1996-11-15.L'ESTEL DE MALLORCA.ANTIFRANQUISME A MALLORCA-páginas-1,6-7

de Mallorca

ANTIC S'ARENAL DE MALLORCA

EL DIARI DELS MALLORQUINS

ANY XV. NÚMERO 351

15 DE NOVEMBRE DE 1996

PREU: 200 PTS

anys Ileials a Mallorca 

FINTA OENIOGRAPICA A BARCELONA 1 VALENCIA

EL TFINIPS
á
MAGIA AL SERVEI
DE LA TV 

La redacció dei set-
manari El Temps  se
solidaritza amb Jo-
sep Palou i L'ESTEL
(vegeu la relació de signatures a la página 13.)

SU 1V1 A. 12 I

2 Foc i Fum
4 L'esperit republicà
5 Cartes al director
6 L'antifranquisme
8 Gandhi, el separatista
10 Plebiscit
11 Nacions europees
14 La màfia a Mallorca
21 Parlen .' clar i llampant
15 Bernat Amengual
22 Piala de Mayo
25 Cuina de na Tonina
26 Gloses
28 Dijous Bo

1911T11
de Mallorca

INFORMAT
INFORMA'T
INFORMA'T

VW2112
de Mallorca

El dia de Tots Sants, els socis de la Casa Catalana de  Ciutat anaren a
missa a Orient. El vespre feren una castanyada al seu local social, cas-
tanyada que aprofitaren per entregar la pilota amb la signatura dels
jugadors del Barça a en Mateu Joan i Florit, director de L'ESTEL de
Mallorca, el qual va guanyar la rifa feta durant el sopar al Poble
Espanyol amb totiu de ¡'entrega dels premis Ars Magna el mes passat.

Des del vespre del dijous 31 d'octubre al migdia del diumenge dia 3 de novembre
va tenir lloc el vintè aplec excursionista deis Paisos Catalans, que va tenir lloc a la
vila d'Esporles. A una esplanada de devora l'escola, s'hi muntaren les tendes de
campanya, el bar, el cadafal per a les actuacions... hi vaig poder veure i escoltar
persones deis País Valencia, de les diferents contrades del Principat, de la Cata-
lunya Nord, occitans de Tolosa que parlaven francés, mallorquins... des d'aquest
lloc partiren cap a les diferents excursions programades per dins la muntanya de
Mallorca. El vespre del divendres hi va haver una  conferència a les escoles a
càrrec del geògraf Onofre Rullan, sota el títol "Esporles: muntanya metropolitana".
El vespre del dissabte, al mateix lloc, l'historiador Gaspar Valero va fer una con-
feréncia ajudat de diapositives titulada "Els miradors de l'Arxiduc". Interessant con-
feréncia, que el qui subscriu va escoltar i mirar amb interés i que va versar sobre
la gran obra de l'arxiduc Lluís Salvador d'Austria, príncep germànic qui, durant qua-
ranta anys, va comprar quasi totes les possessions de la Serra situades entre
Banyalbufar, Valldemossa i Del. També va comprar a l'Estat espanyol les torres
de senyals de la contrada. Va construir els miradors, camins i escales de muntan-
ya, va restaurar les possessions, les torres... va fer una obra excepcional que avui
gaudim els mallorquins i gaudeixen els turistes que ens visiten. Una  conferència
que em va fer pensar...  perquè, és que no fan el mateix els germànics que avui
compren possessions i cases? Les restauren, les cuiden i impedeixen que el patri-
moni cultural mallorquí s'esbuqui de vell. És ciar que molts dels  germànics que
compren avui no tindran el bon gust que tenia l'arxiduc, per  això el Govern Balear
i els ajuntaments han de controlar les noves restauracions. També convindria que
els nostres governants tinguessin cura dels miradors i els camins construits per
l'arxiduc si no volem que s'esbuqui aquest llegat històric.  Mateu Joan

En Sebastià Bal.le fa matalassos des de que tenia 13 anys, a la ciutat d'Inca.
N'arregla tres o quatre cada dia. Diu que els de llana són els més  higiènics. Que
els de lli ¡les mar -taguas de palla d'ordi han desaparegut. Estufen la llana i, si és
necessari, la renten i la tornen a posar dins el  matalàs. El seu fill, Vicenç, segueix
el negoci familiar.

