1976-11-03.AVUI.AGT SE DEFENDERA EN LOS TRIBUNALES

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 3/11/1976. Pàgina 13

-Espanya -AVUI, dimecres, 3 novembre 1976° -Pàgina 13-PAIS BASC Onze del PTE,alliberats Dos d'ells eren acusats d'haver robat dues multicopistes Les onze persones detingu-des a Bilbao i d'altres pobla-cions de la contrada com a su-posats membres del Partit del Treball d'Espanya (PTE) i de la Jove Guàrdia Roja, han estat posades en llibertat. Els detinguts, entre els quals hi havia alguns estudiants, havien es-tat posats a disposició judicial dies enrera Després, el jutge ordenà la llibertat de nou d'ells i. finalment, durant el passat cap de setmana, foren alliberats els dos que resta-ven. els quals eren acusats d'haver participat en el robatori i de dues multicopistes. TREBALLADORS TANCATS EN UNA ESGLESIA Un grup de treballadors de l'em-presa MAMESA. de la població gui-puscoana de Renteria. es van tan-car ahir a l'església de Sant Josep TRÀFIC Quaranta sis morts el passat cap de setmana Quaranta-sis morts i vint-i-dos fe-rits greus és el resultat dels trenta-nou accidents de circulació del darrer cap de setmana prolon-gat per la festa del dilluns, segons ha informat la direcció general de. Tràfic. Dissabte hi va haver vint morts i quatre ferits greus; diu-menge, tretze morts i sis ferits, i el dilluns, tretze morts i dotze ferits greus. Segons l'esmentada direcció general, la nova limitació de veloci-tat fou respectada gairebé per tot-hom i, a l'entrada de Madrid, les cues van ésser un poc més llargues ' que de costum. de l'esmentada població per protes-tar pel fet que fa quatre mesos que no cobren llur sou. La Magistratura de Treball havia resolt que els obrers haurien de percebre un mes. però l'empresa aíectada no els podrà pagar fins al desembre, quan el temps passat serà ja de sis me-sos, sense que els treballadors ha-gin rebut el salari. AEROPORT REGIONAL A ALABA A Fronda, al costat de Vitòria, co-mençaran les obres de construcció de l'aeroport amb una pista de dos mil dos-cents metres de llargada, per fer la qual caldrà remoure un milió de metres cúbics de terra. Les autoritats alabeses volen que aquest nou aeroport sigui el centre de les comunicacions aèries de la regió basca. Burgos i Logronyo, per tal de compensar les difícils condi-cions dels actuals aeroports de Sondica (Bilbao) i Fuenterrabia (Sant Sebastià). CASINO TANCAT AL PAIS BASC FRANCÉS E' casino de Pau ha tancat les se-ves taules de joc per decisió del mi-nisteri de i interior francès, que ha retirat l'autorització corresponent. Aquesta decisió era esperada per-què la meitat dels treballadors de la plantilla estaven sense feina. La causa principal de la crisi era la disminució del nombre de clients espanyols. PROHIBIDA LA IMPORTACIO DE MUSCLOS Les autoritats sanitàries france-ses han retirat dels mercats diver-ses partides de musclos procedents de Vigo. El secretari d'Estat francès cor-responent ha prohibit la impor-tació d'aquest tipus de marisc pro-cedent de la regió gallega. ROBERT PETIT TREBALL Set obrers de l'EMT processats pel TOP Es manté la vaga amb intensitat,llevat de casos aillats de reincorporació a la feina En el sisè dia de vaga, ahir, el conflicte Protagonitzat pels sis mil treballadors de l'Empresa Municipal de Trans-ports —EMT— de Madrid per-sistia amb renovada intensitat sense indicis de solució. Dos treballadors mos foren detin-guts Els set treballadors que encara romanien a disposició del jutjat d'Ordre Públic, van ser processats. Sorgiren d'altra banda els primers brots del que en mitjans obrers sanomenen esquirols, en produir-se les primeres incorporacions, de-gudament escortats per la policia armada. En coneixerser-se les de-tencions gairebé tots abandonaren el treball, tornant a la vaga. PRESÓ PREVENTIVA Fonts laboralistes informaren, qué dels set treballadors proces-sats, quatre foren alliberats sota fiança de vint-i-cinc mil pessetes i la resta seran enviats a Caraban-chel, en presó preventiva. En el primer grup, s'hi troben, Teodoro Benítez Ballesteros, Mariano Pérez Plaza, José Antonio Espinosa Sàn-chez, i Ramiro Olgado Caivo. En el segon, Juiiàn Sandalio López . Jo-sé Luis Casado Simón i Ramon Fernàndez Iglesias. El que fa referència a la segona condició per a rependre la feina, el de l'aixecament d'uns dos-cents expedients incoats per l'empresa i la readmissió dels quaranta treba-lladors acomiadats, l'empresa ha donat garanties, només verbals, de solució, amb la mateixa coddició de sempre:la reincorporació prèvia dels treballadors. DURA ACTUACIÓ POLICÍACA La força armada impedí les cele-bracions d'asamblees, i tots els intents de manifestació que es pro-, duiren al llarg del dia d'ahir. A les cinc