apropen als països del seu conjunt geopolític i cultural. Un país políticament civilitzat és aquell en què hi ha ordre en la llibertat, és a dir, que ni l'ordre hi és sacrificat a la llibertat, ni la llibertat hi és su-primida per mantenir l'ordre". El rrti-nistre va acabar la seva intervenció amb les següents parales: "Dintre del nostre pla de reforma política, aquesta llei marca, doncs, un primer pas. a la vegada lògic i important. Us damanem el vostre vot favorable. Ho faig pensat en una Espanya més lliure i forta a la vegada. Més ca-paç da sotmetre un futur que ja és present. Que el vostre vot signi la confirmació que tots treballem en el mateix esperit, al servei del rei i d'Espanya". MADRID Adolfo Suàrez, nou conseller permanent El marqués de Villaverde sols aconseguí 25 vots A la seu del "Consejo Nacio-nal del Movimiento" hi havia una més que lleugera expectació per saber el resultat de la vo-tació per al càrrec de "Conseje-ro Permanente" que enfrontava els candidats Adolfo Suàrez, ac-tual vice-president del "Consejo Nacional" i ministre secretari general del Movimiento i Crisi tóbal Martínez Bordíu. marquès de Villavçrde. Un procurador a Corts. Díaz Llanos, havia decla-rat que es podrien produir sor-preses. La realitat de la votació ha negat la raó a les previsions ' d'aquest procurador. Cap sorpresa, doncs; la sessió que va durar quaranta minuts, va donar la victòria al ministre amb un total que ultrapassa amplament el doble dels vots obtinguts pel gendre del general Franco. El marquès, només l'han votat dos consellers més dels que l'havien proposat. Es convé-nient, lícit i gairebé necessari, re-marcar que, la -campanya electoral" de Martínez Bordiú prop dels con-sellers, havia recolzat en la memòria del general Franco. BEN POCA ANIMACIÓ A LA SESSIÓ Després del "Consejo Nacional", les Corts. Abans de les onze del ma-tí, pels voltants de l'edifici dels lleons es passejaven els típics turistes sem-pre tan encuriosits, tan àvids de no-vetats de la vella Hispània, però també tan absents de la "res públi-ca" de l'actual Celtibèria. iQuè sa-ben els turistes, posem per cas. del discurs de Blas Pinar a Sevilla amb lloança inclosa a Martín García Ver-de —presumpte autor dels trets mor-tals—, per la seva qualitat d'heroi de Montejurra? iQuè saben, posem per cas, de la no sortida de la presó d'un líder de Coordinació Democrà-Ahir es va reunir el ple de les Corts Es presentà la ponència del projecte de llei regulador del dret de reunió EnkSad··n niasm lUBnra&aJa» (Sisrisd) DISTRIBUÏDES A TOTA ESPANYA fej·.ta·dkh·taftLMC·a ««Wfltai• A les onze i deu d'ahir al matí va començar el ple de les Corts per debatre el projecte de llei regulador del dret d'as-sociació. Va presidir la sessió el president de les Corts i del Consell del Regne, Torcuato Fernàndez Miranda. En inicar-se el ple, eren al "banc blau" tots els membres del govern, amb el seu president, a excepció del ministre de Relacions Sindicals. Ro-dolío Martín Villa. L'hemicicle estava ocupat per un setanta-cinc per cent, si fa no fa, dels procuradors. Seguint l'ordre del dia. informa Europa Press, el president de les Corts va donar compte del traspas de tres procuradors des del darrer ple: el tinent general García Rebull, José Antonio Olaso i Emilio Jiménez Millà, i va demanar que constés en acta el dol de la cambra legislativa per aquestes pèrdues. COMENÇA EL DEBAT A les onze i vint-i-tres minuts s'i-nicia el debat pròpiament dit amb la intervenció de Garcia Vàldecasas, que va parlar per la ponència encar-regada d'informar sobre el projecte de llei. Va assenyalar que moltes de les esmenes que s'havien presentat, ja les havia recollides l'informe de la ponència i va posar de manifest la importància d'aquesta llei que re-gula el dret de reunió. Després de la seva intervenció, va parlar1 el procurador Antonio Ron-son Pérez, que assenyalà que aquesta llei és oportuna, necessària i conve-nient. A les dotze menys deu va