Són els taxistes d'Inca. Si els necessitau, telefona al 881020.

Especial dedicat al Dlilc~ C3c) crTritl.
Si vos ha agradat, telefonau  al 26 50 05
i el vos enviarem cada quinze dies.

	
	
	
6

15 DE NOVEMBRE DE 1996

1°W211.6 de Mallorca

II111A4/4:;,N1 ‘1 . ) 1:1,

3i,	

2IT
HAN DIT

Jaume Santandreu: No com-
prenc com els patriotes na
comprenen que avança més
l'independentisme fent donar
'una passa endavant al senyor
Ptijól que admirant les tres
pasletes —talment compassos
de ballet— que puguin donar
cent "querods rovires" tot
allunyant-se cada pic més del
poble. No comprenc com els
qui són conscients d'estar
fermats per les cadenes del
colonialisme es maten a cade-
nades entre ells tot discutint
el lema de les dues tendèn-
cies: uns que diuen "desfer-
mem-nos com sigui i després
ja obrirem camí cap a l'es-
guerra", mentre els altres
sentencien "si no és per anar
cap a l'esquerra, no val la
pena desfermar-nos".

121112

Joan Huguet del PP: Agradi o
no, UM és el nostre aliat
natural.

Cristòfol Soler, dipuat del PP
balear: El PP balear camina
per una espiral que el podria
deixar en minoria en el Par-
lament.

11/211

Isabel Peñarrubia, historiadora:
A Mallorca necessitam un
projecte de país que aglutini
dreta i esquerra nacionalista.

Josep Covelo (carta a Avui):  Si
tinguéssim una Catalunya
totalment sobirana, la histo-
riografia jutjaria la política
de CiU com a collaboracio-
nista amb l'estat espanyol i el
president de la Generalitat
com el gran aturador del
procés sobirà.

III212

Jaume Celia: Ara mateix no-
més tenc un dia de feina a la
setmana però ja hi ha forasters
que me'l volen prendre. Els
llocs de treball haurien de ser
per als mallorquins i quan tots
estiguessin ben collocadets el
que sobra podria repartir-se
entre els peninsulars.

L'antifranquisme a Mallorca (1950-1970). III part
La transició: els diversos sectors franquistes volien
salvar l'herència de quaranta anys d'opressió (I)

MIQUEL LÓPEZ CkESPI

La lluita contra el feixisme
s'anà accentuant dia rere dia

D'ençà les grans vagues
d'Astúries de començaments dels
seixanta, la lluita contra el feixis-
me s'anà accentuant dia rera dia,
any rere any. El moviment obrer i
popular continua l'ofensiva en
contra de la dictadura franquista  i
la burgesia. Hem de valorar que,
si entre 1963 i 1967 només el 4 %
de les vagues tenien contingut
eminentment polític, des del 67
se'n polititzen amb important
contingut anticapitalista el 45 %.
La burgesia i el reformisme no
aconsegueixen disminuir aquest
ritme d'enfrontaments fins ben
entrat el 1977. Culminació d'a-
questa batalla per la desmobilit-
zació del poble foren els nefastos
Pactes de la Moncloa, signats per
totes les forces burgeses i refor-
mistes —especialment PCE i
PSOE— i que consolidaren la ini-
ciativa de la reforma per a les
forces del franquisme reciclat.
L'execució de l'almirall Carrero
Blanco l'any 1973 havia accele-
rat bruscament el ritme de la llui-
ta de classes. A partir dels anys
1971-1973 les assemblees i els
representants elegits d'aquesta
manera s'oposen als enlaces i
jurados del sindicat vertical fei-
xista, molts dels quals homes  de
Carrillo, que, al seu torn, s'opo-
saven a qualsevol tipus de
democracia que no fos la burgesa,
de tipus "occidental", convertint-
se en els enemics més aferrissats
d'un autèntic avenç vers  la
República i el socialisme.

