1998-02-18.DIARI DE GIRONA.ANSON RICARD MASO

Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 18/2/1998. Pàgina 17

OPINIÓ Diari de Girona / i ~7 Dimecres, 18 de febrer de 1998/ I / Anson RICARD MASÓ i LLUNES Quin personal! Enco berts per la fal·làcia d'una autèntica infor mació, no varen tenir cap escrúpol de posar l'estat democràtic en periU. Amb sin ceritat, amb despit o amb barra, l'exdirector de l'ABC, Luis Maria Anson, ho ha dit obertament. En les seves trobades cons-piratòries amb Pedró J. Ramí rez, el del vídeo, o amb Anto-nio García Trevijano, aspirant a presidir una III república després de fer abdicar el rei, la preocupació que els dominava no era donar una bona infor mació a la ciutadania; units pel convenciment que calia acabar amb Felipe Gonzàlez, volien provocar la caiguda del govern, prescindint dels únics mecanismes legítims del siste ma democràtic. Formalment varen denun ciar irregularitats. Tant és així que, finalment, una llarga sèrie de corrupcions en casca da va acabar amb la primacia del PSOE. I va donar pas al partit popular. Canviant pets per merda, com se sol dir pel carrer, Anson i els seus homes havien aconseguit una prime ra part del seu projecte. Realment, però, els interes sava anar més enllà. No els preocupava desestabilitzar restat perquè el que voUen era la mutació del sistema. Sem bla que Anson, amb un grup de periodistes, financers i jut ges, somniava abdicacions, constitucions noves i un accés més personal al poder. Tanma teix, després de la pírrica victòria d'Aznar, amb menys suport electoral que el que havia tingut Felipe Gonzàlez tres anys enrere, els conspira dors associats a l'acadèmic «N» de la «lengua» no han quedat satisfets. I encara burgen per acabar amb l'estat de les auto nomies, amb els partits nacio nalistes i amb la Uei del català. I, probablement, des de la con xorxa secreta, segueixen ordint canvis més radicals en l'estructura de l'estat. Potser d'aquí a un temps, calcant la història, uns altres personatges, nefastos com ells, també es reuniran d'amagat, per explicar i difondre les corrupcions i els comporta ments feixistes del govern popular; i maldaran per la cai guda d'Aznar, usant i abusant del poder mediàtic. Si això passés, estaríem en greu perill. Seria la subversió de la democràcia i la irrespon sabilitat terrorista d'Anson hauria donat fruit; aquesta vegada, però, gir£mt-se-li en contra. Malgrat tot, afortuna dament, això no succeirà. I serà la voluntat sobirana del poble que decidirà el seu règim polític i els seus governants. Encara que algú vulgui forçar i mediatitzar el resultat de les urnes. Encara que, darrere, hi hagi algun poder fòctic. Enca ra que existeixin indesitjables com-Luis María Anson. Carta al meu segon nét per Miguel Pérez Capeüa Estimat Oriol: De la mateixa manera que vaig fer quan va néixer el teu germà. Miguel Ai^el -que al proper mes de juliol íarà els set anys, com pas sa el temps!-, t'escric a tu, encara que com que només tens tres mesos, no podràs llegir ara aquesta carta -com li va passar a ell-, però ja te la llegiran els teus pares quan siguis «tan gran» com el teu germà. Than inscrit al R^istre Civil amb el nom d'Oriol, que sig nifica «d'or» i és, a més, el nom popular que designa, en català, dos éssers vius: un ocell i un bolet. L'Oriolus oriolus -en castellà oropéndoL·-, és una au, el mascle de la qual és inconfusible pel seu color groc brillant i les ales i la cua negres. És íàdl de veu re, a la primavera, als parcs i als boscos de riera. El bolet és la saborosíssima Amareito caesarea, conegu da com a «oriol» a la comarca gironina de l'Alt Empordà. Sel coneix arreu com a reig. Se l'anomena «monjola» a la Garrotxa i també «quicou», a la Selva Quan és jove, se'n diu «ou de reig». D'un bonic color taronja a\. barret, té el peu i les làmines d'un groc bri llant i la volva és membranosa i blanca. Viu en bos cos de planifolis, sobretot a les suredes castanyeres i en castellà se'n diu oronja. Totes aquestes dades me les ha donat el teu pare, que