1981-09-25.AVUI.AGT TE RAO CONTRA INTERVIU.MARIA LUISA SAN JOSE

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 25/9/1981. Pàgina 16

16 ESPANYA AVUI, divendres, 25 de setembre del 1981 Reunió a Tudela Pagesos de la conca de l'Ebre defensen l'aigua Pamplona.— Representants de les unions d'agricultors i ra-maders i de les cambres agrà-ries de Navarra, Aragó, la Rioja i Catalunya van celebrar una reunió a Tudela per elabo-rar propostes de defensa de l'aigua de la conca de l'Ebre. En la reunió es va criticar el fet que l'avançament del pla hidrològic de l'Ebre, encarre-gat a l'empresa Initec, «es porti en secret i dirigit des de Madrid, d'amagat dels habi-tants de la conca». Els pagesos es van mostrar partidaris que es continuïn i in-tensifiquin els treballs d'inves-tigació científica sobre l'ava-luació dels recursos disponi-bles d'aigües superficials, així com de la seva regularitat, sa-ünitat, contaminació i ava-luació de les aigües subterrà-nies. Els ramaders demanen que s'iniciïn els projectes de li-mitació de la zona regable i la xarxa necessària en contacte amb els afectats. Els repre-sentants d'aquestes provínci-es van aprovar una proposta que es resumeix en la prioritat d'utilització de l'aigua per a la consolidació dels regadius. La pròxima reunió d'aquests pagesos i ramaders relativa a l'aigua de l'Ebre tindrà lloc a la Rioja. S'hi abordarà la qüestió de la confederació hidrogràfica de l'Ebre. Els pagesos consi-deren que el canvi de cultiu o de la seva intensitat ha produït dèficits. Segons els ministres europeus de Sanitat Crida per a frenar el consum de tabac i alcohol Madrid— Una crida per a frenar el consum de tabac, reduir les quantitats exces-sives d'alcohol i l'abús de drogues i medicaments va ser feta al final de la primera conferència de ministres de Sanitat europeus, sota els auspicis del Consell d'Euro-pa, que ha tingut lloc durant tres dies a Madrid. Els ministres van manifes-tar la seva preocupació per la propagació d'aquestes plagues socials i per les acti-tuds del públic davant aquestes i recomanaren que el Consell d'Europa elabori les estratègies apropiades en matèria de prevenció i educació per a la salut, tenint en compte els papers i responsabilitats dels mitjans de comunicació social, dels creadors d'opinió i de la publicitat. "La responsabilitat d'a-questa millora recau — segons el comunicat fet públic després de la cloen-da— no sols en els governs, sinó també en els empresa-ris i sindicats». Es fa constar que la desocupació perllon-gada constitueix un factor de risc per a la salut pública. Els responsables oficials de la Salut van invitar a efectuar un estudi profund encaminat Jesús Saiicho Rof, darrera cl micròjbn. tliiraiii la conJcrèiiLia de ministres europeus responsahk s de In sulu! pública a determinar allò que s'ha de fer per millorar les condi-cions dels treballadors ma-nuals i donar una atenció preferent als seus proble-mes de salut. Al final de la conferència, clausurada ahir, va haver-hi un contacte amb els perio-distes. A aquesta conferèn-cia van assistir represen-tants de dinou països d'Euro-pa membres del Consell, tretze d'ells ministres. «No hem tractat de prendre deci-sions executives, sinó de fer certes precisions que puguin servir als governs per a plantejar una política europea de Sanitat», va dir el secretari general del Con-sell. Gaetano Adinolfi. "fn definitiva, hem tractat alguns aspectes per millorar la qualitat de vida dels euro-peus — va dir— sempre dins dels respecte a les llibertats individuals i responsabilit-zant l'individu de la seva pròpia salut.» El Consell d'Europa té el projecte d'elaborar un manual de normes per ense-nyar als diferents grups soci-als un comportament de vida sa. Es va referir al paper que el medi ambient i la contami-nació tenien en la salut de les societats modernes. «La salut -va dir— no és un cas aïllat dins la vida, sinó que abraça un marc més ampli». Amenaça al govern El PSOE exigeix les mesures d'ajut als intoxicats Jaén.— Ciriaco de Vicente, secretari de política sectorial del PSOE, ha celebrat una con-ferència de premsa a Jaén, en la qual ha dit que «si d'aquí al dimecres de la setmana vinent no apareixen al Butlletí Oficial de l'Estat les mesures aprova-des pel Congrés durant el debat sobre l'oli de colza, de-nunciarem el fet a l'opinió pública». De Vicente es va doldre de la lentitud del govern a posar en marxa aquestes mesures. Sobre la perspectiva que conti-nuïn produiní-se noves vícti-mes de l'oli de colza, es va mostrar partidari de no crear un clima d'alarma en la pobla-ció i va reiterar la petició dels socialistes que es porti a terme amb la màxima urgència un estudi prospectiu per a deli-mitar qualitativament la pobla-ció afectada- i poder preveure els recursos sanitaris. El PSOE, segons De Vicente, ha decebut l'opinió pública en aquest últim debat. «L'objectiu final, a més d'obtenir informa-ció i aconseguir que s'oferissin solucions, era que un fet així no tornés a repetir-se». El sumari per la intoxicació col·lectiva per ingestió d'oli tòxic desnaturalitzat ha estat traslladat al jutjat central, d'instrucció número tres de l'Audiència Nacional. El ma-gistrat jutge titular d'aquest jutjat, Alfonso Barcala, en va iniciar ja l'estudi per tal de prosseguir-ne la instrucció. MARCAPASSHS Martín Villa i Viva la Gente El ministre d'Administració Territorial, Martín Villa, és, segons sembla, un ministre amb projecció internacional. Com a mínim ha despertat la curiositat del grup musical internacional Viva la