del matí, com cada dia, els empleats de l'EMT es concen-traren a les cotxeres de Fuencarral per celebrar l'assamblea on diàriament es deliberen les condi-cions de l'empresa per a la reincor-poració. La policia n'impedí la cele-POLÈMICA PESQUERA Espanya-CEE: Conflicte d'aigües El límit de les dues-centes milles d'ampliació de les aigües territo-rials dels paisos de la CEE. i que afecta especialment els pescadors del País Basc i de Galícia, serà ne-gociat pel govern espanyol amb el Mercat Comú. Fonts ben informa-des declararen a Logos que «tan bon punt la Comunitat Econòmica Europea comuniqui a Espanya la seva decisió d'extendre les seves aigües a dues-centes milles es de-manarà l'obertura de negocia-cions». El director general de pesca. Víc-tor Moro, confia que les negocia-cions que inevitablement s'hauràn d'establir, hauràn de respectar de manera favorable a Espanya els drets històrics. D'altra banda. Moro creu que és un contrasentit l'apli-cació d'aquesta mesura quan l'Es-tat espanyol camina cap a una inte-gració en el Mercat Comú. El problema segons dades apor-tades pel director general de pesca, afectaria directament prop de mil vaixells i quinze mil treballadors que pesquen en la zona amenaçada per l'ampliació. En aquestes zones s'obté la tercera part del volum de les captures, estimades en un milió, aproximat de tones. bració i comminà els treballadors a reintegrar-se als seus llocs de treba-ll sota l'amenaça de éesallotjar les cotxeres a tres quarts de sís. Van ser dissolts a les 5.20. Cap a dos quarts d'una els treballadors de (EMT es concentraren a ia rodalia de la plaça d'Espanya i de la dele-gació de Transports, La policia ar-mada els dispersà. Es produirem intents de manifestació amb els crits Rs«EMT Unitat« i «l'EMT unida mai no serà vençuda» a la Gran Viacarrer d Alcalà i vies adjec Con-tingents de la policia en tallaren el desenvolupament. Quant a la posició dels enllaços sindicals i jurat d'empresa no reco-negut com a interlocutor vàlid dels vaguistes, que només reconeixen els seus represetants integrats a la Plataforma Unitària, i escollits en assemblea, continuen les negocia-cions amb l'empresa, sobrepassats oel conflicte. INCIDENTS AL METRO Els treballadors del Metro de Ma-drid no s'incorporaren a la vaga com s'havia rumorejat. Amb tot, en un comunicat sorgit d'una assem-blea, acordaren de solidaritzar-se amb els vaguistes de l'EMT a través dels seus enllaços sindicals. Ahir al matí es produiren brots d'assemblees i intents de ritme lent en algunes de les línies coinci-dents amb una avaería de la línia del suburbà que mantingué inte-rromput unes hores el servei. En una nota feta pública pel govern civil es treia importància a aquest fet i s'anunciava el funcio-nament de 371 autobusos patrulla per soldats, guàrdia civil i policia armada i la reincorporació de qua-ranta treballadors en un curt termi-ni.. A primeres hores del matí, se-gons Cifra, només ho feren set parelles de conductor i cobrador. A última hora de la tarda, la vaga tornava a ser pràcticament general IKASTOLES (2) Paper de la burgesia i del clergat Si bé la «ikastola», tal com l'entenem ara, no neix fins als anys 60, d'intents d'escoles basques, n'hi havia hagut a Euskadi des de temps antics. El primer d'aquests intents sor-geix l'any 1794, quan un basc, Ga-rat. essent ministre del govern de França, proposà la introducció de l'euskera a les escoles d'Euskadi Nord, sense que els resultats fossin gaire brillants. L'any 1851 es publicà un docu-ment favorable a l'euskera, ja que propugnava l'ensenyança bilingüe. Més tard, l'inspector d'educació Pe-cau, encarregat de fer un informe sobre l'euskera a l'ensenyament, declarava, l'any 1880, que el basc no tan sols no havia de ser bandejat de l'ensenyança, sinó que era obli-gació dels mestres d'aprendre'l du-rant elc dos últims anys d'estudis. Però, quina influència van tenir aquests bons projectes? Vist amb una perspectiva de gai-rebé setanta anys, ens trobem que l'any 1904 el govern francès dicta una llei mitjançant la qual prohibia l'ensenyança de l'euskera a totes les escoles primàries del País Basc Nord. D'aleshores ençà l'euskera ha sofert un gran retrocés, i ara l'en-senyament en basc no pot esten-dre's més enllà del període pre-es-colar. A Euskadi Sud els camins que ens porten vers la «ikastola» són molt diferents. NEIX LA PRIMERA «IKASTOLA» L'any 1903, R M de Azkue (primer president de l'Acadèmia de la Llen-gua Basca) intentà la creació d'una «ikastola» a Biscaia i va néixer, després de molts entrebancs, la pri-mera «ikastola» a Bilbao, l'any 1094, amb el nom de Nuestra de Itziar. No fou pas casualitat que el nai-xement de la primera «ikastola» coincidís amb el fort desenvolupa-ment del