és -segons diuen- im dels micòlegs més importants de Catalunya, és a dir, molt més que un simple boletaire. Pocs mesos després que el teu pare naixés a la Bisbal, ara fa 35 anys, el portàvem, la teva àvia i jo, als boscos de l'Empordà, de la Garrotxa, del Gironès, de la Selva -d'on procedeixen la teva mare i els teus avis materns-, del Ripollès i de la Cerdanya, i men-tres el seu germà gran -o sigui, el teu oncle- «caçava papallones» i la seva germana -o sigui, la teva tia-mirava com volaven els ocells, el teu pare es fixava en els bolets i els començava a conèixer, d'aquí ve la seva afidó. Sis anys després naixeria, a Girona, el teu quart oncle, que a part de la seva professió és im ocellaire de molta cat^oria Vés, doncs, preparant te, ja que has «caigut» en una família en la qual la naturalesa, l'ecologia, i el medi ambient tenen molt de protagonisme. Tú has nascut, a més, quinze dies abans que et toqués, així que ets Escorpí, però el teu pare és Peixos; la teva mare. Balança, els teus oncles. Escorpí i Sagitari i els teus avis paterns. Sagitari i Verge, així que ho tens clar... Bé, 0*iol, ja ets en aquest món i encara que no ha depès de tu, has tingut la immensa sort de néixer sa i a Girona, que per a molts -entre els quals es compta aquest avi teu- és la capital de la província que reuneix les més belles comarques de Catalimya i de la resta de l'Estat espanyol. Aquest està compost per regions, paisatges i perso nes també tan meravellosos com Cantàbria, Astú ries, Gah'da, Navarra, les dues Castelles, l'antic Reg ne de Lleó, Extremadura, el País Basc, els antics Regnes d'Aragó, de València i de Múrda, les Dies Balears; les illes Canàries i Andalusia, per on tantes cultures ens entraren, molts se^es abans que tu nai-xessis. Quan siguis gran comprendràs això que dic. Oriol: d'aqm' a ims dies els teus pares et duran a la Catedral de Girona, on en presència de la teva família paterna i materna et batejaran amb l'aigua que la teva àvia paterna i la teva tia van collir sí riu Jordà mentre jo filmava l'escena, que algun dia podràs veure. Amb l'aigua d'aquest mateix riu van batejar-ne fa molts anys un que s'anomenava ell mateix «el Fill de l'Home», encara que els altres el coneixien per Jesús de Natzaret. Al teu germà, com a padrí seu en sóc, ja li he començat a explicar qui era aquest Home i el que va fer a la Terra, fins que se n'anà als cels... A tu t'ho expKcaran, quan arribi el seu moment, el pare de la teva mare i la mare del teu pare, que seran els teus padrins. El mossèn que tirarà l'aigua pel teu caparronet va batejar també el teu pare, li donà la Primera Comunió, i casà els teus pares en aquesta mateixa Catedral, en la qual tam bé va batejar el teu germà. Espero que siguis un bon cristià i que quan ja caminis puguis pujar, agafat de la meva mà, les escales de la Catedral, que ja veuràs que t'agradarà molt. Acabo per avui, Oriolet; me'n vaig a dormir, que demà he de tomar a treballar. Algím dia t'expKcaré el que faig. Un petó molt fort. El Museu Pla en plena autonomia DANIEL BONAVENTURA L'habilitat de Frederic Suíier per crear a Pala-firugell un complex cultu ral dedicat a Josep Pla no deixa de sorprendre. Es vm mèrit que fa justícia al pes de l'obra i la figura d'un escriptor, que en un país normal ja tindria de fa temps im santuari dedicat a la seva memòria. Però tampoc no deixa de sorprendre que s'hagi de recórrer a Madrid per trobar el finançament. Quan totes les competències en museus han estat traspassades de fa anys a la Generalitat, que l'alcalde de Palafrugell, president de la Fundació Pla i de la Diputació de Girona hagi de pidolar a Aznar demostra clarament la insuficiència del model autonò mic. És possible que els aproxi madament 25 milions que aportarà Presidència del Go vern espanyol desbordin el pressupost de la Generaütat? Em temo que sí, que aquest pressupost ja està desbordat. D'aquesta manera, Aznar pot anar dient que parla català en la intimitat i que Josep Pla va dedicar un llibre al seu avi. Que Espanya va bé i