Gente, que ahir van tenir la paciència d'escoltar com el ministre, mitjançant un intèrpret, els ex-plicava durant tres quarts d'hora el procés espanyol de les autonomies. Agraït per aquesta explicació, el grup va contar al final dues cançons dedicades a Martín Villa i al personal del seu ministeri. La SS té molts aspirants La Seguretat Social pot haver descobert una nova forma de finançament, en aquests temps de crisi. Resulta que una simple convocatòria d'oposicions per a ingressar en aquest «monstre» ha significat que dues-centes mil perso-nes presentin la seva pòlissa acompanyada del pagament dèis «drets d'examen»: en total les arques de la SS han in-gressat 150 milions de pessetes. Asseguren que ra per ara el de la SS és el treball que més desitja la gent perquè creuen que allà tindran poca feina i un lloc segur i sense perill de les fallides. Quatre nois i una joguina perillosa Les entitats bancàries, que tan proliferen avui, hauran de mirar, d'ara endavant, quins veïns tenen i abstenir-se en tot cas de les botigues de joguines. Resulta que ahir quatre joves van comprar una pistola de plàstic en una botiga de joguines i després de tirar la capsa a terra van at-racar amb aquest utensili una entitat bancària situada una mica més endavant del carrer. La feta els va sortir bastant bé i van aconseguir escapar-se amb mil milió de pessetes. El «negoci» no cal dir que els va sortir rodó, donat que la pistola els va costar una misèria. García Trevijano té raó contra «Interviu» L'advocat i ex-polític García Trevijano, que va tenir una agra polèmica amb Antonio Asensio, director del grup Z, que edita «Interviu», en el programa «La Clave» de televisió, ara fa exactament una setmana, ha aconseguit finalment una victòria sobre el seu rival en dictar-se sentència en contra de la revista. L'actriu Maria Luisa San José cobrarà un milió de pessetes com a indemnització perquè «Interviu» ha publicat unes fotos seves, en contra de la seva voluntat, en què apareix nua. L'advocat defensor ha estat el misteri-ós Garvía Trevijano. Els nacionalistes es concentraran enguany a Navarra seva festa en un referèndum El Partit Nacionalista Basc celebrarà aquest any el dia del partit a Navarra amb la intenció declarada de convertir-lo en un autèntic referèndum a favor de la integració d'aquesta província a Euskadi Bilbao. (Juanjo Romana.) — Ahir es presentà a Pamplona en el decurs d'una conferència de premsa l'esquema final de l'Alderbi Eguna,la festa anual del Partit Nacionalista Basc, que se celebrarà diumenge dia 27 a San Miguel de Aiegi —Navarra—, molt a prop de Li-zarra (Estella). El president del Navar Buru Batzar —executiu del PNB a Navarra; liiaki Caba-sés, manifestà que «una assis-tència massiva a l'Alderbi Eguna 81 és el millor referèn-dum que els bascos podem fer avui», referint-se al fet de la in-tegració de Navarra a Euskadi. La designació de terres navar-reses per a la celebració d'a-questa festa nacionalista havia estat durament criticada des de posicions de la UCD i dels navarristes d'UPN. El dirigent nacionalista ma-nifestà-, a la presentació de l'Alderbi Eguna, on també era present Xavier Arzallus, que «la concentració pot tenir una importància perquè demostra-rà fins i quin punt és incompati-ble. Els navarresos ens hem d'adonar que aquesta xerra-meca que es fa servir per tal d'elevar un pobre procés auto-nòmic a un pompós però fals millorament del fur no és altra cosa que una cortma de fum per tal d'amagar que es pensa en Navarra,de la mateixa manera que en altres regions, creditores de l'autonomia, però sense tradició foral.» Els organitzadors de l'Alder-bi Eguna han insistit en el caire obert de la festa en un intent de captar els possibles simpatitzants navarresos. «Hi ha una clara expectació a Na-varra perquè en el primer Al-derbi Eguna que se celebrà a Aralar fa quatre anys molts no hi van poder anar Ara el navar-resos podran conèixer la reali-tat del PNB, com és i com es comporta», segons que va dir a la presentació. És clar, però, que les tensi-ons polítiques degudes a l'e-lecció de lloc continuaran. Els dirigents nacionalistes navar-resos ho saben. «A Navarra, terra sempre tendent al radica-lisme, la nostra situació és co-mplexa i difícil. Aquí no hi ha actituds coincidents, sinó fran-cament bel·ligerants», segons que diria Ihaki Cabasés. Entre els convidats a aquesta festa d'altres naciona-listes, hi ha una delegació de Convergència i Unió, que co-mençarà així un breu periple pel País Basc. El primer debat parlamentari a la Cambra autonòmica basca va acabar sense que s'analitzés cap capítol de l'ac-tuació del govern basc durant els darrers mesos ni els pro-jectes presentats pel lehenda-kari Carlos Garaikoetxea. es vuit hores giraren a l'entorn de les discrepàncies en el procés autonòmic entre les diferents forces polítiques. El discurs de Garaikoetxea va enfurismar l'oposició fins al punt que el portaveu socialista, José Maria Benegas, digués que «no és el govern qui ha de venir a jutjar l'oposició, sinó que ha de venir a donar co-mptes dels seus actes per tal que l'oposició pugui jutjar el govern». Evidentment que el govern basc tingué cura plantejant el debat en el terreny que li és propi i fent servir la màxima que la millor defensa és un bon atac, es presentà acusant l'oposició per la seva filosofia a Madrid. La clau del problema la va donar Xavier Marquiegui, nou portaveu d'Euskadiko Ez-querra, que va dir que «consi-derem massa tjenèvola la valo-ració que sobre la seva pròpia executòria ha fet el govern».