1979-09-18.AVUI.ANUNCIO ENTREVISTA L'HORA

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 18/9/1979. Pàgina 10

Espanya AVUI Dimarts, 18 setembre 1979 - Pàgina 10 Ensenyament Inici de curs a EGB marcat pels conflictes Nombrosos conflictes van marcar, a diferents llocs d'Espanya, l'inici del curs escolar. Mentre milers de nens no van aconseguir trobar un lloc escolar o s'hagueren d'amuntegar en aules insuficients, molts professors porta-ven a terme accions de protesta davant la manca de llocs de treball. l'entrada de la delegació a Màlaga del ministeri d'Educació. La concen-tració es va portar a terme després d'haver estat tancats els mestres tot el cap de setmana a l'ajuntament. Acompanyaven els professors al-guns pares d'alumnes. Segons mani-festacions dels concentrats, a la pro-vincià de Màlaga existeixen trenta mil nens sense escolaritzar, mentre nou-cents mestres estan sense plaça i només sis-cents tenen esperança de trobar-ne aquest curs. A Salamanca continua la tancada de vuitanta mestres que es van re-cloure a l'ajuntament per protestar contra la situació de l'ensenyament . d'EGB a la província. Els mestres, després de portar a terme una ampla enquesta, asseguren que són molts els llocs en què se supera el nombre de quaranta nens per classe. L'alcalde i els regidors socialistes i comunistes van manifestar la seva solidaritat amb els tancats. A Madrid, L'inici del curs escolar va estar marcat ahir pels tradicionals conflic-tes que fa temps pateix el professo-rat: manca de llocs de treball per a milers de mestres i manca de places escolars. Molts dels problemes d'aquest curs són motivats per la li-mitació de les despeses públiques iniciada pel govern, limitació que no permet la contractació de professors per a atendre les noves necessitats o millorar la qualitat de l'ensenyament. El ministeri d'Educació sosté esta-dísticament que no existia mancança de llocs escolars, cosa que després es desmenteix en la realitat, car, se-gons informen les agències, són nombrosos els llocs on els nens no van poder iniciar el curs. A Móstoles, uns cinc-cents veïns es van manifes-tar ahir al matí davant l'ajuntament perquè l'escola a què havien d'anar els seus fills estava tancada. L'alcalde va haver de sortir a infor-mar els veïns que dues escoles en construcció ja estarien en condicions divendres vinent per a entrar en fun-cionament i que els mestres serien allí aquest dia. El portaveu de Coalició Democràtica, Manuel Fraga, va pre-sentar ahir un escrit, dirigit al minis-tre d'Educació, sobre la situació es-colar de dos barris de Granada, on existeixen cinc-cents nens sense es-colaritzar. Segons el polític dretà, en aquests mateixos barris els nens que estan escolaritzats reben les seves classes en cotxeres, antics menja-dors d'auxili social i edificis prefabri-cats, que no reuneixen les més míni-mes condicions per a l'activitat esco-lar. Manifestacions de mestres sense plaça Uns cent mestres sense plaça es van concentrar ahir al matí a el PSOE ha reclamat que siguin po-sats en llibertat tres mestres que fo-ren detinguts per manifestar-se da-vant el ministeri. Lugo; sense transports Uns dinou mil nens de pre-escolar i EGB de la província de Lugo no van poder iniciar el curs escolar com a conseqüència de la vaga dels trans-ports escolars. Segons fonts del mi-nisteri d'Educació, els transportistes no volen realitzar el servei pel mateix preu que el curs anterior, donat que han experimentat puges de diferents elements, entre ells i com a més im-portant el combustible. La província té una població escolar de quaranta-sis mil alumnes, dels quals només vint-i-set mil van iniciar les classes. El ministre d'Educació, Manuel Otero Novas, va anar ahir coincidint amb el principi de curs, a la provín-cia d'Avila per examinar diferents as-pectes en matèria d'equipament i realitzacions existents a la província relacionades amb els seu departa-ment. El ministre va visitar alguns dels pobles més necessitats i des-prés es va reunir amb els parlamen-taris per escoltar la relació de neces-sitats. Sindicalisme CCOO: concentració obrera el 14 d'octubre Per al catorze d'octubre és Previs-ta la celebració de la concentració obrera de tot l'Estat convocada per Comissions Obreres contra l'actual política governamental. Aquesta