Cataltmya també. Que ja tenim el museu dedicat al senyor Pla per obra i gràcia de José María Aznar. CARTES DEL LECTOR El vocabulari de Fernando Delgado Voldria fer menció del sor prenent vocabulari usual de Fernando Delgado en els seus escrits de la colmnna «Punt i final», és sempre bíblic. Un home que es declara ateu o agnòstic, no sap sortir del pro cés mental que deu tenir arre lat... Dóna mostra de pobresa i, tractant-se d'un periodista i escriptor, caldria descobrir en eU, riquesa de llenguatge. Serà que les fonts que ell censura com a nefastes el tenen engan xat i no se'n pot sortir... Ens queda a l'aire aquest interrogant. Dolors Masmartí (Vilobí d'Onyar) Vuit de març, dia mundial de la dona treballadora S'acosta el dia de la dona treballadora i el nostre record serà per les dones angleses pio neres en la igualtat home-dona i per a les seves successores. Permeteu-me, però, recular una mica més i anar a l'any 1, per recordar la primera donà que realment hauríem de tenir com a model de dona treballa dora. Em refereixo a la Verge Maria, que, com a dona hebrea, va ser una persona molt rellevant en la seva sode-tat. Una societat en què els barons eren deportats i les dones havien de portar la casa i els negods, tal com ho van fer Judit i Dèbora. Maria era lana dona del seu temps que ja podríem qualifi car de moderna. Va ser inquie ta, no es va plegar de braços davant la situadó pohtica i va ser dinàmica d'acord amb el seu temps. Integrada total ment en la famíha, en la sode-tat, ja que es va casar quan la majoria de les dones eren solte res, no va ser sohtària, va tenir molts amics, va viatjar de Nat zaret a Betlem, a Jerusalem i a Egipte com a immigrant políti ca i a més a més anava indocu mentada. Va ser valenta, gens apocada, ni tímida, ni indedsa, ni falsa. Era confessa, com a mare. Sabia cantar, feia poe sies tal com poden veïue en la improvisadó del «Magnificat». Era una dona sempre alegre, treballadora, fehç, i tot plegat perquè es va creure l'àngel quan li va anundar que seria mare del Fül de Déu. Era molt intiütíva, tal com va demostrar a les bodes de Canà, on va intuir la falta de vi i va buscar el remei demanant ajuda a Jesús. També va saber absen tar-se quan va fer falta, que van ser els moments de victò ria del seu fill, però va estar present en el calvari quan la seva presènda era necessària. Avui, 1988, necessitem dones treballadores que siguin mares, que no s'acontentin a donar a Uvun i a sentir-se rea-htzades personalment, necessi tem joves que es casin i inten tin garantir fidelitat en el AMBLAVDEBERGE Saddam Hussein: un enemic fet a mida. 1ATIES...QUE) LATELEHANDIT' QUE ENCARA ÉS POSSIBLE UNA SOLUCIÓ )IPLOMÀTICA!!Ji matrimoni i també homes fidels, en resiun, parelles esta bles que actuïn com a tals i que aportin nous valors a la sode-tat mitjançant l'ensenyança que han de donar als seus fills, parelles procreadores que tin guin més fills i que posin fi a la falta de naixements que està passant avui dia. Per tant, endavant, dones! Siguem respectables, fem-nos respectar, siguem dones sala des, no insulses, valentes, audaces, emprenedores, viat jants i sobretot cristianes. Aconseguim amb amor el que la nostra societat necessita, siguem la plataforma d'aques ta nova era dirigida a l'any 2000, fem una unió entre homes i dones per aconseguir la total desaparidó de la discri-minadó, marginadó i maltrac taments. Confiem que actuant al front per acabar amb les injustícies ens uneixin tots els homes. M. Dolors Dalmau i Puig ISalt). Nota Recordem als lectors que per poder publicar les seves cartes en aquesta secció, aquestes han d'arribar mecano grafiades, signades, amb el número del DNI i amb l'adreça completa. Es res pectaran íniriaía i pseudònims si es fa explicita aquesta petició. DIARI DE GIRONA es reserva el dret de resumir o extractar el contingut de les cartes i de publicar aquelles que consideri opor tú. No es mantindrà correspondència ni s'atendran visites o trucades telefò niques respecte als originals no publi cats.