Fracassos dels carrillistes a
Mallorca

A Mallorca, per aquests anys,
dos dels màxims responsables
d'aquesta política de reconcilia-
ció amb els sectors reciclats del
franquisme, i de lluita contra la
República i el socialisme entès
com, a poder dels treballadors,
són n'Antoni M. Thomás i l'ad-
vocat Ignasi Ribas i Garau.  David
Ginard en el seu llibre L'Es-
querra Mallorquina i el Fran-
quisme (pág. 301), diu: "La reor-
ganització del Partit (nota de M.
López Crespí: atenció! fixeu-vos-
hi com, per als carrillistes i sim-
patitzants, només hi ha un Partit:
el P"C"E! Aquesta és la "objecti-
vitat" que empren en els seus tre-
balls!), esdevinguda l'estiu del
1971, suposà la formació d'un

Roda de premsa clandestina de l'OEC. D'esquerra a dreta: Jaume Obrador,
exregidor del PSM, M. López Crespí i Josep Capó, secretari general de l'OEC
¡actual dirigent de la PIMEM. Després d'aquesta roda de premsa, l'any 1976,
els tres militants revolucionaris serien detinguts per la Brigada Social.

nou Comité Provincial dirigit per
Antoni M. Thomás. La nova
direcció tractà de la necessitat
d'editar periòdicament Nuestra
Palabra, independentment que
altres sectors, com  la joventut o
els intel•lectuals, tinguessin  el seu
propi periòdic". El projecte carri,-
[lista —editar una revista—,  com
moltes altres iniciatives  del
P"C"E, no va quallar, i els es-
forços dels dirigents reformistes
fracassaren. El mateix David
Ginard ho reconeix així  en el lli-
bre abans esmentat.  I, a la página
301, escriu, parlant d'aquest sig-
nificatiu fracàs d'Antoni M
Thomás: "De tota manera, en
aquesta ocasió la publicació.tam-
poc no aconseguí de quallar. De
fet, no reaparegué fins  él febrer
del 1972... al qual seguí un altre,
corresponent a l'abril de 1973...".

Això va ser tot... fins al 25 d'abril
de 1974. Entre l'abril de 1974 i el
novembre de 1975, el carrillisme
illenc, en la seva línia de defensa
dels pactes amb el franquisme
reciclat i de lluita contra els par-
tits comunistes, revolucionaris i
nacionalistes, només aconsegueix
treure nou números. •

Els franquistes "liberals" volen
reformar el règim. La inutilitat
absoluta de la "Kunta" (Junta
Democrática de Mallorca)

La mort del dictador el 20 de
novembre de 1915, acompanyada
per continuades vagues i mani-
festacions polítiques arreu  de
l'Estat, aterrí, primer, la burgesia
monopolista espanyola «que,
desesperada, cerca una  línia ope-
rativa de reforma del  règim que
conservas intacte el seu aparell de

El dirigent de CC.00. Guillem Coll, l'advocada Maria Duran, el dirigent
d'Izquierda Unida Jaime Bueno i l'exbatle nacionalista d'Esporles Pere Tríes.
Tots ells eren, en temps del franquisme, destacats militants comunistes
d'OEC (Organització d'Esquerra Comunista) que  lluitaven per la República,
l'autodeterminació i el Poder dels Treballadors.