pren-dre la paraula el procurador Peris Gimeno, membre del grup parlamen-tari de la UDPE. En el seu parlament va dir que els qui sol·licitin autoritza-cions per celebrar una manifestació si no es tracta d'una entitat amb personalitat jurídica pròpia, han de ser en nombre no inferior a les vint persones. Va insistir en la necessitat que quedin garantits els danys que, amb motiu d'una manifestació, es produeixin a persones i els desper-fectes materials que s'ocasionin a les coses i edificis. I sol·licità que la re-dacció final del text, si s'aproven aquestes observacions, la faci la co-missió de lleis fonamentals, a la com-petència de la qual pertany aquest projecte de llei. INTERVENCIÓ DE LAMO DE ESPINOSA Tot seguit va fer ús de la paraula el procurador Lamo de Espinosa del grup parlamentari d'Acció Institucio-nal, que va començar la seva diserta-ció a les dotze i setze minuts. El procurador va dir que caldria regular alhora el dret de reunió i el dret d'associació, si fos possible en una mateixa disposició, i ambdós des-prés haver reformat el còdig penal. Assenyalà així mateix que, si el dret de reunió es regula en una norma autònoma i aquesta és anterior a la que regularà el dret d'associació, en bona tècnica legislativa s'imposa la supressió en aquest projecte de llei de tota referència al dret d'as-sociació, l'abast del qual ningú no desconeix car es troba en període de tramitació. En acabar la seva intervenció, el president de les Corts, Fernàndez Mi-randa, va concedir uns minuts de descans. ES REPREN LA SESSIÓ Després del descans, pocs minuts abans d'un quart de dues va pros-seguir la sessió amb la intervenció de Rafael Díaz Llanos, en nom de la ponència, per tal de contestar les observacions del senyor Lomo de Espinosa. Els dos procuradors són membres del grup parlamentari d'Acció Ins-titucional. En el moment de la re-presa, es va incorporar al banc blau el ministre de Relacions Sindicals, Martín Villa amb la qual cosa el govern era sencer a l'hemicicle. Díaz Llanos va indicar, entre al-tres qüestions, que el dret de reunió té una entitat pròpia. En el Fur dels espanyols s'estableix la possibilitat d'associar-se i de reunir-se (va sub-ratllar especialment l"'i"), i això no vol dir que siguin els dos drets junts, sinó l'un i l'altre separadament. Pel que fa a la il·licitud penal o civil del dret de reunió, es va pronunciar a favor de la segona i va manifestar entre d'altres particularitats que el dret de reuió és autònom. El president de les Corts. Torcuato Fernàndez Miranda, va assenyalar tot seguit que hi ha un munt de matèries opinables sobre les quals la ponència es pot pronunciar i que, al final dels debats, aquesta farà una proposta concreta. NOVA INTERVENCIÓ DE LA PONÈNCIA També va intervenir per part de la ponència el procurador Alvarez Ro-mero, que va respondre al procura-dor Rosón i assenyalà que la per-manència de la llei serà determinada per la congruència i la validesa del seu articulat. Finalment va intervenir el procu-rador Luís Angulo Montes. membre del grup Unió Democràtica Espanyo-la, per defensar la seva observació general i digué que ja anticipava el seu vot favorable . 1 projecte de llei Va demanar que es tingui en comp-te que molts despatxos professionals, com els dels advocats, i molts col-legis professionals han de celebrar un seguit de reunions que no poden ser entorpides per la llei, car hi ha tot un munt d'activitats i reunions de caracter profesional que no tenen res a veure amb el dret de reuió. CLAUSURA DE LA SESSIÓ FINS A LES CINC A les dues i cinc minuts de la tarda, el president de les Corts. Torcuato Fernàndez Miranda, va dir que la ponència que havia informat aquest projecte de llei. havia treballat d'a-cord amb les normes dictades per la presidència, clara al·lusió a un comentari que havia fet el procura-dor Angulo Montes. Tot seguit va aixecar la sessió per continuar-la a les cinc de la tarda. tic'a, García Trevijano, quan els