recentment creat PNV (Partit Nacionalista Basc), que pro-pugnava un nacionalisme catò-lic-integrista, racista i tradicional, distingint-se del «fuerisme» que ac-ceptava Euskadi com a nació. Així i tot, el PNV ajudà molt a ser conscient políticament una part im-portant de la petita burgesia i una gran part del clero basc. En aquells temps la immigració de mà d'obra, que principalment ve-nia d'Andalusia i de Castella, era molt nombrosa i es produien situa-cions molt conflictives, tant en l'as-pecte lingüístic com èn el social. Cal emmarcar tot aquest procés en el context de la industrialització que vivia en aquells anys Euskadi Sud. El reflex d'aquest desenvolu-pament econòmic i l'extensió de les idees nacionalistes del PNV era ja molt fort a tot el país. Aíxí doncs, l'any 1917 es crea la primera «ikastola» a Guipúscoa (Sant Sebastià), fundada per Mikel Munoa; tenia per nom Euskal-lkas-tetxea (Escola Basca). Es significa-tiu el nom d'aquesta si el compa-rem amb el que tenia l'altra «ikas-tola» creada tretze anys abans a Bilbao. EL PAPER DE L'ESGLESIA Les característiques més impor-tants d'aquesta «ikastola» eren les següents: El professorat era constituit pels pares claretians. L'ensenyament era monolingüe, en euskera, encara que es feien alguns exercicis en castellà. Cap a l'any 1920 comptava ja amb més de dos-cents alumnes, als quals «se'ls impartia el servei religiós adequat»; aquest últim serà un dels trets fonamentals de la «ikastola» com a institució, reflex a la vegada de la direcció que va adoptar la política nacionalista en aquella època. En els anys posteriors, les «ikas-toles» es van continuar estenent per tot el País Basc, encara que no van representar mai un moviment popu-lar com el que avui vivim. Amb la caiguda de la II República espanyola, i amb ella la del govern basc autònom, l'any 1937, tota aquesta experiència com moltes d'altres es va tallar en sec. A Euskadi Sud va quedar comple-tament prohibit parlar en basc als centres oficials i públics (mercats, tavernes, escoles...). Foren expul-sats dels seus llocs tots els mestres i funcionaris que no fossin prou ad-dictes al nou règim, es prohibí edi-tar qualsevol llibre, revista o publi-cació en basc, etc. Aquest difícil període durarà fins als anys 60, en què apareixen uns tímids intents de revifalla de la lite-ratura basca, encara que els únics llibres que es publiquin versin so-bre religió. Es en aquesta època també (anys 58-60), quan es funden les primeres «ikastoles», que seran les peoneres de l'actual moviment. «JORJA CIRERA GUINEA Trevijano es defensarà als tribunals «Demandaré els òrgans d'expressió que m'han acusat» «Tots els òrgans d'expressió i totes les persones privades que m'han insultat, sense cap excepció, els portaré davant els tribunals», diu la nota que García Trevijano, a través de la premsa, ha fet arribar a l'opinió pública. En el darrer paràgraf, García Tre-vijano diu que «molt aviat quan passi el temperi d'aquesta «maqui-nació política», informaré l'opinió pública sobre la veritat objectiva de totes i cada una de les falses acusacions que se m'han fet. No per provar la meva innocència, ja que de res no se m'acusa, sinó per demostrar que la meva ac-tuació a Guinea no pot ésser més que motiu d'orgull i satisfacció per a tot ciutadà que sigui patriota honrat, demòcrata o progres-sista». Garcia Trevijano explica en la nota perquè no s'aculi al dret de rè-plica: La publicació d'una acusació privada contra l'honor d'una per-sona, a causa de la publicitat i di-fusió que porta en ella mateixa, la deshonra inexorablement. El dret de rèplica no pot retirar ja la imatge creada entorn de qui es veu embolicat en l'escàndol. Però en el meu cas particular, aquests mitjans informatius no han funcio-nat ni com a jutge, el qual abans d'admetre una denúncia o querella privada, conscient del mal que només el fet d'admetre~la pot fer a ia persona «potser» innocent, fa un treball seriós d'investigació, i només quan troba «indicis racio-nals» de verossimilitut, l'admet». En general, García Trevijano fa un atac global a la premsa «que s'ha prestat, moltes vegades in-conscientment, a la maquinació d'un partit que vol eliminar un obs-tacle polític», i diu que «sembla que la llibertat de premsa consis-teix a obrir lliurement els espais informatius a la injúria i a la calúmnia indocumentades; sense la més mínima precaució sobre la verossimilitud o probabilitat dels fets afirmats». PROBLEMES DEL LLENGUATGE i QUEQUESA CENTRE MÈDIC D'AUDICIO I LLENGUATGE Sant Elies, 42 bis, entl. 2.3 Telèfons: 2289472 i 2114229 EN NOMÉS 7 DIES Reformem la seva cuina o cambra dc bany. Facilitats de pagament fins 24 mesos. Pressupost sense compromís. ART-ILAR Av. Gaudí, 66. Tel. 255 6< 04 •4