repressió militar i policíac, la
"sagrada" unitat d'Espanya, uni-
da in aeternutn sota la monarquia
borbónica reinstaurada per Fran-
co. Per altra banda, l'accentuació
de la lluita de classes contra el
capitalisme i la seva forma de
dominació terrorista (la dictadura
franquista), serví per a consolidar
encara més les tendències de
ferma col.laboració entre una
pretesa esquerra i el franquisme
reciclat 1Torcuato  Fernández
Miranda, Adolfo Suárez, etc.  etcl *
que volia canviar la façana del
règim per a continuar fruint dels
seus històrics privilegis de classe.
Aquesta ofensiva revolu-
cionaria del poble es concreta, a
nivel] d'Estat, amb les vagues de
la SEAT, les vagues generals
polítiques de Vigo, el Ferrol i
Pamplona (any 1972). Amb la
mort de Carrero Blanco conti-
nuen les mobilitzacions de carác-
ter revolucionari al Baix Llobre-
gat, la tercera vaga general a
Pamplona i al País Basc per l'am-
nistia i l'autodeterminació (any
1974). L'any 1974 és també
aquell en qué es reorganitzen i
fan les primeres passes molts del
grups que havien restat forçada-
ment inactius (a causa de la
repressió franquista). UGT des-
pena a poc a poc i es comença a
organitzar la CNT. Es constituei-
xen els fantasmals organistes uni-
taris que volen negociar amb la
dictadura el consens i una sortida
pactada a la greu crisi que pateix
el sistema. El muntatge oportu-
nista d'aquestes inútils platafor-
mes "unitáries", el cinisme dels
seus dirigents, els Tia descrit a la
perfecció Antoni Serra  en la seva
obra Gràcies, no volem flors
(págs. 151-154): "En García
Trevijano anava abrandadíssim.
Ens va venir a dir que el fran-
quisme estava llest i que aquelles
'Juntas' serien com l'embrió de
govern del t'unir pròxim. Com se
sap, els mallorquins tenim fama
de 'roquers', però  en aquella avi-
nentesa anàvem ben informats,
de manera que les raons de
García Trevijano, no ens impres-
sionaren gaire. La veritat és que a
mi no m'acabava de convencer
tot allò i, sobretot, desconfiava
dels termes d'urgència amb qué
una qüestió tan seriosa per al
futur polític de les Illes ens era
plantejada. Em semblava una
maniobra política del centralis-

1 9 11?11 de Mallorca	

15 DE NOVEMBRE DE 1996 Mi

me, més o manco d'esquerra,
però centralista al capdavall. I en
aquest sentit vaig veure que coin-
cidia amb Climent Garau. Li
demanàrem sobre la reacció que,
respecte a la qüestió, s'havia  pro-
duït en altres llocs de l'Estat
espanyol:

—Han aceptado la Junta con
verdadero entusiasmo. En An-
dalucía ya se trabaja en este sen-
tido. Es nuestra solución del
mañana —tornà a dir.

—I l'Assemblea de Catalunya,

qué?

—No hay problema. La Asam-
blea se ha disuelto para conver-
tirse en Junta Democrática de
Cataluña —afegí amb un cinisme
fora mida.

I dic amb cinisme, perquè feia
poques hores que en Climent
Garau i jo, per separat, havíem
parlat amb en Josep Benet i ens
havia informat que l'Assemblea
de Catalunya no havia acceptat el
plantejament (del P"C"E carri-
Ilistal, després d'haver debatut el
tema en una reunió que havia tin-
gut lloc el vespre anterior. També
havia parlat amb un comunista
català, l'historiador Ramon
Garrabou, que m'havia contat les
grans tensions que havia produït
la 'Junta' a Catalunya. Volgué-
rem insistir sobre el tema, però
un comunista d'aquí ens digué
que no es tractava  "de hablar de
cuestiones frívolas ni de naciona-
lismo„sino de constituirnos en
Junta Democrática". Així que no
arribàrem a cap acord definitiu.
Per?) l'endemà tornaren tir junta
—ja em perdonareu la redundàn-
cia—, a la qual no vaig esser con-
vocat, i aquí sí que ja fou consti-
tuida la 'Kunta Democrática de
Mallorca'. Per si no en tenia prou
evidències, vaig comprovar en
aquella ocasió que la política era
un joc oportunista en mans de
jugadors més o manco afeccio-
nats. En molt de temps no vaig
poder-me llevar la impressió que
ens havíem deixat entrar un
cavall de Troia a dins ca nostra.
No era el primer ni tampoc seria
el darrer dins aquesta 'dissortada
pàtria'. Una vegada més, l'impor-

tant havia estat, semblava, cobrir
l'expedient. Ho dic perquè, de
fet, l'activitat de la Junta va esser
nul.la...".