concentració, que pot ser molt important, va ser decidida pel consell federal de CCOO, però fins ara no s'havia parlat de cap data concreta, fins que diumenge, a Sara-gossa, el secretari general de CCOO, Marcelino Camacho, n'anuncià una com a molt probable. Posteriorment celebrà una conferència de premsa en què, entre L'HO de Catalunya Catalunya al carrer: les millors imatges de la Dia-da, per Francesc Baiges i Maria Dolors Muntané. Fo-tos per Pilar Viladegut, Francesc Vidal i Carles Este-ban. Extens reportatge gràfic amb les millors fotos de l'11 de setembre. Parlamentaris, nens, grans i vells, tots al carrer per a plebiscitar l'Estatut abans del- referèndum. Guinea una nova província?, per Francesc Nava-rro. La posició guineana davant el tema d'una possi-ble asssimilació de Guinea per Espanya. Completa l'article una entrevista amb Garcia Trevijano. El cinema torna a Venècia, per Antoni Kirchner. Ampli reportatge sobre les pel·lícules projectades a ia «BIENNALE» d'enguany, comentades pel nostre enviat especial. Tortosa: Josep Ceima vol substituir els Bau, Joaquim Roglan. Els tres rectors contra la llei d'Autonomia Universitària, per Francesc Planas. I les nostres seccions habituals de l'Albert Garrido, Pedró Altares, Mateo Madridejos, Marta Mata, Josep M Carandell, Alexandre Cirici, Jordi Garcia Soler, Antoni Bartomeus, Enric Banyeres i Ramon Barnils. Una manera NOSTRA d'informar per Imiti HERNIAT L'aparell «ODRAP» és suau, còmode, lleuger, sense ressorts metàl·lics i rendible. Es pot dormir amb ell o banyar-se. Proteccions per a sutures postoperatòries. A mida sota prescripció facultativa. Consulteu-ho al vostre metge. Ministeri de Sanitat Visat Comissió Central 20-345. «ODRAP». Travessera de Gràcia. 10. BARCELONA (21), costat plaça Calvo Sotelo. De 10 a 1 i de 4 a 7 altres coses, atacà el pla econòmic del govern i digué que CCOO anaven informant i discutint d'avall amunt per anar cap a una concentració obrera estatal a Madrid, a l'octubre, possiblement el dia catorze. «CCOO defensa la Constitució» «Farem ni més ni menys -diguó-que allò que ens permet la Constitu-ció, que reconeix als treballadors el dret de reunió, manifestació i vaga. Nosaltres no posarem en perill la Constitució. No volem canviar el règim que hi ha al nostre país, sinó canviar d'alguna manera el seu con-tingut». Camacho es referí també a una operació del govern encaminada, se-gons ell, a separar UGT de la lluita conjunta de l'acció sindical, intentat fer-la rodolar per un pendent de sin-dicalisme de conciliació de clases, «en lloc d'on per sempre ha anat la UGT». «Però farem els possibles -afegí- perquè ÚSO no sigui el sindicat d'UCD, perquè UGT no se separi de la unitat d'acció i evitar que CCOO aparegui gairebé sempre com el dolent de la pel·lícula, el sin-dicat que sempre s'enfronta». IX Conferència de dret mundial Els juristes estudien la qüestió terrorista Amb discursos de tots els membres de la mesa presi-dencial, entre ells el ministre espanyol de Justícia, s'inaugurà ahir a Madrid la novena conferència de dret mundial. Cavero ressaltà en el seu discurs la importància que té per a l'Estat modern la lluita antiterrorista. Ha començat a Madrid la novena conferència sobre dret mundial a la qual assisteixen més de dos mil juris-tes procedents de gairebé tots els països del món. En l'acte d'obertura ocupaven la mesa presidencial, en-tre d'altres el ministre de Justícia, Irïigo Cavero, el president del Centre de la Pau Mundial mitjançant el Dret, Charles Rhyne, i el fiscal del Tribunal Suprem espanyol, Juan Manuel Fan-jul. Després d'unes paraules de Char-les Rhyne, intervingué el fiscal es-panyol, Juan Manuel Fanjul, qui ressaltà que aquesta conferència vol ser útil a la humanitat i «desitja oferir a cada una de les seves angoises un cami fonamentat en la llei, per a blo-quejar qualsevol discrepància que pogués conduir a l'agressivitat o la violència, tensions internes dels Es-tats.» L'atracament a la via pública^ el més freqüent El nombre total d'atracaments comesos el 1978 a Espanya va as-ceridir a 5.296, segons la memòria enviada al govern pel fiscal general de l'Estat. D'aquest total, 517 dels atracaments van correspondre a entitats bancàries i 4.719 a establiments o persones. Madrid fou la provincià