al-tres companys polítics han quedat lliures? Realment, el turista no sap res de tot això. Millor per a ell. per-què, si li piqués la curiositat, es fa-ria un embolic sensacional. Un cop dins l'edifici pensava que l'animació havia de ser superlativa. Després havia de comprovar que no: l'assistència a l'hemicicle no arribà als dos terços. L'ambient, a més, no era gens èpic: ni la presència del govern en pes aconseguí donar-li el to de gran celebració política. El president de les Corts, Fernàndez Miranda, obrí la sessió amb parau-les mig festives, sempre familiars, tot i haver recordat respectuosament els procuradors finats des de l'últi-ma sessió plenària. A continuació el jurament de nous procuradors. El tema, com se sap era la presen-tació del projecte de llei de reunió a les Corts, congregades en sessió ple-nària, per tal de procedir després a la seva votació, a l'empar del proce-diment de tramitació urgent. Pren-gué la paraula un membre de la po-nència del projecte, García Valde-. casas, el qual es referí a la necessi-tat. a l'oportunitat i a l'abast d'una llei d'aquesta mena. Com que el lec-tor d'aquesta crònica tindrà més de-talls a través d'altres conductes in-formatius del diari, em fixo única-ment en l'embolcall que posà el ponent en l'ús de la paraula. Un em-bolcall d'encuny reformista: Aquest projecte —va dir— és el primer pas al servei d'aquesta Monarquia supe-radora d'antagonismes i integradora, que representa la voluntat essencial del poble espanyol". EL TORN DE LES OBJECCIONS Eren les onze i trenta-sis minuts quan Fernàndez Miranda va encen-dre el llum verd que donava pas als dissidents. El primer. Rosón Pérez, parlava amb la representació expres-sa del Grup Parlamentari Indepen-dent El procurador no dubta de la necessitat de la llei: "Una societat sense dret de reunió és malalta; l'Es-tat té el deure, no solament d'arre-glar-lo, sino de fomentar-lo". Però, al procurador, el projecte li sembla massa inspirat en criteris circums-tancials, provisional, com si la llei vacil·les a prendre posicions amb abast de futur. Inmediatament, prenia la paraula Peris Gimeno, membre del grup par-lamentari d'UDPE. Peris Gimeno es fixa que la llei no contempla la res-ponsabilitat patrimonial dels orga-nitzadors de reunions i de manifes-tacions, en relació amb els danys de terceres persones que se'n poguessin originar. Argumenta dient que si la responsabilitat fos contemplada es reduiria la discrecionalitat a l'hora d'aplicar l'exercici del dret. Lamo de Esp.inosa dubta de la cla-redat del projecte en la distinció entre reunió i associació i no accepta el criteri de la ponència pel que fa a la terminologia de lícit i il·lícit, en el sentit que l'il·lícit, en no ser il-lícit penal, es transformaria en lícit. LES RESPOSTES DELS PONENTS A totes aquestes objeccions respon-gué en primer lloc un dels membres de la ponència, Díaz Llanos que,' ca-balment, és un dels promotors de l'escrit dels 126 procuradors bunke-ristes al govern. Díaz Llanos va fer l'apologia de la precisió del projecte i de la perfecta distinció entre els drets de reunió i d'associació. Alva-rez Romero, un altre membre de la ponència, mostrà que no calia es-mentar la qüestió de les responsabi-litats dels organitzadors i promotors de reunions i manifestacions, perquè aquesta era una qüestió que no en-trava dintre del binomi ciutadà-po-der públic. La veu política més important per la seva empenta reformista incondi-cional fou la de Angulo Montes, del grup parlamentari d'Unió Democràti-ca Espanyola. El procurador que també hi presentà objeccions asse-verà que el seu grup polític rebia amb esperança el procediment d'ur-gència, i el rebia potser com a últi-ma possibilitat de substanciar la re-forma política en la legalitat. La ter-minologia del procurador d'UDE fou bàsicament democràtica i molt pro-pera als desigs del reformisme go-vernamental. Eren les 2,05 quan Fernàndez Mi-randa tancava la sessió del matí. í. M. P.