Els PCs estalinistes  abandonen
les restes del seu verbalisme
"revolucionari"

Pel gener de 1974, en una
conferència de PCs pro -soviètics,
en Carrillo —que ja havia criticat
per conveniències tàctiques i
oportunistes la invasió de Txe-
coslovàquia— comença  a definir
aquesta estranya criatura que la
premsa anomenà eurocomunis-
me. La qüestió, a mesura que s'a-
propava el moment del pacte amb
el franquistes reciclats, era deixar
a la cuneta tot allò que pogués
restar de verbalisme revoluciona-
ri en el PCE. Parlam de l'abandó
de conceptes com el marxisme-
leninisme, la lluita pel poder dels
treballadors (dictadura del prole-
tariat), la consolidació d'un partit
de classe. El PCE, s'assemblava
cada dia més a una senzilla agru-
pació de demòcrates que volien la
"llibertat" en abstracte, que no a
un partit de classe format per
militants autènticament comunis-
tes; el PCF, per febrer de 1976, en
el seu XXII Congrés, abandonava
públicament el concepte —per a
ells, verbal i simplement  teòric—
de dictadura proletària. Cal ma-
tisar que, per als partits d'origen
estalinista com el PCE espanyol o
el PCF, el concepte  dictadura
proletària simplement significa-
va, seguint el model soviètic, dic-
tadura de/partir. Mai el carrillis-
me va fer cap intent seriós de for-
mar els seus militants o d'expli-
car-los els conceptes bàsics del
socialisme científic, o d'encorat-
jar-los en l'estudi dels clàssics
del pensament revolucionari. Ben
al contrari, moltes de les obres de
Marx, Engels i Lenin eren consi-
derades "superades" pel pensa-
ment "pràctic i clarivident"  de
Santiago Carrillo. No en partem
de les obres de Mao Zedong,
Trotski o Rosa Luxemburg, com-
pletament desconegudes per a
unes direccions anticomunistes i
ignorants. Quan dirigents carri-

llistes del tipus Antoni M Tho-
más, Ignasi Ribas, Pep Vílchez,
etc, anomenaven aquests gran
teòrics del pensament revolucio-
nari, només ho feien per a blas-
mar en contra de les seves idees i
les seves respectives  pràctiques
polítiques, tan divergents de la
buidor i pamfletarisme propagat
per la direcció histórica del PCE.

Els diversos sectors del fran-
quisme voline salvar l'herència
de quaranta anys d'opressió.
Els pobles de l'Estat es revolten
contra les componendes dels
franquistes reciclats amb l'"o-
posició" domesticada

En les altures del poder s'anà
establint un ampli compromís
entre diversos sectors del fran-
quisme (Arias, més feixista) i els
més "aperturistes" (Fraga). La
monarquia reinstaurada per Fran-
co i les diferents "famílies" del
règim volien salvar, fos com fos,
l'herència dels quaranta anys d'o-
pressió. PSOE i PCE pugnaven
per fer oblidar al poble els crims
constants de la dictadura —tant els
de la guerra i postguerra, com els
de cada dia. 1976 naixia enmig
de la sang obrera i popular. En
menys de dues setmanes (març de
1976) hi hagué set morts. I, en la
ment de tots els antifranquistes
encara hi era ben fresc el record
dels afusellaments del 27 de
setembre de 1975, quan, en una
matinada que fou una orgia de
sang, cinc joves antifeixistes del
FRAP i d'ETA, era executats
per forces de la policia i la
Guàrdia Civil.

Però la burgesia espanyola i
l'esquerra pactista feia temps que
estaven desbordats per l'activis-
me creixent del poble de totes les
nacionalitats de l'Estat. El  reduït
aparat del PSOE (partit que, amb
el suport de la socialdemocrácia
mundial, i especialment la  d'A-
lemanya, s'estava organitzant  en
aquells moments crítics) i la més
forta organització dels carrillites
provaven de llevar continuitat
revolucionària a les accions com-
batives del poble. Per a esquerra
pactista, no es tractava d'avançar

en la Huna fins a aconseguir una
ruptura amb el franquisme i anar
a la instauració d'una República
Federal o un règim socialista.
PSOE i PCE, en temps de la tran-
sició, eren els enemics més afe-
rrissats de la lluita pel socialisme,
per mesures de signe anticapita-
lista o que anás vers l'obtenció de
l'autodeterminació i independén-
cia de les nacionalitats oprimides.
En aquell temps era prou conegu-
da l'escasa sensibilitat del P"C"E
illenc vers el problema nacional.
L'escriptor Antoni Serra, en el lli-
bre Gràcies, no volem flors  (pág.
110) en deixa constància d'aquest
fet: "Per aquella época, les meves
relacions amb Antoni Tarabini
s'intensificaren. Els militants de
Bandera Roja a Mallorca dubta-
ven si integrar-se o no dins el
Partit Comunista, com ja hem dit
anteriorment, i, pel que deia
Tarabini, semblava que qüestio-
naven l'escassa sensibilitat que
mostraven els comunistes [el
P"C"E carrillistal per tot allò que
feia referència al fet nacional de
les Illes".