més afectada per la intensitat dels atracaments, amb 2.480, seguid480, seguida de Barcelona (1.813), València (238) i Sevilla (300). Des del punt de vista del tipus d'establiment o el subjecte passiu del delicte, els més afectats foren les persones que es trobaven a la via pública (1.327), les gasoline-res (564), els Bancs (537), les farmàcies (292) i els estancs (160). Turisme Tècnics i polítics de tot el món estudien la crisi Unes cinc-centes persones, que integren les delegacions d'un cente-nar de països, assistiren ahir, al Pa-lau de Congressos de Torremolinos, a l'assemblea de l'organització mun-dial de turisme. L'assemblea, a la qual assisteixen diversos ministres, fou inaugurada pel secretari d'Estat espanyol per al Turisme, Ignacio Aguirre, el qual en començar el seu discurs llegí l'adhesió a l'acte del rei Joan Carles. El discurs del secretari d'Estat es referí, entre altres coses, al fet que «les coordenades sòcio-econòmiques del nostre temps no són en aquests moments les més idònies per a un progrés il·limitat del turisme. La crisi energètica, les ten-sions econòmiques existents pràcticament en tots els països, el fantasma de l'atur i de la inflació, són entre altres, factors que, sense caure en el catastrofisme, no podem arraconar perquè actuen sobre l'individu i sobre els grups socials tant en el pla material com en el psicològic». «Per això una projecció del feno-men turístic _ afegí_ de cara als pròxims anys ha de ser realista i te-nir en compte la crisi real en què ha entrat el món occidental, principal emissor turístic del món.» «El turis-me ha de ser _digué en un altre paràgraf_ pau abans de tot, i po-dem dir que, per tant, si bé és cert que com més se sua en la pau, menys se tagna en ia guerra, jo vol-dria afirmar en veu molt alta que el turisme ha contribuït, contribueix i contribuirà a mantenir aquesta pau, encara precària i insegura, de què gaudeix el nostre món.» Els treballs d'aquesta assemblea del turisme mundial, sota la presidència del representant del Ca-merun, van començar amb una reu-nió del consell executiu que és prolongà durant més de dues hores. Després es reuniren les sis comis-sions en què és dividida l'assemblea. En la sessió de la tarda es va esco-llir el nou president, i per a avui hi ha prevista una sessió plenària. Seguidament intervingueren Tas-lim O Elias, president de l'associació mundial de jutges, el qual desenvolupà el panorama del dret internacional, i Antonio Garrigues Walker, president de l'associació mundial d'advocats, que, entre altres coses, digué que la posició de l'advocat en el món actual és «sens dubte una posició crítica, una posi-ció plena de riscos i d'Oportunitats que requerirà de tots nosaltres un enorme esforç de comprensió, d'adaptació i imaginació, car els da-rrers trenta anys hi ha hagut una sèrie de transformacions en cadena que han creat un ordre nou interna-cional en el qual la justícia econòmica és, potser, la més urgent i decisiva.» Finalment intervingué el ministre de Justícia, que es referí a la tradició jurídica d'Espanya i afirmà que la protecció dels drets humans no és un privilegi de determinats sistemes polítics, sinó un dret que correspon a tot ésser humà. En una altra part del seu discurs, Cavero es va referir al terrorisme per assenyalar que «figu-ra entre les nostres preocupacions i sensibilitza la major part dels go-verns basats en un ordenament jurí-dic que protegeix i garanteix els drets de la persona». Anuncis oficials ... AJUNTAMENT DE MONTORNÈS DEL VALLÈS PROFESSORS DE CATALA L'Ajuntament de Montornès del Vallès sol·licita la contrac-tació de cinc professors de català, per a impartir classes d'aquesta assignatura a les escoles nacionals del munici-pi, durant aquest curs. Els in-teressats poden dirigir-se per escrit; a aquest Ajuntament, Avda. Llibertat 2, tot indicant «currículum» de !a seva titula-ció i experiència, i a ser possi-ble aportant fotocòpies justifi-catives. L'escrit ha de contenir dades personals dels interes-sats i a ser possible un núme-ro de telèfon per a la seva fàcil localització. Les instàncies han de tenir entrada a aquest Ajuntament abans del dia 24 de setembre, inclusiu. Poden ser enviades també, per correu certificat. Montornès del Vallès, onze de setembre de 1979 L'Alcalde