El reformisme traidor d'a-
quests partits era tan accentuat
que a poc a poc anaren renunciant
fins a la lluita per una simple
república burgesa de tipus occi-
dental (que no hagués posat en
perill el sistema de dominació i
opressió capitalistes),  fins a esde-
venir els millors guardians de la
maniobrada de reforma del  règim
ordida pel sectors "liberals"  del
franquisme, amb el suport de
l'imperialisme estato-unidenc.
Per això, i coincidint amb els fets
revolucionaris de Vitòria, els
diversos organismes unitaris fan-
tasmals decidiren unir-se per a
anar consolidant l'oferta de canvi
pactat amb el franquisme. Encara
calents els cadàvers dels obrers
assassinats per Fraga, Martín Villa
i Suárez, en Carrillo i en Felipe
González decideixen unificar els
seus respectius aparats propagan-
dístics, i pel març —encara sonant
els trets a Vitoria— proclamen la
formació de la Platajunta que s'o-
fereix a negociar amb els hereus
del franquisme.

i e

.ONA
FONT

Camins com el de Lluc a Sóller
han estat tallats a la finca de  Son
Massip (Escorca). A la pujada a
la Mola de s'Esclop per la finca
de s'Alqueria (Andratx) tam-
poc no deixen passar. Les diver-
ses rutes que tenen el seu origen
o passen per Coma Serna (Bu-
nyola); l'antic camí que comuni-
cava sa Calobra amb Tuent (Es-
corca) i el camí de s'Escolta
(Valldemossa) es troben barrats
a prova d'excursionistes segons
ha denunciat ADIM (Associa-
ció per a la Defensa dels Itine-
raris de Mallorca).

Com cada any, des de dia 1 de
novembre fins al 28 de febrer es
pot fer la matança del porc a les
cases particulars. Enguany el
fred encara no ha arribat i farà
que moltes matances es retardin.
121211

L'Obra Cultural Balear ha
publicat una primera relació de
persones reconegudes que estan
a favor que el poema de Joan
Alcover La Balanguera, mu-
sicat per Amadeu Vives, sigui
himne de Mallorca: Joan
Company, Joan Moll, Antoni
Parera Fons, Bonet de ses Pi-
pes, Miguel Duran. Climent
Garau, Lluís Garcia Sevilla,
Pere Gil. Demetri Peña. Ferran
Porto, Blai Bonet...

La data escollida per posar; en
marxa les noves instal-lacions
de l'aeroport és dia 15 de fe-
brer. Veurem, veurem!

121212

Mentre molts picapedrers ma-
llorquins no tenen feina i es mos-
seguen les ungles, les empreses
forasteres que construeixen el
nou aeroport i el segon hospital
duen treballadors forasters,  bàsi-
cament d'Andalusia.

Fabrica de  Rajoles

BARTOMEU CAPÓ RIPOLL

Escalons Raspallats Micoporos
i Fiola per a Piscines

Carrer Mostassat 22 • 07300 INCA (Mallorca)
Tel. Fab. 50 08 76 • Pan. 51 94 60

IŠHard & Soft

Olivetti

INFORMÁTICA
EQUIPS D'OFICINA

Hard & Soft

Amador Sales Gutiérrez

DIRECTOR COMERCIAL

Ordinadors • Copiadores • Faxos
Subministraments • Mobles d'oficina

Avda. d'Alcúdia, 133 • Tel. 50  24 08 • 07300 INCA (Mallorca)

INCA

AERÒBIC • SOLÀRIUMS • SAUNA
FISICOCULTURISME MASCULÍ
SPORT FITNESS FEMENÍ • JUDO • JIU-JITSU
c/ Torrent, 15 • Tel. 88 10 66 • 07300 INCA (Mallorca)